Full text of "Geografía general de Catalunya"

See other formats

UtJÍAiíxI**0ft*vir'

Lfl CIUTAT

BARCELONA

Digitized by the Internet Archive

in 2008 with funding from

University of Toronto

http://archive.org/details/geografagenera05carruoft

fiQ&£&P)S V v-

LA CIUTAT DE BARCELONA

PER

^ranri|5rl| Caurem g €n\\úi

BARCELONA

Establiment Editorial de ALBERT MARTÍN

Concell de Cent, 140. — -Apartat en Correus, 266

mtf)

Cancell de Geni. 1*0
Jïpartat en Correus, 266

ES PROPRIETflT

■1 225

gg «g

ÍOZ

Ciutat de Barcelona

l'Autor te venera per haver nascut y passat sa vida al téu
redós, per estotjar les cendres dels seus passats, per

ésser bressol dels seus fills,
A tú dedica l'esforç d'una labor unipersonal y constant

de vint anys, que eix llibre representa.
Ciutat ilustre y generosa, mare.de la indústria y del tre-
ball, centre d'una llibertat y democràcia no basta rdeja-
des, tot quant en enaltiment de ta vida civilisadora puga

dir-se, quedarà per sota dels teus mereximents.
Prou sovint la bastardía t' ha volgut avassallar y males
passions dominar-te, y ab la violència per elles exercida,
la fortuna se-t gira; que axis es la vida de les ciutats, símil
de la vida humana, eterna lluyta del bé y del mal: mes
un bon seny t'ha reintegrat a la segura vereda y may ha

permès Déu veure-t enfonzada al pregon avench.

Accepta, Barcelona, la ofrena del més humil dels teus

fills, qui, en l'amor que-t professa, vol, creu y espera,

ésser sempre lo primer

Francesch Carreras y Candi

U §g

TflULfl D' ABREVIATURES

A. B. L. B. — Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
A. B. R. P. — Arxiu de la Batllía del Reyal Patrimoni de Bar-
celona.
A. C. A. — Arxiu general de la Corona d' Aragó.
A. C. B.— Arxiu de la Catedral de Barcelona.
A. C. L. — Arxiu de la Catedral de Lleyda.
A. C. T. — Arxiu de la Catedral de Tarragona.
A. C. U.— Arxiu de la Catedral de la Sèu d' Urgell.
A. C. V. — Arxiu de la Catedral de Vich.
A. E. C. B. --Llibres d' Antiguitats de la Catedral de Barcelona.

A. M. B.— Arxiu Municipal de Barcelona.
Ap. — Apèndix.

B. A. H. — "Boletín de la R. Acadèmia de la Historia,, (Madrid).

B. A. y M. — "Barcelona antigua y moderna,,, de Pi y Arimón (Bar-
celona 1854).

B. de B. — Colecció de bans del arxiu municipal de Barcelona.

C. C. de B. — "Cartes Comunes Originals,, del arxiu municipal de

Barcelona.

C. D. A. A. — "Colección de documentos inéditos del R. Archivo de
la Corona de Aragón,,.

C. E. C. — Centre Excursionista de Catalunya.

C. R. de B. — "Cartes Reyals originals,, del arxiu municipal de Bar-
celona.

C. S. C. — Cartoral de Sant Cug-at del Vallès, depositat al arxiu de
la Corona d' Aragó.

d. — document.

Ciutat de Barcelona— 2

Taula d' abreviatures

D. C. 15. Deliberacions del Concell barceloní.

D. D.— Dietaris de la Diputació o Generalitat de Catalunya.

E.— Est.

f.— foli.

L. V.— Llibre Vert de Barcelona.

M. E. L.— Museu Episcopal de Lleyda.

AI. E. V. -Museu Episcopal de Vich.

M. M. B. — Museu Municipal de Barcelona.

M. ]\j# a. — Manual de novells ardits o Dietari del Concell barceloní.

M. P. B. — Museu Provincial de Barcelona instalat al edifici de Santa
Agatha.

N— Nort.

O.— Oest.

p. — plana.

perg". — pergamí.

R. — Registre del arxiu de la Corona d' Aragó.

r. B.— Rúbrica de Bruniquer, existent al arxiu Municipal de Bar-
celona.

S.— Sut.

v. — volum.

Topografia y estadística

Situació geogràfica. — Territori o l'líi de Barcelona. — Estensió territorial de la Ciutat. — Condi-
cions climatològiques. — Vents dominants. — -Temperatura. — Classificació dels vents. — Altures dels
principals llochs de la Ciutat.— Lo alt y lo baix Plà de Barcelona.— Constant avenç per la part
marítima o marbclla— Serres que tartcan lo Pla.— Habitants de Barcelona.— Estadístiques de nata-
litat y mortaldat.

Barcelona, la filla mimada de la mar Mediterrània o llatina, que dintre la
dita mar, vol seguir en son creximent a la gran Constantinopla, afavorida per
clima sempre temptat, y agraciada d' artistes y artesans, la ciutat del comerç
y de la indústria, pàtria d' atrevits navegants, dreturers llegisladors y esfor-
çats guerrers, empori de llivertats polítiques; si no pot blasonar d' orígens
històrichs tan remots com Tebas, Sidón, Pekín o Rodas, se dèu a que tota la
civilisació de nostra part Occidental del món romà, vé enderrerida de mòlts
segles a la Oriental, justament calificada de breçol de la humanitat. Mes en
aquesta Hesperia, com li deyan los helens, sa existència no desmereix a les
més velles y fabuloses fundacions d' Hèrcules.

Barcelona es reputada cap y casal de Catalunya, atorgant-li tal dictat
los propris reys d' Aragó, segons la anomenaren Jaume II y Joan I. En tér-
mens similars, han espressat lo meteix concepte les principals poblacions
catalanes: axis Gerona deya, en 1449, que Barcelona, no solament def fen de
preiudicis sos ciutedans, mes eiicare lo publich de tot lo Principat; y los jurats
de Manresa, en 1610, la conceptuavan insigne ciutat, cap del eslau/cul real y
metròpoli y mare d' aquest regne (1).

Nostre Carles I d' Espanya y V d' Alemania, digué d' ella en i5i 7, segons
expresen les histories: mes tinch c 11 estima ésser Comte de Barcelona, que Rey
de Romans.

Tenint tan bona reputació, poch ha d' estranyar, que, los forasters li fes-
sen justícia, y algun, com Cervantes, portat de sa estimació, escriguessen de
ella, com ell ho féu: «Barcelona, honra de Espana, terror y espanto de los
circunvecinos y apartados enemigos, reg ilo y delícia de sus moradores, am-

(1) Sanpere y Miquel, Historia de Barcelona, làmina interclosa .

8 Geografia general de Catalunya

paro de los extranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtat y satis-
facción de todo aquello que de una grande, famosa, rica, y bien fundada ciu-
dad, puede pedir un discreto y curioso deseo.» — «Archivo de la cortesia,
albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, pàtria de los valientes,
venganza de los ofendidos y correspondència grata de firmes amistades.»

l.i situació geogràfica de Barcelona no justifica son creximent e importàn-
cia, segons ne resulten a propòsit per la sua topografia poblacions com
Constantinopla, Alexandria y Marsella. Millor orientades se mostravan en les
platxes marítimes de la metexa Hesperia, Malaca y Cartago-nova. Però devem
concloure-n, que, la prosperitat dels pobles, no devalla solsament de la esce-
lencia de sa situació geogràfica.

Barcelona, segons los derrers estudis que tenim a la vista (2), se troba astro-
nòmicament situada als 410 44" de latitut N., 5° 5o' 45" de longitut E. del Ob-
servatori astronòmich de Madrid. La R. Acadèmia de Ciències y Arts situa la
sua torra de la Rambla, ab relació al observatori de Greenwich, als 410 22' 59"
de latitut N., 3° 40' 9" de longitut E.

Arredoçada a la falda del Montjuich, ocupa lo centre d' una regular esten-
sió de costa plana, limitada per dos rius y una serra, formant homogeneytat
superficial, de mòlt antich coneguda ab los noms de Territori o Plà, de
Barcelona .

Deu advertir-se que no forma encara part de la gran urbe ibèrica tot son
antich Territori, sinó la seva major partida central, de riu a riu. Lo Territori
de Barcelona, segons ja consta en lo segle xill, anava de Montgat a Castellde-
fels, y dels cims de les montanyes de Ça-Erola o Cerola, Ça-Gavarra, (3) y
Montcada, a sis Ueugues dintre mar. Aquests límits tradicionals, venen mentats
en lo privilegi del Recognoveruut proceres del any 1283, al consignar, que, los
barcelonins no donaran delmes ni primícies de fruyts ni de vinyes, del Coll de
Codines a la riera d' Horta y del puig d' Aguilar y Coll de Cerola al mar. Es
curiós, que, en 1' any 1470, s' havia ja perdut tota noció d' ahont era lo Coll
de Codines tenint d' obrir una informació per posar-ho en clar, lo Yeguer de
Barcelona. D' ella se-n deduhí, que, estava al final de la parròquia de Santa
Maria d' Esplugues y junt a la de Sant Joan Des-Vern, en lo lloch llavors no-
menat puig Man-obí, junt a la torra de Picalquers, hont s' hi posaren fites
prou assenyalades, a fi de que jamés no se-n duptés (4).

(2) Està pres de la erudita obra que dexà en vies de pubticaoió lo Sr. Sanpere y .Miquel, titulada
Historia de Barcelona (Barcelona 1890?). Píy Arimón en(R. A. y M.uleya estar situada als 4 1° 22' 53" de
latitut N., 50 49- 20" de longitut E. del Observatori de Madrid, vals S° 20' 32" de longitut E. y 4 1°
22' 53" de latitut N. del Observatori de Sant Fernando, en la illa de León.

(3) Altres documents diuen del Coll de Cerola y puig Aguilar a mar, com lo següent test del 1323
«de la Riera dorta tro a la Riera de Sants et del Coll de Cerola et del puig de Aguilar, tro a la mar»
(B. de B.— V. del 1323).

I t 1470 (19 de Janer). — Lo coll de Codines «vere esse in rine parrochie beate Marie de Splugues
et confrontatum cum parrochia sancti Justi de Vernu aqúa eadente versus torrentem quendam vocatum

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 9

Los llochs detnunt los quals exercia jurisdicció y hi podia imposar drets
Barcelona, al finar lo segle XV, eran coneguts per llochs forans.Toren aquests
Sants, Sta. Eulàlia cle Provençana, Cornellà, Sant Boy, Castelldefels, Gavà,
Sant Climent, Sant Joan Des-Pí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Des- Vern,
Esplugues, Sarrià, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Horta,
Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià de Besòs y Badalona. Avuy, nostra
Ciutat, després de les derreres agregacions, no arriba a completar dita àrea,
del Besòs al Llobregat, per quant li faltan molts pobles d' aquest derrer riu. Mes
encara lo que es pitjor, ni pot comptar ab Sarrià, virtualment ajuntat ab Bar-
celona, puix a dit lloch, certs favoritismes 1' han conservat autonòmich, no
acabant-se de resoldre per sentencia favorable, 1' espedientde la seva agregació.

La estensió de Barcelona es de 77.734,830 metres quadrats.

SUPERFÍCIE L•L• Lfl CIUTAT

Llochs de Barcelona

Barcino romana o mont Taber (5).
Ciutat vella y lïnsanxe

Sants

Les Corts de Sarrià ....
Sant Gervasi de Cassoles

Gracia

Sant Mart! de Provençals
Sant Andreu de Palomar.
Horta y Vallcarca ....

Total.

Sarrià y Vallvidrera, que, en algun
temps, s' agregaran a Barcelona.

Total.

Metres quadrats
103,588

15.392,179

6.417,619

3.526,940

4.894,071

3-687,723

13.286,513

14.979,822

8-946,375

71-234,830

6.5i 10,001 1
77-734,830

de Sabadia qui torrens se engrauat in alio torrènte vocato Gratomon et retrotramite discurrit versus
locum sancti Joannis de pinu et expost rèdit ad locum del Spitalet et quod collis ipse qui antiquitus vulgo
apellabatur de Cudines impresentiarum nominatur puig Marobi et terminatur collis ipse seu podius ab
oriente in torientem de Gratalops et ab occidente cum col le vocato Sabadia eodem torrènte de Sabadia
mediante et ex inlormatione ipsa constat collem ipsum antiquitus vocatum de Cudines et nunc puig
Marobi esse iuxta domum sive turrim de Picalques eas ob res forma preinserta capituli dicti priuilegii
recognouerunt proceres et aliorum priuilegiorum ipsius vrbis considerata prefataque informatioi e attenta
ac aliis certis respectibus ad hec nos iuste mouentibus habitaque súper eis matura delliberatione proui-
dimus et decernimus premenlionatum collem antiquitus vocatum de Codines in preinserto capitulo desig-
natum impresentiarum vulgo appellari et nominari puig Marrobi et in vero esse in fine dicte pari
bcate Marie de Splugues et confrontatur cum parrochia sancti justi de vernu et esse juxta dQmum siue
turrim vocatam de Picalques et sic in dicto colle antiquitus vocato Cudines et per nunc puig Marrobi ad
latus cuiusdam ledonere siti in torrènte sive riaria qui est in itinere quo itur a prefata Ciuitate Barchi-
none ad prescriptum locum de Spitalet et satis prope eundem locum et etiain quandam domum siue
turrim vocatam den Roure lïtas siue mollones per ridelem virgarium regie atque nostre audientie Petrum
de Saluaterra apponi et erigi lecimus et mandauimus taliter quod a cetero omnibus memòria nuiotcsc.it et
a nemine ignorantia valeat allegari.» (R. Intruso, f. 20).

(5) Veja-s més avant, la planta topogràfica del circuit de les muralles romanes del mont Taber, que
constituïa la primera Barcelona.

ciutat de Barcelona— 3

io Geografia general de Catalunya

Escullidíssima resultà la situació de la Barcelona primitiva assentada en
lo més alteres de la platxa, ab prudència allunyada de les pernicioses in-
fluencies d' abdós rius. Al conjunt de la seva situació topogràfica y geogrà-
fica, deu, nostra Ciutat, la escelencia del clima temprat y benigne que tant la
caracterisa, diferenciant-la d' altres poblacions situades en nostre meteix para-
lel y a les quals, en cambi, la seva topografia, les fà disfrutar d'un clima infer-
nal. Axis succeheix ab New- York, hont les estacions són rigurosíssimes, per no
trobar obstacles en son camí, ni les. rigors dels climes polars, ni les altes tem-
peratures equatorials.

Estudiant detingudament les condicions climatològiques de Barcelona,
s' ha de repetir la ja coneguda observació, de que, la llarga cadena de mon-
tanyes que constituexen los Pyrinèus, són la primera defensa que la preservan
de les corrents gelades del hivern, devallants del Pol. Una segona barrera tro-
ban après, les metexes corrents, en les serralades del Montseny y de la Garga.
Per fi, derrera meteix de la Ciutat, topan ab la tercera muralla, aquestes co-
rrents fredes, constituida per la serra del Tibidabo (abants nomenada de Ça-
Erola o Cerola), al estendre-s per Montcada vers la oposta riba de la nostra
conca del Besòs.

D' altra part, la humitat y frescor de les aygues de la mar Mediterrània,
atemperaa Barcelona de les abrusadores corrents equatorials, fent-les-hi arribar
mitigades. No estant subgecte, la mar, a violents mutacions atmosfèriques com
la terra, y essent constantment fresca la temperatura del Mediterrani, resulta
sempre suavisant la brisa que-ns envia. Al hivern sol calentar, nostra constant
marinada, les corrents fredes que devallan del Vallès, y al istíu semblantment
refresca los vents calents.

Lo distingit acadèmich Agustí Yaíïez y Girona, ha dexat, en una erudita
memòria (6), la ressenya dels vents dominants a Barcelona, la qual passàm a
estractar:

La Trauioiitana o vent del N., com atravessa los Pyrinèus, resulta fret
al hivern, fresch al istíu y sech y serè en totes les èpoques del any. En la
Edat Mitjana, atribuían a la seva influencia la fecunditat de les dones barce-
lonines.

Lo Gregal, Gargal o N. E., es humit y temprat; esdevé plujós a mida
que-s va acostant al E., y en cambi disfruta de proprietats contraries quan
s' acosta al N. Sovinteja del Febrer al Juny, y quan es fort, resulta desagrada-
ble, en tant que fà esperimentar sensació de fret per més que no haja baxat lo
termòmetre, o tal vegada estiga pujant. Lo domini d' aquest vent sol anar
acompanyat de boyres que s' alçan a la sortida del sol. Contraria la fecun-
dació dels blats y llegums, y quan se presenta a les derreríes de Maig y Juny,

(6) Llegida en la R. Acadèmia de Ciències y Arts de Barcelona, lo 25 d' Octubre de 1841.

Ciutat dk Barcelona — F. Cakkeras y Candi n

perjudica les vinyes y oliveres, nomenant-lo, en algunes comarques, vuyda
sachs.

Lo Llevant o vent del E., es molt humit y temprat en totes les estacions,
portant pluges des de les derreríes de Setembre al Maig. Sol durar tres o qua-
tre dies y calenta mòlt la atmosfera, si bé la seva gran humitat fà que, a pro-
porció, se senta íret. Escasseja al istíu.

Lo Xaloch o S. E., també conegut per Vent de Fora, per venir quasi per-
pendicularment a la costa de Barcelona, es humit y temprat, escassejant una
mica. Al hivern produheix efectes semblants als del Llevant. Al istíu es mòlt
pesat, aumentant la calor sense causar efectes proporcionats a la columna ter-
momètrica, que no sol passar d' uns 28°

Lo Mitjorn o vent del S., es humit o temprat a igual que los dos prece-
dents. Com troba, en son passatge, la massa de terra de les Balears, n' esperi-
menta la influencia, especialment al hivern, si ha nevat a Mallorca, que resulta
mòlt fret. Si bufa ab força, es tempestuós. Porta mòlta pluja, quan sobrevé
seguidament dels vents del E. o colaterals més propers. Quan al istíu es fluix,
produheix efectes semblants als del S. E.

Lo Garbí, Lleveig o vent del S. O., es poch humit y fresch y un dels més
corrents, presentant-se comunament de mitjans de Febrer a les derreríes
d' Agost, al menys en los dies serens o en los que s' escampan les boyres acu-
mulades al N. E., N. o N. O., començant a mitg matí y parant ala posta de sol.
Sempre produheix més fresca que la corresponent al grau marcat per lo ter-
mòmetre. En Febrer y Març comença a les 10 h. 30 m., en Abril a les 10 h.,
després a les 9 h. 30 m. y al Juliol a les 9 h.

Lo Ponent o vent del O., també dit de dins d' Espanya, no es gayre
comú; calent al istíu y temprat al hivern, es sempre serè y sech. Fà pujar la
columna termomètrica dos o més graus y produheix una sensació del doble.
Al istíu asseca les plantes y motiva les màximes temperatures. Per çò diu lo
vulgar: de Ponent, ni dona ni vent.

Lo Mestra/, Sagarrencli o vent del N. O., es sech y serè, fret al hivern,
fresch y poques vegades temprat al istíu, en qual estació escasseja. A la tar-
dor sol ésser missatger del hivern, presentant-se violent tres o més vegades fins
al Abril, en 1' espay de tres o quatre dies cada vegada, produhint desagradable
sensació de fret, més rigurosa de lo que es en veritat.

Los vents intermitjos, combinacions dels principals que s' han esplicat,
tenen proprietats que participan de les dels components, segons lo grau de
predomini dels uns o dels altres.

La classificació científica de tots los predits vents combinats, situant-los
en la circunferencia graduada coneguda per rosa dels vents, pot establir-se
com se segueix:

Geografia general de Catalunya

CLASSIFICACIÓ DELS VENTS

Noms usuals catalans

Direcció científica Graduació

NNE

22° 30'

45°

ENE

67" 30'

90°

ESE

6/" 30'

45"

SSE

22" 30'

0
0

SSO

22" 30'

45°

oso

''7° 3o'

900

ONO

67° 30'

45"

NNO

22° 30'

Tramuntana.

[Yamontana Gargal .
Gargal .
Llevant Gargal
Llevant .
Llevant Xaloch
Xaloch. .

Mitjorn Xaloch.
Mitjorn .
Mitjorn Lleveig
Lleveig .
Ponent Lleveig
Ponent. .
Ponent Mestral
Mestral .
Tramontana Mestral

De les observacions metereològïques, devallants del any 17S0, degudes al
propri físich y erudit acadèmich, Sr. Yanez, se pot afirmar que lo clima de Bar-
celona no ha sufert mutacions. Promediant la seva temperatura, dóna, per los
anys del 1780 al 1859, la de 170 2' a i7°oi3'. Modernament, dita cota s'ha
fixat semblantment en 170.

Se tindrà en compte, que, aquestes observacions són, per lo que per-
tany a la genuina Barcelona, la vella, no los moderns burchs y agregats, que
portan sos límits al Besòs y a tots los cims de la antiga serra de Cerola o Ça-
Erola. Xo es que les condicions generals se troben gayre modificades, si no-ns
apartàm en estrém de la planura, enlayrant-nos al Montjuich o al portell de
Valldaura, o abocant-nos a la sortida del Besòs. Puix, si-ns proposàm ésser es-
tremosos, la gran accidentació del Pla de Barcelona, ocasionarà en Uochs deter-
minats, observacions especialíssimes, que, no poden menys d' apartar-se de la
norma general, com, v. g., si comparàm les temperatures preses des de lo
Observatori Fabra ab les que assenyale la columna termomètrica en 1' Obser-
vatori de la Universitat.

Per tenir ideya dels desnivells que s' observan en lo terme de Barce-
lona, no trobàm millor manera, que, continuar en la present taula, les princi-
pals altures, ab lo qual se tindrà un punt de comparació, especialment mirant
la situació dels llochs en lo mapa.

Geografia general de Catalunya

Jía--

Trassa general de les superfi

Ciutat de Barcelona

tscala de 1 : 20.000

I i 1 A— — 1 1 I ,

500

woo

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 13

TflULfl L•' ALTURES

Llochs de la Ciutat Altura en metres

Sant Martí de Provençals, (Poble Nou, Carretera de

Mataró) 4

Barcelona, Govern Civil (primer grahó de la escala) . 4'68

Sants. (Ntra. Senyora de Port) 5

Riu Besòs (pont del tranvía de Badalona). ... 10

Barcelona (plaça de Catalunya estació de Sarrià) . 17'X'i
Barcelona (carrer del Paradís cim del antich mont

Taber) [8'5o

Sant Andreu de Palomar (antiga casa de la vila) . . j í'"^

Sant Andreu de Palomar (estació del tren) ... 24

Sants (estació del tren) 28

Barcelona (Universitat, torra del Observatori) . . 41 '64

Gracia (acabament del Passeig de Gracia). ... 5i

Barcelona (campanar de la Catedral) 7-' 7°

Gracia (església dels Josepets) S4

Sarrià (estació del tren) ioi'io

Sarrià (plaça Major) 120

Sant Gervasi de Cassoles (cim del turó del Puiget) . i 3 5 ' r 5

Horta (turó de La Peyra) 136

Sant Gervasi de Cassoles (començament de la Avin-
guda del Tibidabo) 137

Horta (laberinte del Marquès d' Alfarràs) . . . 160

Horta (església parroquial de Sant Genis d' Agudells) 180

Horta (capella de Sant Cebrià) 187

Sarrià (estació baxa del funicular de Vallvidrera). . ioj'j5

Montjaich (castell) 196

Sant Gervasi de Cassoles (estació baxa del funicular

del Tibidabo) 230

Horta (Santuari del Coll o de Fontrubia). . . . 256l24

Horta (turó de la Rovira) .... ... 260

Sant Pere Màrtir (dipòsit de les aygues del Llobregat). 300

Horta (portell de Valldaura) (7) 308

Horta (collada del Forat del Vent) 325

Sarrià (estació del funicular de Vallvidrera) . . . 359

Horta (turó de Valldaura) (7) 371

Tibidabo (plaça del Observatori Fabra) .... 420

Sant Pere Màrtir (cim de la montanya) .... 429*93

Horta (cim del turó de Maria) 45o

Tibidabo (estació alta del funicular) 514

Tibidabo (entrada inferior de la torra de les aygues

de Dos Rius) 526

Tibidabo (capelleta del Sagrat Cor de Jesús). . . 532
Tibidabo (mirador de la torra de les aygues de Dos

Rius) 568

(7) Les altures del portell y cim de Valldaura, estan preses de la font de la Tenebrosa, essent de 42
y 63 metres respectivament d' aquesta.

Ciutat de liarrclona—i

H Geografia general de Catalunya

De la atenta observació de les altures predites, se n' ha de concloure, que,

lona està assentada en una plana, devallant suaument a la mar, mes que

al arribar al repèu de la serralada que la tanca, la altitut se presenta sobtada

de manera que en poca estensió s' arriba a la màxima de 532 metres que té

lo cim del Tibidabo.

Examinant atentament lo Plà o Territori hont s' alça la grandiosa urbs,
que tant pugna per modernisar-se ab tots los avenços de la ciència y de les
arts, hi apreciarem una divisió notable, produhida per les -corrents de les
aygues, fraccionant-lo en dues parts prou definides. Inseguint la ordena-
ció que-n fa En Sanpere y Miquel, lo classificarem en alt y baix.

Lo Plà alt, està tallat per un seguit de rieres, més o menys paraleles,
les quals presentan llurs arenys enfondits y alteroses les ribes, que semblan
voler barrar lo passatge als qui tractan d' atravessar-lo del Besòs al Llobregat.
S' estén 1' Alt Plà, des-de la sortida del primer riu, fins a la riera de Magoria,
y d' allí, per la Bordeta, va a parar a derrera Montjuich, al lloch que fóu inva-
dit per les aygues y nomenat port en la època comtal.

Lo Baix Plà comença en la riera Blanca que devalla del antich mont Orsa
o Ossa y va dreta via derrera Montjuich, com si tractés de marcar ab una linea
geomètrica aquesta nova estructura topogràfica. No es tan tallat ni malmès:
tot ell resulta prou assequible y planer, puix no hi té aprop les montanyes
com 1' altre.

A fi de judicar com entrava la mar terra endins en la part del Plà que es
avuy Sant Martí de Provençals, retraurem 1' exemple del any 1469, en que se
lliurà una petita batalla naval, consignada en nostres dietaris (8) qual combat
se tingué en 1' encreuament de la Gran Via Diagonal ab la carretera de França,
çò es, per los -actuals carrers d' Almogàvers, Triomf y Llacuna, que avuy
encara no estan del tot urbanisats.

Aximeteix la petita desnivellació que en la part X. E. de Barcelona se
nota, de cinquanta centímetres per cada cent metres, en una superfície d' un y
mitg a dos kilòmetres, mostra clarament la ocupació d' aquella per les aygues
del mar, puix d' altra manera no tindria tan poch relleu. Creu Sanpere, que,
per aquest costat, deu situar-se lo primitiu port de Barcelona, lo que-n podríam
dir ante-romà. Emperò al temps en que los vaxells calavan poch, es de su-
posar entrarían per tot arreu del mar, entorn de la península que formava la
altura hont estigué la Ciutat vella.

Entre lo mont Taber y Montjuich, hi havia una afràu que començava en
les Aiitines o siga en una linia de roques a flor d' ayga, la que, segurament,
amaynaría la força impulsiva de les ones. Ab lo qual, aquestes, no podent arro-

(8) 21 de Juny de [469. — «Lo dit jorn les dites Naus o la gent de aquelles, trameteren d>>s bargan-
tins la via Je la Llacuna per levar un art de xavagà qui era intrat per pescar e foren armats certs lauts
en a ril ant e meteren-se entre les naus e los bargantins e prengueren lo liu dels dits dos bar-

gantins ah XV11 hòmens . (M. X. A.l

vimia General de Catalunya

bSQQOO

Probable avenç territorial de la costa NE. de Barcelona, coneguda pe

Ciutat de Barcelcna

Segle vil

Segle IX

Segle \'!i

tr Marbella. Des del segle XII de J. C. fins a nostres dies

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi lS

segar fàcilment mar endins, los sediments grans y petits, que hi vessavan les
torrenteres devallants del Montjuich y de la serra de Cerola o Ça-Erola, cons-
tituían un fons fangós, petita imatge dels molts estanys formats al altre cantó
de Montjuich.

Entri; .Montjuich y les costes de Garraf, s' obria estensa badia, que, si en
temps proto-històrichs arribà fins a Papiol y Castelldefels, en los històrichs
se creu pogué estendre-s fins a Sant Boy y Cornellà. Lo Llobregat, mòlt més
caudalós en passats segles del que-1 veyèm ara, al desaygar en la costa per
multiplicades boques, motivava una continuitat d' estanys y terres pantanoses,
que les ones obrían y tancavan a sa voluntat, segons encara avuy s' observa
ab los de la Ricarda, Magarola, Remolar y Murtra en los térmens del Prat y
de Castelldefels.

D' aquesta senzilla esplicació ne devalla la consideració de la molta super-
fície que deu, Barcelona, al constant retrocés del mar. Es donchs, natural,
que-1 poble la haja vingut senyalant, al donar a la platxa hont més se patentisa
aquest dessecament, lo nom genuí de Marbella (9). Com la paraula, encara que
viu, a Barcelona, se li desconeix son genuí significat, no estarà per demés
consignar, que, niarbella, y també marbell, vol dir lo meteix que reflújo
en castellà: apartament de les aygues.

Mirant lo mapa de la linia que era mar en les diferentes èpoques històri-
ques, se tindrà noció complerta de lo que axò significa, podent dir que Barce-
lona es una ciutat sortida del mar, puix que, més de la seva meytat actual,
estava dintre les ones al ensenyorir-se los romans de nostra terra.

Per çò la característica de Barcelona es d' una ciutat plana mòlt poch des-
nivellada, afavorida per alterosa serralada que li facilita bellissims panora-
mes. Aquesta linia de montanyes són estribacions secundaries devallants de la
divisòria entre la conca litoral del Centre y lo riu Besòs, en la part N. O., y de
la divisòria entre la conca litoral del Centre y lo riu Llobregat, en la part S.O.
Axis les distribuexen y clasifican los Srs. Maureta y Thos (10) :

Estat de les estribacions secundaries devallants de la divisòria en-
tre la conca litoral del centre y lo Besòs:

Tibidabo, abans serra de . ' ( Turó de Montcada. — Divisòria entre lo riu Besòs y

Cerola.— Serres de Càn l ( la riera de Ripollet.

Baró. — Divisòria entre / Mare de Déu del Coll, abans de Fontrubia. — Divi-

la conca litoral del / Al Sur soria entre la riera d' Horta y les barrancàdes de

Centre y lo riu Besòs. 1 \ Barcelona.

(9) No dexa de sorpendre veure, també, conservada la paraula marbetta,en Ics c istes del S. d' Es-
panya, no lluny de la antiquíssima e important ciutat de Màlaga, hont hi ha una poblaci

dit nom.

(10) Maureta y Thos y Codina. — Descripción física, geològica y minera de la provincü

lona (Madrid, 1SS1), plana 48,

ió Geografia general de Catalunya

Estat de les estribacions secundaries devallants de la divisòria entre
la conca litoral del Centre y lo riu Llobregat.

Tibidabo, abans serra I Sant Pere del Papiol. — Divisòria entre la riera de

,> Cerola. — .Sant Pere i \ Vallvidrera y la riera de Santa Creu d' Olorda. —

Màrtir, abans mont 1 Al Nort . Montanyes de Santa Creu d' Olorda. — Divisòria

Orsa. — Divisòria en- f entre la riera de Santa Creu d' Olorda y altres

tre la conca litoral del i \ aíluyents del Llobregat.

Centre y lo riu Llo- [ l Montjuich. — Divisòria entre lo Pla de Barcelona y

bregat. A1 Sur ( lo delta del Llobregat.

Tancarem aquesta ressenya topogràfica ab la estadística dels habitants de
Barcelona, segons lo derrer cens del any 1900, que era de cinch cents trenta
tres mil, sense comptar los d' Horta y Vallcarca, que encara no s' hi havían
agregat en aquella data:

Districte i.er .Hi/''1

» 2.™ ... ... 66,88j

» 3-er 43,403

» 4.' 55,6ii

í( 59,468

» ').•' 90,991

» ;.' 80,456

» 8.è 49,409

» 9 '■ 28,955

» 10. é 29,527

Població militar y marítima. . . . 3,5-7

Total . . . 533,000

Horta y Vallcarca 4,3^4

Total . . . 537,354

Sarrià y Vallvidrera 6,576

Total . . . 543,930 habitants.

( )bservarèm en aquesta estadística que, sens parlar dels defectes generals
a totes elles, per los quals, nostres poblacions tenen, de fet, més habitants dels
que hi venen consignats, s' hi nota la escassa xifra assignada a la població
marítima y militar de Barcelona, puix es evidentíssim que passa mòlt de que se
li designa.

Utilisant les noves que sobre la població de Barcelona, compilà en 1883,
lo Sr. Colomer y Codina (1 1), ampliant-les ab les del Anuari de 1904 (12), po-
drem formar-ne la interessant

(11) Movimiento de poblaciòn de Barcelona en el veintenio de 1861-18S0. Densidad por calles,
casas r habitaciones de la poblaciòn avecindada en Barcelona en 1SS2, por Gumcrsindo Colomer Co-
dina (Barcelona, 1883).

\\z) Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona 1904.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

TflULfl COnPflRflTIVfl L•' HABITANTS

Anys

1359

1368
1404
1515
1647
1715
1759
1773
1786
1789
1798
1802
1818
1826
1829
1832
1835
1842
1843
IS 16
is 17
ISIS

1849

1854
1855
1857
1860
1863
1869
1871
1872
1875
1877
1879
1887
1897
1900
1901
1902
1903
1901
1905
1906
1907

Habitants

34,339
29,560
32,200
28,940
64,000
37,000
80,000
115,000
111,410
112,000
130.000
115,000
83,289
100,639
113,780
116,917
118, 2S0
192,884
120,800
171,213
174,746
169,129
175,331
160,000
16S,314
183,787
189,948
190,298
193,490
194,382
203,60 3
215,965
249,106
238, 7si
397,311
509,589
533,000
530,317
530,930
531,589
537,354
538,480
539,153
541,726

Cases

5,797

5,856

5,850

5,093

8,778
8,869
8,886
8,916
8,963
9,105

11,518
30,138
33,777

36,889

Procedència d' aquestes noves

«Anuario Estadístico de la Ciudad
celona. — 1904».

Bai-

Estadístiques de Barcelona, publicades per
Anfós Cerdà en 1 855.

«Guia de Barcelona» de i8oj.
Cens format per lo Municipi.
«Diccionario Geogràfico Universal».

Id. Id. Id.

Padró fet per la policia.
«Guia de Barcelona».
«Diccionario Geogràfico Universal».
«Manual Geogràfico Administrativo».
Padró fet per la policia.

Id. id. id.

Estadístiques de Barcelona, d' Anfós Cerdà.

Cens generasl de població.
Id. id id.

Empadronament de vehins.

Cens general de població.
Empadronament de vehins.
Cens general de població.

' «Anuario Estadístico de la Ciudad de Bar-
\ celona.^ 1904».

, Empadronament de vehins.
«Boletín Municipal de Barcelona».

Cliclul de Barcelona— 5

,8 Geografia general de Catalunya

La primera xifra que-s coneix de la població de Barcelona, pertany al
any i^.vj, ço es, deu anys després de la terrible peste que assolà bona part
d' Europa, Assia y Àfrica (anys 1348 y 1349) y en la qual se calculan que mo-
riren les nou dècimes parts dels vivents. Per tant, si hi ha poca exageració en
. lo que s'afirma y són certs los 34,339 habitants assignats en 1359, podem
creure, que, quinze anys abans, en 1344, tindria, Barcelona, unes cinquanta
mil ànimes, més aviat més que menys.

La notable disminució de població que presenta en general Catalunya en
la segona meytat del segle XIV y de la que tant per estens se n' ocupà Cares-
mar en sa famosa carta al Baró de la Linde, havia d' afectar notòriament a
nostra Ciutat.

Lo creximent de Barcelona, durant los segles XIV a XVII inclusiu, es apro-
ximadament del doble, puix passà dels trenta mil habitants, als xexanta mil.
En lo segle XVIII torna a duplicaria seva populació, puix prenent com a norma
la xifra de xexanta mil habitants (13), veyèm que arriba als cent trenta mil.
De manera, que, en un segle, s' efectua idèntica labor progresiva, que en
quatre segles anteriors.

En los primers decenis del segle XIX, la població de Barcelona no sembla
major de cent quinze mil habitants, acabant lo propri segle ab cinch cents
trenta tres mil. Axò representa aumentar en cent anys, quatre vegades y mitja
lo mombre dels seus vehins.

Si, com es llògich suposar, en lo present segle XX, Barcelona creix d' una
manera mesurada, no pot duptar-ss que arribarà a la xifra d' un milió d' habi-
tants, lo qual, d'altra banda, representa haver doblat escassament lo séu nom-
bre, a semblança de lo succehit en lo segle XVIII. Ara, si causes imprevistes,
devallants d' Una major bona orientació de nostres governs y governants, si
Barcelona podia obtenir algunes de les mesures que 1? seva prosperitat impe-
riosament reclama, no pot duptar-se, que, la progressió fora mòlt major y son
aument resultaria consemblant al efectuat en lo segle XIX, passant, donchs,
dels dos milions d' habitants, lo qual tampoch representaria triplicar los seus
habitants en cent anys, com tenim vist féu en lo segle XIX.

Lo mínimum d' aument que-ns pot donar la població de Barcelona,
correspon als anys actuals, a causa de la gran crisis econòmica perquè passa
nostra Ciutat des de que havem assolit lo segle XX. Causes locals mòlt deplo-
rables, de tots conegudes, agravades no sols per les generals de decadència que
atravessa Espanya, si que també per crisis íinancieres que tantes vegades han
pertorbat les nacions d' Europa, no han sigut prou per deturar en absolut, lo
creximent de Barcelona, sinó que aquest s' ha efectuat en una forma lenta,
fins contrariant totes les previsions. Aquest mínimum de progressió que ara

(13) No deu atendre-s, en aquestes observacions, a la xifra dol any 17 15, en lo qual la terrible
guerra de Succ-ssió y setge de Barcelona, portà a la Ciutat a u.ia ínfi.na espressió de població.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

atravessàm, nos presenta un aument de dotze mil habitants en set anys, y,
calculant una progressió consemblant per los restants noranta tres anys que
faltan de segle, representaria un mínimum d' aument de població de cent xe-
xanta mil habitants més.

Per donar alguna idea del moviment de Barcelona en 1' any actual, conti-
nuarem 1' estat que-ns suministra 1' Empadronament, copiant-lo del resum
pjblicat en lo Boletin Municipal, de Barcelona. Hi afegirem encara la nota
mensual dels naxements y defuncions, estreta del propri Boletin, donant-nos
tot plegat més clara idea del

DERRER nOVinENT DE Lfl CIUTAT

1907

Nota del E

mpadronament

Nascuts vivents

Morts

1 de Febrer

511,260

habitants

1,178

1,444

1 de Marc.

541,199

1,093

1,496

1 d' Abril.

511,1111

1,185

1,256

1 de Maig-.

511,380

1,165

1,199

1 de Juny .

541,433

» .

1,208

1,063

1 de Juliol .

511,498

1,030

91C>

1 d' Agost.

541,691

1,216

96.1

1 de Setembre

511,726

1,045

921

1 d1 Octubre.

5 41, SUI

1,093

860

1 de Novembre

1,027

1,021

Total en los

SOS.

11,240

11,145

No es possible parlar del creximent d' una' població sense fixar-se detingu-
dament ab aquest moviment de naxements y defuncions, que tan directament
1' afecta.

En los derrers anys, la natalitat de Barcelona no aumenta, fet que sem-
blantment s' ha constatat en la major part dels grans centres de població.
Veja-s lo que diu la estadística:

1878

era

natal

tat

33'35

IOO

ibitants

1888

28'76

1898

2j'/()

1 90 1

24*80

1903

_•')''>!

1904

25'89

1905

24l94

191)6

26'03

També s' ha atribuit bona part de la baxa de la natalitat a Barcelona, al
perfeccionament del padró municipal, lo qual cada deceni va resultant millorat
y major, donchs, en exactitut.

Geografia general de Catalunya

Ea mortaldat no es aquí lo que mòlts pretenen suposar. S' ha volgut esta-
l>lir una corrent contraria a les bones condicions naturals que té Barcelona, per
presentar-la com a ciutat malsana, y adjudicar-li una mortaldat estraordina-
ria, superior a la de les altres poblacions similars.

Lo que eran remors inconsistents, les estadístiques, ab sa perseverant la-
bor, han cuydat de dexar aclarit. Segons elles, nostra Ciutat presenta una xifra
tal que, ni dintre les poblacions principals d' Espanya, ni entre los més impor-
tants ports de la mar Mediterrània, mereix ocupar cap lloch desastrós, ans hi
figura ab ventatja de mòltes altres.

Per lo que pertoca a Espanya, Barcelona y Múrcia se donan les mans per
trobar-se en iguals condicions, puix essent, la mortaldat de Barcelona, de
24lio per mil habitants, la de Múrcia resulta també de 24'oL En cambi nos
trobàm ab que Valencià presenta la quantia de ses defuncions arribant a 25'5q,
xifra sobrepujada en altres tres ciutats espanyoles, essent de 27*8 per Màlaga,
2o'o5 fer Madrid y 38*88 per Sevilla.

Comparant los ports de mar del Mediterrani, que figuran en lo diagrama
de mortaldat separadament publicat, y colocant de menor a major los que
més propinques se troban ab la xifra assignada a Barcelona, nos resultan en
aquest orde:

Odessa, 17 per mil habitants; Niza, i8'8; Palerm, i9'7; Gènova, 2i'6,
Marsella, 22*9; Venezia, 23'ç; Múrcia, 24*01; Barcelona, 24'1 ; Nàpols, 25'5;
Valencià, 25'59; Triest, 25'8; Màlaga, 27'8; y Alexandria, $5.

Resumint la natalitat d' una manera consemblant a la mortaldat, compa-
rarem la de Barcelona ab la de les ciutats del Mediterrani, y colocant-les de
major a menor, nos dona lo resultat següent: Alexandria, 39'4; Triest, 33*5;
Valencià, 31*2; Nàpols, 30*3; Palerm, 29*3; Odessa, 29*2; Màlaga, 26l27;
Múrcia, 26'27; Barcelona, 26'01; Venezia, 26*00; Gènova, 25'5; Niza, 24*4;
Marsella, 23*1.

Les poblacions que més s' acostan a Barcelona, ço es, qual natalitat no
té sis dècimes de diferencia, són les següents: Bristol, 26*7; Leicester, 26'6;
Milà, 26*3; Budapest, 26*2; Hamburg, 26*2; Barcelona, 26'01; Venezia,
2Ó'o; Nova York, 25*9; y Gènova, 25'5;

Per tenir una idea més cabal de lo que poden significar les predites xifres,
no hi ha com examinar lo diagrama de la natalitat y mortaldat de les princi-
pals poblacions, que publicàm separadament, podent-se veure les linies y
lloch que corresponen a Barcelona, y establir les deduccions subsegüents.

Quant més se perfeccione la nostra estadística, quant més s' arribe a la ve-
ritat dels habitants de Barcelona, més se veurà disminuir la xifra de la seva
mortaldat, ja que en axò no hi caben mistificacions, ni ocultacions.

DIAGRAMA de natalitat y mortaldat per 1,00

(Del « Anuario Estadístico de la Ciu

S Mortaldat

Nombre d' ordre

38
3+
32 ,
30

28
■2t> '
24

-■

...

»i

12
10

...

—

4
2

...

cn5rt«OOOy>oc«ffJ!or

Natalitat

Ciutats

!C O -■ iti cr) CD íD
?• ib 6 -' oï « ió
Cl C4 Cl "N *M M n

pinço Hox-'iftoa3iJ>-'Oiji»i6 0cecoa)«rtOcpocp<Bcftf

t-ifl « « O N

(o i ód te cb <b

coco—1 doioimtfico^'-'njrt cn

o t- « oo « ío Hcitcooton•Or•N i-t — «*oooi»^•p? ■? ü* Ç1 T** C" ^

<S ío

<M CO

Cl Ó> íf) O SM C)-hwS«(NWCO CM CJ CO W M IN ^ IN

i^ ai <

CTj ift ■* (

3i 03 f"
CN Ot (

■* a> — .2 . . ■ "" 5 - S 55 te . . E . £ * ' * t* '

§* • d „• 6& g S J | « 1 1'| g. ••! js Sis 1 11 B j2% i =5 -I -■ g «| -|5 1 1 9 „■ o SÍ §*

Ciutat de BARCELONA

Geografia general de Catalunya

'0 habitants, en les principals ciutats del món

dad de Barcelona». Any III. 1904)

[- Escola*** *-/;*'■'■

. , (i Mon

Morts

-I— e)Q|.-.^--.—..-iÇ-J pHHQI^--'"01HCl>.OIHC<-.HCllN.-ilN^?l(NoicrilN^-'gÍCTCJ(N^ h - (N ?l « f I - CJ S

íco O'0^0'j|i-cin-jcoccií0«|co'jt

■ COr^cicCcgQiQico^csitOOJCfiCMej.^. CQINlN-oiOKNCOffattlNCICCiCTOUn-i^lOl W O) IN Cl Cl OI fl CT -1 C< ?l

i; 2 * a °> ■

esassoio::

— ri ei » -

-S £ '

ï 5

ü O ©

B= T

— ■ > oJ C <u

S S

Ü * .

:4»^wsKROüS?^zJüX>»^aH^JÍj<Q'j;SMNS>WMüinWKjècíkpí»PíwPSí•;-^

■ 00 Oi O — i fi «

18 !S h » « O

ífi>t-(OXÍ3ciococoooooxcDa)0)C)ffioioc:a!ftr. oo

lO ÍC t- 00 (T. O

Geologia del

Territori de Barcelona

Intranquilitat de la mar silúrica que ocupava Barcelona. — Alçament en la època devònica. — Enfonzament
en la època triàssica y nou alçament al acabar-se aquesta. — Lo Territori de Barcelona constituït en
ribera de la mar en la època miocènica. — Alçament del Montjuich. — S' enfonza lo Plà de Barcelona,
convertint-se en estesa badia. — Apareix lo mont Taber en lo període antròpich. — Trencament deies
muralles piçarroses a Martorell y a Montcada. — Manantials d' aygues calices. — Alçament final del Plà
hont s' assenta laxiutat de Barcelona.

La erudita monografia del Rnt. Canonge Dr. Almera y Comas (14) y son
«Compte rendu» de la Reunió estraordinaria de la Societat geològica de
França a Barcelona, en que s' ocupa per peces menudes de la formació geolò-
gica del Plà o Territori de Barcelona, suplirà nostra insuficiència, permetent-
nos omplir aquesta important plana del séu passat d' una manera bastant
complerta.

Les capes de formació més antiga del nostre Plà o Territori, pertanyen a
la era primària, datant del període càmbrich, si bé per circumstancies descone-
gudes, no-s nota senyal de vida animal en lo fons de nostres mars càmbriques,
durant tot lo temps que cubrían Barcelona.

Acabada la deposició sedimentaria d' aquesta primera agrupació de capes,
cambiaren les circumstancies. Sense sufrir cap alteració la posició primitiva
dels sediments o piçarres maclíferes micàcees y per tant en estratificació con-
cordant ab elles, vingueren a depositar-se-n altres de naturalesa argilosa, de
les quals n' havia desaparegut la mica y demés substàncies qne motivaren
les macles o taques elíptiques, alternant ab altres de color de terra quarçoces,
que, a la vegada alternavan ab altres cloritoses, totes les quals constituían lo

(14) De Montjuich al Papiol al través de las e'pocas geologicas. — Memòria leida ante la Real
Acadèmia de Ciencias naturales y Artés de Barcelona, en la recepciòn pública del Rdo. Dr. D. jfaimt
Almera y Comas, Pbro., el d'a 20 de Diciembre de iSjç (Barcelona 1880), y Compte rendu de la Reu-
nió estraordinaria de la Societat geològica de França a Barcelona (189S).

Ciutat de Barcelona— 6

Geograf-ia general de Catalunya

grupo immediatament superior al de les predites piçarres, que s' estén de
N. a S. y de E. a O.

La movilitat de crosta de la tïrra durant la era primària, motivà dipòsits
prou diferents; unes vegades formats de materials fins o argiloses, altres gra-
nitosos, y altres, de majors dimensions, en alternancia ab materials més fins
durant les temporades de tranquilitat, com al Papiol, los quals contenen Tri-
lobites (Asaphellus)i Braquiòpodes y Rivalves.

Després d' aquests dipòsits ordovicians, sobrevingué la deposició mecà-
nica delsbanchsde calices y argiles silúriques (i5), de la que se-n veuen poques
reliquies a Brugués, a Cervelló, en la regió alta Occidental y Oriental de Santa
Creu d' Olorda, a Vallcarca y prop del cim de Montcada. Aleshores visqueren
les Orthoceras, les Prcecardium y los Monograptus, la Cardiola interrupta y
altres espècies indeterminables.

En la època prop vinent o devòníca, o tal vegada abans de finir la pre-
cedent, sufn tot plegat un alçament, acompanyat de forta denudació dels
estratus ja depositats y poch endurits, al qual seguí més tart un nou enfon-
zament. De manera, que, en discordancia de estratificació dels dipòsits pre-
cedents, se depositaren al fons d' una mar tranquila, potentes capes de caliça
en tota la comarca, des del Llobregat, o més ben dit, des dels volts de Sant
Climent, fins a Montcada, y del Papiol fins a Vallcarca; sobrevenint alguns
cambis de direcció y energia en les corrents, y altres circumstancies, quin re-
sultat era transportar sediments, que avuy separan los uns dels altres, los
banchs de caliça en tal temps depositats. La vida fóu major que abans, puix
tot lo fons marí de nostre Territori estava sembrat d' Encrintts, abundant-hi
més los Orthoceras y Trilobiles (Phacohs), Bivalves (Kra/ozvua, Paneiikà)s
acompanyats d' altres espècies no reconegudes, però que hi han dexat llurs
senyals.

La pobresa paleontològica relativa d' aquestes capes paleozoyques, es
remarcable, majorment si la comparàm ab la riquesa de les del N. d' Espanya
y Amèrica. Axò denota grans emersions e immersions en nostra terra y allí
impertorbable im movilitat.

Axis, los banchs de calices devòniques, se mostran en discordancia de
separació y alguns plegats, puix un d' ells se presenta prop de Gavà, altre
dalt de Santa Creu d' Olorda, altre, de 2 kilòmetres, al N. de Sant Berthoméu
de la Quadra, altre, a '/> kilòmetre al E. del Papiol, altre al O. de Vallvidrera,
altre a Vallcarca y Mont-Baró, altre a Montcada y altre a Montgat.

Lo devònich se presenta caracterisat a Brugués, a Papiol en lo turó de Càn
Amigonet y a Vallcarca, en lo turó de Càn Mora, demunt la ermita del Coll
o de Fontrubia, hont estan les capes redreçades y ab aquest ordre, de baix a

(15) 0 Gotlandiense.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

dalt: piçarres margoses de variades colors ab Lcpttuna corrugata, que repo-
san demunt les piçarres silúriques ab Graptòlites; (demunt les ([uals hi ha
lo Parch Güell). Demunt les piçarres margoses hi reposan calices blavoses ab
Qrthoceras y Kralowna. Demunt d' aquestes altres calices anomenades griotte

1901?

Perfil del turó de Càn Fa'.có al turó de Càn Mora (Vallcarca), comprensiu del Santuari de la Mare de
Deu del Coll o Fontrubia, segons lo Dr. Almera. — 1, Piçarres blanques ab Graptòlites; 2, picaries ab
Leptcena corri/gata; 3, caliça blavosa ab Ortlwccras; 4, caliça griotte devònica; 5, Grauwacka del Cuini;
6, triàssich inferior.

que sostenen los dipòsits més baxos de la època carbonífera anomenats lo
C/f/w, banchs de caliça blavosa, quasi verticals, ab mòlts Ortíwceras, Tenta-
cnlïles y Kralowna, y per fi, la caliça griotte. Aquesta capa forma una
sinclinal per dessota lo Coll, reaparexent al turó de Càn Falcó y al Puget ab
Orthoceras y Kralowna.

Lo devònich de Montcada, ocupa la part alta del Puig, constant de capes
primes de piçarra rogenca intercalades en calices, que contenen: Leptcena
corrngata Richt, Ort/iïs, Stroplwmena, Lingula, Avicula, etc, les piçarres;
y Tentaculis y talls d' Encrinus les calices. Se troban després los dos costats
d' una anticlinal rompuda, formats per banchs de caliça blavosa, margosa,
nodulosa, ab mòlts Orthoceras indeterminables, Encrinus, Kralozvna y espe-
cialment Teníaculites Geinitzianus Richt.

Abans de finir la època devònica, sufrí aquest Territori de Barcelona,
un nou alçament, que-1 tragué fora de les. àygues y que apar no haver-se
efectuat ab gran violència.

En vista d' axò es natural que s' hi vejan senyals de dislocaments en les
capes inferiors, altament trastornades en la linia manifesta del alçament, que es
la metexa de la serra de Cerola o Tibidabo.

També es natural que aparegan còdols deguts a la denudació efectuada
en les capes que surtiren a fora de la mar. Aquestes se veuen en la fondalada

Geografia general de Catalunya

del Coll a Vallcarca y pertenexen al començament de la època carbó-
nífera.

Perfil del turó de Montcada, per lo Dr. Almera. — i, Piçarres ab Graptolites; 2, alternança
de calices y piçarres ab Leptttna corrugata; 3, caliça blava nodulosa ab Orthoceras; 4, caliça griotte ab
Encrinus.

En aquells temps quedaren terres baxes, fondes y pantanoses, com en
les regions en que se desenrotllà en alt grau la vida vegetal, de que ací fre-
turava. De aquella època s' hi troban aquí al Puget y Vallcarca impressió de
varies espècies de plantes Bòrnia radiata (Calamites transitionis), Archosop—
te'ris lypa, etc). Però menys senyals han restat de la vida animal terrestre,
necessàriament reduhida, a causa de la boyrosa y pesada atmosfera, sado-
llaria de vapors y ga.cos, sobre tot àcit carbònich, que la feya irrespirable.

A igual que en la època carbonífera, seguí, nostre Territori, en la pèr-
mica, esperimentant commocions més o menys fortes y erosions més o menys
durables y continuades.

A aytals dislocaments acompanyaren lo gran nombre dels filons y bossa-
des de granit y sienita, de pòrfits, microgranulita y pegmatita, que atraves-
san a les piçarres quasi bé verticals d' aquesta serra, dividint-les y separant-les
per lo mitg, com en lo fons dels Penitents y Vallcarca, lo meteix que a les
calices, segons apar al peu del Mont Carmel, prop Càn Baró, fins a posar-les
verticals.

Arribats a la era secundaria o període del trias, s' enfonzà novament
dessota les aygues, al ensemps gran part de Catalunya y Valencià, deposi-
tant-se al séu demunt la arenisca roja samítica o ròdeno, com la anomenan a
Valencià y que 1' home de temps a venir, la havia d' escullir, ab preferència
a tota altra roca, per esmolar les eynes de tall, y després calices y argiles.

Un petit clap de terrer triàssich pertanyent al vosgià, se troba al San-
tuari del Coll; està format d' arenisca roja y pudingues, que reposan demunt
lo devònich y carbònich. D' ell ne brolla la famosa /<?«/ rubia, que ha donat
nom, de mòlt antich, al lloch. La roca d' hont neix la font, pot ésser altre
comprovant de nostra opinió, de que les paraules ràbia, rnbiol. rubió, etc, a

/Aapa del fons de la mar de Barcelona (1880)

Ciutat de Barcelona. — Full i.er

jnj^ ^2* ^

^.^- rO«c

a-T ES

£« Í2=c ="«

S-

Si*- _

>1<C ■***

i~~> 2°- -tu

°;5

oO«£

**<

§5

o-H"

ti5«C

^«

.■"_?■ „ oi

Cï-2"

Hapa del fons del port de Barcelona y de
la mar vehina del Besos al Llobregat,
alçat en 1880 y 1881, per la Comis-
sió Hidrogràfica. —Escala 1 : 18,350.

Banchs de sorra: Del 2 al 22, de 60 m. per 130, calitat extra (viva)
Del 10 al 10, de som. per 175, calitat barrejada (granada, fina y poisosa)

A. indica Arena
F. » Fanch
C. » Cascall
Alg. ■> Algues
P. > Pedres

A. Perill pèls pescadors d' àncora)

B. » » » (ull del Diable)

C. Criader d' ostres

D. Gran bosch de gegantines algues
E- Fxtensíssitn criader de muscles per la reproducció

Geografia General de Catalunya.

•"^ a< fi*

f*>u *2u

u*> U"

t/-»^ iOk

CO.^ lO1*. líl**-

nu S'v

*"-

"i. — ..

_ fi"S-

¥■<.

gu. Çu. .' . : 55«-

S"-**-.

-*- 5^

ï^- rot

5*-

ï<.

5**. o^.. ^

«■ ¥< S". M

«. S*."^-.^ S«- £u. gu.

5-
fi«.

s*-

=Bu

S*-

3"-

Kl'v

ÍÒ". ,0"

O». Ou.

««•

fO^rO1*

**•£*-

ro1*- u>. to1*- ro*- ^

3*- «u ">^

fi*. £>„

Só'•-

fi1*- S«- £$••

fS*-

^*c

°°ü-

"^ ^oOu.» S* «-^ „ SU.

">">>«: .«>, "^ £« -a5<>«"c

S< 2« -^""i* ^ «, o„ ~u s"- 81

«V o-4"

-j*. 8Í-3J- -w £*.

r«ç o<c o>

= "■ o.^

in °0«-

'00 *<

òo1*.

fifïUi

— »<.

**>.
«O1*"

s^ ^ se

io s - „

r- Barcelon

I . _d

-!^ .'.-W

f\apa del fons de la mar de Barcelona (1880)

Ciutat de Barcelona.— Full j.""

gu. uj". a.^

«> u.

QOm. u->

•*>*.
•r*'1'

«"- iO^

31-

A Martin . e(

Geografia Gen e ral

DE CatAL UNYA

^o «>.

°v P-

p*- sv

S«- S*-

ifl1*- 10^

«°= <"..

Oi.

Í8- <Su

> **

ÏV

"^ S<

ow r-u

rt* r-1M

oj"- 2iw

-^ ^

n^ ro,

íoS

o1 ^ _---'*/>..

«'*•

oj4*- 51*-

KV oo<<

OI1*- ïO

O^U. CW1*- £><•*■

oj, m.

Osi1*- om11

OM1*- Oi"-

2* ïïu. g*.

0•4.

s< -

— < í2<

C0> p. ^oc

^<c o<

-S< ex <"

ï< ««<

E=* ..-"£«

oi'- oi

tx óo<

«o

.<•—

£«

JO< çn ïjo<

en oO

°< £< £«* »*

£«: ta

_< «?

<xT- (/: òo*

fe«-

en^

*S<

£<

10*

T3--
CL to**

"'j£<

«- -CO<

ió*

-2 r><

^>t f-1

-oi

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 25

semblança de Rubri'cains, són derivats de rupc (roca) (16) y no de rubus (es-
barzer), com afirma Balari y Jovany (17).

Los dits senyals, en discordancia de separació, són la prova de que les
aygues triàssiques recobriren tota la comarca barcelonina.

En la ribera dreta del Llobregat, los dipòsits del trias se presentan en un
tallat de més de 100 metres d' altura, que va de Martorell a la mar, entre
Gavà y Castelldefels, reposant en certs endrets immediatament demunt de les
piçarres silúriques, mentres que, en lo Santuari del Coll o de Fontrubia y
al Montgat, se troba demunt de les calices devòniques y dipòsits del Culm.

A despit de que, la mar triàssica, dexà de mostrar la agitació dels seus
primers temps y entrà després en calma llarga, los muscles, radiats y crusta-
cis, no-1 trobarían en condicions propicies pera la vida, puix en lloch ne
han aparegut de fòssils y sí solsament alguns brachiòpodes ( Terebratala
vulgaris), gasteròpodes (Mentzelia, Mentzeli)y y polípers de caràcters comple-
tament borrats, y per tant indeterminables, a conseqüència de determinades
accions moleculars.

Finit aquest període, tornà a emergir nostre Territori. Llavors esperi-
mentà forta y considetable denudació, per manera, que s^-n portà los sediments
triàssichs que havían dexat les aygues entre lo Besòs y Llobregat, dexant-li
sols la clapa al costat del Santuari del Coll o de Fontrubia. Y entretant, axis
al E. del Besòs, com al O. del Llobregat, quedaren en peu y en estat natural,
los banchs de pudingues, de samita y de caliça, com si llavors hagués sigut,
aquest espay, areny, tal vegada d' una robusta y durable corrent fluvial, que
anà a desaygar en lloch més o menys llunyà, vers 1' actual Mediterrani.

Aytal segon alçament contribuí, en gran part, als plechs en zich-zach
y doblats violents, que presentan les piçarres silúriques y calices devòniques
en determinats endrets, mostrant a ull, les sotregades d' aytals successius al-
çaments y enfonzaments. Emperò no sembla que llavors arribés a la seva ac-

(16) Rubiolo y rubara aparexen clarament com a roques en un d. del 1047, que són los límits
del castell de Benviure, prop lo castell de Montfalcó, del comtat de Manresa : « A parte meridiana vadit
de puteo pardo per ipsam crucem qui est facta in ipsam rocham supra ipso pugio qui est ante ipsa Ru-
biola et per ipsam Ruberam grandem vbi est facta cruce, et deinde vadit per terminos fixos et ruberas et
quercos vbi sunt cruces factas, vsque in coma grassa vltra ipsa rubiola » ( d. 90 de Ramon Berenguer I,
A. C. A.)

Font rubia, com a denotant font de roca, té un similar en document del any 1090, en que-s menta
una fontem petra (d. 492 del C. S. C. ). Sollo rtibeo es nomenat en iooi, un soler o porció de terra, de
Vallvidrera, segurament rocosa (d. 431 del C. S. C. ).

La rodalia del castell d' Albinyana del any 101 1, nos parla simultaneament d' una lagitnapetricia y
d' una laguna rubia, dihent: «Et de meridie ascendit per ipsam summitatem de schena rosa qui est ter-
minus de Kastro caldarii et vadit per ipsa serra ad laguna petricia, per summitatem de ipsa serra ad ipsa
fonte de ipsa murta usque in termino de berà vel de roda, vaditque per ipsum estret de alastro ad
ipsa fonte de iunchosa et pergit per ipsa serra ad laguna rubia, sive per ipsum kastelar que dieunt nuce
et vadit per ipsa plana ad villa que vocant abella vel vltra ipso alveo de Gallà» ( d. 339, C. S. C. ).

Castro rubei montis, es lo nom que-s dona al castell termenat (cas/i/h roqucíw a Castella) en la
obra Irancesa de Jaume de Sant Jordi De feudis et komagíis (Lyó, 1533).

(17) J. Balari y Jovany, Origenes histdricos de Catalana, p. 188.

Ciutat de Barcelona— 7

26 Geografia general ue Catalunya

taal altura, aquest grahó de la actual serralada, que, segurament perma-
nexería enfora de les aygues durant lo període infra liàssich, si bé sotsmès a
la acció denudant de les ones y rompents, com a ribera del mar d' aquell
temps, com també estigué defora les aygues durant los períodes següents,
liàssich y juràssich o oolítich, puix res se troba d' ell en aquests entorns.

Acabat lo període juràssich, lo Territori de Barcelona esperimentà altre
enfonzament, que permeté de nou de primer a les aygues dolces apoderar-se-n
d' una bona part d' ell, invadint la comarca nostra, puix a pochs kilòmetres
al O. del Llobregat, ho comprova la caliça lacustre del cretàceu inferior o
hauteriviense, caracterisada per les Bythinia, Paludestrina, Physa, etc, que
reposa immediatament demunt del trias. Més tart fóu la mar que 1' invadí,
puix demunt d' aquestes calices lacustres, hi descança una gran espessor de
calices marines, de les èpoques infra cretàciques, caracterisades per la pre-
sencia de cefalòpodes (AmniouïtesJ, de gasteròpodes [Natica Coquaudiana,
Cassiopc Pizcuclaua, Nerita Dupiniana, etc), bivalves (Ostrea Bousiti—
ga/t/ti\ Janira Morrisi, Lima cottaldiana, Requienia Loiisdalïï, etc), bra-
quiòpodes {Rynchonella lata, Terebratula sella, etc), foraminífers (Opereu—
li na crucieusis, Orbitolina lenticulata, etc). De lo que-n tenim de concloure,
que, tot lo tragecte que va entre abdós rius, estigué aytambé defora de les
aygues del mar infra cretàcich, a despit d' haver sofert un enfonzament mòlt
gran nostra Península, per la part del S. O., tenint aquell la seva ribera,
aproximadament per aquest cantó, en la vora occidental del Llobregat.

Acabades les èpoques infracretàciques, esperimentà altre alçament, sor-
tint, nostre Territori, fora de les aygues de les mars cretàciques posteriors, que-
dant en sech aleshores y durant lo període eocènich en lo que y com qui diu
surava demunt les aygues numulítiques que vingueren després o siga en
los primers temps de la era terciària. Era, donchs, una illa situada entre les
Balears y la serralada mitja actual del Principat ocupat per la mar numulítica.

Lo desequilibri en les aygues promogut per 1' alçament dels Pyrinèus, al
mitg d' aquesta era, motivà tal remoció de palets o còdols, que, les impe-
tuoses corrents portavan en totes direccions, formant-ne grans dipòsits en deter-
minats endrets. Entre ells predominan, en nostra comarca, los arrencats de la
roca subjacent per la forta acció desgastadora d' aquelles corrents. Mes, havent
finit, al poch temps, geològicament parlant, aquest desequilibri general, tant
en la mar, com en la atmosfera, nostres voltants y especialment la regió N. de
la serralada, seguint la sort de mòlts endrets d' Europa, esperimentaren con-
siderable enfonzament, lo suficient pera que les aygues dolces devallants de la
serralada interior, s' estanquessen abans d' arribar al Mediterrani, que, havia
pres, ja aleshores, la configuració y límits actuals.

Degut a axò, se troba al N. de la serra, des de Sant Cugat del Vallès,
una faxa lacustre oligocènica que s' exampla vers lo NO. O., dóna la volta
al puig de Sant Pere del Papiol, morint al S. d' aquest poble; mentres que per

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

lo N. O. s'estén fins més enllà de Martorell, tocant quasi a Sant Sadurní de
Anoya, limitant-la alS. les piçarres paleozoyques en general.

Tot y haver estat mòlt temps, estancades, les aygues dolces, en aquest
lloch, poch s' hi desenrotllà la vida lacustre, pobrement representada per al-
guns Hèlix e impressions de petits P/auoròi's, si bé hi pasturavan per les se-
ves vorades grans animals mamífers com lo Acerotlierium lefiianense.

Durant tot lo temps que hi existí lo llach, les seves aygues sufriren grans
agitacions, o hi hagué impetuoses corrents que de per tot li llençavan mate-
rials arrencats de les vehines montanyes.

En lo període de calma que se seguí a aquest tumultuós, XosHclix y Pla-
norbis hi visqueren més tranquilament. Emperò pertorbà la seva tranquilitat
altre desconegut accident, que hi féu impossible la vida, com ho mostran
los dipòsits d' arenisca y conglomerat poligènich, que corona la formació la-
custre, estenent-se de E. a O., que es la que forma també la part més alta
de les montanyes de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt.

En aquesta època s' obrí la crosta de la terra en lo Vallès y se formà una
falla com se veu en lo peu del puig de Sant Pere del Papiol, que originà que dit
puig quedés format y los dipòsits lacustres portats a major alçada. L' alçament

/Tfirqmur•

Constitució deia cinglera natural del Montjuich, segons lo Dr. Almera. — 1, sorres inferiors y
nivell de la mar; 2, banch d' arenisca dura; 3, llit d' argila blava; 4, capa d' Ostrea crjssissima;
5, capa de Protó roti/era; 6, capa ab TurritcUa bicarinata; 7, dipòsit de conglomerat; 8, margues
blanques; 9, arenisca silícea; 10, quaternari.

promogué un moviment com de bàscula, fent enfonzar la part alta del Penades
y entrant-hi lo Mediterrani per lo Vendrell. Y com més tart s' enfonzà també la
terra dels actuals térmens del Papiol y Sant Cugat, la mar s' estengué per lo
Vallès, fins quasi tocar les faldes delMontalegre del costat N. La serralada que
tanca lo Territori de Barcelona, restà besada per lo tant per la mar helveciana
o miocènica, en lo que són avuy partides o térmens de Sant Cugat, Canaletes,
Cerdanyola y Mas Rampinyo, ademés de Papiol, Martorell, Gelida, etc.

Fóu, durant aquest període, que se posaren les capes del Montjuich, com
algunes de les del Penades y les citades del baix Vallès, de les quals ne res-
tan d' amagades dessota del terrer quaternari y pliocènich del pahís. Emperò

28 Geografia general de Catalunya

los materials depositats en quiscuna de les regions litoral e interior, essent
diferents, indican també diferent procedència y que les dues regions sumer-
gides estavan incomunicades.

La vida hi vé representada en lo Montjuich per Pccten,- Ostrea, Ventis,
Cytherca, Turritella y altres espècies de marischs, com també per fragments
de pexos y de Halitherium .

En aquesta montanya més tart se trencaren pèl mitg les capes que estavan
juntes y trabades, les quals ara se- veuen netes del tot en lo tallat del litoral,
resultant-ne d' aquí una falla o relliscament de plans de juntura, quin desni-
vell se mida per la altura de la montanya, descartant-ne la gruxaria dels dipò-
sits, en èpoques posteriors formats a son entorn.

Al ensemps, segurament, hi aparegueren les vetes de caliça, galena, com-
posts de ferre y de quarç, y diferents gases, los quals, ab sa alta temperatura,
fongueren y ab llurs accions moleculars, metamorfisaren, les arenes quarçoses,
degudes als detritus de la serralada, convertint-les en àgates, calcedonies
y jaspis.

Aquestes accions dinàmiques han donat per resultat, que, les capes bu-
san totes vers lo N. tenint lo centre del alçament en la meridiana del castell,
puix per ella hi passa la ratlla anticlinal, per lo que les capes de la montanya
estan inclinades unes vers al SO. y les altres al NE.

Conseqüència d' aytals alçaments y de la pertorbació subsegüent, fóu,
la obertura del pas que comunicà la conca del Papiol ab lo Mediterrani, a
travers de la barrera paleozoyca y un nou enfonzament del Territori de Barce-
lona per donar-li entrada, en lo període pliocènich, al Mediterrani. Aquest hi
formava un gran porto badia, internant-se fins més amunt del Papiol arribant a
besar lo congost de Martorell. Estenent-se provablement, per tot lo Plà, tenia
los límits al peu de les serres de Gavà y Viladecans, des de Castelldefels fins
a Sant Boy del Llobregat y del puig de Santa Creu d' Olorda, lo mont Orsa o
de Sant Pere Màrtir, falda de la serra de Cerola o Tibidabo, o millor del Pu-
get, Montanya Pelada fins a Montcada, Sant Adrià de Besòs y Montgat. Les
onades bategavan en la dura costa que contenia llur força impulsiva, no este-
nent-se demunt de cap platja plana, baxa o arenosa.

Per tot arreu los sediments presentan caràcters litològichs evidents del
séu neptunisme, contenint també lo caràcter paleontològich de les faunes ma-
rines, puix s' hi troban petxines fòssiis de lamelibranquis, de gasteròpodes,
d' anèlits y de crustacis característichs de mars de poca fondària. Axis s' hi
recullen Ostrea, Pecten Bollenansis, Janira jacobasits, Anomia epliipiuni,
Corbula nucleus, Pleurotoma., Buccíu/tm, Serpula, Balatius, etc, etc.

Aquests fòssils aparexen en major abundància y varietat en les capes
pliocèniques, des del Papiol, ahont trobaren los muscles condicions biològiques
mòlt favorables, fins al terme de Gracia. Del S. o devant del mont Carmel,
diuen los minayres, que contínuament treuen dels pous, junt ab los sediments

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 29

terrosos y fangosos, característichs del pliocènich ab variats fòssils (18).

Res de particular té que-s troben en aquest plà, puix a més de presentar
en ell les capes fondes, iguals caràcters y la metexa distribució geognòs-
tica del pliocènich dels nostres volts, prosseguexen vers lo S. formant com
una esquena que fineix en lo mont Taber de Barcelona.

L' estudi dels materials estrets en diferents pous oberts en la nostra ciu-
tat primitiva, han demostrat, que, la constitució del mont Taber y ses vora-
des, es d' iguals matèries o sediments, que, lo subapení o pliocènich del
Hospitalet y Papiol, mòlt posterior a la de les capes del Montjuich.

Durant tota la època, donchs, en que lo Territori de Barcelona era mar
Mediterrània, aparexía, nostra costa pliocena, enlletgida per illetes, que li
donarían aspecte y realitat d' una costa perillosa, sempre combatuda per les
corrents, y prou sovint devorada per la implacable acció erosiva de les ones.
Per çò, sense poder afirmar rodonament, que ■ la present discontinuïtat del
tossal calíç y piçarrós d' Horta, del mont Baró y Carmel, de la montanya Pelada
y del nuhat del Fort de la Mina, arrenca ja d' aquella època, es de creure,
que, los cims d' aytals montanyes, s' enlayrarían solitaris demunt lo litoral de
les aygues, d' igual manera que s' hi enlayrava lo Montjuich, reclòs per sa
falda en un cercle del meteix mar.

Es de notar que, en dit temps, la temperatura en aquest litoral era tant
suau, que apenes diferia de la que ara regna en les illes Canàries y Madera, a
lo qual es degut que llavors fossen arbres espontàneus y formessen nostres
boschs, lo llaurer de Canàries, la platana, lo baladre y altres mòltes plantes
que ara sols vegetan espontaneament cap al Orient y en les dites illes.

La fauna marina revestia també lo caràcter de la de pahís tropical, la qual,
com havem dit, aumentà en tot lo litoral, y principalment a Gracia y al Papiol,
puix la petita recolzada que formà la mar entre 1' outlier calíç y les piçarres
sildriques, afavoria ab sa tranquilitat y temperatura, lo desenrotllo dels pexos
y muscles, sobre tot del genre Ostrea y Pecteii, del qual se-n troban una
munior enterrades en les margues meridionals d' aquell poble y de tota la vo-
rera meridional de aquesta montanya fins al NO. de S. Andreu de Palomar,
axis com dents y vèrtebres d' esquàlits que visitavan aquell tranquil viver.

S' ha de fer notar també, que, havent ocorregut, induptablement, 1' alça-
ment de la part alta del Penades, al ensemps que lo del pliocènich de nostre
territori, produhí, aquell, la acumulació de les aygues en lo baix Penades, o
siga en lo vehinatge del areny actual del Llobregat y baix Vallès.

(18) De la presencia de la fauna que existeix en aquest pliocènich del terme de Gracia, nos n' ha lle-
gat detallada relació lo propri Dr. Jaume Almeray Comas, en un article de la Crònica científica del lode
Desembre de 1879, titulat El p/ioceno en la vi/la de Gracia (Mio-plioceno de AI. Toruo/íè'r), y en In
citat Compte rendit deia reunió estraordinaríà de la Societat geològica de França a Barcelona. De ia
abundància d' aquesta fauna, se-n judicarà ab lo nombre de les espècies que ha recullit y classificat de-
gudament, les quals passan de 450.

Ciutat de Barcelona— S

3°

Geografia general de Catalunya

I. i força d' aquestes aygues, que invadiren de part a part tota la vall que
envolta les serralades mitja y litoral, trencà per dos punts, los més dèbils, lo
mur que les separava de la costa. D' aquesta època arrenca, segons aytals càl-
culs, les obertures per hont passan actualment los rius Llobregat y Besòs,

Torre aíasiru^

Perfil de la vorera esquerra del torrent Pujalt a Esplugues (Astià), segons lo Dr. Almera. — v, Granit
alterat; i, granit descompost y empastat formant com una arkosa; 2, capa de palets quarçoses; 3, banch
de grava y sorra grollera ah fragments de conquilles; 4, bretxa sobirana ab Ostrea y Pectcn; 5, sorra
grollera ab abundància de despulles de fòssils; 6, sorres argiloses groguenques: es lo nivell sobirà del
Astià; 7, dipòsit litoral ab Liíkothamnium; 8, llot quaternari ab nòdols de travectí; a, màquina eleva-
toria d' aygues; b, carretera del Estat.

en los dos estrems del Territori de Barcelona. Lo primer d' aquests rius al
transcórrer entre les rocoses parets de dita obertura o congost, ha pres lo nom
actual que li donà la època romana, ab la forma de Rubricatus o Rupricatus,
adgectíu derivat de nipes, penya tallada o encinglerada (19). De Rubricat, en
època baxa, s' ha passat a Llobregat. Si no coneguessem lo nom llatí Rubri-
catus, podria estudiar-se aquest origen etymològich, en la sinonímia que pre-
sentan los noms Llobregat y Llobregós.

Rompudes les muralles paleozoyques per les aygues interiors, a Martorell
y a Montcada, les corrents, al dirigir-se vers lo Mediterrani, grataren los con-
gosts per elles seguides.

A la fi acabà aquesta època, esperimentant, lo Territori de Barcelona, al-
tre alçament, que podem denominar lo final. Ell posà fora de les aygues lo mont
Taber, la altura del Hospitalet y Llobregat amunt fins a la regió del Papiol y
Castellbisbal, quedant la mar més estreta, tant en la part del N. de la serra,
com en la del S. en lo període següent o antròpich, com li diu Renevier.

Anava ja transcorrent la època quaternària y estenent-s<e la espècie
humana per los continents, quan, de sopte, quedà invadit per les neus nostre

(19) D' igual manera que de rumex, espina o dart, n' ha devallst 1' adgectiu rumicatus, nom que
porta la collada de Ramagats, entre la Plana deVich y les Guilleríes, s' ha originat nostre adgectiu Ru-
pricatus o Rubricatus. Lo congost que forma lo Llobregat al sortir a Castellbisbal, quan sobrevingué
la romanisació de Catalunya, no-s trobava lo lluny que ara se troba, de la desembocadura. No es di-
fícil creure que son congost, constituint la característica del nostre riu, li donés lo nom que encara con-
serva, si bé adulterat per lo temps. Serà, per tant, la seva etymología, pariona a la dels eltres derivats de
rupc. com son rubia, rubiol y rubera, de que havem tractat precedentmeut. (Yeja-s la nota 16).

Ciutat de Barcelona

Vista ideal del paisatge dels encontorns del Territori d; Barcelona, er

;7vl-;í? ::-..■

i. Sant Pere Màrtir. — 2. Santa Creu de Olorda. — 3. Conca del Llobregat. — 4. Montanya dl

del riu Llobregat. — 7. Punta de Sant Feliu del LlobiJ

Geografia General de Catalunya

; temps plujosos o siga immediats als nostres, per lo tir. fllmera, Pvrç.

int Antoni.— 5. Montanya de Sant Ramon de les Golve.-6. Embocadura de la ensenada
f. — o. Fromontori d' Esplugues cubert de vegetació

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 31

pahís, que han dexat arreu senyals inesborrables, per los dipòsits deguts als
glaciers o congestes que s' hi formaren. Tals són los que veyèm des de la ba-
xada de la Bonanova, fins al Puigfret de Badalona, a la banda d' ací, y los que
hi ha als voltants de Càn Coll y altres llochs de Cerdanyola a la banda d' allí.
Aquestes neus feren baxar a nostre Territori, lo cerf, del qual s' hi troban
relíquies en les coves de sobre Gracia. Més tart vingueren climes y temperatura
calentes que produhiren la fusió d' aquestes neus, les que determinaren fortes
corrents d' ayga que feren grans esboranchs en lo terrers oligocènich, mio-
cènich y pliocènich, depositats, segons se veu, en los térmens de Castellbisbal,
Rubí y Papiol los i.ers y en los de Papiol, Molins de Rey, Sant Feliu, Esplu-
gues, etc, lo 3.er, y es natural que les metexes aygues dexessen en son curs,
còdols, que aparexen encara depositats a abdós costats del areny del riu, cons-
tituint un conglomerat, que, Vezian anomena quaternari inferior.

Aytal invasió d' aygues no va ésser transitòria, sinó que durà un regular
temps, puix no sols hi trobàm los dits dipòsits de còdols, si que també un altre
de sediment fi, científicament conegut per diluvium quaternari, que, en deter-
minats endrets, presenta més de 5o o 60 metres de gruix, sense comptar lo
que ha fet d^saparèxer la denudació. En aquest s' hi troban despulles de tor-
tugues de terra, d' elefants, de rinoceronts y altres espècies d' animals terrestres,
que ara viuen al Orient, y quals despulles trobàm a les coves dites de Gracia,
que succehiren als rens y cerfs que la calor havia fet emigrar cap al N. Axò
demostra la persistència de les aygues, d' altra part confirmada, per la alçada
que, tant a Montjuich, com al Papiol y entorn de Sant Feliu del Llobregat (a
més de 100 metres sobre lo nivell de la mar) se. troba lo diluvium quaternari,
ja també per altres efectes dessota de les metexes aygues practicats.

Aquests consistexen en lo travertí, degut a gran nombre de manantials
d' aygues carregades de caliça, que, llavors aparegueren, tant en nostre Terri-
tori, com en lo restant litoral Mediterrani. Com, gràcies a la seva duresa,
resistí més a la denudació, avuy se-1 veu encara persistir depositat a Esplugues
(turó de Càn Clota), a les vessants de Sant Pere Màrtir y Tibidabo, al N. y S. del
Mont-Baró y en lo meteix plà.

Mentres la caliça portada per los manantials, sortia a la base de la serra-
lada y quedava incrustada en les seves vessants per efecte del menor fons y
major tranquilitat de les aygues, la originaria dels manantials brollats al mitg
del plà, se precipitava per les aygues tèrboles e inquietes, quedant-s'hi barre-
jada ab lo fanch diluvial. De hont n' ha resultat lo dipòsit tan general, no
sols al Territori de Barcelona, si que també al Penades, Vallès y Maresma, de
la nomenada argila de nòduls calices. Emperò aparexían tan sadollats, los ma-
nantials, y a vegades tenían tan aprop los bullidors y tan tranquiles, relativa-
ment, les aygues, que, los nòduls, després d' haver-se format, quedavan cimen-
tats y trabats per la metexa caliça precipitada posteriorment, formant capes
successives d' alguns peus de gruix, de tal manera que en determinats llochs

32 Geografia general de Catalunya

se pot esplotar per la edificació. Es lo que vulgarment se nomena entre los
pageses y minayres, sobre tot quan té poca gruxa, Torturà.

No sols aparegueren los manantials carregats de carbonat de calç (dels
quals ne són clar testimoni les vetes que atravessan lo granet descompost de
la vehina falda) si que també altres emprenyats de composts de ferre y sobre
tot d' hidrat fèrrich, a quin component deu la seva color groga ocràcica,
la terra quaternària o diluvial.

Abaxaren-se, més tart, les aygues y provablement sufrí nostre Plà, un
lleuger alçament (o ja 1' havia esperimentat d' abans) a conseqüència del qual
s' escorregueren les que devallavan del Tibidabo y Sant Pere Màrtir, per una
canal o areny, per elles obert entre Montjuich y lo mont Taber. Aquesta fóu,
seourament, la principal causa de la ablació de les capes miocenes, que se
nota al N. E. de la montanya, les quals continuavan al E. fins un punt tal que
s' ajuntavan induptablement ab les que de segur integran per dessota les plio-
cenes lo raoni Taber.

Llavors quedà lo Mediterrani ocupant tot lo Plà en lo terme del Prat, fins
al Hospitalet y Cornellà al O. de Montjuich; al N. E. tot 1' espay comprès
entre aquesta montanya y lo Taber, que nomenan los pageses Hortes de
Sant Bertran y los pescadors Caganell, arribant fins al fons de Valldonzella,
com també tota la superfície del Parch y Ensanxe, ab lo Clot y Sant Andreu
de Palomar, seguint a curta diferencia, la linia de la Cequia Comtal. Tota
aquesta estensió de terra, ha sigut, de llavors ençà, terraplenada per los mate-
rials arrencats primer del interior y arrocegats y depositats després per los dos
rius Llobregat y Besòs, formant quiscún d' ells lo séu corresponent delta.

Axis la mar s' ha anat retirant y nostre Territori o Plà alçant-se y for-
mant-se lenta y continuament, obehint a la única Voluntat sobirana àrbitre de
totes les llevs del univers, mitjançant la concorrencia de segones causes.

«Ara bé, com aquesta Voluntat regidora del món, no sols dels infinita-
ment grans, sinó que també dels infinitament petits, obra sempre lliurement
y per tant per algun fi (diu 1' erudit Canonge Almera) {quin haurà sigut aquest,
al voler que, axis abans com després de la aparició del home y d' haver esta-
blert aquest la seva residència en lo mont Taber, se terraplenessen per un
costat y alcessen per 1' altre, lentament, sobre lo nivell de la mar, tots aquests
volts de Barcelona, y se convertissen en terra fèrtil e inagotable en les seves
produccions?

«Si tenim en consideració altra veritat teològica y filosòfica al ensemps,
çò es, que per 1' home féu Déu tot quant hi ha, axis en la terra com en lo
firmament, axis en lo temps com en 1' espay, no hi ha cap dupte de que tals fets
los tenia Déu decretats ab culeruo, per bé y satisfacció del home y singular-
ment del home ciutadà y morador de Barcelona».

Laye-Barcino

Lo Territori de Barcelona en los primers temps històriohs. — Hèrcules y les nou barques. — Lo Plà en lo
segle vi abans de J. C. — Cavernes y pedres arques. — Hipòtesi de fundacions de Barcino. —
Laye donant nom a la Layetania. — Son numerari ibèrich. — Làpides layetanes. — Les dugués Bar-
celonès.— Creença en fundació púnica. — Altres Barcelonès. — Lo mont Taber. — Importància del
test d' Avienus. — La ciutat del Taber y la del Montjuich, com equivalents a les antigues Barcino y
Laye. — Troballes arqueològiques al Montjuich. — Una diópolis més a Catalunya.

La ciència humana no ha pogut arribar a assenyalar lo moment històrich
en que Déu posà al home derruint de la terra.

Per lo que pertoca al Territori de Barcelona, tampoch ha sigut possible
lligar les èpoques de les seves evolucions geològiques abans enumerades, ab
la del establiment de la primera familia humana o tribu, en los repèus de ses
montanyes.

No sabem quan s'alçaren les primeres cabanyes en aquests llochs, ni quan
tingueren consistència los poblats, per pendre aspecte de població, ni qui-
nes foren les primeres naus forasteres aquí arribades, ni quan ni com surcaren
les mars nostres incipients vaxells.

Les congectures que s' han fet d' aytal llunyans temps, són de du-
gués clases. En la primera merexen situar-se aquelles congectures fabuloses, a
que tan aficionats se mostraren los escriptors d' altres temps y hont l' indispen-
sable Hèrcules hi ha de representar sempre lo principal paper; es lo galànjove
dels antichs historiadors. No hi ha població remarcable en la que no aparega
tot seguit 1' atlètich personatge fent de les seves y per tant no-ns estranye
veure-1 figurar en los orígens de Barcelona.

S' ha escrit, y com que s' ha escrit s' ha també cregut, que, Hèrcules
Líbich o Oron sortí d' Itàlia ab nou barques y ja dintre la mar, una tempestat
desfeta ne separa una, de les altres vuyt, la qual arribà ala nostra platja, men-
tres ell anà a parar a les Galies. Hèrcules la buscà y recobrà en lo meteix
lloch que havia fondejat y en commemoració del goig que tingué al trobar-la,
hi fundà tot seguit una ciutat anomenant-la Barkiuona, per que quedés per

Civinl <■ i a—9

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

sempre més com a monument d' un fet que creurían de gran trascendencia
per la humanitat (20).

La segona classe de congectures a que abans feyam referència, té un ca-
ràcter completament diferent, puix no es fdla de la imaginació, sinó que
arrenca d' una moderna ciència de gran importància, de la geologia. La hi-
pòtesi geològica no es sempre certa: però basada en una sèrie de conseqüèn-
cies indubitables, puix les troba en la metexa naturalesa, les premises que
estableix, filles de la seva escrupulosa observació, la posan en situació de
poder precisar fets de mòlta exactitut.

La geologia en los temps històrichs, nos assenyala com estava lo Territori
de Barcelona, que començà aparexent quasi tot invadit per les aygues de la mar.
Veja-s lo mapa adjunt y judiques de lo que era. D' una part la altitut de la gran
roca de Montjuich, atalaya dintre la mar que dominava la estesa ensenada de
son enfront. Altra illeta li feya parella en sa part N. Abdues vigilavan les bo-

telC deMorvtjiuch
CcuvTunÀs

'bregat

HTuOBRíMT

Plan de lo que era mar y terra en lo Plà de Barcelona en lo segle VI abans de J. C.

ques de dugués grans corrents d' ayga, que, en llur constant acció invasora,
guanyant païm a païm la terra a la mar, mostravan desitg d' aportar a llurs peus
los materials que arrencavan y transportavan de llunyanes terres, per axis

(20) B. A. y ivl. v. 1. p. 14.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 35

rescatar a les catives de les aygues. Dintre la mar algunes tasques o esculls
apuntand' ací y d' allí, indicant un baix fons, que s' anirà terraplenant.

Y aquelles catives a la fi són rescatades y al ensemps van surgint del fons
de la mar, terres planes que 1' home aprofitarà per la seva subsistència o ha-
bitació.

Axis arriba lo segle VI en lo qual nostra costa es visitada de tant en
quant per les naus que transcorren a son llarch. Les dugués illes s' han con-
vertit ja en penínsules immellorablement situades, per poder-se guardar, los
qui les habitan, dels hòmens y de les feres.

No es possible ab la llum de la historia, endinzar-nos en la tenebrosa y
fosca regió dels temps ante-romans, per esbrinar alguna cosa de la proto-histo-
ria del Territori de Barcelona. Com les congectures tenen mòlt poca autoritat,
no escriurem paraules vanes, divagant de la hipòtesi a la suposició.

Sols mentarèm, que, quan 1' home habitava les cavernes, podia haver resi-
dit en algunes perpetuades en lo Plà de Barcelona, tant en 1' altura de Montcada
(hont s' hi han trobat silex treballats) com en les de la vila d' Esplugues, y
Montjuich.

Dita nova poca cosa nos diu. Més importància tindria, si se conservés
encara, la pedra-arca (dolmen) que segurament existí ad ipsa Arca, lloch al
present per corrupció nomenat camp del Arpa.

Altra d' aquestes famoses pedres arques, que no escassejan ni al Maresma
ni al Vallès, ha sigut vista y senyalada per En Canibell en la montanya de
Montjuich (2 1).

Per la geologia sabem quasi induptable, la manera de trobarse lo Territori
de Barcelona en lo temps anterior a la vinguda dels romans. Llavors la plana
ahont s' alça nostra esplendorosa ciutat, passà, com tenim dit, d' illa a conver-
tir-se en promontori, avençant mar endins. Per tant que motivà dos ports o
badies; hu d' ells, de gran amplitut, al mitg del que hi desaygava lo Besòs, y
1' altra, més estret, arredosat per lo Montjuich.

Una situació alterosa, vigilant la mar y fàcilment incomunicada de la terra,
resultava mòlt apta per 1' establiment de les tribus, que, en los temps primi-
tius, buscavan reíugir perills d' enemigues invasions.

Per çò podem conceptuar ocupat per famílies celtibèriques, lo promontori
del mont Taber, en època prou reculada: per çò no-s potduptarde la existèn-
cia d' una població en los primers temps històrichs, en lo segle VI y V abans de
Jesucrist. Població que esperimentà alternatives y contratemps, fins a pendre
la estabilitat y fesomia propries d' una civilisació permanent.

L' atreviment d'altres autors ha volgut dexar sentada la hipòtesi d' haver-
se fundat, Barcino, en 1' any 1677 abans de [. C. Tant infundada es aquesta
suposició, com la dels qui, obrant ab més prudència, guiats per la etymología

(21) L' Avenç, volum 1(1882-1883), plana 194.

36 Geografia general de Catalunya

del nom, la pretenen fundació púnica, d' Anníbal Barca, en 1' any 218 abans
de J. C.

Inútil empresa es fixar un començament a la seva antiga existència. Com
també ho es voler esbrinar les vicisituts que esperiraentà fins a arribar a la
dominació romana. A dures penes si, de son més reculat passat, se n' entrevéu
un nom: Laye.

Los derrers avenços de la historia, induhexen a admetre la existència de la
població nomenada Laye que-s perdé al consolidar-se 1' imperi de Roma, ja
siga per trasmudar lo séu nom en altre, ja per desaparèxer totalment. Lo que
no 's creu fora de dupte, es, queia celtibèrica Laye siga la romana Barcino.
Per axò havem d' entrar a establir deduccions, que, si no desprovistes de fo- '
nament, encara estan lluny d' ésser irrebatibles.

La Layctania vé comprovada per los autors, per les monedes y per la epi-
grafía. En les antigues obres no apar hi haja unanimitat entre lo nom Lalctania
y lo de Layctania, puix mentres un test de Plini sembla apoyar la primera opinió,
lo tractat de Geografia de Ptolomeus (llibre II, cap. VI) convé en la segona.
Ptolomeus situa entre los layetans la població de Barcino. Lo què no dexa
de tenir importància, ja que a Barcino se pretén colocar modernament aquesta
desconeguda localitat celtibèrica, per altres rahons que res tenen que veure
en lo que-s llegeix en dit escriptor.

Però com tant la numismàtica, com la epigrafía, concordan ab Ptolomeus,
en la designació .de la radical Laye, no es del cas insistir ab lo test de Plini,
tenint-se de creure haver-hi una errada de copia, d' una I en L, cosa la més
natural, tractant-se d' obres que-ns pervenen després de passar per tantes y
tantes mans..

Delgado, al estudiar los pobles ante-romans (22), diu, que la Layetania
s' estenia del Tordera al Llobregat, que a ella pertanyen les monedes autòc-
tones de que seguidament parlarem y que la població en aquestes indicada
es Olesa. Botet y Sisó, en son novissim estudi numismàtich, premiat en lo
concurs Martorell de 1907, combat la lectura que fà Delgado de la ins-
cripció celtibèrica de dites monedes, de LAIESA puix t^p^^lí /A\ ^ f
y Ai^fk A\( ï* interpreta, ab major justesa per LAIESKEN, lo qual lle-
geix: (moneda) dels layetans o dels de Laye. La reducció de Laye a Olesa, diu
Botet que sols pot ésser deguda a llunyana homofonía (23). Per sa part no
vol aventurar cap judici y se inclina a donar com a desconeguda la moderna
correspondència de la celtibèrica població.

Los nuntiitits que de tal manera dexan fora de dupte la existència de Laye,
són asses, semisses y quadrants de la primera y segona època. Presentan al
anvers una efígie diademada per una cinta o banda. Al revers, un cavaller que,

(22) Delgado. Clasiftcación de /as monedas aulónomas de Espafia, p 296.

(23) Joaquim Botet y Sisó. I/. 6 vobre numismàtica catalana, en publicació.

Ciutat de Barcelona — F. Cakreras y Candi

en los asses, porta sempre palma a la espatlla. Pochs exemplars duhen símbols
en 1' anvers: quan hi són, consistexen en un ferre de llança derrera de la efí-
gie, en los asses una massa o clava derrera de la efígie d' un dels semís y una
corona o mitja lluna en lo revers dels semisses.

L' as unitat monetària romana, començà essent libral y més tart baxà de
pes passant a uncial. La primera divisió del as es en dues parts nomenades
seu/ís, la segona en tres terçes nomenats trieus, la tercera en quatre quarts

nONEbES bE LflYE (anys 214 a 89 a. d? J. C.)

As de la primera època

As de la segona època

Semisses de la segona època

Sis?' ^»-l

Quadrant de la segona època

nomenats quadrans. Les monedes de Laye foren fetes donchs, segons aquest
patró, que era lo romà, si bé may ostentan altra llegenda que la ibèrica.

Per les rahons que aduhexen los moderns numismàtichs, se sab que
aquestes encunyacions, no van més enllà del any 214 al 89 abans de J. C. a
despit de presentar un caràcter autòchton o regional, en les inscripcions ibè-
riques que portan. Es induptable que los romans patrocinaren aytal conside-
ració al element indígena nacional, per motius o causes polítiques no del tot
aclarides.

Llegint autors moderns, trobàm en D' Arbois de Jubainville, una opinió
que justificaria dita consideració. Després de dedicar llarchs anys al estudi dels
celtes, en les lliçons derrerament donades en 1903, esplica, que, al començar
lo segle III abans dej. C. los gals celtes vinguts del K. del Rhin, invadiren

Ciutat ih- Barcelona— 10

38 Geografia general de Catalunya

per segona vegada la I [ispania, establintrse en la regió ibèrica N. E., o del ac-
tu.il Principat de Catalunya, que fóu per ells políticament dominada fins al
any 236 abans de |. C. (24).

No dexa d' ésser espressíu, que, tan bé coincidescan aquests dos fets
històrichs: la cessació definitiva del imperi gal-celta y la aparició d' encunya-
cions autòchtones.

Les monedes de Laye, mal llegides o interpretades, motivaren, que, Marca
cregués estava situada, la població a que se referían, en lo camp de Lausana,
prop d' Olot; Cortès que a Isona; Doujat, que a Camarasa; Cortès després la
situà a Igualada; y Delgado, com ja tenim dit, a Olesa (25).

Totes les fins ara conegudes, se reduhexen als cinch models que presentàm.

L' anvers es sempre uniforme: la testa diademada ab lo filaiiieii, mirant
a la dreta y tenint a la esquerra los senyals d' encunyaciò o de procedència,
que ja havem dit, ço es, lo ferre de llança (que també se troba a Cose en la
segona època) y la massa d' Hèrcules. Se presenta igual a la major part de les
encunyacions autòchtones de la Espanya Citerior.

Segons Delgado la testa significa Hèrcules italiota, capdill llegendari de la
gent tirrènica, aquí, procehidor de les platges d' Itàlia, que, ja navegant, ja
atravessant los Pyrinèus, difundí la civilisació entre los pobladors de les cos-
tes orientals. A aquest simbolisme, a que los grechs nomenavan Heraclesy los
italians Hèrcules, lo representavan los ibers de la metexa manera que les de-
més gents de la part més civilisada de la Europa d' aquell temps. Ço es, ab
fesomia pronunciada y enèrgica, cabell encrespat y a vegades formant bucles,
com indicació de sa força varonil (26). Es general pintar-lo ab diadema y
no tan freqüent, adornar-lo ab lo torques o collar, segons se veu en 1' as de
la segona època: hu y altre simbolisaren la consideració de cap de raça o co-
lonisador, a qui suposavan se devia la fundació de certes ciutats.

Los símbols del revers de les monedes de Laye tampoch són esclusíus
d' aquesta localitat. En 1' as, hi ha lo cavaller corrent ab la palma a la espat-
lla, que Delgado creu ésser representació de Polux, hu dels dióscyros dels
grechs, fill de Jupiter y Leda. Igualment 1' han presentat en altres encunya-
cions del as, Betulo, Cose o Tarraco, Ilerda, Arch-Orgelia, Celsa, Cissa,
Ausa, Saetabi, Saegissa e Iluro.

(24) «Ce fut probablement au commencement du me siècle avant J. C. qu' eut lieu la seçonde in-
vasion des Gaulois en Espagne. Alors, des Gaulois, venus de 1' Est du Rhin, s' establiren en Catalogne.
Pendant la première moitié de ce siècle, et jusque vers 1' année 236, les Gaulois semblant avoirété maltres
de la plus grande partie de la peninsule iberique. Toutefois s' ils en étaient maïtres, comme nous disons,
C était politiquement et militairement. Mais au poifit de vue commercial, la peninsule entiére éíait un
fiefdes Pheniciens et des Grecs» (Les celtes depilis les temps les plus anciens jilsqu1 en l' an 100 avant
nolrc Ert. Etude historiquep^r H. d Arbois dejubainvitle. — Paris 1904- p. 1S5).

(25) Delgado recopila totes aquestes opinions en sa obra Clasifícaci.ni de las medal/as aiitú/wmas
de Espti/ïa, v. III, p. 295.

(26) Delgado — Obra anterior, v. I p. Cl. III.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 39

Lo cavall corrent sense cavaller, representat en los semís, també lo tenen
en los seus semísses, Cose, Ilerda, Arc-Orgelia, Celsa, Cissa, Ausa, Hilbilis,
Ciskada?, Saetabi, Saegisa y algunes altres localitats.

Lo característich cavall marí del quadrant, al que se pot considerar com a
símbol de Neptú, vé dibuxat en los cjuadrants de Betulo, Cose, Arc-Orgelia,
Celsa, Cissa, Ausa y ^Ciskada?

No-s pot duptar de que los desconeguts símbols dels numeraris primitius,
assenyalan circumstancies històriques, quin conexement, de gran interès, no
s' improvisa.

Aquí meteix, les representacions de les monedes de Laye, se repetexen
en les de Betulo y d' lluro (d' aquesta localitat sols se coneix I' as) y totes se
troban reproduhides en lo numerari de Cose, com també en lo restant de la
actual Catalunya, escepció feta d' Indika, Dertosa, y les dues colònies gre-
gues d' Emporion y Rhode.

Reconeguda per los autors, la celtibèrica Layetania o Lallelania (si apli-
-quem a la // lo sò de la y que-s dóna encara avuy com a sinònim en la costa
layetana o del Maresma) de mòlt antich s' ha posat la seva capitalitat a Bar-
cino. Hu dels grans conexedors de nostres clàssichs, lo cardenal Margarit axis
ho indicava en lo segle XV («Laetani quòrum capitt regionis Barchinona urbs
est, concluditurque per maritimam oppidum et flumen Tarnum nunc Torderia
nuncupatur») (27).

Observant, que, lo límit S. de la Layetania es lo Llobregat, com reco-
neix Plini, (28) tindrem que la comarca Layetana presenta situada sa capital,
a un estrém de la metexa. En quant al límit N. ha de colocar-se en lo riu Tor-
dera. Eran layetanes, poblacions d' alguna importància, com Betulo, lluro y
tal vegada Blanda: les dos primeres conegudes per les seves encunyacions mo
netaries.

Florez (29) glosant a Strabón, investiga entre los layetans als larto laye-
tans, seguint-lo altres autors moderns, alguns ab lleugeres variants, com Pelli-
cer qui-ls nomena 7 arno-layetas (30), condensant les opinions que s'anavan
sentant, 1' erudit autor de la Historia de Barcelona.

Sanpere y Miquel, glosa també a Strabón, qui designa primer al poble
layetà ab lo nom grech de Aevravoí ( Lcutanoi) y després al altre poble que
immediatament lo segueix ab la paraula Aap-oXa'.vjtmv (Larto-laietonJ, y
deduheix que existiren uns layetans del Larno o del Tordera, los Larno-

(27) Joan de Margarit Paralipomenon Hispània edició de Schotus, f. 23.
(2S) Florez. Espaïia Sagrada, v. XXIV, p. 17.

(29) Pella y Forgas Historia del Ampurdàu, p. 186.

(30) ■íCostumbre l'ué entre pueblos primitivos tomar alguna vez la denominación del río mas pró-
ximo a sus moradas, así los habitantes de los valies regados por el Tarnum, unieron este nombre al de
la región, llamandose Tariw-layetas, comolos cultivadores de la llanurafertilizada por el Betulo (Beso |
sin dejar de ser layetanos, fueron conocidos mas concretamente por Betuloiies ■•■. (Pellicer y Pagès J/uro,
p. 20.)

Geografia general de Catalunya

làyrtans (31). Ab lo qual tindríam la divisió de Layçtans propriament dits,
sense cap apelatíu, ço es, los de la part S. de la Layetania y los Larno-
layetans O del Tordera. Però aquesta clasificasió no es clara.

Aximeteix veu en LAYE una paraula euska que analisa segons Ç~
V actual basch. «Avuy diríam Laya de la eyna agrícola del propri
nom y de la que, segurament n' haurían fet los Layak, a la vegada
que 1' utensili per conreuar llurs camps, arma de defensa y lluyta.
Si es necessari justificar aquesta doctrina, aquí tenim hd dels més
renomenats pobles de la antiguitat, lo poble celta, axis apellidat
per emplear, com a arma de combat lo celt o destral. De consem-
blant manera se conegué a aquells dels euskes que usavan la laya
com a arma de guerra: los Layak; y a la seva oppido, la ciutat de
la Laya». .Si hi campeja fantasia en aquesta relació, li dóna en cam-
bi atractiu la seva originalitat y oportuna comparació.

A causa d' una suposada colonisació italiana, Pellicer y Pa- La laya,
gès pretén degà son nom nostra Laye, a altra ciutat de la Itàlia
(32). Axis ho rahona: «Sabem per Polibi, que los Layes (Aaoí, en llatí Lat o
Laevi) raça celta ligura, en les seves invasions ab los Lebe-
cis y los Insubres, ocuparen la part sobirana del Pó a Itàlia
(Polibi, llibre II, XVII, 4). Tinga-s en compte, que, també
a Itàlia hi sonan les paraules Ausa, Indiketes y Cose, lo
qual sembla acusar un meteix origen en los invasors d' ab-
dues penínsules; y per lo tant los Layes d' Itàlia, podrían
ésser mòlt bé los que donaren nom a nostra Laye.» Esti—
'• N VC Nj'l m:im del tot falsa la derrera deducció, per més que-ns resul-
tan acceptables les indicacions d' una identitat d' origen en-
tre nostres pobles ante-romans y los de la península itàlica.
De la celtibèrica Laye y de la regió Layetania a que
dóna nom, ne servan recort tres làpides: la una de desco-
negut significat, escrita en los caràcters de les seves mone-
des: les altres dugués romanes. No hi podem considerar

T L• ... com indígena la enigmàtica inscripció que-s veu en lo fa-

Interessant pedra íhc- a ° r -i

rica trobada al Call mós mosaych del circh romà reproduint més avant, per
júich de Barcelona . , , „. ,

quant los mosaychs trobats en nostra Ciutat, son obra

forastera, y foren importats tots ells d' Itàlia.

ou T
A fo

"rail

(31) Sanpere y Miquel corretgeix LeiJanos per Laietanos y Lartolaieton per Larnolaieton.

(32) Pellicer y Pagès Estudiós histórico-arqueoldgicos sobre Muro (Mataró 1887) p. 19.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

4«

üe la làpida ibèrica trobada a Barcelona, se n' ocupan diferents autors,
sense lograr interpretarda satisfactòriament (33).

r•yer

hT?P

iYr

Consta de tres ratlles ab algunes senyals a dalt y a baix, que contribue-
xen a fer-la més misteriosa per semblar simbolismes del sol y de la lluna. Apa-
regué a una casa del arch de Sant Ramon del Call y se tornà a aparedar al
reconstruiria, d' ahont algun dia tornarà a sortir, per obtenir segurament ma-
jor consideració de la que meresqué anys enrera.

De les dues làpides layetanes llatines, se-n sab tot lo que diuen. La pri-
mera, trobada a Tarragona, nomena a un PREFECTO ORAE MARITIMAE
LAEETANAE, segons interpretació d' Hübner.

La segona, apareguda a Barcelona, reproduhida ací al costat, diu:

Titus Mamili Prijiiits (féu
fer aquest sepulcre) per cll^
per sa muller Annia Laye-
taua y per los seus liberís Ju-
uius y Filarmonia.

La família Mamilia es co-
neguda per altres làpides de
nostra Península, essent mili-
tar y ocupant llochs brillants
al exèrcit, com més detalla-
dament refereix 1' historiador
Fita (34).

No hi ha cap diferencia en-
tre lo nom donat al Prefecte
de la costa marítima lacetana y la Annia layetaua, muller de Mamili, perquè
se pugan posar en oposició 1' un nom del altre.

Làpida d' Annia Layetana

(33) Sanpere y Miquel opina poder-se llegir com a làpida votiva 0 sepulcral, dihent, en lo primer cas,
Nàbuhiei o Nagttkiei Litzara abegi; y en lo segon, Nabukiei o Nagttkiei Litzara ar obi. Interpretada
segons lo llengatge basch li donaria: Dedicada al alt Litzar {litzar nom de la frexa, arbre sagrat dels
antichs baschs), 0 bé, Al senyor Litzar aquest sepulcre. Antoni de Trueba també se n' ocupa en la Re-
vista Ruskara (Pamplona, 1879).

Antón de Bol'arull consigna en sa Historia de Calaluha fedició del iS7b v. I, p. 143), la interpreta-
ció donada per una persona curiosa, qual nom se calla, y segons la que, pot traduhir-se en lo propri
llengatge basch Ni ina licer guina, que diu equivaler a Jó so lo rey de les estrelles.

Lo cert es que ningú sab per ara, lo que volen dir aquestes tres ratlles ibèriques, segons pa: sa ab
tantes altres inscripcions consemblants.

(34) Revista Històrica, v. III. p. 52.

Ciutat de Barcelona— 1 1

42 Geografia general de Catalunya

No tots los historiadors moderns, acceptan com a bona la ferma pre-
sumpció d' haver sigut Laye antecessora de la actual Barcelona. Esperant
aparegan proves més conclohents, diuen, com En Botet y Sisó, ésser indis-
pensable demostrar, que, nostra Ciutat, en la antiguitat fóu designada ab
dos noms: lo qual, afirman, que no-s llegeix en autors romans contempo-
ranis a Plini y Ptolomeus, que parlan solsament de Barcino y fan total abstrac-
ció de Laye.

Val donchs la pena d' esbrinar una mica en algun d' aquests tests antichs,
puix tal vegada podran iluminar tanta fosquetat.

En primordial lloch mereix situar-se la tan coneguda descripció que fà
Pomponi Mela de nostra costa, al relatar: « D' aquí fins a Tarragona se notan
les petites ciutats de Blanda, Eluro, Betulo, Barcino, Subur, Tolobi» (35).

Plini, mort en 1' any 79 y per tant contemporani de Pomponi Mela, qui
també vivia a mitjans del segle I de J. C, nomena, en sa Historia Natural, a
les colònies Tarraco y Barcino, aquesta derrera ab son segon nom de Colo>iia
Favencia.

Rufus Festus Avienus, ha aplegat en la Orcv Maritimce ', noves d' au-
tors antichs, donant un test, obgecte d' encontrades interpretacions: Barcilo-
iiuiii amania sedes ditium. En ell, alguns hi veyèm la amena mansió de les
Barcelonès^ y altres creuen llegir-hi, la amena mansió de/s barcelonins. No hi ha
dupte que Avienus nos facilita un argument de pes, per poder simultanejar a
Laye y Barcino, o siga a dues poblacions en una metexa localitat.

La vella crehença de que los grechs caris de Bargilia haguessen fundat a
Barcino, mantinguda derrerament per lo P. Fita (36) y que ja rebatia en lo se-
gle XVII Rafel Cervera (37), es combatuda per Sanpere y Miquel, qui busca
1' origen d' una Barcino contemporània de Laye, en les lluytes comercials
dels pobles mediterranis. Prenent de punt de partida una tradició consignada
en lo segle IV per Ausonius, segons la que calitica de púnica a Barcino {púnica
Icedit Barcino) pretén que \o?> panoshi. fundaren a tall de colonisadors,có es, com
a rivals dels grechs. «Per la vinguda dels cartagineses, hipotèticament podem
assenyalar dues èpoques: la primera, quan la presa de possessió de les Ba-
lears, suposant-se ocorreguda a mitjans del segle V. Per tant, se pot assegurar

(35) Inde ad Tarraconem parva suut oppida Blanda, Eluro, Bictulo, Barcino, Subur, ïolobi. (De
Situ Orbis).

(36) Bolelin de la Real Acadèmia de la Historia, v. XI, p. 59.

(37) vLudovico Nonio, medico de Anveres, autor moderno, en su descripción de Hespana hablando
de Barcelona dice: muchas eosas varias inciertas y por la mayor parte fabulosas, se cuentan de la funda-
ción de esta nobilísima ciudad de las cu ales estan llenos los libros de los historiadores, por que algunos
teniendo noticia que los [beros, Persas y Fenices dejada Àsia poblaran en Hespana, y leyendo que en la
provincià de Caria ay una ciudad dicha(por error de los escribientes) Barcilla eonio se ve en Plinio que
la llama Bargyla y Ptolomeo Pargilya inadvertidamente y sin razón ni animo de autoridad ningüna
quisieron que de aquella Barcylla tuviese Barcelona su origen. (R«fael Cervera. Discursos hislóricos de
la fundaciony nombre de la ciudad de Barcelona, etc, tomo 1, cap. IV, § 5, tol. I vuelto. l'ans. Biblioteca
Nacional — Manuscrit. >. (Avuy n' existeix una copia en lo A. M. B.)

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 43

que, Barcelona púnica, cartaginesa, no hagué de nàxer després <1' aquesta
època, puix que los focenchs, aliats de primer ab los romans, procuraren treure
d' aquestes ayguesals cartagineses, finint per assenyalar-los-hi com frontera de
les seves possessions o dominis a Espanya lo riu Ebre.» Conjectura seguida-
ment Sanpere, que, ab simultaneytat, se fundarían Bar-ciíio enfront les Balears
y Rus-cino en lo golf de Lyó, afegint: «Donchs bé: quan la espedició mercan-
til que fundà a Ruscino, passà per nostra costa, cercant lloch favorable per un
empori comercial, arribant a la platja que limitavan lo Besòs y lo Llobregat,
hi descobriren hú dels més estimats productes comercials del temps antich
v dels que més fama donaren a la indústria de Sidón y de Tiro, la ostra. 1 )' ella
se n' estreya lo purpurí, color ab que se tenyían les més sumptuoses vestidu-
res d' aquell temps, de quina preciosa circumstancia nos conservà conexement
Ausoni. Axò diu ell en la Epístola a Paulí (XXIII vers 89) et OSTRlFERO sit-
peraddita Barrino pon to. De manera que, Barcino, des son primer dia de vida,
neix per lo comerç. Son primer producte d' esportació foren les ostres, aques-
tes ostres que nos ha donat a conèxer la historia geològica de Barcelona» (38).

(38) Reproduhím I' estudi que dóna Sanpere de les ostres de Barcino per crcure-1 interessant:

«La cita de Ausonio relativa d las ostras barcelonesas, indica evidentemente en el hijo de Burdeos, su
afición à este marisco, y en verdad, merece notarse que un vecino del país de Marennes y de las ostras
de Bretana celebradas por Plinio, recuerde tanto las de Barcino.

'Como veremos, este mar fecundo en ostras, en donde tiene su asiento Barcelona, ' r0 sw-

peraddita Barrino Po/ito), es fàcil de reintegrar, pues las ostras encontraron condiciones de habitabilidad
inmejorables, lo mismo del lado de aeà que del laJo de Montjuich, y también las tuvieron por la parte de
Badalona y Montgat, en donde las hemos alcanzado.

»Ausonio nos da todavía una noticia muy interesante que viene à corroborar nuestro supuesto tic la
fundación de la pesquería cartaginesa o fenícia en Laic de la pesquería de Barcino, y es de encontrar
la indústria de salazón tan desarroilada en Barcelona en el siglo IV y V, que era va conocida en las me-
sas donde se comía bien el Barcmonensis muri.e condiment o.
Ile aquí las propias palabras del obispo Clermont:

« — Temiendo que no estuviera contento con el aceite que me enviastes, has reiterado el presente y has
elevado al colmo tus beneficiós anadiendo el Barcmonensis murice condimenta. Tu sabes de otra parte,
que ese nombre de murm usado entre el pueblo no gusto pronunciarlo: pues los mas sabios hombres de
la antigiiedad, los mismos que desdenan las expresiones griegas, no tienen palabra latina para designar
el garum. Però de;sele el nombre que se quiera, ese liquido se llama el Licor de los Aliados. Vo Menaré
con el mis platós; yo quiero que esta salsa que económizaban demasiado en la mesa "nuestros abuelos
inunde nuestras cucharas». Veritits displicuisse olciim nuo i miseras, numus iterasti; addito etiam Bar-
cinonensis murice condimenta, comtllatius prtestitisti. Scis autent, me id nomeu murice, quod in nsii wdgi
es/, nec solere, nec posse dicere: quum scientissimi veterum, et Gruica vocabula fastidienles, Lalinum
in gari appellatione non habeant, Sed qitocumqüe nomine loquar, liquor is/e Sociorum vocatiir.

*Jam. patinas implébo meus, utparcior i Ile.

-Major/un mensis apalaria snci/s innundet.

-Encuanto à la naturaleza del Barcinonensis- /////me condimento, Plinio, (XXXI -XLIII), nos enterarà.
Dice, 1 — que ese licor llamado garo tan buscado en su tiempo, se preparaba con inteslïnos de pescado y d£
otras partes del mfsmo que aules se tiraban, moliéndolos con sal, de mudo que el licor es el resultado de

la putrelacción de tales ingredientes. I'l garo, dice ademàs, preparàbanlo antes lo gi i s con un pi

Llamado garo... Hoy el mejor se hacé cori el escombro de Cartagena en sus | y se le llama el

garum e/e los alia, tos, y por dus congios del mismo — unos seis htrus y medio iga nil piezasde

plata. No hay sustaneia, por decirlo asi, excepción hecha de los perfumes, qui i . ira. Id garo

hace la reputación de los p.uses de su procedència

44 Geografia general de Catalunya

La deducció etymològica, que fà Sanpere, d' ésser Barcino la Bar-kino o
ciutat del Pou de la badia la tenim de rebutjar, per més que s' hi trobe una
equivalència hebrayca en CíNJL LRC^^0)-

Lo nom Barcinona, no accepta grans componendes, demostrant-ho la si-
multaneytat de sa existència en altres llochs o regions, que, cap relació tenen
ab nosaltres. La Barceloneta, no lluny de Marsella, en la Provença; lo Barcino-
niuni caprit, en la costa d' Àfrica, que tant cridà la atenció, en lo segle XV, al
barceloní Geroni Pau (40) la sumitat o torrent designat per gnrgilem Barchi-
iioiiam relatat en un document rossellonès del any 85o, referent a la conca del
Tet (41) y altres que desconexerèm, si bé per ara no-ns permeten afirmar res
en concret, serviran per allunyar de tota pensa clara, certes hipòtesis etymo-
lògiques.

jQuè vol dir Barcino)

/Tenim obligació de saber lo que volen dir tants y tants de noms que
s' atrassen a èpoques, generacions y llengatges, dels que n' estam ignorants
per complert?

A més, que, venint-nos, la paraula, per la intermediació del clasicisme
llatí, hont los noms vulgars rebían altres desinencies y sufrían alguna mutació
de lletra, hi cabrà sempre lo dupte, si la Barcino dels romans no fós
ja una Barcelona, com ara la conexèm, sense haver sufert variacions de cap
lletra. Y lo dupte lo fa néxer, la presencia d' un autor del temps antich, com
Avienus, que ja la nomena Barcilonum, en qual autor no hi pot cabre inven-
ció, sinó tendència a refugir clasicismes, esplicable en qui escrivia dintre
la segona meytat del segle IV de nostra Era.

Després d' aquesta etymología, no dexa de presentar-se mòlt interessant,
la prou remota de Taber.

La crehença de que puga ésser nompúnich, Taber , ab que s' ha designat,
per les més antigues escriptures barcelonines, lo cim o turó que formava la
vella Barcelona, motiva que, En Sanpere cregués podia equivaldré al Taber
judàych, que-s traduheix per pedrera.

La hipòtesi de que los primitius cristians tractessen de recordar en aquest
cim de nostra urbe montuosa, al famós Taber de la Judea, està fora de lloch;

»Vemos, pues, por lo que dice Plinio, que en su tiempo el garo mas celebrado era cl de Cartagena y
que éste se fabricaba con el escombro.

•Ausonius, al llamar garo à la salsa de salmuera Barcelonesa, nos dice que esta salsa se fabricaba
con el escombro que es nuestro saytó. Hoy esta y las demas industrias de salazón, han desaparecido de
Barcelona: y nos parece que seria punto de honor para los barceloneses, restaurar esas industrias que die-
ron à oonocer nuestra ciudad.» (Sanpere y Miquel Hist. de Barc. Nota XXX).

(39) Historia de Barcelona, p. 101

(40) Marea Hispànica, columna 1489.

(41) < Videlicet quod conjungitur usque ad lla ex uho latere siue etiam usque ad vineale vel usque
ad gurgitem Barchinonam qui discurrit in Teda flumen cl in circuitu sicuti ipse móns vergit usque in pre-
fato flumineí (Marea Hispànica, Ap. d. XXIII).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 45

considerant que, no pot ésser obgecte de comparació, una muntanya petrea y
deserta com era la del Assia, ab altra qual formació geològica ja desapareix
del tot, en lo meteix segle de J. C. embolcallada per les vies, construccions y
alberchs de la romana Colònia.

Sanpere y Miquel, en sa empresa de fer púnica a Barcino y per tant fona-
mentar sa asseveració d' haver sigut abans Barkino, retràu lo testimoni d' un
numerari emporità homonoyo, ahont la llegenda ly'CMH transcrivint-la
Barkine resol, a son entendre, tot dupte (42). Per nostra part, no podem
creure que en ella s' assenyale a dita Ciutat.

No es acceptable la opinió que vol adjudicar als cartagineses lo paper de
colonisadors de Barcino, fins que ulteriors descubriments vingan a provar-ho,
podent-se anotar ab mòlt recel, per més que ho indique llunyana tradició.

Procurem analisar, si es possible convenir en la simultaneytat de dues
diferentes poblacions, properes la una de la altra: Laye y Barcino.

Hú dels tests d' autors romans més estudiat y comentat, es lo de Rufus
Festus Avienus, versos 519-522 de sa Orce Maritimce.

(42) Transcrivim íntegrament la argumentació d' En Sanpere.

«Imposible, pues, dudar, un solo momento mas sobre los orígenes históricos de Barcelona; fenicios ó
cartagineses dieron este nombre d la colònia que aquí fundaron, difundiéndolo desde luego por el mundo,
pues sabcmos de una manera cierta que, asi como Indika era.conocida como Empurias, Laic era conocida
como Barcino. <Quién nos ensena ésto? El numerario empuritano homonoyo.

»Dice el senor Zobel: «Hacia el afio 500 de Roma (264 a. de J. C), Emporise adopta cl tipo del pe-
gaso Chrysaor». Ahora bien, en las monedas de ese tipo es en donde aparece el nombre de Barcelona,
Barcino por primera vez, este es el documento mas antiguo que la cita.

«Suena escrito el nombre de Barcelona en esa moneda rarísima y única hasta hoy, que nos guardan
la primeia mención de Barcelona y que posee nuestra colección numismàtica municipal (colección Pujol y
Camps) por haberla adquirido anos atras à nuestras instancias.

>Dicc la lcyenda |^£ [^ \-\ que se lee BARKINE, I = V ó I, como creemos haberlo probado al
discutir las monedas de Ausa. Si Heiss (Description gcncrale des monnaies antigues de l'Espagne) no
fué, pues, d primero en reconocer en esta moneda el nombre de Barcelona, fué por su singular teoria de
la imitación de las monedas empuritanas por los galos (del Mediodía de Francia), adicionada con la no
menos curiosa de suponer que las leyemlas de dichas monedas nada dicen, siendo una sarta de letras
puestas allí sin ton ni son, cuando en las que cl mismo publica se lee el nombre de Emporiton- ,-iS à 26-
el nombre de Barcelona en la 27, en la 28 cl nombre de Narbona conservado por Rufo Festus Avienus,

que le llama Ncre, — f\J ^ |-j |vl £- —Nereue, y en las restantes calificadas de leyendas òdròaras,

se lee, ora el nombre de Empurias, ora otrós nombres que no nos podemos entretener aqui en especificar.
Si, pues, Barkine no tenia moneda pròpia, esto es, pròpia de su taller, à mediados del siglo III antes
de J. C, Barkine tenia ya importància mercantil por dicha fecha, hasta el punto de córrer ya en el nu-
merario empuritano su nombre.

>Caso que se nos preguntase, por qué razón suena en dichas monedas el nombre de Barkine y no el
de Laie, diriamos por la misma razón que hace que suene el nombre ibérico. Empori,,' y Barkine son
nombres de las plazas comerciales, son dos sobrenombres tan a:reditados en el mundo mercantil, que
MHi es. is nombres los que han de llevar sus monedas para ser conocidas, y esto admitimos por suticiente;
pues en todo otro caso todavía podríamos explica: el caso de Barkine por cl de Empurias, en donde sa-
bem, is, gracias à Strabon, que existían, una al lado de la otra, sin confundirsc, la ciudad ibèrica (Indika)
y la colònia griega (Emporta).*

Ciutat de Barcelona— 12

46 Geografia general de Catalunya

Inde Tarraco oppidum
Et Barcilonum amcena sedes ditium;
Nam pandit illic tuta portus brachia,
Uvetque semper dulcíbus tellus a(|uis.

Traduhits poèticament y ab mòlt ajust al test llatí, per Mossèn Gayetà So-
ler, equivalen a dir:

«Segueix après Tarraco
Y-l gay lloch de les riques Barcelonès;
Puix allà estén segurs lo port llurs braços
Y regalan llurs camps eternes aygues» (43).

Prou variada es la interpretació que-s dóna a les paraules del poeta: men-
tres alguns pretenen trobar-hi descrita tota la costa layetana, entenent per tal
del Llobregat al Tordera, donant-les-hi lata estensió, altres s' han atès a llur
sentit estricte y en conseqüència, tractan de cercar dues poblacions en lo
territori de Barcino com a justificant de lo que lliteralment se diu.

De la derrera opinió ne participat! los historiadors Fidel Fita, y Sanpere
y Miquel. Lo primer traduheix lliurement a Avienus d' aquesta manera:
«Entre lo Llobregat y lo Besòs quines dolces aygues fecundisan y cir-
cunscriuen lo séu prat, sempre vert, s' hi distingeix des de alta mar, la ameni-
tat del lloch de les riques Barcelonès». Y al test hi afegeix lo comentari
d' ésser, aquestes dues, la Acròpolis o colònia, circuhida de forts murs y
altívoles torres y la del Port, quins braços naturals s' obren per donar segur
alberch als vaxells.

A la anterior suposició, hi afegeix la seva En Sanpere y Miquel, qui,
precisa ja, ésser, una de les dues Barcelonès la púnica Barcino y la altra la
ibèrica Laye, erigides en llochs vehins. A Laye la situa en la petita altura hont
s* alça actualment la església de Sant Pere de les Puelles (altura llavors ba-
nyada de les ones) y junt al pou de Sant Gem. Lo pou creu, que justifica lo
nom púnich de Bar-kino o ciutat del pou de la badia. Y a la genuina Bar-
cino, la situa en lo mont Taber.

Tota vegada, que, apar justificada la existència de les dues Barcelonès,
deu buscar-se, ahont nos la indica la arqueologia, única llum històrica que al
present pot illuminar-nos per trobar lo lloch en que podia radicar la segona,
tota vegada que la situació d' una d' elles es indiscutida en lo mont Taber.

Per determinar lo possible emplaçament d' altra ciutat en lo territori de
la costa comprès entre los rius Besòs y Llobregat, a priori tothom dirigirà son
esguart a la montanya de Montjuich, que, prou disgregada se trobava, per la
mar, del mont Taber. Les diferents escabrositats del terrer, la abundor de
aygues potables, lo vehinatge de la mar, ab sa estesa badia en la sortida del
Llobregat, ab una platxa arredoçada al Montjuich que la resguardava de mòlts

(43) Mossèn Gayetà Soler, Badalona; monografia històrich-arqueològica. (Barcelona, 1890), p. 7.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

vents, tot plegat sembla motiu perjudicar com impossible 1' abandonament d' un
lloch tant indicat per establir-s'hi famílies y formar un poble en los primitius
temps en que s' assentaven en eminències estratègigues.

La aparició a Montjuich, de sepultures, evidentment romanes, de les for-
mades per teules planes y curves combinades, inseguint la figura del cadàver,
que, axis resultava completament tapat (44), es mostra evident, de que, les
habitacions corresponents a aquells difunts, no devían trobar-se gayre lluny
de llurs enterraments.

La presencia de fragments de vella carretera, en la metexa montanya de
Montjuich, immediata a les pedreres, comprovarà lo propòsit de fer assequi-
ble un lloch, que no era de pas per dirigir-se a cap altra comarca ni població
del entorn.

Però Montjuich nos ha llegat encara dues troballes de gran interès, que
refermen la nostra opinió de que allí hi hagué una altra població, en los an-
tichs temps.

La primera fóu un colosal Vertumne-Falus, d' uns dos metres d' altura,

Vertumme-Falus trovat al peu del Montjuich en 1849
("Propietat de la R. Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]

(44) D' elles se n' han ocupat diferents vegades nostres escursionistes y en lo petit museu arqueo-
lògic!) del Centre Excursionista de Catalunya, (Paradís, 10,) hi ha instalada una d' aquestes sepultu-
res complertes, trobada a Montjuich.

48 Geografia general de Catalunya

faltant-li lo cap, aparegut a les vores de la Creu Cuberta en 1* any 1(849 (4^))
que procurà tot seguit recullir la benemèrita Reyal Acadèmia de Bones Lle-
tres, a la qual pertany. Lo deu dels llatins que personificava a la tardor ab
1' encís de la naturalesa sahonada, quan fineix de produhir y s' aparella al re-
pòs, està representat ab tots sos caràcters propris, en 1' interessant exemplar
barceloní.

La segona troballa, més moderna, puix sols data del any 1903, resulta
conclohent. Fóu, removent terres en lo cementiri del S. E. en la barriada de
Càn Tunis, abans dita de Fraga, y també de Port, que-s feu avinent ab una
interessantíssima làpida, de lletres mòlt regulars y correctes, pertanyent al se-
gle I abans de J. C. en perfectíssim estat de conservació. La seva llegenda,
transcrita y completada (46), diu axis:

C (A1VS) COELIVS ATISI F (ILIVS)

DVVMVIR QVIN (QVENNALIS) MVR (OS)

TVRRES PORTAS

FAC (IVNDOS) COER (AVIT)

A més hi aparegueren altres quatre grans pedres pertanyents a un edi-
fici circular, contenint en la part còncava inscripcions (47) y també lo fragment
inferior d' una columna ab sa base àtica, un troç del fust d' altra co'.umna y
tres fragments de motllures de la secció superior d' una cornisa, portant cada
hu d' ells, en la part que devia quedar amagada en la construcció, alguns
senyals y lletres que responían al ordre ab que degueren anar-se colocant en
la metexa.

La inscripció, per sos caràcters, pertany al segle I, abans de J. C, ve-

(45) Garlanda de /oyclls, estudis t impresions de Barcelona monumental, per Joseph Puig-gari,
(Barcelona, 1879), p. 16.

(46) L' erudit epigrafista espanyol M. R. de Berlanga, ha dit, a apropòsit d' aquesta làpida: «Por
sus hermosas letras, tan profundas, tan anchas y tan regulares, es un interesante ejemplar de los muy
contados que se eonservan en la Península, de epigrafía arcaica hispano-romana, mas bcllo que los
traídòs por Hübner en su paleografia epigrafica (E. S. E. L. 39 a 43)» »E1 breve texto de la piedra bar-
cinonense, es un modelo acabado de aquella concisión y elegància del siglo de oro del clasicismo.r ,Kn
cambio la palabra esencialmente arcaica COER avit se encuentra en varias inseripciones de la Hispània
antigua, como en una de Cartagena, en otra de Alicante y en una tercera de Tarragona, (CIL. II.
3434-3561- 4370 las tres reproducidas por Mommsen en su conocida Colección de las mas arcaicas
inseripciones del mundo romano, anteriorcs a la nnierte violenta del vencedor de Mundà, (CIL. I. 1477.
14S2. 1483)11 (Revista de la Asociacròn Artistico-Arqiuològica-Barcelonesa, v. IV, p. 114).

(47) Eran, aquestes inscripcions les següents, fins ara d' obscur signilicat:

DII.LVS

G. IVLIVS. A

L. I.ICINIVS

D' elles ne diu I' historiador I1'. Fita Imagino fueron cuatro nombres de los cuatorviros (2 duumviros,
edil y cuestor) municipales, que, con el quincuenal Celio, legaron ;í la posteridad el recuerdo de su con-
curso à la construcción de las murallas, torreones y puertas de la ciudad del Puerto, ó del emporio de
Barcelona, junto al desagüe del Llobregat.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

nint-se a establir, que, lo duumvir quinquenal Cayus Celius, portà a terme la
construcció d' aquells murs, torres y portes, en un temps que, si allí no se de-

1 ..

Sffií

■V,

■V 5

ï ' !

\ \

Làpida trovada al Cementiri del S. E. en ía que 's commemora la construcció" de murs, torres y
portes en aquellji part de Barcelona. Pertany per sos caràcters, elegància d' istil y paraules arcaiques,

al segle i abans de J. C.

( -in int de Barcelona— i'i

5o Geografia general de Catalunya

termina, s'ha deduhit pertanyia encara ala República Romana. Veja-s, donchs,
si era de llunyana data, la coexistència del poblat de Montjuich ab lo del mont
Taber.

No es nostra costum fer argument de la tradició, que tan errada va en la
major part de les seves afirmacions. Emperò, sense tenir intenció de que
d' ella se-n faça cas absolut, com a imparcials, tampoch podem ometre, que, a
derreríes del segle XVí, quan Pujades escrivia la seva historia de Catalunya, era
veu popular, que, per la part meridional de Montjuich existí algun temps la
ciutat de Barcelona (48).

Florez troba tal opinió mòlt atenible y la analisa ab certa estensió, com-
batent als qui la menyspreuen. Lo qual lo condueix a deduhir-ne la possibi-
litat de que primer Barcino, hagués estat situada al Montjuich, y després al
mont Taber (49).

Si la arqueologia mostra simultaneament a dues Barcelonès, la del
Montjuich, prou separada é incomunicada de la del mont Taber, no hi ha ne-
cessitat de fer equilibris per situar en llochs hipotètichs, al segon de nostres
poblats. Si bé son emplaçament, abans del any 1903, podia discutir-se ab més
o menys provabilitats de rahó, ara, després de la troballa de dita làpida, nos
sembla impossible que se puga més contradir. Y si trobàm tan allunyades a les
dues Barcelonès, ,;costarà de creure, que, una d' elles fós la enigmàtica Laye y
la segona la indiscutida Barcino?

D' altra part, les investigacions arqueològiques estan comprovant, que,
en aquesta nostra costa ibèrica, resultava freqüent tenir una metexa població,
ses bories, o barriades com dihèm ara, constituides lluny unes d' altres. Al
conegut exemple d' Indika y Emporion, la interessant diòpolis que tant ha do-
nat que parlar, afegexen Eduart Llanas (5o) y Rubio de la Serna (5i) llurs

(48) Jacinto Laporta Noticias Històricas de Sans (La Ilustraciò Catalana, — v. XI. p. 61.)
(49J Florez comenta llargament aquesta veu popular, y ab referència a la Mare de Déu de Port,
diu: < Afiade la voz del vulgo sobre que estuvo allí la Ciudad y por ser enfermo el sitio, a causa de unos
estanques, la mudaron donde existe. No lo admite Pujadas; però tampoco es despreciable la espècie: por-
que conviniendo todos en que estaba allí el Puerto, es lo regular colocar allí la población. Acaso era esta
la que Mela llama pequcna y seria m;ís literal su expresión de que el Betulo (ho}' Beso's) desagua junto
Monjuí y Llobregat en la orilla de Barcelona (Bcetulo juxta Jovis montem, Rubricaliim in Barcinonis
littort) porque estando Barcelona de la parte de acà de Monjuí, queda el Betulo de la parte de allà, sin
mejor divisa que la del monte de Júpiter; y Llobregat (que es también de la parte de acàj se verificaba
desaguar à la orilla de Barcelona, que en tal caso dejaba el monte de la parte de allà, sirviendo para ca-
racterizar el río del otro lado, y Barcelona miraba à Llobregat, sin el monte intermedio. Esto no puede
sentenciarse sin mucho reconocimiento del terreno, é investigación del principio de la Ciudad donde hoy
existe: lo que por muy remoto es muy difícil: pues aunque los Antiquarios reconozcan ocularmente los
indicios de los primeros muros, si tocan à fàbrica Africana (de que dà luces Plinioj ó Romana, quedamos
en la duda, de si aquella toca à la pr mera población ó à la segunda» [Espaíia Sagrada, v. XXIX, p. 15J.

(50) Discursos leidos en la R. Acad. de Buenas Letras de Barcelona, en la recepcion pública del
P. Eduardo Llanas, escolapio (1891).

(51) Discursos leidos en la R. Acad. de Buenas Letras de Barcelona, en la recepcion pública de
D. Juan Rubio de la Serna (1904).

Ciutat dr Barcelona — F. Carrrras y Candi 5 i

deduccions respecte a Iluro, trobant-li distints emplaçaments a Cabrera, Ma-
taró y Llavaneres: lo meteix passava a Betulo, hont a més de la població
murada que existí en la conca circuida per les rieres d' En Folch y Matamoros,
ahont hi ha la església de Santa Maria, (52) comptava ab altre poblat, també
cenyit de murs, demunt Sant Geroni de la Murtra, en 1' antiquissim puig Cas-
tellar (53).

Fets com aquests no-ns han d' estranyar, atenent a ésser tantes y tan
variades les singularitats que cada dia van descubrint-se dels primitius temps
històrichs. També s' han assenyalat en la antiga població de Valencià, dues
ciutats en lo segle III, la dels antichs habitants, VETERES, prou diferenta de
la dels colonisadors posteriors VALENTINI VETERANI, quiscuna d' elles
ab sa municipalitat independent VTERQUE ORDO VALENTINORVM y
dintre les metexes muralles. Lo qual resultava semblant a lo succehit a
Yich en la Edat Mitjana, entre la jurisdicció del Bisbe y la dels Montcades,
que-s comparten 1' interior de la Ciutat.

A Laye-Barcino, sorprèn a mòlts, que, la primera, la que apar genuina,
puix donà nom a la comarca, perdi aquest nom al sobrevenir la dominació ro-
mana. No es, emperò, cap raresa, si consideràm, que, de consemblant ma-
nera y en los metexos temps desaparegueren los noms ibèrichs,. que fins al
imperi romà, portaren Cose, Indika, Cypsela y altres poblacions assenyalades
per los autors antichs y per llurs propries encunyacions monetàries y a despit
de tenir alguna d' elles, mes o menys determinada en autors antichs sa situació
geogràfica.

,;Quan Laye dexà d' existir, o en altres térmens, quines causes podían in-
fluir en fer-li perdre lo nom primitiu?

Resulta prou dificultós, per no dir impossible, contestar satisfactòriament
a aytal qüestió.

La subsistència de Laye al temps en que encunyà monedes ab son nom,
es un fet indiscutible que marca en quina època era, aquest, portat, perla indí-
gena població. Ara bé, si tenim seguretat, com apar induptable, de que lo nume-
rari celtibèrich de la segona emissió, s' encunyà en lo segle II abans de J. C,
ço es, en plena dominació romana, es natural afirmar que, Laye subsistia
en dita centúria. Després de nova tan segura, tot lo demés que-s puça dir
sobre lo temps de la seva existència, seran dèbils congectures de poch valor
històrich.

D' aquí que no podem lligaren absolut la sort de Laye ab la de Barcino y
creure, que, per abdues Barcelonès, hi passés una metexa influencia política
o econòmich-social, puix no s' ha de donar importància desmesurada al íet de
que un nom desaparega y 1' altre no.

(52) G. Soler, Badalona, p. 31.

(53) Bohiin de la A. B. L. B., v. III, p. 88.

52 Geografia general de Catalunya

Lo diligent autor de la Historia de Barcelona, sense atendre a la prova
numismàtica, assenyala una total desaparició de Laye, al temps de la cam-
panya de Cneus Scipió, començada a Emporion y seguida al llarch de la costa
de la Indikecia, Layetaniay Cosetania, fins al riu Iber (218-217 a. d. J. C.) (54).

La època més segura de la evolució de Laye, es, lo segle I abans de J. C,
ço es, quan se veu surgir ab nou impuls y mòlta major vitalitat, la romana
Colònia Favencia Julià Augusta Pia Barcinn, segons pomposament llavors
se la designà, si no entre lo poble, quan menys per l'element oficial. La
prosperitat ab que apareix en la historia la successora de Laye serà tal vegada
un nou causant del oblit en que per sempre més va a quedar la indígena capi-
tal de la Layetania.

(54) Sanpere y Miquel, estudiant la afirmació dels autors llatins, de que Cneus Scipiú assetjà les
ciutats de la costa que refusaren rendír-sc-li y en càmbi tractà filantròpicament a les que se li entregaren,
creu veure en lo títol de municipi donat a Blanda, Iluro y Betulo, un premi otorgat a la seva actitut favo-
rable a Roma.

Laye-Barcino, al no merèxer categoria de municipi, li fà entreveure ésser efecte devallant de la
causa oposta, ço es, originada per una actitut contraria a la host romana. Ab lo qual creu esplicar, la des-
aparició total de Laye y que més avant resucités Barcino com a colònia militar.

Colònia Pavencia Julià

Augusta Pia Barcino

Les colònies romanes. — Concepte jun'dich similar de la Colònia y lo Municipmm. — L' element militar
fundador de colònies. — A ell se deu la Colònia Favencia en lo segle i abans de J. C. — ; Es fundada
per los soldats de Sila? — August a Barcino. — Increment que pren la Colònia" ab l' Imperi — Dis-
posició general de la metexa. — Lo fòrum en la plaça de Sant Jaume. — Administració pública: decii-
rionum, duoviri, quinquennales, mdiles, /lamines y prafecto ora marítima — Los colegis dels Fabros
y dels Assotans. — Sortides esteriors de Barcino. — Itinerari del Vas Apolinar. — Distancies en milles.

— Luci Licini Sura y Luci I.icini Secundus, provables impulsors de nostres vies. — Barcinone en
los Itineraris d' Antoni (segle iv). — Establiments agricols en aquestes vies. — La via del Montjuioh.

— La comunicació marítima. — Llochs cultuals de Barcino. — Gran temple d' August junt al Fòrum.

— Opinions y estudis. — La inclemència del temps en ses despulles. — Columnes subsistents. — Sace-
lloe. y lucus. — Lo gran aqüeducte. — Les termes de Luci Minici Natal. — Institució d' unes festes en
lo Juny. — La Arenaria. — < Fóu murada en sós primers temps la Colònia Favencia? — Carència de
noves comercials. — Sarcófachs pagans.

En lo segle i, abans de J. C, s' opera a Laye-Barcino la notable trans-
formació de que n' es mostra claríssima, lo cambi de nom de la Ciutat. No
sabem si hi hauria intenció, de fer arrelar lo novell dictat ab que resulta desig-
nada, arran lo segle I de nostra Era, de colònia Favencia Julià Augusta Pia
Barcino. Però en la pràctica no prosperà altre nom que Barcino o Barci-
tiona, lo qual crehèm seria Uatinisació clàssica del vulgar Barcelona. En
Plini se llegeix colònia Barcino cognomine Favencia. Es dir que-s dexan
del tot los altres dictats com a lletra morta, resultant pueril ornamentació es-
terna. Es lo meteix que succeheix ara ab determinades ciutats, que imitan la
vella costum romana, decorant-se ab sobrenoms, com noble, lleyal, invicta,
heroica, fidelíssima , etc, dictats que en la pràctica de res servexen y dels quals
may ningú se-n recorda. Nihil novum sub solc.

Los vehins o originaris de dita Ciutat solen nomenar-se barcinoucnses (55)
si bé alguna vegada se-ls hi aplica lo cognom faventini, (56) no sabem si

(55) llühner, Corpus Inscrsptionum Latinarttm, v. II, n. 4264.
(561 Hühner, C. I. L., n. 4125 y 4271.

Ciutat d? Harcelona—14

54 Geografia general de Catalunya

com ;i equivalent del primer. Però no prospera y deu tant sols senyalar-se
com un fet sense conseqüències.

L' il•lustrat historiador Marquardt, tan conexedor de la època romana, al
esplicar, que, en temps d' August existían en la provincià Tarraconense 293
civitates independents, de les quals 179 eran oppida o municipis urbans, nos
dóna alguns detalls d' aquests. Axis, los classifica y subdivideix en 12 colònies;
13 ciutats de ciutadans romans (oppida civium romanorum); 18 oppida investi-
des del i us latii\ 1 urbs foederaia; 135 civitates stipendiariacy 114 municipis
rurals, que no comprenían cap població (57).

Marquardt assenyala com colònies de Cèsar, totes les que portan lo nom
Julià, en lo qual va d' acort ab les opinions de Duruy y de Hübner.

Les dotze colònies de la Tarraconense, segons Marquardt són: Car-
thago nova o Colònia Victrix Iulia Nova Carlhago (Cartagena); Valentia;
Colònia Iulia Victrix Triumphalis Tarraco (Tarragona); Colònia Iulia Vic-
trix Celsa (Jejsa); Colònia Iulia Gemelà Accilaua (Guadix); Ilici (Elix);
Barcino; Caesaraugusta (Çaragoça), Libisosa (Lezuza); Salaria; Bilbilis (Ca-
latayud); y Flaviobriga (Bilbao? Portugalete?) (58).

iQuè s' entenia per colònia al temps que ara nos ocupa?

Es evident que les paraules evolucionan en son significat y per çò convé
saber la importància o valor de la nostra, no primariament, sinó al sobrevenir
1' Imperi romà en que apar aquí usada.

Colònia y muuicipium són dugués paraules que quasi espressan lo meteix,
a semblança del que succeheix ab altres dues similars urbs, y oppidum. Diu
1' eminent Mommsen (59), que, la idea de població en la seva oposició a terri-
tori, s' atrassa als orígens y ve espressada en la civilisació romana, per les
conegudes denominacions de urbs y oppidum, abdues vinculades al acte jurí-
dich de la construcció d", muralles. Les dugués espressions se confonen en
quant al significat y no divergexen sinó en pertànyer, la primera, a la termi-
nologia més considerada o respectable, y la segona, a la més humil: urbs va
juntament ab prcetor y senatus, y oppidum ab duoviri y decuriones: però una
y altra denotan ciutats murades.

La homogeneytat de la colònia ab lo municipi, la manifesta la lley agrà-
ria del any 643 de Roma, que ja posa y simultaneja, les dues categories de
poblacions: Colònia; seive moinicipia seive quce pro moinicipieis colonicisvc
s/tu/. Certament que en son origen la colònia portava involucrada la idea de
nova creació d' una població; més a la fi de la República Romana y en tot
1' Imperi, s' aplica a ciutats a les quals les hi es atribuida la quali-

(57) J. Marquardt, Organisation de /' empire romain, v. I, p. 73.

(58) Hi ha dupte en afegir-hi a Dertosa (Tortosa), que Plini designa com a oppidum Civium roma-
norum y a Clunia (Penyalna del Castro i, que no fóu colònia fins al regnat d' Adrià.

1591 Theodor Mommsen, Lc droit pul•lic romain, v. II. 2." part, p. 437.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

tat de colònies, fins sense que hi passessen a poblar-les nous vehins, tractant-se
esclusivament d' una ficció jurídica y interpretació equivalent. La paraula
municipium, designà primariament a la ciutat de dret llatí, que tení.i ab
Roma solidaritat financiera y per lo tant comunitat d' imposicions. Son signi-
ficat evolucionà y quan los municipis llatins, finides les revoltes del segle I,
se transformaren en ciutats de ciutadans romans ab la plenitut dels seus drets,
desaparegué del dret públich romà la distinció abans establerta. La denomi-
nació subsistí, abusiva e incorrectament, com ho sabia n prou bé los juriscon-
sults. Les poblacions de dret llatí fundades per Roma, tant podían nomenar-se
miiiiicipia com colonitv. Emperò semblava haver-se assignat a la primera una
superioritat honorífica per virtut de la qual, totes les ciutats ab dret de pendre
los dos dictats, se calificavan de muuicipia^ y de coIoiu'ce les poblacions forma-
des per Roma, sense autonomia ni independència anterior, y que per tant may
havían sigut Estats.

Aquesta definició retrospectiva devallant del estat legal primitiu, es la

sola que-s pot donar del munï-
cipiutii posterior a la cèlebre
guerra social de Itàlia. De ma-
nera, que, la evolució en la essèn-
cia de la colònia y del municipi
s' efectuà a poca diferencia, en
la època en que acabà d' eri-
gir-se la colònia Favencia Bar-
cino .

La fundació de colònies mi-
litars romanes, pren increment
després de la publicació de la
Uey Apuleya (any 654 de Roma,

Capitell romà del segle in al iv (Proprietat de la A. B. L. B. IOO abans de J. C). Per çò es

depositat al M. P. B.) ... . . . ,

llogich buscar la època en que-s

fundà la nostra, en 1' espay de temps que va de la lley, al imperi d' August.

Al generalisar-se les colònies militars, en les famoses lluytes generals de
Màrius y Sila, decauen les institucions civils y ja no-s parla més de les
colònies de ciutadans romans, llatines o agràries. Com predomina 1' esperit
de recompensar als soldats o als veterans, lo general, convertit en dictador,
les sol instituir per virtut d' un decret emanat de son imperium, per més
que a vegades apar sancionat per la lley o senat-consult.

L' esperit que informava les guerres del temps antich, hont les conse-
qüències de la victorià eran fatals per los vençuts, motivant confiscacions ar-
bitraries y espoliacions de tota mena, fins a perdre totalment la llivertat y
caure en la esclavitut, s' ha d' entreveure, no poques vegades, en la erecció de
aquestes colònies. Son propòsit no era la major prosperitat territorial, sinó fa-

56 Geografia general de Catalunya

cilitar un notori benefici als soldats que en ellas' establían. Perçò no pot duptar-
se, de que sovint portaren aparellades vdolencies, espoliacions o injustícies.

En tota colònia militar sembla sobrt-ntendres la existència d' una fundació
feta de planta, prescindint d' anteriors elements. Los curatores arreglavan les
dificultats inherents a tota nova instalació, estant revestits de poders estraor-
dinaris, militar y judicial, que conservavan algun temps més, de tres a cinch
anys. Fils vigilavan les operacions preliminars dels agrimensor es, o comissio-
nats de determinar los quatre, punts cardinals, trassant de N. a S. una línia
recta nomenada cardo maximus y de E. a O. altra linia recta que tallava à la
primera per lo mitg, nomenada decumauus maximus. Si se tractava de fundar
una ciutat nova, en la intersecció de les dues linies, era costum situar-hi
lo fòrum.

Per la erecció hi usavan d' una litúrgia especial que ja devallava dels
etruschs. Basta dir, que un aug.ur ab la cara tapada, aconduhía una parella
de bous tirant la terra endintre dels límits de la nova ciutat, alçant la arada
ahont s' havia de situar cada una de ses portes, tot axò inseguit de gran
pompa y solemnitat.

Lo mer fet de transformar-se en colònia militar Laye-Barcino, pot justificar
son cambi de nom, com també, mostrar-nos hi quedà anulat 1' element indígena
y passà a ésser romana en esperit y en costums.

Conegut lo significat de la paraula colònia, com a sinònim de niiiuici-
piiiiu. havem d' examinar què vol dir Favencia. Los historiadors han emès
encontrades opinions, no regnant acort de cap mena. Per alguns, Favencia
es, lo principal apelatíu de Barcino que-ns ha de portar al conexement de
la persona causant d' aquesta trascendental evolució.

Florez opina, que començà a ésser colònia entre la vinguda dels Scipions
y Cèsar, y que, Favencia, li pervingué d' haver-se fet un vaticini favorable a
la prosperitat de la nova fundació, al temps de son establiment (60); Antoni
Bofarull també creu s' ha d' entendre Favencia, no com sinònim del nom de
Barcino, sinó com a calificatíu, çò es, ab lo favor dels deus (61).

Sanpere y Miquel, analisa la historia de Roma en lo segle I, a. de J. C, a
fi de trobar-li un origen dintre la metexa. Posa sa atenció al temps de Màrius
y Sila, recitant los combats de Carbon ab Metelus, general de Sila, a Faven-
cia d' Itàlia ciutat que ja havia merescut cridar la atenció d' anteriors autors,

(60) «El tiempo mas propio para aquel dictado, es el de su establecimiento en razón de colònia;
pues debiendo hacer esto con rito legitimo, en que entraban los auspicios y siendo estos muy favora-
bles, vaticinaron de allí el buen exito y la intitularen Favencia, Así discurrió Marca: Qitod dies faven-
iibus el felicibus auspiciis deàuctio colònia fieret; y no asiente a los que recurren à Faventia de Itàlia,
l 'no y otro parece estribar precisamente en la voz, sin antiguo documento que aseg'ire el motivo. 1 Es-
paiia Sagrada, v. XXIX, I. p. 15.)

(61) /lis fon, 7 critica, civil y eclesiàstica de Cataluna, v. I, pi. 90.

Ciutat de Barcelona. — E. Carreras y Candi 57

com, v. g., lo bisbe Marca. Allí hi es vençut Carbon, y la guerra civil fineix
tot seguit (82 a de J. C.)

Sila, dictador, recompensà als seus soldats, repartint-los en vint v tres
colònies militars. «Si la colònia Faventia-Barcino \ no-s fundà ab tal obgecte
,;se fundà per donar a Metelus un punt de partida pera combatre a Sertori,
quan, fugitiu de la desfeta dels seus a Itàlia, vingué a encendre la guerra civil
a Espanya? ^Se fundà per recompensar a les tropes espanyoles que s' havían
passat a Sila, les quals, bé podían ésser layetanes?»

«Entenem, que, dintre la hipòtesi que-ns ocupa, fóu Metelus, lo victo-
riós a Faventia, lo general que vingué a Espanya a combatre a Sertori y a
qui resistí durant deu anys, del jq al 70, lo qui establí a Barcino la colònia
militar, a la qual nomenà Faventia en commemoració del séu gran triomf ele-
vant de la Faventia italiana.

«,; Podia, Metelus, crear per si sol una colònia evidentment destinada a
pagar los serveys dels seus soldats? Sila se féu donar la lex l'a/rr/a, per re-
partir les més riques p. ovincies d' Itàlia a les tropes, y es possible, que, en
virtut de les disposicions d' aquesta lley, son gran general fundés la colònia
barcelonina» (62).

Acaba sintetisant sos rahonaments, dihent haver-los fonamentat: «ier, en
la gran victorià de Metelus devant de la Faventia italiana; 2nt, en lo govern
y guerra, que, a Espanya, sostingué Metelus durant deu anys, contra les des-
pulles del partit derrotat a Faventia; 3er, en lo fet d' haver-se passat al partit
de Metelus les hosts espanyoles, no sabem quines, que portavan los seus con-
traris; 4rt, en lo que trigaren nostres ciutats a ajuntar-se ab Sertori; 5nt, en
que Metelus estigué, en situació legal per poder-ho fer; 6è , en lo caràcter mi-
litar de la colònia Favencia-Barcino .»

Marichalar y Manrique, no comprovan la anterior opinió, quan manifestan,
que, al acabar la guerra a Espanya entre Cèsar y los fills de Pompey, no hi
havia més colònia que Carteya, erigida tal en 1' any 170, a. de J. C.

Emperò l'autor d' ahont trauen tal nova Marichalar y Manrique, resulta
equivocat (63), y d' altra part lo rahonament d' En Sanpere se basa en fets
històrichs, que s' acostan mòlt a la veritat. Per çò que, si hi pot haver errada
sobre la data en que fóu erigida colònia militar, serà de mòlts pochs anys.
Tampoch lo bisbe Marca s' allunya gayre d' aquest criteri, al opinar que
Cèsar fóu son fundador.

Dexant per resoldre en definitiva la data precisa, y passant avant en lo
examen dels noms de Barcino, nos adherirem a la opininió d' Hübner, qui
diu, que, la colònia Favencia, d' August prengué son tercer dictat d' Augusta.

(62) Historia de Barcelona,'?. 129.

(631 La afirmació de Marichalai y Manrique, de que, Veleyo Paterculo dona aquesta nova, m
la vegé confirmada en Sanpere y Miquel, c|uí, inútilment, la buscà en dit autor antich.

Ciutat de Barcelona— IS

Geografia general de Catalunya

La intervenció ei' August en les coses d' Espanya, es evident, entre
los anys 16 a 13 abans de J. C, en que sigué erigida la segona tanda de co-
lònies militars que ell fundà durant son regnat, puix la primera esdevingué en
1' any 30, abans de J. C. (64). Es més que provable la estada d' August a Bar-
cino en dita temporada y quasi no-s pot duptar de que la vindrà perpetui-
sant son nom donat a la naxent Colònia.

Siga que les lleys romanes per les que se regula van les colònies, afavorían

^ £ B N V M
/ N ^ '

MARE

La Layetania en lo segle 11 de nostra Era.

Senyals convencionals

■— via romana y també corrent d' ayga.

-^- milliari o p);dra railliar assenyalant lo pas de la via.

+ + + + -*++-; límit regional o dels pobles primitius.

més lo desenrotllo, siga que hi hagué propensió a situar en la nostra ele-
ments de prosperitat, siga que comptà ab la generositat de patricis benemè-
rits, lo cert es que la colònia Favencia Julià Augusta Pia Barcino, de parva
civitas que era en lo segle II, a. de J. C, se colocà en lo segon lloch de les
poblacions de la nostra terra. Solsament Tarraco pot presentar major quantitat
de làpides romanes dels tres primers segles de J. C, que Barcino, puix en
esta derrera, les aparegudes, passan de dues centes.

Mes aytal evolució de la colònia Favencia, no es un fet aislat, sinó
que sol observar-se per allí hont hi ha establertes colònies semblants. Escriu

(64) Ch. Daremherg y Edrh. Saglto, Dictionnairc des anliquitcs greeçues et r amaines.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 5n

Marquardt (65), que, baix lo règimen militar del Imperi, les colònies venen a
ocupar lo primer lloch y los municipis, a mida que la seva independència dis-
minueix., perden sa antiga dignitat y esdevenen petites poblacions rurals
sense importància política. Dintre les nomenclatures de les poblacions de
August, seguides per Plini, les colònies se troban regularment abans que-ls
municipis y més tart se veu a aquests solicitant lo fus colonice. lis, ddnchs,
principalment y quasi bé esclusivament a les colònies, que se-ls confereix pri-
vilegis estraordinaris, citant-se com més especials a elles y promotors de llur.
increment, a tres: la libertas, la immunitas y lo fus italicum. La iiinutiiii las o
escepció de tributs, ha sigut la gran fautora del creximent de les ciutats, tant
en lo temps antich, com en los mitgevals y moderns. Y no hi ha lloch a dup-
tar de que Barcino la disfrutà (66).

Constituïda Barcino, en Colònia militar, afectava la disposició general
d' aquestes, que sempre era uniforme. Esteriorment la circuía un recinte ab
quatre portes, donant als quatre punts cardinals: dos principals carrers, dirigits
de N. a S. y de E. a O., se trobavan al mitg de la ciutat y a són encreuament
hi havia lo fortim o plaça pública.

La primera planta de Barcino, passà sense grans modificacions a la Edat
Mitjana, pervenint-nos quasi intacta al segle XX. Si bé observàm, no trobàm
ara gens desvirtuades les quatre portes romanes. La del E. s' obria a mitg ca-
rrer del Regomir, en la capella de Sant Cristòfol, la del O. en la plaça Nova y
la via recta de comunicació entre elles, resulta formada per los carrers de la
Ciutat y del Bisbe. La porta del N. estava al peu de la baxada de la Presó y
la del S. dessota lo Call y també s' ajuntan en Unia recta per los carrers del
Call y Llibreteria.

La unió de les dues vies, s' efectua en la plaça de Sant Jaume, lloch
ahont es induptable que hi hagué lo fòrum, o plaça de la Colònia, quin caràc-
ter bé pot dir-se que may més ha perdut de llavors ençà. La plaça de Sant
Jaume es avuy encara, en certa manera, forum-de la Barcino moderna.

Lo fòrum era, quasi sempre, la parada comercial hont reposavan los viatgers,
hi deturavan los vehiculs publichs y particulars, descarregant-s'hi les mercade-
ries adreçades als comerciants. Allí s' hi construían les cases y alberchs dels
mercaders, pòrtichs per parlar-se y contractar y temples per sacrificar als
deus. En algunes ciutats, com Roma n' es exemple, lo foro arriba a fer trans-
mudar lo centre, formantse altra nova y més important barriada a son entorn,
quefà cambiar depressa sa essència primitiva. Bé diu lo professor Tomassetti,
que, la evolució dels antichs centres a que ha donat motiu, quasi per tot arreu,
lo burg comercial en la època romana, ha produhit posteriorment grans pertur-

(65) J. Marquardt, Orgam'sation de. /' empire romain, v. I, p. 119.

(66) Veja-s Florez, (Espana Sagrada, v. XXIX, p. 6), glosant al jurisconsult Paulo y contradint
al bisbe Marca.

6o Geografia general de Catalunya

bacions als investigadors de- nostres dies, equivocant-se prou sovint en la
designació de les antigues poblacions. Per manera, que, guiat per les despu-
lles més importants, no les busca en llochs alteroses, allunyats dels encreua-
ments de carreteres y de llurs centres d'activitat comercial que es ahont pri-
mariament se trobaren situades (67).

Que bé s' aplica tal consideració a nostra Barcino, al pensar lo que seria
la ciutat del Montjuich y la mutació esdevinguda a la del mont Taber.

Hübner, al resumir tot lo que-ns suministran les làpides romanes perto-
cant als càrrechs u oficis públichs de la Colònia F. J. A. P. Barcino, nos dona
solament com existents los decurionum , duoviri, quifiqtiennales ', aediles y fia-
mines. Senzilles paraules que portan involucrada tota la administració mu-
nicipal y sentiment patri-relligiós dels segles II y lli, a que quasi esclusivament
fan referència.

Decurió^ es la accepció general qne los romans donavan a tot representant
d' una corporació (collcgiuiu) o agrupació determinada. En los municipis, lo
concell o senat local, compost mòltes vegades de cent individus, o més, se
dividia en decuries, y los individus del consell municipal se nomenavan
decuriones. Pomponius diu que en les colònies se formava aquest senat de la
dècima part dels seus habitants.

Lo poble de les ciutats romanes, solia dividir-se en tribus o cúries, a sem-
blança de Roma, (68) per los efectes de la seva administració interior, com s1 ha
pogut comprovar sobradament per los articles Lli, LI11, LV, LVI y LY1I de
les Lleys de Malaca (69). Cada tribu o cúria tenia un nom especial. En la colò-
nia Favencia Barcino, han aparegut les designades ab los cognoms Papiria,
Palatina, Quirina, Teretina, y Tromentina.

La reunió de les assamblees populars {comitia tributa o comitia caria/a)
era general en tots los municipis romans. En son origen, çò es al temps de la
República, lo poble tenia participació en la elecció de magistrats, confecció de
lleys y altres resolucions de caràcter públich. Però més avant cambía a Roma
aquesta intervenció popular, restringint-se en lo regnat de Tiberi, lo dret de
elecció dels magistrats, si bé la restricció no-s féu estensiva a les províncies.
Duoviri, eran los dos encarregats de la administració urbana, junt ab la
cúria decurionum; eran a manera dels arcaldes actuals. Se-ls acordaren
grans atribucions, com los cònsuls de Roma, ells sols portavan lo dictat de
magistrals, tenint-se a vanagloria decorar ab lo propri títol als Emperadors.
Lo càrrech durava un any, si bé a vegades l' usaren durant dos o quatre (70).

(67) Lluís Clavari y Severí Attili. La vil Ui delia Posta. (Bari 1905) p. 22.

(68) Primitivament lo poble romà se dividí en tribus 0 sigan tres parts iguals. Lo nom evolu-
cionà, aplicant-se a les futures divisions de la propria Ciutat, nomenant-se tribus rústica, los 31 cantons
rur.ds que se li agregaren.

(69) Hübner C. /. L. v. II, p. 256.

(70) J. Marquardt, 1 Irganisation <lc /' Empir.e Rotnains v. 1. p. 195.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 61

Abans de la elecció dels duopiri, los candidats venían obligats a fer-se conè-
xer dels electors, després d' haver sigut examinats los seus títols per la
presidència y si eran acceptables, informava al públich de llurs noms (pros-
criptio). Si hi havia menor nombre de candidats que càrrechs a provehir, 1<>
president presentava tants candidats com hi manquessen: mes cada hu de
aquests estava autorisat a facilitar al president, un altre candidat en son lloch
y lo meteix podia fer aquest derrer. Tots los noms se comunicavan al poble y
ningú se podia substraure als efectes de la elecció.

Primer s' elegían los duoviri, després los edils y per últim los questors.
Les votacions s\ efectuavan per cúries o tribus, regulant-se les eleccions, en
conformitat a la vella organisació de les comiiia curiata de Roma, que serví de
patró a la més coneguda dels couiitia tributa. Totes les cúries eran cridades a
depositar los seus vots simultaneament en lo local designat {ccmsceptum), tirant
lo botlletí (tabet/a) ab lo nom del elegit, dintre la urna (a'sta). Tres ciutadans
juramentats estavan al costat de la urna, procehints d' una altra cúria, com a
guardians imparcials del vot (ctistodes) y per fer 1' escrutini (dir ib Hores). Y
a més tot candidat tenia dret a fer-se representar per un custos junt a les urnes.
La majoria de vots decidia la elecció: en cas de tenir dos candidats un nombre
igual de vots, los pares de familia o al menys los hòmens casats, eran preferits
als solters y si en açò estavan també empatats, la sort ho determinava.

Los quinqueiiuales (coneguts ab los noms de // viri censoria potestate
q/iinquennales, quiíiqiioinales censoria potestate, II viri o Ull viri qitiuqueu-
ua/es, preetores qninqucniíalcs y també wdiles quiuqitciíiiales) eran uns censors
posats als municipis per revisar los comptes y la administració comunal.

Aedil, era l'encarregat de la inspecció dels edificis públichs y particulars,
banys, camins, aqüeductes, cloaques, mercats, tavernes, pes y mesures.

Com a autoritat marítima especial, tingué Barcino, un Pr&fecto orae nia-
ritiunv layeianoe, que, a judicar de les làpides, sembla diferent del Prafecto
orae maritimai conventiis Tarraeouensis, que residia a Tarraco (71).

Entre les corporacions civils, se té conexement del Colegi dels Fabros,
d' evident importància industrial, puix lo formavan mestres de fusta y ferre,
dedicats a la construcció de màquines de guerra y armes defensives y ofensives.

Lo colegi dels Assotans (collcgium assolaiiorum), que dedicaren una là-
pida al cèlebre barceloní Luci Licini Secundus, judica Florez, que podia ésser
una entitat corporativa formada per naturals d' Assó (població indeterminada
de la Bastitania) ab mires comercials (72).

Aquesta forma de govern municipal, que-s creu general a les poblacions

(71) Hühner, C. I. L. inscripcions 4226 y~4i 38. En altres làpides ve consignat senzillament In

Prafccto orae maritimai, sense designació particular: inscripcions 4217, 4225 y 4239.

(72) Florez, Espana Sagrada, v. XXIX, p. 26.

CUUat de Harrelona—16

62 Geografia general de Catalunya

romanes al temps de Domicià, duraria, ab poques mutacions, fins lo 414, any
de la vinguda dels wisigoths .

Les quatre portes de la colònia romana, corresponían al esterior, ab altres
tantes comunicacions ab los quatre punts cardinals. Esceptuant la del E: que
donava al mar, les del N. y S. eran importants carreteres, juntant-se en dos
llochs diferents, ab la gran via Aurèlia de Gadex al Súmmum Pyreneum,
al atravessar de dret lo Vallès per les parades d' Arragona (Sabadell), y Pre-
torium (La Roca). La porta del O. donava origen a una tercera via vers la
montanya, de la que no n' ha quedat cap rastre, quan tants se-n conservan de
les altres dues.

Lo trànzit o recorregut de la carretera romana vers lo N., està assenyalat
per la Cequia Comtal, anant a parar al portell de Montcada. Per tant, atra-
vessava V Àger Provincialis o Àger publicus d' aquell endret. Solían exis-
tir camps provincials o destinats a pasturatges públichs, entorn de totes les
colònies romanes. A Barcino, ho foren les terres baxes y en bona part esposa-
des als efectes de les aygues del riu Betulo (Besòs). S' ha servat son recort en
lo nom de la antiga partida barcelonina de Provençals.

Immediata al coll de Montcada, a Rexach, en lo segle X existeix un cert
«camí públich nomenat via calçada» (73), que prenia la direcció de Ripollet,
y al que, la època franca y comtal conegué ab lo nom de via francesca, a
causa d' haver sigut adobada y engravada per los franchs, com direm més
avant, al tractar de la seva dominació en nostra Ciutat.

Es un problema, que, no podem solucionar, si, la provable carretera que
unia tots los llochs y poblats de la costa de la Layetania çò es, la que
comunicava a Blanda, Iluro y Betulo, s' ajuntà ab la del N. de Barcino des-
prés d' atravessar 1' areny del riu Betulo, y dirigir-se als camps provincials,
o bé ho féu abans. Certament, que, les tres relíquies d' aytal carretera apa-
regudes en diferents llochs del Maresma, no resolen la qüestió: puix les de
Betulo, inseguint la direcció de Barcino (74), comptavan sols tres metres
de amplada, quan ne té cinch la carretera existent a Argentona comunicant
a lluro ab Pretorium (75) y no-s pot concebre que fos menor la via betulo-

(73) Any 987: «iter publicum quem via calciata appellant» (C. S. C, d. 280).

(74) A Badalona, dos kilòmetres a garbí de la Vila, aparegué en proprietat de Jaume Miralles, y
al costat de Càn Claris «obrint regadora per les aygues, una obra de pedra y morter, a totes llums ro-
mana, d' uns dos metres de fondària, per tres ben bons d' amplaria, y setze o disset de llargària: corre
paralela a la carretera actual y la tallava transversalment la carretera vella. La superfície d' exa obra no
es mòlt llisa, mes sí lo bastant pera que los carros poguessen passar-hi sense sotraquejar; té ademés les
vorades guarnides ab un amplet sardinell de pedra picada, que indica ben clar que lo que-s té a la vista
no es una ruina sinó una obra complerta.» (G. Soler, Badalona, p. 34).

(75) Es hu dels més importants fragments de carretera romana que tenim a Catalunya lo de la pu-
jada del camí vell de Granollers, en lo coll de Parpers, hoíit n' hi ha en peu més d' un Irilòrnetre, ab obres
de fàbrica de tota mena y un interessant pont, tot en terme d' Argentona. Aquella via de 5 metres d' am-
plada, al que apar tota ella empedrada, portava d1 Muro (Mataró» a Pretorium (La Roca), per ajuntar-se
ah la carretera general que per allí passava.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

nesa. En quant a la tercera relíquia, çò es, la pedra milliar trobada a Caldes
d' Estrach, en les vores del Torrentbò, mostra un trànzit per allí dalt, que, tant
podrà indicar la direcció d' Iluro com la del Vallès.

La carretera del S. o Via Augusta, segons li diu lo milliari barceloní apa-
regut a Hostafranchs (76) se dirigia a Sant Just Desvern, tenint dessota los

<Ha de fer creure, dita carretera, que no hi hagué via directa entre Iluro y Betulo? Segurament que
no, puix podia ésser una transversal, 0 via secundaria de les que servían per ajuntar les poblacions
d' importància unes àb altres o ab la carretara general.

(76) La pedra milliar trobada a Hostafranchs, es un important monument que-ns assenyalaria la
època en que existí la nostra carretera, a trobar-se en millor estat de conservació. Ha sigut estudiada

Hilliari trobat al col! de la Creu Cuberta

TRIBPG
COSH'JPAÍKÏrï,

%tfVLÏ

Dibuix de la pedra

La inscripció desarrollada plana

per diferents arqueòlechs. Fita opina, que, «lo fragment diria, si se restaura, a curta diferencia lo que
segueix, suposant que fos del any 4S com m' inclino a creure:

TI. CLAVDIO. DRVSI. F. CAES.
AVGVSTO GERMANICO PONT

m a x i M 0 T R I B . POtestate viu

imp xvi COS I1II PATRI PAtri.u

pro CONSVLI

cu via aVGVSTA

«o siga:

«A Tiberi Claudi, fill de Drus, César, August, Germànich, pontífex màxim, revestit de la potestat tri-
bunicia per octava vegada, emperador la setzava, cónsul la quarta, procònsul.— Millas (102 ? 1 Via
Augusta».

5 Lo nombre de les milles pogué escriures també dessota de Via Augusta, en la part estraviada del
Milliari. Ne compto 102 des de lo Summo Pyreneo ab arreglo al itinerari d' Antoni, mes esta computació
no es segur que regís en la pedra. Los demés milliaris fins ara recullits de la Via Augusta no han resolt
la dificultat». (Botlleti de la Associació d' Excursions Catalana, v. X, p. 15S y 240J.

Lo Uoch hont se trobà lo milliari, fóu en altre temps conegut, per coll de la Creu Cuberta, del qual
n' esplica Vicents M. Triado, autor de sa troballa: «Aquest coll lo formavan, d' una part la montanya
de Montjuich, de la altra un turó de terra blanca d' escudelles y argila, que s' ha hagut de rebaxar per
fer los carrers de Sant Roch, Sant Miquel, plaça del Sol. etc » «Ara la part més fonda de dit l 'olles la
carretera de la Bordeta».

Geografia general de Catalunya

5 as ta v'Wt r^Jtfüwte i]

,•51* JCMl

jiifPO jocai

ISPAS.W -IX

svet.A J0£

tfSTlCI KV

o«a« »n
ssovtA .wni
£vm» x

Iacü/coí jwm

pillis AVi!)
5WSVUS Jffll
,ÇAR*Ï 3CIX

to5»M99*M JWiu

.'MaSlAWA xjs

jLtlSliíM hm*
''FARiSTOHSJMI

W1.TISI Xl'l

^«üuíft ;}«(
'Í.9MS. >iV .

í.f«fl«US
IIBVM ' .
I«ST1B1U

wmc '

YAMUCOM

?A!,miJ#|
AWTISYM/
ABFíMtS'j

$IY5iU» i

A<>V13V9n»e

CÍ8VND*

CïLSÉlftWAjí

IVMCAW»

Í9MSVSTA
HAM»»? '
eAeTUWfc

CI«Síi«E ifll

"MlLUf'

camps provincials, que en aquella part possehía la colònia Favencia Karcino;
axis ho mostra 1' actual cognom Provciiçana que porta la antiga parròquia del
Hospitalet (77).

Acceptàm com a bona la interpretació de Via Augusta donada a la là-
pida d' Hostafranchs per 1' historiador Fita, però no-ns atrevim a adjudicar-la

al emperador Tiberi Claudi, atenent a que no
n' ha restat ni una lletra de les primeres ratlles
de la inscripció..

Es comunament cregut, que, aquesta via de
Barcino s' ajuntava ab la general de Martorell, no
lluny del pont del diable.

Però hi ha motiu per sospitar, si en lo ter-
ritori de Barcino, una segona branca atravessava
lo Llobregat dirigint-se a les costes de Garraf
per axis, en linia dreta, ajuntar-se ab la de Tar-
raco, en lo famós arch de Barà, en terme de
Roda.

Naturalment, que, aquestes dues carreteres
correspongueren a dues diferents èpoques de la
historia de Barcino, no essent crehible, que, una
y altre obehissen o devallassen del plan primitiu
general de construcció.

La primera via se construiria durant la Repú-
blica Romana, abans de la desaparició de Laye
y quan la població indígena encara no s' havia desenrotllat. Forçosament pas-
sà per 1' interior, y prengué per la via més dreta de Gerunda a Tarraco, sense
fer marrada per la costa. Lo transcorregut de la primera via vé descrit en los
renomats vases Apolinars, també dits de Vicarello (78), donant-se en milles
romanes (79) la distancia entre un lloch o parada y lo següent, d' aquesta
manera:

VAS AP0L1NAR o del Vicarello

(77) A propòsit de Provençana, erran los qui suposan, que en dita partida existí la antiga Labe-
dontia, desapareguda en temps d' Avieno (Fitere Inglés, Las Cercan'as de Barcelona. Barcelona, iSSS,
p. 21). Hernàndez Sanahuja, ab més fonament, la situa al peu del mont Se/tus (coll de Balaguer), en la
vora de la mar, entre Sa/auri (port de Salou) y lo riu Iber. (Historia de Tarragona, v. I, capítol VII).

(78) Hi ha a Itàlia uns antichs banys medecinals coneguts avuy per Bagni di Vicarello y en
temps dels romans Aquce Apollmares, per los quals hi passava una via secundaria que de Roma anava
a Cosa a ajuntar-se ab la gran via Aurèlia que-s dirigia a les Galies y Pyrinèus. Al fons d' un manantial
mineral s' hi trobaren, en 1S52. tres copes de plata, segurament llençades com a ofrena. Elles han resultat
un document de la nies alta importància històrica, per quant portavan gravats los noms de les poblacions
que lo viatger trobava de Gades a Roma y les distancies d' una a altra, en forma d' itinerari.

(79) La milla romana no tingué una longitut uniforme per tot arreu del Imperi, ab lo qual se sus-
citan duptes continuats, sobre la exactitut de les. distancies assenyalades en los itineraris romans, donant
per conseqüència que-s proposen no poques correccions al tractar de situar les estancies o mansions des-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

ITINERARI ROnfl bE DERTOSfl ALS PYRINEUS

POBLACIONS EQUIVALÈNCIA

INTIBILI
DERTOSA

SVB SALTV

TAKRACONE

PALFVRIANA

ANTISTIANA

AI) FINES

ARRAGONE

PRAETORIO

S ÈTER AS

AQVIS VOCONIS

GKRVNDA

CILNIANA

IVNCARIA

IN PIRENEO

La Jana

Tortosa

Coll de Balaguer

Tarragona

Entre Crexell y la hermita

de Barà
Entre Banyeres y la Bisbal

del Penades
Gelida

Arraona, junt a Sabadell
La Roca
Gualba

Caldes de Malabella
Gerona

Torrent de Cinyana (Cervià I
Peralada
Coll de Portús

DISTANCIA ENTRE

ELLES

milles
romanes

metres

ab peu senzill

ab pm ilnissich

XXI V

36. ix 10

39.01 H,

XXVII
XXXVII

40. 500

55.5oo

43.875
60.1 20

XVI

24.0011

26.01 10

XVI

24.000

26.000

XVI

24.01111

26.000

XVII

25.5oo

27.625

30.01 ii 1

32.500

XVII

25.5oo

27.625

22.500

24-375

22.5üO

24-375

XII

18.OOO

i8.5oo

I 5.000

16.250

22.5oO

24.475

XVI

24.OOO

26.000

conegudes. Per çò estam en la impossibilitat avuy d' assenyalar ab exactitut les equivalències d' algunes
parades romanes.

Los millors estudis, induptablement són los fets sobre la metexa carretera, medint ab metres, milles
ja conegudes. Aquestes medicions d' espays són analisades per Puig y Larraz (Bolclin deia R. Acadèmia
de la Historia, v. XXIII), recopilant les que ell coneix: la de Bianchini, en la via Appia, que li donà per
resultat 1 milla — 1. 474-295 metres, equivalents a 5.000 vegades lo peu de bronze del Capitoli; la de
Fernàndez Guerra, a la Andalusia y la de Saavcdra, d' Uxama a Augustobriga, resultant-loc-hi aabdós,
1 milla = 1.500 metres, essent lo patró lo peu colocià descrit per Mariana; les del propri Puig y Larraz
efectuades per 1' imperfecte procediment del pas, donantlí, 1 milla = 1.504 y 1.507 metres. D' aquí que-s
diga ésser la milla itineraria espanyola diferent de la italiana y fins de la del N. y del Centre de França,
hont en lloch de M P ja hi posan una L o la paraula Leucie, y en qual nació sembla obtenen una lon-
gitut de 1. 48 1 metres que alguns conceptuan com lo valor de la milla romana en totes parts.

La longitut trobada al espay intermilliari d' Espanya, s' acosta a la milla Olímpica, que té com a fo-
nament I' estadi d' Olimpia, conegut per la medició que d' ell féu Curtius, donant-li 1. 538*16 metres.

Longitut de la milla itineraria segons los diferents patrons

Patrons coneguts

Capitoli (mida vella).

Museu de Nàpols (Primer exemplar).

Capitoli (Cassini)

Capitoli (Bianchini)

Museu de Nàpols (segon exemplar).
Museu del Louvre (n.° 3.016).
Museu de Nàpols (tercer exemplar).
Museu del Louvre (n.c 3.014).
Museu de Nàpols (quart exemplar).

Vaticà (aproximada)

Vaticà (exacta)

Colocià (P. Mariana) ....
Olímpich (Curtius), ....
Olímpich (Fouçherot).

ab peu senzill

1.466-400 metres
1.471 '750 >»
1.I72'040 »
1.474'295 »
1.475'000 »
1.179'500
Í.481-000 -
1. is 1 '."Ull 1 »
1.48P750
1.487'050 »
1.489'050
1.500l000
L.538'Í60
l-542'985

ab peu drúsMcb

1.588'GOO metres

1.594'395 ■■

1.594-710 »

1.597'150 »

1.597'910 »

1.602-790 »

1.604'415 »
1.604960

1.605*230 »

l.610'970 »

1.613-135 »

1.625M

1.666'340
1.671 '565

Ciutat de Barcelona— 17

66 Geografia general de Catalunya

Es notahilíssima en aquest itinerari la indicació d' Arragòna (80). No es
de suposar que marquen aquesta direcció los milliaris de Caldes de Mont-
buy (8 1), per quant s' apartaria massa de la linia dreta que forçosament se-
guí la via general.

La segona via de Harcino, correspon a una època més avençada. Pertany
al temps del Imperi, çò es, quan lo creximent de la Colònia Favencia y les
ampliacions d' obres úpbliques reclamaren millores.

iQuí fóu 1' autor d' aquesta nostra ramificació de les vies romanes que
portaria 1' abandonament de la primitiva ruta per Arragòna?

Grans dificultats hi ha per respondre ab acert a aytal pregunta. Lo des-
enrotllo de Harcino, segons aparexerà, nos fà parar la atenció ab una època
y un personatge: 1' imperi de Trajà y lo famós general fill d' Hispània y cònsul
romà Luci Licini Sura. La influencia hispana en aquell regnat (98 a 1 17) es tan
reconeguda, que no necessitàm per què fer-ne esment.. Certament que Sura es
també prou conegut, al qual, emperò, presentarem per la seva evident inter-
venció en tot lo nostre.

Sura, gran general, amich de Trajà, regí 1' Imperi y obtingué a Roma les
honors triomfals (82). Hu dels lliberts de Sura, fill de Barcino, qui com a lli-
bert prengué lo nom de son patró, nomenant-se Luci Licini Secundus, es lo
personatge que aquí sembla exercir magna influencia. Les colònies de Ta-

En la equivalència que donarem, en les taules dels Itineraris, a les niilles romanes, partirem de la
computació de 1.500 metres ab peu senzill, posant al costat, per major il•lustració, la que hi eorresponga
ab peu drússich, çò es, 1.625 mettes per milla.

Los treballs d' Antoni Blàzquez sobre aquest interessant tema, li donan 1' equivalent bastant major,
de 1 milla hispana = 1.672 metres. D' ells direm solsament, que no 'Is crehem acceptables.

(Veja-s los Bolet'n de la Sociedad Geogràfica, anys 1892, 1897 y 1898, y lo Bolet hi de la R. Aca-
dèmia de la Historia, v. XXI, XXXII, XXXIII y XXXIV).

(80) Veja-s lo que tenim dit corresponent a la semieval Arraona (Sabadell), en Contribució a la
historia antiga de Catalunya. Egara, Terrassa. Discursos llegits a la Real A. B. L. B-, en la recepció
publica de D. Joseph Soler v /'a/ei el dia 17 de Juny de içoó, p, 100.

(81) Hübner. Corpus Inscriptionum Latinarum, v. II, n. 4.956.

(82) En el ano yS lué eonsul por primera vez sustituido al emperador Xcrvaif 27 Enero) y colega
de Trajano; y pur 2.a y 3." vez en los anos ip2 y 107. Obtuvo los honores del triunfo, como lo prueban
su inscripción y estàtua del l'oro Trajano en Roma y el fragmento de su inscripción en Barcelona:

... PONTÍFEX • SODALIS • AVG

... tRIVMPIIALIA • ORNAMENTA ■ ET ■ STAtuam
«A el en virtud de su t estament 0, fué erigido y dedicado el arco de Bard sobre la via imperial y en
Irente el río Gavà ( /lumen Ma/us de Pomponio Mcla) el cual marcaba los linderos de la Cosetania como
aún marca los de las diòcesis de Barcelona y de Tarragona.

EX • TESTAMENTO ■ I. • LICINI • L • F. SERG ■ SVRAE • CONSACRATVM
«El ultimo fragmento de las inscripciones barcelonesas que no ha mucho publiqué

ex testàmeNTO »

parece demostrar que sirvió para una obra anàloga; al menos dicen bien con el las letras L ■ LICINIVS
de forma igual y sobre la misma clase de piedra, que son de ver en el Museo de San Juan (avuy
al M. /'. B.). Así que ambas làpidas pudieron lucir su inscripción sobre el arquitrabe de un mismo edifi-
cio, templo, basílica, foro, etc., que hiciera labrar I.ucio Licinio Segundo por testamento de Lucio Licinio
Sura su patrono.» (Revista Històrica v. III, p. 130).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

rraco y Barcino, 1' honorificaren ja en vida, rebent-lo en lo nombre dels seus
sevirs augustals y al morir, feren constar en lo marbre son grat recort.

De les estretes relacions de Luci Licini Secundus ab Luci Licini Sura,
n' han quedat testimonis en les moltes làpides alçades a la memòria del pri-
mer y en les quals se recorda sempre al segon, Làpides tan nombroses, que

LrÍPIbES bELS SEGLES II AL IV

Milbner C. I. L. v. II, ITiSS; n. P. B., n. 1222

Hübner C. I. L. v. 11,4569; rt P. B. n. 1213

Hilbner, v. 11,4546; IV P. B. n. 1226 Mübner, v. 11,6148; «. P. B. n. 1228 Mübner, v. II, 1515; «. P. B. n. 1229

Les dues primeres làpides y la quinta són del temps de la decadència; la tercera y la quarta del
segle li. Aquestes'dugues son de marbre blanch, erigides en honor de Luci Licini Secundus. Totes cinch
son proprietat de la R. Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona y estan depositades al M. P. B.

passan de 12. La creació de làpides y estàtues, feta per los municipis o corpo-
racions romanes, quasi sempre eran premi de relevants serveys. En dues de
les de Licini Secundus, consta haver-se erigit per acort dels decurions o regidors
de Barcino, altra per los sevirs augustals de la propria Ciutat, altra per acort
dels decurions d' Ausa (Vich), altra per los decurions del municipi de Flavi
Yamontani en la illa de Menorca, altra per certa entitat pública de naturals
d' Assó (lloch d' entre Cartagena y Caravaca), y mòltes per amichs particu-
lars, quals noms constan en les inscripcions.

Luci Licini Secundus fóu accensus o ministre de son patró Luci Licini

68 Geografia general de Catalunya

Sura. Hi havia dues categories d' accensus, una en la milicia, y altra en la
magistratura dels cònsuls, pretors, etc. De la derrera fóu lo barcelonès Licini
Secundus, ja que espressament se li diu en les làpides, «accensus al séu patró
en los tres consulats», per Sura obtinguts durant sa carrera política.

Diferents autors llatins, han dexat memòria de la riquesa y vanitat, que
constituían la essència del caràcter d' En Sura. Hu d' ells, Dion Casi, diu
que, «era tan rich y desitjós de glòria, que, edificà un gymnàs al poble
romà» (83).

Marcial, coetani de Sura, lo titula «glòria de nostra Espanya y famós entre
los celtíbers», y en la oda adreçada a Licinià al partir de viatge a Hispània,
aludeix sobradament a la evidentíssima vanitat que sentia 1' alt personatge
arribat a les grades del Imperi, quan li dedica les següents estrofes, que donem
traduhides:

«Compre altre '1 popular y neci elogi,

tu a ne-ls feliços planyels
y en pau gosa '1 ver goig, com gosa En Sura,

1' amich téu, les llohances.» (84)

De lo que diu Marcial se pot compendre que no tot era espontaneytat en
les llohances d' En .Sura, y que aquest «popular y neci elogi», bé podia resul-
tar a vegades comprat. Però es cert que 1' emperador Trajà, gran amich séu,
també li dedicà archs a Roma, contribuint a generalisar la erecció de tantes
estàtues, monuments triomfals, ares y temples, a ell adreçats, en lo comença-
ment del segle II.

L' arch de Barà, alçat a la memòria d' En Sura, té un parió en altre arch a
Barcino, també dedicat al pròcer hispà, y que-ns ha donat a conèxer Eidel
Fita. La existència d' abdós archs, pot portar-nos a deduhir lo personatge a
qui devem la via de comunicació directa ab Tarragona, ahont hu y altre estavan
construïts en quiscún dels dos caps del nou trassat d' unió. Bé sembla que ja
no-s passa més per Arragona, tota vegada que los itineraris d' Antoni (S5), en
ses multiplicades copies, dues de les quals pertanyen al segle VIII (86), posan
invariablement a Barcenone y en cap s' hi llegeix Arragona.

(83) «Adeo dives fuerat et glòria; cupidus ut gimnasium aidificaveri P. Romano» (Flórez, Espana
Sagrat/a, v. XXIV, p. 235).

(84) G. Soler Badalona, p. 75, publica tota la oda ab sa traducció.

(85) , Encara que aquests itineraris romans se titulan d'Antoni, no són deguts al emperador de
aquest nom, com algú podria suposar, sinó a un personatge secundari, qui-ls formà posteriorment.

(86) En la interessant obra de Parthey y Pinder, se cotejan los manuscrits existents en les bibliote-
ques de tot lo món y entre ells un mòlt interessant del Escorial (11 R.. 18) del segle viu, quina portada
reproduheix en litografia (G. Parthey y M. Pinder. Itincrarivm Antònim Avgvsli et Hicrosolymitanvm
ex lihris manv scriptis. Berolini 18481.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

ITINERARI ROHfl L•' flNTONÍ (SEGLE IV)

DISTANCIA ENTRE ELLES

Poblacions

Equivalència

milies
romanes

metres

ab peo íniill 'i!i p 1

bE ITflLIfl IN ISPflNIflS

BETERRIS

Beziers

XII

r 8.000

19.500

SALS LI LIS

La font de Salses

XXX

45.0. 11 1

48.750

AD STABULUM

j? prop d' Elna

XLVIII

72.000

78.000

AD PYRENELJM

Coll de Portús

XVI

24.(100

26.000

IUNCARIA

Peralada

XVI

24.000

26.000

GERUNDA

Gerona

XXV 11

40.500

43.875

BflRCINONE

Barcelona

LXV1

99.(100

107.250

S TABULO NOVO

Calafell

76.500

82. 875

TARRACONE

Tarragona

XXIIII

36.000

39.000

ILERDA

Lleyda

LXII

93.000

100.750

MENDICULEYA

Castellar del Mont de las Pueblas

XXII

33.000

35.750

TOLOUS

Entre lo Pueyo de Santa Cruz y

lo Santuari de la Alegria

1 5.000

i6.25o

CAUM

Berbegal

1 5.000

i6.25o

PERTUSA (87)

Pertusa

13.500

14.625

OSCA

Osca

(punt nostre de par;
XII 18.000

ida)

BETERRIS

Beziers

I9.5oo

NARBONA

Narbona

XII

18.000

i9.5bo

AD VICENSIMUM

Les Cabanes de la Palma

30.000

32.5oo

COMBUSTA

Sant Hipòlit

XIV

21 .(«ió

22.750

RUSCIONE

Castell Rosselló

9.000

9.75o

AD CENTURIONES

Sant Martí de Fonollar

30.000

32.5(« 1

SUMMO PYRENEO

Coll de Portús

7.500

8.125

IUNCARIA

Peralada

XVI

24.000

26.000

CINNIANA

Torrent de Cinyana (Cervià)

2 2.500

-'4-375

AQUIS VOCONIS

Caldes de Malabella

XXIIII

36.OOO

39.000

SETERRAS

Entre Hostalrich y Sant Celoni

2 2.500

24-375

PRAETORIO

La Roca

22.5(1(1

34-575

BflRCINONE

Barcelona

XVII

25.5oo

27.1125

EINES

Martorell

30.000

32.5oo

ANTISTIANA

Entre Banyeres y la Bisbal del

Penades

XVII

25.5oo

27.625

PALFURIANA

Entre Crexell y la hermita de

Barà

XIII

19.500

21. I 25

TARRACONE

Tarragona

XVII

25.5oo

27.625

OLEASTRUM

Torrent d' Ollastre (entre Cam-

brils y Hospitalet)

XXI

3i.5oo

34.125

TRAÏA CAPITÀ (88)

Perelló

XXIIII

36.000

39.000

DERTOSA

Tortosa .

XVII

25.5oo

2; .1125

INTIBILI

La Jana

(punt nostre de parada)

(87) Diferents còdices la nomenan Ptrtula y Pcrcuhi.

(88) Dos còdices la nomenan Jraiana capità y ni un Tria capità, com algunes vegades s' ha dit
per diferents autors.

Ciutat de Barcelona— ts

7°

Geografia general de Catalunya

Tenim, donchs, assenyalats, dos diferents trassats a travers de nostra terra,
.lo del O. que lliga a Ilerda ab Osca y lo del S. que per Dertosa va a Valen-
cià, y en abdós se situa a Rarcino en son passatge o camí: en lo primer, entre
Gerunda y Stabulo Novo, y en lo segon, entre Praetorio y Fines, ab com-
plerta abstracció d' Arragone, citat en lo vas Apolinar. Per tant, hi ha motiu
de sobreentendre que-s dexaría la parada indicada en la primitiva ruta marcant-
se un cambi d' itinerari.

De les inscripcions lapidàries y establiments agrícoles situats al llarch de la
via del S., çò es, de Barcino a Fines, en nostre Territori, se n' han trobades
altres senyals. Una de les més interessants làpides de Luci Licini Secundus,
posada per decret dels decurions de Barcino, sortí de la torra de Pical-
quers, que, com sabem, estava al fi de la parròquia de Santa Maria d' Esplu-
gues y junt a la de Sant Just Des-Vern (89).

No ha d' admirar que de les cases de camp romanes (villce) ne surtan

bells mosaychs y esculptures,
si consideràm la gran des-
pesa que representava cada
hu d' aquests establiments.
Adam descriu la villa ( 90 )
mostrantla composta de tres
parts o agrupacions d' edificis:
urbana^ rústica y fructiiaria.
En la urbana hi havia lo
menjador (usualment situat en
lo pis sobirà d' una torra), les
sales de rebre, dormitoris,
banys, jochs y pòrtichs; y en
les altres dos (villce rnsticce
et fructuarice) se disposavan
les habitacions per les tribus
d' esclaus y treballadors ab
los cups , graners , pallers ,

Cap de Medussa trovat a Provençana
(Proprietàt del Sr. Villar, depositat al M. P. B.)

eres, dipòsits de fruytes, quadres, corrals, etc.

À Santa Eulàlia de Provençana s' hi trobà una grossa pedra ab lo cap de
Medussa, que segurament figurà en alguna esplèndida villa d' aquell cantó de
la colònia Favencia Barcino.

A Sant Just Des-Vern, en certa vinya de G. Modolell, aparegué en 1884,

(89) Vcjas anteriorment nostra nota 4 del any 1470, hont se troban detalls de la situació de
aquesta torra. La làpida la publiquem en la p. 67: es la de n. 1,228 del M. P. B.

(90) Antigüedcufes romanas de AUjandro Adam, fites las en castellatio for D José Garriga y
Baucis (Valencià, 1S34), v. IV, p. 176.

Ciutat de Barcelona— F. Carreras y Candi

un interessant mosaych de colors (91) malhauradament trocejat per los ope-
raris encarregats de portar-lo al museu municipal en 1892 (92). Apar del segle I
al II. En son dibuix hi predominava la curva, havent-hi pedres dels colors blau
fosch, blanch rosat y toronja (93).

Mosaych descubcrt a càn Modolell de Sant Just Des-vern

La derrera via existent en lo Plà o Territori de Barcino, era una ramifica-
ció de la del S. que-s dirigia al Montjuich y son poblat. A més dels diferents
fragments apareguts en les pedreres n' hi ha altre assenyalament en la molt
interessant pedra milliar de Santa Madrona (94). Aquestes ramificacions
abundavan per totes les comarques del Imperi, per tant que constituían la seva

(91) Mosaych romà descobert e?i lo terme de Sant Just Des- Vern, per R. Aràbia y Solanas. (But-
lletí de la Associació dk Excursions Catalana, vol. XII, pi. 337).

(92) Vejas lo Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any II, pi. 81.

(93) Fà notar N' Aràbia y Solanas, que, 1' entrelligat del dibuix central d' un dels cercles del mo-
saych, quin croquis reproduhím, es igual al que de relleu ostenta hu dels capitells del claustre romanien
de Santa Maria del Estany. «Com no es aquest (diu dit autor) 1' unich motiu decoratiu que-s troba re-
produint en la arquitectura romànica, jo m' inclino a creure, que, aquesta en gran part aprofitS peia la
ornamentació en frisos capitells dovelles y fins fusts de columnes (v. p. e. la portada de Ripoll, lo claus-
tre d' Elna, etc.) les metexes combinacions geomètriques y elements ornamentals que lo mosaych, si be
abultant-los, es a dir, fent de relleu lo que en lo mosaych aparexia en un sol plà».

(94)

D X D {omino) n (pstro)

FL . VET . EREN FI (avio) < >

NIONI . PIO

N . 0

Hübner al catalogar-la (C. /. L., v.

no [bilissimó)
C (aesari)
II) manifesta no saber a quin nom correspon

desconegut

72 Geografia general de Catalunya

nota civilisadora. Son hu dels majors timbres de glòria del egregi August,
a qui-s deu 1' impuls donat a la seva construcció (95). Los demés emperadors
prosseguiren la gran obra de les vies públiques, constant en nostres làpides
les restauracions de Claudi (41 a 54) y les de Maximí (235 a 238). En aquesta
derrera època, 1' adobar los ponts y camins de la Tarraconense, corregué a
càrrech de Quintus Deci Valerià, propretor y legat augustal, segons diu lo
milliari de Sarrià de Gerona.

La comunicació marítima, tenia en nostra ciutat, manera còmoda de des-
enrotllar-se, a causa de la situació avançada dintre de les aygues, que, encara
hi conservavan los monts Tabery Montjuich y que tan pronunciada tenim vist
estigué en temps precedents oprotohistòrichs.

Observant lo mapa físich de Barcino en lo segle IV a de J. C, podrem
deduhir-ne lo que encara devia ésser en lo segle I a. de J. C. Tres badies o
ports naturals facilitavan 1' ancoratge a les naus. Dues d' elles s' obrían al
N. y S. del mont Tabery la tercera, que resultava ésser la més ample, pro no
tan resguardada, se trobava al S. del Montjuich, al mitg de la que hi desembo-
cava lo Llobregat. Lo moviment de grans naus en nostres platges, quedaria
circumscrit als set meses bons del any, per quant, segons diu Vegeci (96) la
navegació era tancada a Roma del començament del Novembre al primer de
Març.

Lo culte pagà que-s troba contínuament indicat en les làpides de la
colònia Favencia Barcino, es lo d' August o del Emperador. Los flameiïs o
sacerdots que s' hi llegexen, són los de Romae divomm et A/igustoriim, fre-
qüentment nomenats jïamincs Aiigtisti y més sovint encara Augustales (97).

emperador del segle iv consignat en nostra làpida, preferint dexar-lo en blanch, segons aquí copiàm, a
transcriure-1 equivocadament.

(95) Crehèm interessant la següent descripció de les vies romanes feta en conformitat als derrers
estudis: «La viabilità, per opera dei romani, divenne sviluppatissima. Oltre le quindici grandi vie mili-
tari; che, diramandosi da Roma, atlraversavano la campagna, v'erano le strade traverse, i diverticolt
pubblici e privati, i cosidetti raniuli, le vie consorziali e innumerevoli sentien'. La campagna era una
fïttissima reté di strade ben mantenute dai curatores e procuratòres e dai privati. La bellezza monumen-
tale di essa non era formata solo dallc ville e dalle fontane, ma dai sepolcri che fiancheggiavano le strade,
alcuni dei quali rimangono tuttora, imponenti residui delia spenta glòria; dagli acquedotti che con le loro
pittoresche arcate si disegnavano in tutti i sensi sull'orizzonte; dalle esedre di rifugio per la pioggia, che
trovavansi ai lati delle vie; dai templi, sacelli, statue e fantocci sacri e profani, che quasi ingombravano
tutti i sentieri e tutti i crocicchi; dalle conserve d'acqua, dagli alberi, dalle taberne, da mille cose tutte ar-
tistiche e tutte bclle. Tali le strade di quel tempo memorando, lungo le quali ebbe vila e sviluppo la
posta» (L. Clavari y S. Altili. La vitta delia Posta nella lleggeuda, nella storia e nell'attività umana,
p. 19).

(96) Vegecii, De re militari, II, p. 39.

(97) A Roma estava prohibida la introducció de cap novitat relligiosa o adoració de divinitats no-
ves, sense decret del Senat, per judicar, que, les reformes relligioses preparavan les polítiques. Unint
donchs 1' esperit religiós y patri, en vida de Juli César, lo Senat leu otorgar-li honors divins. Ab August,
si bé a Roma no s' arribà tant enllà, puix fins després de mort no rebé culte com a Deu, emperò a les pro-
vincies, quan encara governava 1' Imperi, se li erigiren temples y donaren sacerdots especials a éll dedi-
cats.— Joseph Francisco Díaz, Historia del S'enado Romaiw (Barcelona, 1 867) p. 277.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 73

No hi ha dupte que era aquest lo culte dominant, ab gran política instalat
y magestuosament celebrat, ab mires de mantenir la cohesió entre la Colò-
nia y la Metròpoli. Quasi donàm per segur, que a aquest culte estava dedicat
lo gran temple de la colònia Favencia Barcino, per més que los noms d' altres
déus pagans, com lo Sol, Júpitre, Minerva, Venus, la Fè pública y Silvanus,
hajan aparegut en pedestals d' estàtues o inscripcions lapid iries, y Vertum-
nus, en imatge corpòrea.

Los llochs ahont honorificavan los romans als seus déus y dels quals n' ha
quedat rastre en nostra ciutat, se reduhexen a tres classes diferents: Temfila,
sacellum o cedicnla y hccas.

Temfila, eran los grans edificis; sacellum o cedicnla, capelles y altars, y
lucus, certs boschs o llochs despoblats, obgecte d' algun culte o cerimònia
especial.

Quatre són los temples qual existència s' ha assenyalat a Barcino per los
diferents escriptors locals: lo del carrer del Paradís, de veritable importància a
judicar per ses despulles, lo de Júpiter al cim de Montjuich, del que may se
n' ha vist rastre material, y altres completament imaginaris, a Venus y a
Neptú o Esculapi, que situaven al edifici de les Termes.

Del temple de Júpitre s' ha pretès devallàs lo nom que encara porta la
montanya hont s' ha cregut que hi havia d' existir: Mous Jovis, volent que més
tart se transformàs en Montjuich. Un test de Pomponi Mela, sembla colorejar
la afirmació (98). Però com no es gens clar que s' indique a la monta:iya bar-
cinonense, no podem acceptar, en absolut tal opinió. Es cert que-ns ha entrat
algun escrúpol en negar-la rodonament, ja que allí hi hagué una població ro-
mana y no està fora de lloch, que, junt a aquestes s' hi erigís un temple.

També s' ha tractat de situar un temple dedicat a Venus hont més abans
hi hagué la capella de Santa Eulària de Mérida, cap al pont dels Àngels, a la
part N. de Barcino. Però may se n' han trobades despulles (99).

En cambi junt al fòrum, importants columnes en peu han assenyalat la

(98) Diferents autors, com Tomich, Geroni Pau, Carbonell, Diago, Marcillo, Corbera, Feliu de la
Penya y altres, tergiversant clarament lo test de Pomponi Mela, alïrman la existència d' un temple a
Júpitre al cim de Montjuich. Lo que Mela consigna, es, haver-hi en nostra costa «los rius Betulon,
junt al mont de Júpitre; y junt a Barcinon, lo Rubricat». Lo riu Betulon o nostre Besòs, no-s pot posar
junt al Montjuich, que sempre resultaria més aprop del Llobregat, lins en les apoques reculades en que
les boques d' aquests nus venían més en dintre que ara, segons se pot veure en lo mana lïsich historien
de nostra cost*. Certament mancan despulles que-ns permetan assignar lloch per al mont de Júpitre.
tant si volem buscar-lo prop del Besòs, com del Montjuich. Algun temps s' aclarirà lo que avuy per avuy
es un misteri.

(99) Fuera de la Ciudad reconocen un Templo de Venus, donde después eligieron los Christianos
Iglesía con invocación de Santa Eulàlia de Mérida, en cuyo sitio perseveraban sepulcros del tiempo de los
Romanos al fin del siglo xv, en que Barcelona derribó lo que allí habia, porque no se aprovechasen de
ello los Franceses.» (Florez, Espana Sagrada, v. XXIX, p. 18). Aulestia també n' accepta sa existència
en Barcelona, rese/iya històrica, p. 9, (Barcelona 1S78).

Ciutat de Barcelona— -19

Geografia general de Catalunya

existència d' un gran temple, segurament dedicat a August. Nostres escriptors
d' aquests cinch derrers segles se-n venen ocupant, mantenint diferents crite-
ris: Tomich (144S) les ba-
Temple pagà d' August (seglç I al II) . , , ,

teja de sepulcre del rey

Hispan; Geroni Pau
(1491), Beuter (1494?) y
Carbonell (1498) de se-
pulcre del rey Ataulf, si
bé lo derrer s' inclina a
creure fossen horto pen-
sil regat ab 1' aqüeducte
del Besòs, de que parla-
rem; Francesch Tarafa
(i553) y Geroni de Jor-
ba (1589), se n' ocupan
sense dir res de nou; però
1' arxiver Anton Vilada-
mor(i585)ja indica ésser
porxada d' un temple ó
edifici publich; Pujades
( 1 595) se decanta a dir-ne
temple de Júpitre; Feliu
de la Penya (1709), Ge-
roni Mayans (1770) y lo
comte Caylús (1760), re-
petexen que foren d' una
porxada; Bosarte (1786),
que seria la decoració
urbana d' un aqüeducte
que aconduhía la ayga de Collcerola; Antoni Ponz (1786) que fou temple de
Júpitre; Anton Celles, que foren porxada d' un temple perípteros exàstil, se-
gons la classificació de Vitrubi, dedicat a Hercul líbich o Oron, obra dels car-
tagineses en 1' any 230 abans de J. C; Pròsper de Bofarull (1836) que eran
del segle XIV; Pau Piferrer (1843), Eduart Tàmaro (i885), 1' anònim del Ma-
nual del viajero en Barcelona (1848) y mòlts dels autors de guies per la ciutat,
com Anton de Bofarull (i855), Artigas y Feiner (1888), García del Real
(1896), Torres y Oriol (1906), etc, seguexen la opinió de Celles; Fidel Fita
(1874) temple dels deus tutelars de la Ciutat y alberch dels flàfttines Roma:
divorum cl Augusii, etc, etc.

Les làpides hont se consignan los noms dels flàmens, no permeten duptar
de la completa provabilitat que té la derrera suposició, d' ésser certa.

La apoteosi dels Emperadors, provocà en tot l' Imperi un nou desenrotllo

Primeres medicions y estudis fets per Antoni Ponz en 1786

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

de la casta sacerdotal. A la creació a Roma dels sodales Augustales, responen
les províncies ab la del ftamen o flai)riuica, sacerdots o sacerdotisses dedicats
al culte dels Emperadors. Al costat del flamen, que era lo representant local
d' aquest culte, hi havían alguns sacerdoles Divornm et Divarum, pertanyents
als dos sexes.

Llavors en l'estament sacerdotal se constituireu les gradacions següents: lo
primer lloch 1' ocuparen los flamïncs, lo segon los pontifices; lo tercer los au-
gures y per últim los sacerdoles de les divinitats locals, considerats com lo
grahó inferior d' aquesta escala (ioo). L' ofici sacerdotal, s' ajuntava ab los
demés càrrechs civils o militars, no havent-hi incompatibilitats de cap mena.

Lo temple, que calificarèm donchs d' August, ha sigut en lo segle XIX, so-
lícitament estudiat, mentres la copdicia humana més lo menyspreuava y pro-
curava derrocar-lo .

Per encàrrech de la Junta de Comerç de Barcelona, qual entitat, sempre

Templç pagà d' rlugust seglç I al II)

Planta de la seva reconstitució, segons les escavacións practicades per Celles en 1 836

que convenia als interesos públichs, també s' ocupava d' historia y d' arqueo-
logia, l'arquitecte Celles practicà en 1836, grans investigacions y cates en cases
dels carrers de la Llibretería y del Paradís, per desentranyar la planta del tem-
ple romà. Resultat de sa labor fóu una memòria y diferents trasses: la pri-
mera s' ha perdut, després d' haver-ne publicat tot lo més notable lo diligent
lletrat Pau Piferrer (iui); mentres que les derreres, custodiades al arxiu de la
Diputació Provincial, són assequibles a tothom.

(100) Marquardt. Orgawsatioii de /' empire romain, v . I, p. 245.

(101) Recuerdos y bellerMs de Esfafia, Caialuna. v. II, p. 43 (Barcelona 1843).

76 Geocrafia general de Catalunya

No podem ometre una circumstancia especial d' aquesta construcció, çò es,
la d' haver sigut esculpida, la pedra, quan estavan totes les columnes munta-
des en daus, y tal vegada aguantant 1' arquitràu.

Generalment es admès, que lo temple fou perípter o cubert, cenyint tot
1' edifici una filera de columnes com al Partenón d' Atenes, al temple de Venus
de Pompeya y als de la Concòrdia y Juno, d' Agrigento. La escalinata se des-
plegava de cara a la actual plaça de Sant Jaume o Fòrum romà.

Lo cèlebre crítich d' art Piferrer, estudiant aquest temple ab les trasses y
memòria de Celles, diu: «consta de un modo evidentísimo que el edificio era
templo períptcros hexàstylos, la extensión lateral del porticó, la de las facha-
das menores, la de la escalinata, la de las paredes del templo y su distribución
interior en pronaos y cella. Cada costado llevaba once columnas, las fachadas
anterior y posterior seis; la primera grada estaba casi al nivel del trozo de la
calle del Paradís, que desemboca en la plaza de San Jaime; el otro trozo si-
guiente de la misma calle viene à cruzar por donde estaba el centro del edifi-
cio; y pues la postrera columna de las existentes està muy cerca del extremo
de la Libretería, fàcilmente se figurarà el lector qué efecto debió de producir
aquella columnata y cuàn grandioso lo causaria ahora al mismo lado de las
fabricas de la Diputación y Ayuntamiento.»

No es prou determinada la època de sa erecció: Tàmaro lo creu del se-
gle III, çò es, del temps de March Aureli. Hübner fà present, que, tots los
monuments romans de Barcino pertanyen als segles II, III y següents, però no
al I, no fent excepció d' aquest.

De les sis columnes examinades y estudiades per Bosarte en 1786, per
Ponz en 1788 (102), per Celles en 1836 y per Piferrer en 1843, les tres foren
totalment derrocades poch després d' aquesta derrera data al fer-se nova la casa
del carrer de la Llibretería, honi: se conservavan estremadament trocejades.
La benemèrita Acadèmia de Bones Lletres reculli la que no era tan mal-
mesa, tenint-la esposada al públich en la Plaça del Rey.

jQuants improperis representan les tres columnes que avuy dia restan
en peu!

La historia o trànzit de les despulles del gran monument romà a travers
del temps, ostenta la poesia del infortuni. A En Tàmaro som deutors d' una
interessant relació d' aquesta epopeya:

«La planta del conjunt, esborrada ja per un munt de runes, fóu cada dia
més amagada y desconeguda; ara una y després una altra, caygueren les més
de les poques columnes encara en peu y les que més resistiren, passaren a fer
part de la ossamenta de les noves cases, guaytant per demunt les teulades y
formant la singularissima columnada de les porxades, que eran ensemps lo

(102) Antoni Ponz. Viaje de F.spana, v. xiv, p. 62.

1 ffiMWi.i) j«*i i> 1 1 iiiu* '"'!>**' 1t

ta.

U-

c/1

C1>

-o

tí

t_>

■o

■ni.— -jo

Ciutat de Barcelona — F. Carkeras y Candi

7<>

graner y dipòsit de mòltes altres adherències de la casa. Axí vegeren renove-
llar-se diferents vegades aquelles morades que en bona part sostenían, alçant-se

cada vegada

Templç pagà d' August tseglç I al II)

Porxada y escalinata d' ingrés segons lo progccte d' En Celles del 1836

més los murs
de les priva-
des vivendes
y quan enclo-
sesdel tot din-
tre de aque-
xes, crexía
més y més son
desconexe-
ment, fóu més
dura sa sort
de dia en dia».
En lo segle
XVIU, Bosarte
testimoniocu-
lar y cronista
minuciós, de
com se troba-
van y dels vi-
tuperis que
llavors sufri-
ren, refereix

per sa part (103):

«En la azotea de esta casa, que hoy se ve senalada con el número 30 en el
azulejo, sirve de asiento una de estàs enormes piedras del arquitrave, sin per-
der su oficio primitivo de posar sobre las columnas en hilera con las demàs.
Yo me he sentado sobre esta parte del arquitrave para reposarme un poco,
después de subir muchas malas escaleras y atravesar cuartos para llegar à la
azotea, sintiendo vivamente la desazón que puede causar el miramiento y cir-
cunspección combinados en un lance con una viva curiosidad. Esta piedra
tiene una capa de ladrillo. iQué cosa mas fàcil que traer allí un peón de alba-
nil, quitar aquellos ladrillos, ver como se halla aquella piedra y salir de duda
de si està hueca ó està maciza? Però esto lo pueden hacer los de casa, ó los
amigos de la casa, ó quien tenga autoridad; però no un extrano à quien se
hace favor y cortesia en dexarselas ver una ó dos veces, como que estàs co-

(103) Disertacidii sobre los moui/meulos antigúos pertenecientes d las nobles artes de la pintura,
escultura y arquitectura, que se hallan ei: la ciudad de Barcelona. Hecha por /Jou Isidoro Bosarte, di-
rigida d la Sociedad Patriòtica de la ciudad de Baeza y rei/10 de Jaén. \ Madrid, 1786), p. 22.

Geografia general de Catalunya

Temple d' August

lumnas, atraviesan por las paredes de las habitaciones mismas de las casas y
dos de ellas muestran los capiteles en un quarto que sirve de despensa para
guardar las cosas de comer.» «Una de estàs pobres columnas, su mala ventura

quiso fuese a asomar la cabeza en una
vilísima carbonera de una casa de la
calle de la Libretería, donde, para
acomodar unos serós de carbón, según
me han dicho, con sana y barbàrie
diabòlica, han destruido a pico de
escoda toda la obra del capitel sin
perdonar la menor hoja, probando
también à envilecer el pedazo de ar-
quitectura que por allí pasa, à marti-
llazos y chafarrinadas.»

No s' ha d' ometre la pintoresca
relació de com les vegé en l'any 1837
1' ilustrat Piferrer: «asoman trozos de
fuste al fondo de oscuros armarios ó
resaltan levemente en aposentos hu-
medos; los capiteles que no han sido
fracturados, debajo de sendas capasde
cal dan muestra de sí con una brusca
hinchazón que proyecta una ligera
so'mbra en la blanqueada pared; y de
los sótanos à los desvanes, trepando
por escaleras no las mas fàciles, de
los barrios antiguos, y atravesando
corredores, en partes diversas, diver-
sos trozos esplican la forma y la ex-

Columna treta en 1840 d'una casa del carrer tensÍÓn del edificio y en todas hay
de la Llibretería y conservada per la R. Acadèmia . ,.-.,.

de Bones Lletres, de la que es proprietat. ^ estudiarlos para concebir una idea

clara del conjunto.»
Piferrer porta al séu lector al sostre-mort de la casa del carrer del Pa-
radís: «El polvo y las telaranas cubren aquel desierto y sombrío cuarto por el
cual pasa zumbando el viento, mas sus denegridas paredes llevan una orna-
mentación que le comunica precio inestimable. Del suelo arrancan los estre-
mos de cuatro grandes fustes, al nivel de la vista los cubren enormes capite-
les, encima se tienden horizontales los sillares del arquitrabe y asomando al
balcón que allí se abre, en el patio contiguo, se ven dos columnas casi
enteras que descienden al fondo y cuya base se pierde entre la mazonería
del primer piso.» «Mirando a sudeste, àlzanse en una misma línea cinco
columnas y hacia nordeste y aún mas al este que al norte, tuerce en àngulo

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

recto el arquitrabe y va a apearse en otra que comicnza aquel costado ó una
nueva fila.»

Segueix relatant Tàmaro, referent al segle XiX, que los capitells estavan
recòndits «en la foscor de feréstech sostre-mort, d' ahont les grosses y ba-
xes vigues, les terenyines, e innombrables immundícies, allunyavan als qui

hi gossavan pujar-hi,

Templç pagà d* August (seglç ! al IIJ

Capitells sortint dalt del sostre-mort de la casa del carrer del
Paradís, segons los vegé y dibuxà Parcerisa en 1843.,

guiats solsament per un
insaciable desitg d' in-
vestigació. En tal estat
vegé dites columnes l'au-
tor d' aquestes noticies
en sa primera joventut
y axí les dibuxà 1' inobli-
dable Parcerisa. Arribà
més tart alguna llum y
millor reparo per les me-
texes, mes es notori,
que, llogada la golfa per
un sombrerer, aquest,
per millor disposar un
fogó per les planxes,
vuydà part d' un capitell
sens parar-se en lo que
feya.

»Restaurat més tart lo
local per lo nou proprie-
tari de la casa, la Asso-
ciació Catalanista d' Ex-
cursions Científiques
(104), apenes sortida de
sonbreçol (1877), s' ins-
talà a la ombra de les
tres columnes y fexuch

arquitràu, que per sort encara restavan, si bé que molt destroçats, sens cap
mena de calç o pintura que amagués sa respectable velluria.»

«Un pensament corregué mòlt vàlit, obtenint les més grans simpaties dels
artistes y arqueòlechs. Era aquest lo de formar a Barcelona una gran plaça
quals llindars fossen: al N. la Sèu, ab lo palau dels Comtes y Capella Reyal;
al S., Sant Just; a Llevant, les cases dels carrers de les Trompetes y de Jau-
me I; y a Ponent 1' enfront de la antiga Casa de la Ciutat y lo Palau de la

(104) Subsistent avuy dia ab lo nom de Centre Excursionista de Catalunya.

Ciutat de Barcelona— i'l

Geografia general de Catalunya

Diputació. Resultava axí, que, les tres columnes ara subsistents, quedavan
lliures, prop del costat N., a semblança de les que, aparionades, subsistexen
orgullosament en lo grandiós Foro romà, y d' aquesta manera salvades del
oblit en que viuen, s' evitaria per sempre més sa complerta destrucció, si per
desgracia cauen algun dia en mans que no sàpigan estimar-les.»

Lo Centre Excursionista de Catalunya, que ha viscut sempre y s' ha des-

Templç pagà d' August (segle I a' II)

Lo sostre-mort del carrer del Paradís, arreglat' y convertit en museu arqueològich, per la
Associació Catalanista d' Excursions Científiques, en 1877

enrotllat al ampar de les columnes venerandes, ha contribuit ab ses gestions,
a que, son derrer proprietari y gran aymador de les antiguitats de la terra, En
Ramon de Montaner, les redimís de son infortuni, alçant nou alberch qual
planta se subgectà al millor esplendor de la vella despulla, sots la inteligent
direcció del arquitecte Lluís Domènech y Montaner. Des del any 1905 poden
contemplar-se ab tot esplay de dalt a baix en elegant pati cubert, hont ha ins-
talat son petit museu aquella entitat catalana.

Coneguda la gran manifestació esterna del paganisme romà barrejada ab
lo sentiment nacional, que no altra cosa eran aquests temples Augustals, poch
podem dir de les altres representacions similars, per la escassedat de relíquies
que-n tenim. Que hi haurían sacelhv en llochs públichs o privats, cuydan ma-
nifestar-ho alguns cippus o ares, guardades en los museus, com la dedicada al

Temple, pagà d' August ( segle I al II)

Les tres columnes lliures de sostres y embigats des de 1905 en lo pati-musèu del Centre Excursionista de Catalunya.

Proprietat d' En Ramon de Montaner.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

deu Silvanus, altre que parla d' una Minerva regalada al colegi dels Fabros
per Aulus Anfusti Homunci, etc.

Los lucus com a mínima espressió de Uoch cultual, escassejan en totes
parts. Prou es que en lo Territori de Barcelona, se-n conserve petit rastre en
la interessant ara del mont Aguilar, dalt de la serra Betulonesa. Abascant feu
gravar en la roca grollera, esta invocació:

SOLI D SACRVM
A P ABASCANTVS

Lo lucus de Mont-Aguilar: ara al sol en les roques de la montanya ( segle i al uj

Que s' interpreta: «consagrada al déu Sol, posà aquesta ara Abas-

Ciulat de Barcelona— 22

Geografia general de Catalunya

cant (io5)». Masdéu ne consigna altra consemblant, apareguda en lo lloch
de Caparra (106).

Mostrava la importància assolida per nostra C. F. J. A. P. Barcino, son
avençat servey d' aygues potables, esplèndidament conduhides al cim més alt
de la ciutat per llarga canonada desenrotllada demunt d' arcades. Les despu-
lles del vell aqüeducte pervingudes fins a la Edat Mitjana marcan la direcció
NO. com la de hont procedían les abundoses déus de la Colònia, çò es, del riu

Fragments de una estàtua de ciutadà, enclavats en la muralla del Regomir, procehint d' una casa de la
baxada de Viladecols en 1872. Proprietat de la R. Acadèmia de Bones Lletres y depositats

al M. P. B. n. 242 1

Bètulo, de la actual Montcada. Qui sab si lliga ab la circumstancia d' ésser
d' allí originari lo manantial romà, lo nom de la semieval montanya: scàtanus,
que equival a sortida d' aygues o manantial, segons Balari y Jovany (107): si
bé en determinades etymologíes, es difícil dir la derrera paraula (108).

( 105) Esplica circumstanciadament les mòltes y errades interpretacions a que hadonat lloch aquesta
conegudíssima inscripció, Gayétà Soler en sa interessant Badalona, monografia historieu arqueolò-
gica, p. 40.

(106) Diu axis:

S 0 L I • 1NVICT

A V G

S A C R V M

(Masdéu, Historia critica de Espana v de ta cultura cspauola, v. X ., p. 39).

(107) .1. Balari y Jjovany. Cataluna. Origenes histàricos, p. 115.

(108) Al estudiar la etymología de Montcada deu analisar-se la analogia que firesentarf los dictats
cai o gat, cada, cad>, cadinell, que-s troban aplicats a diferents montanyes y serralades, en les quals no
sempre hi hrollan importants manantials com en la de junt al Besòs. Nos es vijarrès que dites paraules
mantenen entre sí estreta relació etymològica.

Ciutat de BakceLona. — F. Carreras y Candi

En lo segle XV, Carbonell (109) revela aquesta direcció quan tracta del <gran
conduyt de aygua, lo qual, sobrealçat de terra ab Archs e voltes venia del l\íu
de Bètulo, quis diu Besòs, fins a dit verger: les antigualles e fonament del
qual se troben en molts lochs specialment entre lo camí qui va a Horta e laltre
qui va a Sant Adrià: e en la Ciutat en lo carrer apellat la volia de la cura e en
laltre apellat lo malcuynat, e en les torres sobre lo portal de la plaça nova
que son huy del Ardiaconat».

Ja abans, en lo segle x, mentres se formavan burgs o bories en la porta
occidental de Barcino (plaça Nova), les escriptures de vendes de porcions de
terra, manifestan ab sobres de claretat, la presencia d' uns vells archs, per
demunt dels quals hi corregué 1' ayga en altre temps. Y en mòlts documents
la derrocada construcció se veu indicada ab paraules més o menys enigmà-
tiques, com, archos anticòs, o bé npere antico factos, y també ab la forma més
espressiva, de archïs priscis unde oh'm aqua consuevit decurrcrc (1 10).

Escultura decorativa sortida de la muralla del Regomir al derrocar-se una casa
de la baxada de Viladecols

Vejàu donchs, barcelonins, si n' hi ha de poesia en certs noms vulgars de
nostres carrers, que, com los dels Archs y dels Archs de Jonqueres, recordan
ab eloqüència les derreres despulles del aqüeducte romà que un jorn s' alçà
esplendorós en aquella part de la colònia Favencia y quals derrers fragments
contemplà Bosarte en lo segle XVIII (m).

(109) Ckroniques de Espanya (Barcelona, 1547), í. 4.

(río) Veja-s los d. 14 de Ramon Borrell y d. 2 de Berenguer Ramon I al A. C. A.y en lo L. A. F.. C,
v. I, f. 122, d. 599.

(11 1) VA Arco de Capellanes indubitablemente es del AqUeducto Romano: pues ademàs de que el
caràcter de su Obra es parlante, se ve comida la imposta por un lado, del lento rezumen del \

88 Geografia general de Catalunya

Esplèndidament dotada d' aygues la urbs romana, no freturava de les co-
moditats a elles inherents. En primer lloen hi situarem les termes, a que tan
aficionats se mostraren los colonisadors de Laye-Barcino.

Los seus banys públichs estavan en plè servey al temps d' instituir-se cer-
tes festes populars del Juny, de que tracta una de les més interessants y
al ensemps malmesa làpida, que anys hà sufreix tots los improperis en la
cantonada dels carrers d' Hèrcules y Arlet, enfront les parets de la església
dels Sants Just y Pastor. Ella perpetuisa, que, cert barceloní ilustre, Luci Ce-
cili Optat, al morir, instituí jochs públichs, celebradors lo 10 de Juny (112).
Mentres duravan les festes, s' havia de donar franca posa a als forasters, com
també oli per untar-se a tots quants se pressentessen a banyar-se en les termes
urbanes.

L' historiador Fidel Fita creu que foren construïdes al començar lo se-
gle II, dihent a dit propòsit lo següent (113):

«Todas las làpidas barcelonesas de Licinio Segundo no son anteriores al
atio 107 y pudieron ser algo posteriores. Con esta fecha coincide la construc-
ción de las magníficas termas con sus porti cos y aqueductos que hicieron labrar
en Barcelona dos hijos de esta cïitdad, generales del Imperio, y no menos que
Licinio Sura, partícipe de la amistad y favores espléndidos de Trajano (114).
Estos generales eran Lucio Minicio Natal consti l y su hijo Lucio Minicio Natal
Cuadronio Vero, designado para iribuno del pueblo. El hijo en su testa-
mento (n5) dice expresamente que nació en Barcelona; y esta circunstancia y
la de afirmar que él y su padre hicieron edificar las termas en el terreno de su
casa so/ar, y finalmente, el ser ambos de la tribu Galeria, sobrado muestran
que el padre fué tan barcelonès como el hijo.»

Considerant lo que acabàm de dir, designarem nostres banys ab lo nóm
de «termes de Luci Minici Natal», honrant la memòria del séu fundador, qui
fóu, en 1' any 107, cònsul subrogat; en 108 governador del Àfrica proconsular,
quina capital era Cartago; actuà de legat imperial en los regnats de Trajà
(98-107) y Adrià (1 17-138); ypropretor de la Pannonia inferior, provincià mili-
tar que dava entrada a la Dacia y quina frontera oriental era lo Danubi. Mili-
tar- de fama, se-1 veu comanant dues llegions (116). A Roma obtingué la direc-
ció y vigilància de les corrents d' ayga, hu dels oficis més importants de
policia urbana, puix ne devallava d' ell la seguretat, higiene y comerç de la
Metròpoli.

(112) Veja-s la Crònica d' En Geroni Pujades; Dialogo IX de las medalles y antigüedades, d' An-
toni Agustí, 1 7.7/V literària d las Iglesias de Rspana, del P. Villanueva (v. XVIII, p. 126); Bolet'n de la
R. A. B. L. B. (v. II, P. 118), etc.

(113) Revista històrica, any III, p. 132.

(114) Hübner, C. I. L., v. II. 4509, 4510.

(115) Hübner, C. / L., v. II, 45 1 1.

(116) Anuari de ta Associació d' Excursions Catalana, v. I, p. 446.

Ciutat ue Barcelona — F. Carreras y Candi

Los dos Lucis Minicis Natals manaren edificar les termes en la arca de la
seva casa, hont després fóu església de Sant Miquel. Per çò aquesta tenia lo

nivell més baix que lo plà
Termes dç Luci Ainici Natal terrer) per haver-se aprofi-

tat per església lo pavimen-
tat de la piscina, segons opi-
nió sustentada per Piferrer
(117) y Pi y Arimón (118).
També ha corregut la
fantasia dels escriptors ab
motiu de la obra musiva
romana de dites termes. Al-
guns sostingueren que ha-
via sigut temple d' Escu-
lapi (119) altres que fóu
dedicat a Neptú (120) y al-
tres que a Jupiter (121), no
faltant qui lo califiqués de
labor cristiana del segle XII,
deguda al propri Sant Miquel (122) y també obra d' uns artistes ambulants
grechs que en lo segle XIII recorrían les costes del Mediterrani (123).

Mes al final de sa accidentada historia (124), quan fóu arrencat dels sote-

Dihuix del mosàich dintre la església de St. Miquel

(117) Recuerdos y bellezas de Espaïia, v. [I.
(u8) B. A.y M., v. I, P. 545.

(1 19) Los autors barcelonins Geroni Pau y Pere Miquel Carbonell, donant fè d' una làpida apòcrifa
que corria copiada en lo segle XV, entre los erudits, pretenen fos dedicat a Esculapi. Altra segona làpida
falsa, citada per Morales, Viladamor, Pujades y Brisson, venia a corroborar la metexa crehença. Gruter,
Antoni Agustin y Finestres, demostraren la falsetat & aquestes làpides, com explica Pi y Arimon (vol. I,
pi. 544J, qui, a títol de curiositat, les copia. Pujades tracta de refermar la predita opinió, ab la circumstan-
cia casual de haver-se efectuat devant de Sant Miquel lo tradieional mercat de les herbes medecinals. Mes
avant, Joseph Algarra Marques, opina de la metexa manera (Barcelona d la mano, any 1778J.

(120) A !a observació del M. Florez de que si hagués sigut temple d' un fals deu, devia adjudicar-
se a Neptú per los atributs, seguexen altres autors admetent del tot la seva hipòtesi, com v. g. los senyors
Saurí y Matas (Manual històrico-topogrdfico estadística y administrativo. ó sea guia general de Bar-
celona, per Manuel Saurí y Joseph Matas, p. 123, Barcelona, 1849).

(121) Diago, en sa Hist. de los Condes de Barcelona, (p. 1 1 .) al dir que era de Júpitre o d' Escula-
pi, dona una molt curiosa relació de lo que-s predicava llavors en la trona sobre lo pretès temple pagà.

( 122) F. Martí de Prat.: Disertación sobre la anligua obra mosdica que se admira en el suelo de
la autigua iglesia parroquial del arcàngel San Miguel, sifa dentro de la Ciudad de Barcelona (Barce-
lona 1765).

1 1 23 i Bosarte en los seus estudis arqueològiçhs sobre Barcelona sustenta aquest parer.

(124) En lo Març de 1877 se pararen les obres d' engrandiment de Casa la Ciutat, per causa d' aquest
mosàich. Après se continuaren en forma que no quedés malmès, esperant oportunitat de treure-1 del sote-
rrani, hont des de llavors quedà amagat. Aquesta vingué en 1892, quan fou portat al Museu que 1' Ajun-
tament instalava en hu dels edificis del Parch. (Veja-s lo Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,
any 1892, p. 76). Per la traslació s' alçà abans una trassa complerta de mida natural, a l'í d' evitar qual-
sevol incident. Com en efecte, moltes peces se trocejaren, havent de recompòndreles escrupülosament un
artista italià. Aquesta traslació costà tres mil pessetes al Municipi.

Ciutat de Barcelona— 23

Geografia general de Catalunya

rranis sense llum ni alçada, per ésser trasladat al museu municipal, en 1892,
no-s pogué duptar de que havia sigut piscina, trobant-hi les conduccions
d' entrada y sortida d' aygues, dessota dels paviments.

Aquest lo forman pedres blanques y blaves, representant tritons, delfins
y atributs de les aygues. Tot s' havia importat, fins lo material ab que-s soli-
davan les petites peces de marbre. Per çò no es d' estranyar, que, en la obra
de Ciampini, se trobe un mosaych a Itàlia tan igual al de nostres termes, que
semblan copia ]' un del altre (i25).

Entorn de Sant Miquel, en lo que fòu convent de la Ensenyança, al ésser

enderrocat, hi aparegueren bon nombre de frag-
ments d' un edifici important, que bé podían és-
ser despulles de les termes de Minici Natal. Hi
cridava la atenció la gran capa de mosaych, que,
en totes direccions, alfombrava les vores d'aquell
convent, essent remarcable lo que representava
les tres gràcies, ab pedres blaves y blanques,
que-s conserva en lo M. P. B. Són mòlts los
capitells y fusts de columna, sortits de les pro-
pries muralles, al derrocar-se, d' època similar' al
que publicàm.

S' ha cregut y suposat, que, una població
que tants senyals de prosperitat mostrava, havia
de comptar ab un circh y anfiteatre. A ell s' atri-
buexen determinades despulles d' archs, voltes
y parets, entre los carrers de la Boquería y
d' Avinyó, que lo segle XVIII cuydà fer desapa-
rèxer. A Bosarte devem també la seva circums-
tanciada relació (126).

«El Sehor Donjuan Pablo Canals, Barón de
la Valroja, cuyos escritos importantes à la utilidad
de la Nación son rotoriosy à cuya casa debe por

Segle 1 al 11. Procedent de la muralla

del carrer de Avinyó pertanyent al

M. P. B.

Llavors aparegué dessota del mosaych de Sant Miquel, un segon paviment senzill y dessota
d' aquest, grosses canonades de plom, d' entrada y sortida d' aygues, que indicavan ésser piscina.

Mes no havia acabat la desgracia del interessant paviment romà: en 1896 1' enterraren de nou, pos-
sant-hi al demunt, en la habitació ahont fou instalat, un empostissat, per convertir la sala del museu en
càtedra de música. Nou anys estigué soterrat d' aquesta manera, fins que en l'any 1905, se-1 trasladà al
actual edifici del museu municipal en la plaça d' armes de la Ciutadela.

(125) Pi y Arimon traduheix de Ciampini la descripció de dit mosaych, que escriu trobar-se en la
antiga Mevania, distant sis milles de Fulgineo y dotze de Perusa: «el tercer pavimento difiere poco del
explicado antes; tiene doce pasos de longitud y siete de latitud. Està taraceado de piedrecitas de màrmol
blanco y negro, de unas dos onzas de peso, que representan varios peces, tres delfines, dos langostas, un
pulpo y a Neptuno con el tridente, ó séase otro númen marítimo. Véase en la parte superior vestigios de
otros tr. s peces, dos que parecen ser un becerro y un caballo marino, y otro cuya espècie no puede ras-
trearse. De lo cual cabé deducir sin repugnància, que, antiguamente hubo allí un bano, que por la abun-
dància y limpidez de las aguas enganaría la vista del que contemplase las figuras de aquellos peces.»
(B. A. y M., v. I, P. 545)-

(126) Obra citada sobre Barcelona, p. 73.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 91

la mayor parte su felicidad la ciudad de Barcelona, este Caballero, digo, es de
opinión que Barcelona tuvo en lo antiguo su Anfiteatro. Para hacerme cargo
de los fundamentos de su congetura, me ha llevado à los mismos sitios y me
ha hecho observar los vestigios que le han hecho nacer esta opinion. De la
calle de la Boqnería, à la Plaza Arenaria, llamada así en lo antiguo y ahora
de la Trinitlad, por haber en ella un Convento de Trinitarios, se pasa por
unos arços embovedados. En la pared por donde estan practicados los Arços,
se vé arriba una ventana, y debaxo de ella un pedazo harto avanzado de piedra
con un agugero redondo: en estos estrechos corrales se ven paredones y reta-
zos de Edificio, que no es fàcil adivinar lo que pucrlen haber sido. La denomi-
nación de Arena ria ó de las Arenas que tiene esta plaza, ayuda mucho à la
congetura, puesto que los Anfiteatros se suelen llamar las Arenas». «El agu-
gero de la piedra era uno de los que servían para afianzar los toldos. La puer-
tecilla era uno de los que servían para afianzar los toldos. La puertecilla era
de una ventana ó cueva de los animales feroces. Todas estàs espècies son
bellísimas y rigen la continuación hasta poder formar un sistema de ideas se-
guidas adequadas a el todo de los Anfiteatros antiguos.» «Dentro de doce ú
quince ahos no quedarà el menor vestigio de Antigüedades por aquella parte.
La Torre que llaman de los Scipiones està ya empezada a demoler. Si se ha-
llasen Làpidas ó otro pedazo instructivo, serà milagro si los albahiles no lo
aprovechan para ripiage como tantas y tantas veces se ha hecho en los pue-
blos.»

L' Anfiteatre se trobaria donchs dintre les grans muralles del primer re-
cinte, muralles, que, com veurem al tractar de Barrino cristiana, no-s poden
nomenar, ni cartagineses, ni qua^i bé romanes, per ésser obra del temps en que
s' estingía 1' Imperi.

Y ara axò nos porta a apuntar una qüestió d' importància, com fou, la
de si tingué muralles la Colònia, al primer temps de sa instalació. Som d' opi-
nió que n' havia de tenir però no se obrarien ab bons materials, quan s' alça-
ren de nou en lo segle IV o V. A més, son circuyt fora major, ja que deter-
minats edificis romans s' han trobat dintre les muralles o atravessats per
aquestes.

D' una part, certa construcció civil aparegué en 1862, precisament al
derrocarse dues de les torres que constituían lo portal del Regomir, derre-
rament conegudes per de Sant Chrisiofol. Formant part del meteix mur, se
posà al descobert un frontispici romà compost de dos archs o obertures rodo-
nes, ab pilastra istriada, de tosch capitell corinti al mitgy ampla cornisa, en
qual vora superior y verticalment demunt la pilastra, s' hi veya un capet orna-
mental, de lleó o d' home, de factura grollera. Per demunt de la cornisa s' al-
çavan hu o dos metres de paret, feta de petits carrèus ajustats mòlt regular-
ment, oferint originalitat en la construcció. La alçada d' aquest fragment, era
de vuyt metres, emperò faltant més de la meytat dels archs y la basamenta en

Geografia general de Catalunya

que se apoyaren, es verisimil, que, la planta estaria al menys tres metres en

sota del sol actual.

Entre les observacions que indica Puiggarí, testimoni ocular de la troba-
lla, hi ha la de que son major
interès, estava en que aquí no
se conexía edifici civil romà,
públich o privat, ni se-n sabia
d' existents a Tarragona, Em-
púries, Itàlica, Kvora, ni en
cap més població antiga de
nostra Península.

Si aquest edifici del Re-
gomir, diu que la colònia Fa-
vencia Barcino anava més en-
llà de les muralles del Tàber,
devallant fins a la platja, lo
mosaychde labaxada de Santa
Eulària també indica, que, per
aquell costat, la població s' es-
tengué més cap al O. (127).

L' actual conexement de
la interessant obra musiva
romana, lo devem al inteli-
gent arqueòlech y arquitecte
Elies Rogent, qui n' ha dexat
copia fidel en minuciosa y ar-
tística aquarela. Al ensemps
ha perpetuisat lo recort de que
la muralla venia demunt d'
aquest paviment. Fet quina

Edifici civil romà aparegut en les muralles del Regomir,
al dcrrocar-se en 1862

importància, no s'amagarà a ningú, per donar-nos a compendre, ésser, la
àrea de la Ciutat, abans de la construcció de dita muralla, mòlt major.

Però també entenem que no podia apartar-se de la àrea del mont Tà-
ber, ja que, de no ésser axis, haurían aparegudes més despulles romanes fora
de la metexa, y axò no ha succehit, sinó en les villcc o habitacions rurals allu-
nyades de la Ciutat.

A falta de troballes arqueològiques, són, les muralles de pedra y calç, les

(127) La làmina policromada que va annexa al present test, donarà dèbil idea de lo que era tan
interessant obrà musiva, que, malhauradament fòu tornada a colgar per lo proprietari, en lo meteix lloch
ahont aparegué. Està minuciosament feta, mercès a la copia policromada que-s guarda en lo Museu Mu-
nicipal de Barcelona, obra del predit arquitecte Elies Rogent, a qual Museu la ha regalada son fill Joseph.

Geografia General de Catalunya

Important mosaych romà descobert en la baxada de Santa Ei

(Copiat minuciosament al aparèxer, per l'arc

Ciutat de Barcelona

ària, per demunt del qual hi passava la linia de les muralles

utecte y arqueòlech barceloní Elies Rogeni )

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 93

que han perpetuisat les àrees de les antigues ciutats. La inseguretat y desco-
nexement de si les tingué axis la Colònia Favencia, en los tres primers segles
de nostra Era, tampoch ha de donar a entendre, que no sigues murada. Con-
seqüència inadmisible, puix més freqüentment s' enfortían en los nous es-
tabliments, les acròpolis o fortaleses per refugiar-s' hi en cas de necessitat tots
los vehins, que no pas les ciutats senceres. Aquestes, se circuían de palissades
de fusta y terra.

Es natural que la falta de murs de pedra, reduheix la importància de la
Colònia al iniciarse l' Imperi. També li treu representació, no veure-la usar de
numerari propri en los temps d' August, Tiberi y Claudi, en contrastant les
encunyacions fetes en altres ciutats d' Hispània com en nostra comarca, feren
Tarraco, Dertosa, Ilerda, etc.

Nos escusa de rebatre lo que, sobre axó han escrit autors de pochs escrú-
pols, tractant de inventar certa moneda propria deia Colònia Favencia Barcino,
de la que may se n' ha vist cap exemplar, la circumstancia d' haver-ho fet ja en
son temps l'eminent Elorez (128).

Si les encunyacions municipals romanes haguessen arribat al segle II, no
hi hauria faltat a ben segur la nostra, puix de llavors són los eximis mo
numents romans, que assenyalan un creximent y prosperitat fora de tot dupte,
mercès a la influencia de fills preclars, com Luci Licini Secundus y los dos
Lucis Minicis Natals, propulsors del séu avenç, segons les làpides.

D' arran aquesta època es lo famós mosaych descubert al Palau dels tem-
plers, en 1' any 1860.

Tenia vuyt metres de llargada y tres metres cinquanta set centímetres
d' amplada, segons Elías de Molins (129), qual descripció recomanàm. Repre-
senta los jochs del circh, fets en pedretes multicolors. La arena està dividida
en dues parts iguals per la spina circi en la qual hi han estàtues de gladiadors,
la Victoria en alterosa columna, senyals d' algunes llegions, la Magna mater
cavalcant en un lleó que treu ayga de la gola y un altar y obelisch ab la
estranya y desconeguda inscripció que tenim publicada anteriorment en la
plana 40.

Un templet s' alça a la dreta del obelisch y demunt d' ell, set agulles no-
menades ova, que anava trayent 1' esclau a mida que s' acabavan los jochs de

(128) «El Tesoro de medallas que Golzio recogió se compuso de Monedas nunca vistas en io que
mira d Espana después del Imperio de Calígula. D. Antonio Agustín en su Dialogo séptimo conlïesa que
no vió ninguna de Barcelona: y lo mismo confesariin hasta hoy los que hablen de Monedas antiguas.
Golzio dió una que Harduino en BARCINO propone así: COL-BARCINO-FAVENT1A, atribuyéndolà à
Galba: lo que basta para reputarla imaginaria, con todas las demds que se digan batidas en Espana desde
Claudio en adelante: lo que llego d conocer el mismo Harduino, pues sobre Plinio nota, que las mds de
las monedas de Golzio son fingidas: y lo mismo dijo sobre Barcino» (Florez, Espana Sagrada,
v. XXIX p. 30).

(129) Antoni Elías de Molins. Catalogo del Museo Provincial de antigüedades de Barcelona.
(Barcelona 1888) plana 104.

Ciutat üe Barcelona— 1'4

Geografia general de Catalunya

cavalls. Proper a la Victoria s' hi veu altre templet sense cap atribut, se-
duint-li la n/cta colocada en la arena.

Quatre quadrigues o carros de quatre cavalls, disputan lo premi (130), es-
sent proclamat guanyador Eridanus, nom del primer cavall del carro victo-
riós. Un esclau ofereix beguda al conductor de la quadriga vencedora.

De les metexes runes del Palau ne sortiren fragments d' un Mercuri y de
altra estàtua de Diana.

Dexant de banda la descripció de tantes despulles secundaries, com han
anat posant-se al descubert en la àrea del Tàber, per no fer enutjosa en demà-

J*&

Mosaych de les carreres del Circh, trovat al Palau dels Templers en 1860 (M. P. B.)

sia la present relació, voldríam poder estendren-s en altre ordre d' estudis
y, donant idea del que pogué ésser lo comerç de llavors, veritable font de
crcximent material de tots los pobles, que, com nostra Colònia, no eran em-
pori de poder o força.

Mes en aquest punt tot nos manca. Sols vagament intentarem dibujar-ne
un croquis, tan lleuger, que quasi res s' hi entreveurà.

Nostres veritables relacions comercials s' efectuavan per la espedita y
directa comunicació entre Hispània y Roma, que oferia la via marítima, sense
que se n' aprofitàs mòlt 1' element indígena. Es sapigut que per tot arreu lo
monopolisavan los romans. Servirà de mirall del que aquí podia passar, lo que
esdevenia en províncies del Imperi, més florexents, com induptablement
ho era la Narbonesa. Si, a son propòsit, Ciceró aplicà la frase, de que, no s' hi
manejava un escut que no passés per les mans dels romans, ^havía de succehir
aquí de diferent manera?

(130) Los noms dels cavalls són: Iscolasticus, Regnat or < Fanwsiis, Botroca, Pyiripinus, Arpas-
tus, Eufrata, Eustukts, Eridanus, Ispumius, Pclops y Luxiíriosits. Los cavalls portan escrita la seva
procedència en les seves anques, çò es: Concordi y Xiceti.

Ciutat de Barcelona— F. Carreras y Candi

La forma de practícar-se dit comerç marítim ab la Metròpoli era immillo-
rable. Strabón dedica elogis, no sols a la benignitat de nostra temperatura,
sinó també a la circumstancia de trobar-se, aquesta mar, lliure de pirates, per
tant que res hi mancava a la seguretat dels navegants.

Que nostre comerç produhía grans utilitats als qui s' hi dedicavan, ho
corrobora Horaci, quin autor, quan pintava en la escena a un rich comer-
ciant, lo nomenava «opulent proprietari d' una nau d' Espanya» (131).

Sembla, donchs, que, en alguna part o altra s' havia de trobar rastre indi-
catiu d' aytals transaccions marítimes, quan menys en les notables escavacions

Sepulcre del rapte de Proserpina (segle 11 al m). Proprietat de la Acadèmia de Bones Lletres,

depositat al M. P. B.

de que es obgecte, en los derrers anys, lo mous Testaceus de Roma. Però allí
hont 1' estudi de tants fragments d' ànfores ha aportat revelacions d' impor-
tància, no 11' ha sortit la menor indicació pertocant a la terra layetana. Hüb-
ner, sorprès de no poder anotar més que dues poblacions de la Tarraconense
trametent llurs vins a Roma, çò es, Castulo y Saguntum, diu: «Mancan en les
ànfores los noms de Barciuo, Carthago-nova, Tarraco, Valentia y tants altres
ports importants de la costa oriental, alguns de fama per llurs vins y demés
produccions.

«Si no s' amagan sots los noms de fundos y terres del séu territori, com
los que mentarèm, tal vegada surgiràn algun dia del mont Testaceus, lo vi
Lauronense celebrat per Plini, ab lo Tarraconense y Balear (Hist. Nat. XIV
§ 71). Resultan espressats en certa ànforade Pompeya ( Ephem. epigr. I, 1872,
p. i65, n. 195) y una de Roma trobada en la fossa de la muralla (Cor-
pus, v. XV n. 4578). Són, aquestes, les úniques mostres fins ara aparegudes
de la esportació dels celebrats vins catalans y valencians.» (132).

Y lo que no han donat de sí les escavacions del mont Testaceus, tampoch
ho mostran nostres despulles de monuments. En lo present, com en tants al-
tres detalls d' aquella antiga civilisació, estam a les fosques.

(131) Víctor Duruy Histoirc des romains, v. IV, p. 72.

(132) E. Hübner Nuevas fuentes para la geografia antigua de Espana (Boktin de la Ren i Aca-
dèmia de la Historia v. XXXIV p. 4S9).

Geografia genkral de Catalunya

Com a indici de comerç marítim ab llunyants territoris de Ponent, ençà y
enllà de les Hèrculees columnes, anota lo P. Fita, la presencia d' un natural
de Lixus o Lixa, (Larage, al Marroch) y d' altre fill d' Urci (prop d' Alme-
ria), quals personatges constan en nostres làpides (133).

No podem acabar sense dedicar algunes ratlles al derrer monument al
home destinat, al séu sepulcre. Los romans havían pres dels etruschs los ri-
tuals funeraris: com ells, tampoch eran es-
clusivistes, puix simultaneament practicaren
la incineració y soterraren los cadàvers sen-

cers. La incineració s' estengué sobremanera

al establir-se 1' Imperi, disminuí mòlt en lo
segle III, perdent-se en lo IV per la influencia
del cristianisme.

La paraula grega aapyotpdqo;;, (134) (sar-
cófagos, çò es, «que devora la carn») ab que-s
designaren les sepultures, d' Itàlia passà a
Hispània, al ensemps que nos importavan los
artístichs treballs que avuy contemplàm ab es-
tima en los museus.

Per tant, los sarcòfachs apareguts a Bar-
rino no són anteriors al segle III, ja que a
Roma no-s generalisaren fins a la dinastia
dels Antonins. Com eran obgecte de gran co-
merç, es freqüent veure repetir-se, no tant sols
los temes pagans que en ells s' hi esculpían
ab més predilecció, sinó també la manera de
donar-los-hi forma en lo marbre.

Dos són los més notables sarcòfachs pa-
gans coneguts. Per més que declaràm ingè-
nuament haver-hi dificultat en assenyalar-los
tals, guiant-nos solament per los temes en ells
esculpits. Es sapigut, que, en enterraments
cristians dels segles III al IV, s' hi solen trobar
sarcòfachs hont s' hi desenrotllen escenes tre-
tes del paganisme romà.
L' hu d' ells, representatiu del rapte de Proserpina per Plutón, qui la
arrebata d' entre les seves nimfes, constitueix tal vegada la escena més prodiga-

Estatua d' istil grech-romà trobada al

carrer del Paradís. (Proprietat de

L. Villar, y depositat al M. P. B.)

(133) Làpides romanes novament descobertes en ta muralla a?itiga de Barcelona (La Renai-
xensa, any IX, v. II, p. 1 15).

(134) Plini, en sa Historia Natural (XXXVI, 27J, esplica, que a Assos (Troadia) se construían los
sepulcres de certa pedra especial, qual proprietat era consumir la carn y ossamenta d' un còs, a escepció
de les dents, en quaranta dies. Per çò se-ls hi aplicà lo nom de aapxocpa•j•oç.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

da en aytals monuments esculptòrichs. En tant que a Catalunya n' existexen
de consemblants en los museus de Gerona y Tarragona.

Aquest sarcòfach mostra en sa factura, la tradició del art grech, axis com
també se troba la metexa tradició artística en altra obra d' art, malhaurada-
ment mutilada, çò es, la interessant estàtua de dona, sortida d' unes escava-
cions en lo carrer del Paradís.

Mòlts anys se conservà, la interessant obra mortuòria, en un terrat del
carrer de Sant Pere més baix, ahont la vegé Bosarte (1786), qui la creya pila
de font. En 1836 fóu cedida a la Acadèmia de Bones Lletres per son soci
Pròsper de Bofarull.

L' altre sepulcre es de més tosca factura y bé hauran passat cent anys del
primer al segon. Com 1' anterior, es de marbre blanch, venint-hi figurada la
caça del lleó.

Wmmwàmzm

B«K

*— " lJl•|lVll __,, ,,",'■'''*•* * '-. ■ ■ ~**£ , H. ' ^*,' 'i.!-, ■ '- t l'i ' '^ IJ^IW

— "•"■ — "•«— —---——— _j»«àí"^^'r^ *•"*$&89

Sarcòl'acli de la casa del Ardiaca (segle 111 al iv). Proprietat de la Acadèmia de Bones Lletres

depositat al M. I>. li.

La Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, lo reculli de la famosa casa
del Ardiaca, enfront lo palau del Bisbe, ahont havia estat mòlts segles servint
de pila d' una font. N'Antoni Elías de Molins trobà un document del any 1391,
que sembla indicar la seva existència en lo meteix lloch de la ciutat, durant
lo segle XIV (135).

La mania dels autors passats de voler-ho saber tot, ha fet dir grans disba-
rats sobre lo destí que tingué. Axis Pujades afirma ésser sepulcre de Cneus

(■35) ' 391 (4 Febrer). -Donació que fà Joan I a Gueràu de Flassa de la casa nomenada /' alberch
del Sacristà», lindant ab lo cementiri de la Sèu. Escèptua de la donació, illa parte dicti hospicii que
deputata et consignata est officio Baiulie generalis Cathalonie ad opus recondendi et conservandi ibidem
libros et scripturas dicti olficii et ipsum offlcium inibi exercendi. Et illa etiam parte que est utique depu
tata et consignata habitaeioni et servicio Archipresbiteri et Canonicorum Capelle dicti nostri maioris
Palacii Barchinone.»

Mes avant, al espressar lo contingut del edifici que cedeix, lo Monarca, hi consigna \i.pica lapidea,
que serà, induptablement, lo sepulcre roma. (Catalogo del Mitseo Provincial de antigüedades de Bar-
celona, per A. Elías de Molins. Barcelona 18S8, p. 1 1).

Ciutat de Barcelona— 25

y8 Geografia general de Catalunya

Pompey (136). Pròsper Hofarull espressa que millor contindria les despu-
llis de Ramon Berenguer lo Vell(iyi), altres autors pretenen que fóu bany
romà, etc.

La caça del lleó se repeteix en no pochs monuments semblants del estran-
ger (138) y a Catalunya en un que conserva la església d' Àger, servint de
pila babtismal. Fixant-se en la abundància d' aquest tema, V arqueòlech fran-
cès, comte de Caylus, aventura la opinió de que, los artistes del temps de
Trajà, representaren mòlt sovint la caça del lleó, com a espressió simbòlica
de la glòria de dit Emperador (139). Qual opinió destrueix als pochs anys
Bosarte, aduhint altres exemples de monuments sepulcrals de caça existents
a Roma, que res tenen que veure ab la glòria de Trajà, ni de cap altre Prín-
cep (140). Creu ell que dita caça pot ésser un simbolisme de la mort: «Las
cazas de los sepulcros, si han de simbolizar alguna cosa, fuera de un nuevo
adorno, ninguna mejor que los lances de la Muerte y sus facultades y atribu-
tos. Esta vida es una carrera en que es preciso dejar la piel.»

(1 36} «Es fama entre personas curiosas, que si trien Casonio ó Didio presento la cabeza de Cneo .1
César en Sevilla, el cuerpo fué traido à esta Ciudad de Barcelona y puesto en una arca de piedra màr-
mul muy obrada de follajes y figuras de personajes guerreros, que hoy sirven de pila à la fuente de la
casa del Arcedianato mayor de esta misma Ciudad. Y es muy verosímil que así fuese; porque luego que
se escapo Sixto de la batalla, vino à recogerse à Catalufia en la comarca ó región de los lacetanos y es
regular que tendriacuidado de dar honrosa sepultura al que había tenido tan desdichada muerte». (G. Pu-
jades, Crònica universal del Principado de Cataluna, v. II, p. 227) (Barcelona, 1831).

(137) Los condes de Barcelona vindicados, per P. Bolarull, v. II, p. 103.

(138) A. Reims n' hi havia un en la Abadia de Sant Nicolau. També a Dcols un altre que publicà
lo Magasin pittoresque, any 1851, p. 212, segons diu A. Elías de Molins.

( 1 39) Recucil d' antiquite's égypiiennes, étrusques, grecques, romaines et ga/doises, per lo Comte
Jc Caylus fi 742 a 1767J.

(140) 'Discrtaciòn sobre los monumentos antiguos, etc, per Isidor Bosarte, p. 48.

Barcino cristiana

Fosquedat en los orígens del cristianisme a Barcino. — Hipòtesi de la vinguda del apòstol Sant Pau. —
Opinions sobre la cronologia dels primers prelats. — Prevenció de Roma a les novitats relligioses. —
Decrets contra la propaganda cristiana. — Invasió dels tranchs y destrucció de Barcino (263?). —
Barcino reconeix a Claudi (269) separantse deTètrich, emperador de les (ialies. — Flavi Veteri Eren-
nioni, emperador provincial, reconegut per Barcino. — Restauració del Imperi de Roma per Aurèlia
y Probus (270-282V — Obres públiques de defensa de poblacions. - Amurallament de Barcino. — La
Ciutat en la segona meytat del segle m. — Derrocament de les precedents torres y murs en època
moderna. — Dioclecià y sos decrets de persecució — Opinions sobre los Sants Sever, Medi, Eulària,
Fileto, Leda, Olimpi, Cugat, Juliana, Semproniana y Anastasi. — Sarcòfachs cristians suposats de
Santa Eulària. — Mutacions radicals en l' Imperi al temps de Constantí (306-337). — Govern muni-
cipal de la Ciutat en lo segle iv. — Introducció del culte dels sants a Barcino. —Sant Pacià y la Hen-
nnla Ccrvula. —Làpida cristiana del segle iv al v. — Invasió dels wisigoths.

Los autors contemporanis, allunyats de prejudicis y apassionaments, con-
venen en que, després d' innombrables investigacions y rahonaments, lo mis-
teri cobreix encara lo fet més gran que en sos anals registra la historia cata-
lana, com es 1' establiment del cristianisme en aquesta terra (141). Ab dificultat
podrà saber-se, quan, la salvadora doctrina de Crist Senyor nostre, començà
a purificar V esperit dels qui vivían enlluhernats per lo Paganisme, sens altre
afany que disfrutar, ni més ideya de la eterna glòria, a que naturalment son
ànima aspirava, que la de dexar a la posteritat, en un pobre marbre,
son nom obscur, que-1 temps devia esborrar ab sobirà menyspreu, o con-
vertir en paraula sens significança per los qui la llegirían en los segles vi-
nents.

No-s manifestan d' acort ab aytal reconeguda fosquetat los qui han man-
tingut lo criteri de la vinguda dels Apòstols en la Tarraconense. Bona part
d' aquestes errades opinions sobre los primers temps de la historia eclesiàstica,
se deuen al desitg de donar major antiguitat a la difusió del cristianisme. Per
çò, diu Martínez Aloy (142), que, exagerant-se aquest sentiment, s' ha convertit

(141) Revista Catalana, Barcelona, Janer de 1892, p. 324.

(142) Aparicio del cristianisme en Valencià, per J. Martínez Aloy. (Revista Catalana,
de 1889, p. 210).

ioo Geografia general de Catalunya

en gust pueril, que dominant en gayre bé tots los escriptors locals, acaba pri-
vant-los de judicar imparcialment les assercions històriques.

La impossibilitat de precisar ab totes ses circumstancies les predicacions
dels Apòstols, ha obert la porta a tantes congectures gratuïtes, exageracions de
bona fè y a alguns manifests enganys.

Lo P. Roman de la Higuera, al inventar son fals cronicón de Dextro,
muda la i de la paraula 7 erraciua, al referir los fets de Sant Pere. Ja con-
vertida en Terracona, assenta la opinió de la seva vinguda a la Tarraconense.
Del altre apòstol Sant Jaume, es mòlt lo que s' ha escrit per fer bona la tradi-
ció mitg-eval de que predicà a Hispània. Y lo fals cronicón deLiberato, inventa
la seva vinguda a Barcino ab estes paraules: Sauctus Jacobus episcopus prac-
dicavit Iluroiic, Bcetulone, Barchinonc .

Aquestes inexactituts històriques manifestes, no vajan a creure, los pro-
fans en crítica contem porànea, que són esclusives de la nostra pàtria y promo-
gudes pe: cap sentiment ací localisat. Lo mal es general, y s' ha senyalat per
tot (143) promovent, en los escriptors eclesiàstichs, una emulació depurativa,
que, per desgracia, encara no-ns ha arribat, passant-se los anys, sense que
marxem avant com seria de desitjar, en agiografía catalana.

A més, que, si nosaltres combatem alguna vegada, tradicions d' historia
eclesiàstica, per trobar-les faltades de fonament, no entenem que tingan la
menor relació ab les tradicions dogmàtiques, com han esposat eruditament

(143) L' ihteligent crítich italià, Umbert Benigni, en son estudi Las dejormacioues popidares de
la realidad històrica, que ha publicat la Revista de Estudiós Franciscanos (any I, nombres 3 y 4, Bar-
celona, 1907), classifica d' una manera sumament erudita, les inexactituts e invencions que han invadit
lo camp de la historia. Per deformació històrica entén la alteració d' un fet, que-1 cambía de forma, d' as-
pecte y de valor. Assenyala la fantasia com la impulsora y 1' instrument en les deformacions populars
de la realitat històrica, quin fenomen estudia ab lo nom de viegalosis, subdividint-la segons les formes
variades ab que se presenta.

Una d' aquestes es la arqueosis «que consiste en retroeeder un hecho acaecido en plena madurez
de ambiente y del momento histórico, hacia el tiempo mas primitivo del cual fueron desarrollo el am-
biente y momento antedichos.» Ab lo nom de taumatosis s' ocupa de la deformació de convertir los fets
naturals en miraculosos. Califica de dramatosis les innombrables llegendes agiografiques; de simbolosis,
a la aplicació fantàstica de mòlts fets a un sant o personatge per convertir-lo en un tipo d' aytals quali-
tats. L' estudi del erudit escriptor italià, està avalorat ab una infinitat d' exemples, dels quals non-s
podem substraure al desitg de presentar-ne hu, relacionat ab la època que al present tractàm:

«También encontramos algunos casos notables de simbolosis, relacionados con la agiografía, en
los emperadores mas feroces perseguidores de los cristianos, atribuyéndoseles martirios que tuvieren
lugar imperando otros Césares y aún martirios que se han inventado. El tipo del genero es el emperador
Decio, el antecristo, según creían los cristianos de su tiempo (el cod. lat. treviren. 36, editado por James.
contiene un fragmento del Testamentum Domini, con una apocalipsis que lleva anadido lo siguiehte:
Dexius est nomen antichristi) de quien se mencionan muchísimos martirios, sin que sea demostrable
la fecha de muchos de ellos. Los falseadores del martirologio han escogido a Decio para atribuirle el
martirio de sus santos apócrifos. Es sabido que los siete durmientes de E'feso huyeron de sus persecu-
ciones. De donde se deduce que la circunstancia de haber ocurrido stlb Decio, cuarído se trata de un
martirio ó pasión sospechosa, no es grande prueba para su autenticidad. (p. 2271.

Dona la casualitat que. a Barcino, alguns autors suposan que Dacià hi feu morir cristians: veja-s com
ho esplica Boades (edició Aguiló, p, 43).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi ioi

tants autors moderns y d' una manera prou especial, lo sabí crítich belga

Smedt (144).

Però precisant a Barcino la crehença s' ha afermat ab 1' apòstol Sant Pau,
dihent-se que a ell li degué les primeres llums evangèliques. Ja en lo segle XV,
axis ho referia Boades (i^5): «E bes creu que en la dessus dita ciutat (Gerona)
e en la de Barcelona, mossenyer Sant Pau apòstol lexà bisbes qui les regissen
en los affers eclesiastichs, axi com va faer a Tortosa hon lexà per bisbe daque-
11a a mossenyer sanct Ruf».

A més de Gerunda y Barcino, Tarraco reivindica per ella lo fet del apre-

«E mentres que aquestes crueltats se feyan en Gerona, e en altres lochs daquesta comarca, deuets sa-
ber que en Barcelona noresmenys la fera bèstia de Dacià feya gran scampament de sanch benauenturada
de chrestians, e que ab greus torments va faer morir a la molt noble e de gran excel•lència la benauentu-
rada sancta Eulària, filla de la matexa ciutat, e a una altra beneyta verge appelada Julis, qui lin feya
companyia a la casa del seu pare en una casa que prop Barcelona hauia, e a un bon mossenyer ap-
pellat Feliu, que fon mestre, e ensenyador de les beneytes vergens dessus dites, e a mossenyer sanct Col-
gat frare de mossenyer sanct Feliu, e dues altres sanctes vergens naturals de Ciutat Treta de prop Barce-
lona appellades per lur nom Juliana e Semproniana; e les beneytes relíquies dels lurs beneyts corsos son
en lo monestir de sanct Colgat del Valies,...» Alguns suposan a Dacià, no 1' emperador Decià sinó un
representant a Barcino de Dioclecià.

(144) P. Ch. de Smedt, S. J., en sos Principes de la crilique historique (Liege, 1883^, s' ocupa per
estens de la moderna crítica d' historia eclesiàstica, y combat als qui miran com una impietat, modificar
qualsevol fet que s' ha introduhit en les pràctiques o crehénces d' una Església:

«II ne manque pas de raisons assez plausibles en faveur de ce sentiment. En effet, rien ne s'iniro-
duit dans les croyances et dans les usages d'une église que par la volonté ou du consentement du clerge
qui la gouverne. Or, celui-ci se compose régulièrement des hommes les plus éclairés et les plus vertueux.
et il regarde comme sa mission spéciale de veiller à la conservation des doctrines et de la discipline anti-
ques, qui ont à ses yeux un caractère sacre. Un tel corps doit ètre, et l'expérience apprend qu'il est en
effet tres jaloux de n-y laisser rien ajouter ou changer, à moins de motif d'une force irresistible; et alors
mème le changement ne se fera guère sans des debats et des contradictions qui laisseront certainement
des traces dans l'histoire. Ce corps d'ailleurs ne perit jamais entièrement. II se perpétue par le renouvelle-
ment successif deses membres, et ainsi se perpétue toujours vivante la tradition dont il est le g«irdien et
1' interpréte.

«Ces considérations ont paru concluantes à quelques écrivains modernes. Ils ne conçoivent pas com-
ment, avec de tels elements de sécurité, on peut conserver un doute au sujet de la íïdélité de la transmi-
sion. Aussi regardent-ils un pareil doute comme une impiété, et n'hésitent-ils pas à qualifier durement la
témérité des critiques assez opiniàtres pour se croire en droit de le maintenir. A leur avis, il faudrait
appliquer aux traditions ecclésiastiques en general, surtout lorsqu 'elles sont consacrées par les monu-
ments litúrgiques d'une église partieulière, le principe de saint Augustin que nous avons rapporte plus

haut.

»I1 y a eependant des faits qui «.ont de nature à ébranler cette intrépide confiance. Ainsi, comment ne
pas douter un peu de la vigilance efficace du clergé, lorsqu'on rencontre dans les anciens rituels des
principales églises de France le détail des cérémonies plus que bizarres de la fete des fous, de celle de
l'àne, et autres semblables joyeusetés, qu'on ne parvient, au quinzième siècle, à supprimer qu'à
grand'peine, et encore gràce au concours de l'autorité royale? Comment s'expliquer qu'environ vingt
églises se glorifient de posséder un des clous qui attachèrent Jésus-Christ à la croix, outre celle de Notre-
Dame de Paris, qui en conserve trois dans son tresor? Que diré de la fete célébrée pendant si longtemps à
Cologne en l'honneur du prètendu papc saint Cyriaque, qu'on disait avoir abdiqué la dignitc pontificale
au 111'' ou I Ve siècle pour servir de guide à sainte Ursule et à ses compagnes, et avoir été martyrisé avec
dle^ Légende qui obtint tant de crèdit, sur la Ibi des traditions de l'église de Cologne, qu'elle fut adoptée
et maintenue jusqu'au milieu du XVIe siècle, non-seulement par les chromqueurs, mats encore dans le
recueil des lois canòniques et dans le bréviaire romain.»

| 145 ) L•lbrc dels fevts darmes de Catalunya hon també s' hi escriuen alguns feyts ecclcsiastichs,
compost per Mossèn Bernat Boades (edició Aguiló), p. 28.

Ciutat de Barcelona— 26

H>2 Geografia general de Catalunya

sonament del Sant Apòstol y assenyala determinada habitació del palau dels
Cèsars y govervadors de la Provincià, per haver-li servit de carcer en l'any 60,
fixat com lo de sa vinguda (146). Tortosa ab sa falsa tradició de Sant Ruf (147),
hi agrega la predicació de Sant Pau (148). Ausa també vol vanagloriar-
se-n (149); y si-s devalla a Valencià, semblantment hi trobarem autors que hi
pretenen la metexa evangelisació del Sant Apòstol (i5o).

Totes aquestes afirmacions, que, a venir avalorades per testimonis autèn-
tichs, se completarían les unes ab les altres, resulten buydas de fonament, puix
s' apoyan en glosar y aplicar-se cert apartat de la renomenada epístola de Sant
Pau als romans, ahont manifesta un intent de passar a Hispània (i5i), sens dir
si al N. o al S. D' altra part, enlloch consta la consumació d' aquest propòsit,
sinó es en altra relació poch precisa' del seu dexeble Sant Climent, qui
dexà escrit de Sant Pau, que, et ad Occidentes terminos veniens .

La provabilitat de la vinguda de Sant Pau a Barcino, Florez (i52) la pren
de Marca, per trobar-se, diu, nostra Ciutat situada «en la via militar de Francia
à Espana, ofreciendo oportunidad à los Varones Apostólicos y especialmente
a San Pablo, para predicar allí y poner algun ministro Evangélico, según los
que autorizan haber sido el transito por la Calia.» Però ja abans ell nos havia
destruít aquest argument, al opinar que lo Sant Apòstol vindria per mar a
Hispània (1 53). No hi ha posibilitat d'afermar, com fa Florez, de que, a mitjans

(146) Historia de Tarragona, per B. Hernàndez Sanahuja, continuada per E. Morera y Llauradó,
(Tarragona, 1882), v. I, segona part, p. 48.

(147) Villanueva en lo v. V del Via/e literària d las iglesias de Espana, en un capítol titolut Si
S. Rufo fue Obispo de Tortosa, esplica 1' origen de la falsa tradició d' una manera complertament satis-
factòria. Després de lo qual, resulta puerilitat la pretensió de voler mantenir la falsetat històrica, dihent
que Sant Ruf fóu lo primer bisbe d' aquella Séu, segons fan encara los escriptors locals.

(148) Veja-sles dues obres de Ramon O' Callaghan Anales de Tortosa (Tortosa, 1886), v. I,
p. 105 y Episcopologio de la santa Iglesta de Tortosa (Tortosa, 1892), p. 12.

(149) Salaiich. Vich, su historia, sus monument os, sus h i/os y sus gloriós (Vich, 1854), p. 107.

(150) Marques de Cruilles, Guia urbana de Valentia, (Valencià. 1876), v. I, p. 44.

(151) Nuncvero ulterius locum non habens in li is regionlbus, cupiditatem au tem habens veniendi
ad vos ex mul/ is iam praecedentihis annis, quum in Hispaniam prqficisci coepero, spero quod praeteriens
videam vos et a vobis d'educar illuc, si vobis primtim ex par te fruitus fuero. Nunc igitur projiciscar in
Jerusalem ininistrare sanctis... lloc igitur cum consummavero et assignavero eis fructum lumc, per
vos projiciscar in Hispaniam.

Havent-hi tant poch, sobre sa vinguda a Hispània, los autors de crítica eclesiàstica al estranger,
creuen aventurada la afirmació dels escriptors espanyols. Lo Sant Apòstol manifestava llavors un pro-
pòsit d' estar de trànsit a Roma y s' hi quedà dos anys, modificant-se ja de fet son primitiu progecte,
en sentit desfavorable a la seva evangelisació en la nostra Península (Miscellanea dl storia e cul/ura
ecclesiastica, any IV, p. 480, Roma 1906)

(152) Florez. Espana Sagrada, v. XXIX, p. 39.

(153) «El rumbo de su venida lo seiialó Pedró de Marca (en la Carta à Valerio, núni. 4) diciendo
que debió ser por Francia, siguiendo el camino Real que havia desde Rdma à la Bétiea: y esto mismo
parece que proponen los Martyrologios, quando dicen que, al venir San Pablo íí Espana, dejó en Nar-
bona a su discípulo Pablo, llamado por esto el Narbo>iense. No falta quien haya escrito, que el esfuerzo
con que algunos Franceses propusieron la Predicación de San Pablo en Espana, nació de este principio,
oon fin de decir que estuvo allà primero. Però en tal caso, necesitaban alcgar buenas pruebas en mues-
tra de que vino por las Galias. La de Marca no urge, si no se prueba que vino por tierra: pues de éste es
el [tinerario desde Roma à la Bétiea por Narbona. Però viniendo por mar, no necessito el Apòstol vèncer
los Alpes, ni los Pyrineos. El rumbo de las naves era el mas proporcionado para lograr prontamente su
antiguo declarado deseo de visitar à Espana: y de hecho el Màximo Doctor afirma que vino aca por mar,
embarcado en Naves de Estrangeres (que sabían bien cl camino de Espana) como veràs en las palabras
de el Santo puestas núm. 8. El testimonio de este Santo Doctor es de toda excepción, así por la antigüe-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

103

del segle I, la via militar romana passés per Barcino, puix ja diguérem, que, lo
vas Apolinar marca són trànsit per Arragona (i54).

Descartada, per falta de proves, la predicació de Sant Pau a Barcino, re-
petirem lo que deyam al començament, prenent-ho d' un autor eclesiàstich : çò
es, que res se sab dels orígens del cristianisme en esta Ciutat. Per tant, es
apòcrif tot quant s' ha volgut escriure sobre certs bisbes dels segles I al v,
quals noms posan episcopologis de la Edat Mitjana y han acceptat autors
de temps moderns ( 1 55) .

dad del tiempo en que escribió, inmediato à los primeros Siglos, como por su vasta erudición en toda
casta de escritos, y que fcomo noto Baronio en otro asunto) no fué fàcil en dar crédito à instrumentos
apócryfos. A vista de esto, siendo su afirmación tan absoluta y terminante, no dudo que el Santo halló
la noticia de la venida de San Pablo por mar, en algun instrumento de los que hoy no tenemos: però en
lïn, se conserva en sus escritos.» (Espaiïa Sagrada, v. III, p. 31).

(154) Vegis més avant lo que tenim dit dels Itineraris romans a Barcino, en la p. 65.

(155) Per mera curiositat continuàm la llista dels bisbes de Barcino abans del segle v, segons cons-
tan en quatre diferents autors: un Anònim de Barcelona transcrit per J. B. Pérez y los consignats per
F. Diago y Geroni Pau, segons los publica Florez en sa Espaiïa Sagrada. Hi afegim encara lo més de-
purat episcopologi d' Aymerich per poder axis millor comparar diferents criteris.

Opinions sobrç la cronologia dels primers bisbes dç Barcino

Segons lo Ms, de J. 8, Pérez

Theodoslus Epus. Barchinonen.
primus, obiit 2 Cals. Julii annoDni.34
iinperante Octaviano Augusto.

Vktor Epus. obiit 18 Cals. Mai i
an. 42 imperante Octaviano.

/Etlus Epus. obiit 19 Cal. Sep-
terab. an. 53.

Deutkus obiit 13 Cal. Januar. an.
Dni. 60.

I.ucius Epus. obiit Cal. Augusti
an. Dni. 69.

Pucha Epus. obiit Cal. Augusti j?
anno praedicto 69.

Deodatus Epus. obiit. 18 Cal. Ja-
nuari an. Dni. 78.

Theodorlcus Epus. obiit Ja-

nuari an. Dni. 91.

Deodatus Epus. obiit 12 Cal. Apri-
lis an. Dni. 108.

Lenguardus Epus Obiit :t Maii
an. Dni. 120.

Lusius Epus. obiit :ï Cal. Augusti
an. Dni. i 16.

Alexander Epus el Cardis, obiit
Hi Cal. Febr. an. Dni. 163.

Albertus Epus, obiit 3 Maii an.
Dni. 172.

Armengaldus Epus. obiit 8 Cal.
April. an. Dni. 191.

Gondimarus Epus. obiit 8 Idus

Novem. an. Dni. 832.

Severus Epus. Barchinon. Marf.yr
tempore Diocletiani cum 1 coronatis
Clericis coesi plumbatis, et post cla-
vus lixus in Capite S. Severi 6 Idus
Novemb. an. Dni. 289.

Pacianus Epus. obiit 7 Idus Mar-
tii an. Dni. 398 tempore Theodosii
primi Imperatoris.

Rerengarius Epus. exuxore sua
nomine Pereta sustulit liliam quam
dedit in uxnrem Archiepiscopo Ta-
rracon. et in dotem dedit illi quinqué
Parroehias. Obiit Idus Novembris
an. Dni. 138.

(Hic Catalogus abstractus fuit a
Notario ex libro Antiquitatum men-
sne Eplis. Barchinon. in arcbivo Cu-
rin- Tahulae testamentorum Epi. Bar-
chinon.)

Segons F, Diago Segons Geroni Pau Segons M. Aymerich

Theodosio había muerto
en el aiio 44 de Christo.

S. Victor, murió màrtir
en 14 de Abril del ano 52.

Aecio I, màrtir en 20 de
Enero del 53.

Teotico, murió en 14 de
Diciembre del 60.

S. I.utio. màrtir en l.°de
Agosto del 69.

Theotico, Tocha 6 Fucha.
murió en 1.° de Octubre del
mismo ano 69.

Deodato, murió à 14 de
Diciembre del 78

Theodorico, en 21 de Di-
ciembre del 91.

Deodato II, à íSdeMarzo
del aiio 108.

Lengardo, à 2 de Abril
del 120.

Lucio II à 28 de Julio
del 116.

Alejandro, Presb., Card.
de la Sta. Iglesia Romana, à
20 de Marzo dol 162.

Alberto, à 2 de Mayo
del 171.

Armengol, à 23 de Marzo
del 191.

Gondemaro, à 8 de No-
viembre del 210.

Gulllermo, à 2 de Mayo
del 322.

Pretextato, vivia en el
afio de 317.

S. Paciano, había muerlo
en el de 392.

Ollmpio, vivia en el de
400-

Berenguer, murió en 15 de
Noviembre del 120.

Guillermo II, murió à 11:
de Abril del 438.

Nundinario, basta cen ■>
del 465.

L. Víctor

Actius

Alexander
Theoticus

Pacianus,

Theodosio I.
Severus
Idalius
Olympius

;ub,

(Syllabus Chrono-
logico-historicus in-
dubitatorum S. Bar-
cinonensis Ecclesiai
Episcoporum etc.)

S. Severus M..
Episcopus Barcino-
nen. fuit ad íinem
saïculi III JEraï
Christianoe secun-
dum antiquio ru m
Catal. Hist. opinio-
nem.

Praetexatussive
Pra:textatus, intra
IV ^Erae Christianae
seeculnm etc.

S. Pacianus,
Dextri V. cl. Pater,
intra IV sseculum
Barcinonen. Eccle-
siai praefuit etc.

Lampius, quem
alii vocant Lampu-
dmnt. Ini la saeculum
IV sedebat et<

Nundinarius, )>a-
buil i ïoadjutoi 1 m el
optavil Suci 1
I ad an 164.

etc.

k>4 Geografia general de Catalunya

Es opinió mòlt acceptable, la mantinguda per alguns autors, de que, lo
Cristianisme vingué del Àfrica a Hispània, sentint-se la seva influencia, abans
en nostres poblacions meridionals, que en les septentrionals (i56). •

Lo Cristianisme regularisà la seva vida interior, en la forma admirable que
les més fortes concepcions polítiques may s' hi han pogut acostar. En aquesta
labor, no procedia d' una manera capritxosa, sinó que s' aprofitava de la divi-
sió imperial, emmotllant-la a les seves necessitats. La metròpoli civil se trans-
forma en metròpoli relligiosa: la ciutat ab son vast territori, constitueix la diò-
cesis. D' aquí que resulte apropriada aquella definició de ciutat donada en
la Edat Mitjana per los jurisconsults catalans, dihent, que, era la població hont
residia lo bisbe.

Eormada una comunitat cristiana a Barcino, tingué son cap o director, no-
menat cpiscopus (bisbe). La paraula llatina, devallava de la grega éxkjxotoç, que
corresponia al romà inspector o speculator . Designava, entre los atenienses,
a un magistrat ab càrrech de inspeccionar anyalment les poblacions de la Ati-
ca, per informar-se de les exaccions comeses y administrar-hi justícia. La pri-
mitiva Església adoptà aquest nom en los presidents de les comunitats cristia-
nes, a causa de llur missió d' inspeccionar y reformaries costums (i5j).

En lo segle HI se dóna per tot, a la paraula episcopus un significat esclusi-
vament eclesiàstich, y des de llavors apar escrita en les tombes bisbals, com se
veu en la cripta dels Papes, del cementiri de Sant Calist.

Des de la més antiga organisació de les esglésies cristianes, o siga la de
Gerusalèm, veyèm als preveres, Ttpeapúxepoç, associats als apòstols, donànt-los-hi
autoritat per determinar ab ells, en lo Concili que-s celebrà, la greu qüestió
del caràcter obligatori de les observances judayques. Se presentan, donchs,
com administradors y capitosts de la Església cristiana. En la metexa església
y època existeix 1' orde dels diaques, en nombre de set, designats perlosfehels
a invitació dels apòstols, rebent d' aquests la investidura de llurs funcions per
la imposició de les mans.

Les metexesgerarquíes se troban semblantment en les demés esglésies, es-
tant del tot puntualisades en lo segle III (i58). Lo bisbe, ministre de la pa-
raula, guardià de la ciència, es lo mitjanser entre Déu y los hòmens en lo culte
diví; lo diaca està al servey del bisbe, deu ajudar-lo, presentant-se com inter-
mediaris entre éll y lo poble fehel y assistint a les funcions del culte. En quant
als preveres, la única funció que-ls hi assignan les «Constitucions apostòli-
ques», són les de la ensenyança, considerats consellers dels bisbes y formant
lo senat de la Església.

(156) A. de Bofarull. Historia critica, civüy eclesiàstica de Catalana, v. I, p. 123.

(157) Martigny. Dictionnaire des antiquites chrétiennes (París, 1877), p. 301.

(158) Axis apar establert, segons De Smedt, en los sis primers llibres de les Constitucions Apos-
tòliques, que judica escrits en lo patriarcat d' Antioquia, abans del segle m. [L'organisation des eg/ises
chrétiennes, per Ch. de Smedt. S. J. Revue des qüestions històriques, l'aris, iSSS, v. XLIV, p. 3521.

Ciutat de Barcelona — F. Carkkkas y Candi ro5

A mida que lo Cristianisme s' anà estenent, cridà la atenció del Imperi y
se despertà la suspicàcia dels governants. No tardan en surgir mides d' ordre
públich dictades contra la nova relligió. Per compendre la seva veritable sig-
nificança, transportèm-nos al camp de la societat pagana, que llavors era la di-
rectora.

Roma sempre havia tingut la més gran suspicàcia per la introducció de
cultes y déus estranys en la Ciutat, per més que lo principi de la llivertat
de relligió fós lo dominant en 1' Imperi. Aquesta prevenció se convertia en
hostilitat manifesta, tractant-se de societats secretes, en les quals hi veyan un
començament de pertorbació pública. Dintre d' aytal criteri, no era possible
mirar ab indiferència 1' increment d' una propaganda derrocadora del ordre
social existent, y que, ab 1' atractiu de la abstinència, desinterès y vida immor-
tal de la ànima, donava, al amor a Déu y al prohisme, noves formes, mòlt a
propòsit pera guanyar-se les simpaties, no sols dels desvalguts, si que també
de les masses populars inclinades a la generositat.

En los segles I y II, apar unànim la prevenció dels hòmens d' Estat de
Roma, contra del Cristianisme. Entre los millors dels pagans, dominava 1' espe.
rit que manifesta 1' historiador Dion Cassi, home timorat y poch violent, qui,
incitava a castigar als cristians, per creure, que, los novadors en relligió eran
novadors en política y empenyían als ciutadans a la revolta (i5c)).

No podem estendre-ns en profundisar aquestes indicacions, d' altra part
necessàries per compendre la rahó d' Estat que impulsà los moviments de re-
pressió contra una relligió que costava d' ésser compresa en los primers temps
del seu desenrotllo.

Trajà inicià los decrets imperials contra la difusió del Cristianisme, declarant
crim d' Estat, la manifestació pública de la fè de Christ. Més avant, March Au-
reli (160-180) sense designar als cristians, ordenava, que: «Qualsevol qui per
pràctiques supersticioses, asustarà la ànima mòvil dels hòmens, serà relegat a
una illa». Sever segueix la ruta empresa, en 202, prohibint en absolut les pro-
pagandes cristiana y juheva.

Després d' aytals decrets, encaminats a deturar la estensió del cristia-
nisme, sense apelar a les grans violències que més tart aparexeràn, se segueix
una era de relativa calma, durant la qual nostra relligió pogué desenrotllar-se
ab tot esplay. Deciào Deci hi posà fi en 25o, ordenant en totes les ciutats del
Imperi, buscar y castigar als cristians. La era d' estermini axis iniciada, durà
pochs meses, puix 1' Imperi s' endinzava en lo caos, y grans problemes polí-
tichs inquietaren als seus hòmens de govern, abandonant del tot los relligiosos.

En la segona meytat del segle III, comença la continuada anarquia cone-
guda per «època dels Trenta tirans», en recort d' Atenes, per més que lo

(159) Quctics in Christianos desccvitis ... hgibus ohsequentes> Quotics suo jure nos inimicum vi/I-
pis invadit lapidibus cl incendiïs. (Tertúlia (del any 160 al 245), Apol., 37).

ciutat de Barcelona— 1'7

io6 Geografia general de Catalunya

nombre dels qui ocuparen lo soli imperial no fos de trenta, ni los personatges
proclamats emperadors en les províncies, tampoch fossen veritables tirans.

A la mort de Galus (254), vessa lo desordre: los bàrbars avançan per tot
arreu. Les Galies són atacades per los franchs: los alemanys atravessen lo Rhin:
goths y escites, lo Danubi y 1' Euxini: los perses lo Tigris y 1' Eufrates.

Per millor atendre a la defensa, Valerià se distribueix 1' Imperi ab són fill
Galien (255), lo primer cuydà del Orient y lo segon del Occident. Abdós fra-
cassan y la avassalladora invasió s' escampa per les Galies. Los Pyrinèus veuen
atravessar uns estranys guerrers, d' espessa cabellera y llarchs bigotis, que sols
cuydan saquejar y destruir. Les carreteres romanes, font de riquesa pública y
nervi de prosperitat, servexen a maravella de vehícul conductor de la devas-
tació, que se n' apodera per fer més ràpida via.

Aquesta gent germànica, eran un compost heterogeni de pobles vehins,
als qui los unia 1' esperit de pillatge. Baix una denominació comuna, equiva-
lenta «hòmens lliures», s' havían aplegat guerrers cates, sicambres, bructers,
xamàus, teucters y amsibars, comandats, no per un capità únich, sinó per cap-
dills particulars de cada agrupació. Marxavan sense concell director y més
que un veritable ideal de domini, los animava lo desitg d' aplegar un gros botí y
derrocar la civilisació romana (160).

Eusebi (267-358) indica la destrucció de Tarraco per los íranchs, en 1' any
263, no havent-se borrat les senyals de tanta devastació en son temps. Ausoni
(309-394) relata no estar reconstruída del tot la ciutat de Ilerda, que també de-
rrocaren. Lo tarragoní Pau Orosi (mort en 416) consigna la existència de
mòltes poblacions espanyoles arrunades per aquells barbres (161).

Bar.cino no escapà a tanta destrucció. Sos artístichs enderrochs, apro-
fitats en la nova fortificació ho comprovan sobradament, puix entre les mòltes
despulles de monuments no se n' hi han trobat de posteriors al segle III. Erran,
per tant, Geroni Pau, Pujades y los qui-ls seguexen, quan escriuen, que
Barcino no seguí la sort de Tarraco, mòlt al contrari, que prosperà al temps
de la invasió y ocupació dels franchs (162). Nostre erudit investigador Fidel

(160) Duruy Hisioire des Romains, v. VI.

(161) Diu Pau Orosi: Germani ulteriores abrasa potiuntur Hispània... Existant àdhuc per di-
versas provincias in magnànim urbium ruinis parvae et pauperes sedes, signa tmscriarum et nominum
indicia servantes; ex quibus nos qiioque in Hispània Tarraconem nostram ad consolationcm miscriít
recentis ostendimus (Hist., VII, 22).

(162) «No sé que estado tenia, ó por mejor decir, no sé què buen Patrón amparó y libró de aque-
lla horrorosa calamidad à la ciudad de Barcelona, convirtiendo en provecho suyo la ruina de Tarra-
gona. Y como segun los ordinarios acontecimientos, no viene mal à unos que no sea en beneficio de
algunos otros: así en efecto la calamidad de Tarragona fué buena suerte para Barcelona. Pues dice Micer
Pau que de la ruina de aquella ciudad se creció esta; porque muchos que escaparon de la fiereza alcmana
y ruina de Tarragona, se vinieron à recoger y reparar ;í Barcelona: con lo que se aumentó el número de
habitantes, se estendió la población, y se edificaron muchas casas en el terreno de parte de afilera de la
muralla vieja, y hacia los barrios qv.e hoy son de la parròquia de nuestra Sra. del Pino, desde la Plaza
Nueva y de Santa Ana, hasta la Boquería, donde estaban las casas que hizo Marco Poncio Catón (como
lo deji') escrito en el libro tercero capitulo cuarenta y nueve), y desde allí hacia la Plaza de la Trinidad,
calle de Escudellers, hasta la Ancha. No digo que poblasen todo esto, sinó que por este terreno debieron
poblar» . (G. Pujades, Crònica universal del Prina'fiado de Caiaiuna (Barcelona, 1831), v. III, p. 109).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

107

Fita, estudiant les despulles romanes aparegudes en lo convent de la Ense-
nyança, diu semblar-hi les senyals d' un terrible incendi, degut als germans
en la invasió del segle III (163).

La fosquedat històrica que envolta aquesta nefanda temporada, no permet
saber quant durà la ocupació. Segons Orosi (VII, 22), sigué de dotze anys, del
256 al 268. Mes una làpida de Córdoba, en la que se proclama a Pòstum ven-

Auralla romana del segle III

Planta general de la muralla, ab indicació de les quatre portes y de la situació que ocupava
lo temple d' August, segons los estudis dels arquitectes Mestres y Oriol

cedor dels germans, ja en 1' any 264, mostrarà que lo temps de la dominació
fou mòlt menor (164).

Coincideix ab la entrada dels franchs a Hispània, lo rescripte de Valerià
del 258, condemnant a mort als bisbes, preveres y diaques, a degradació y
pèrdua de bens als senadors, dignataris y cavallers cristians y en cas de per-
severar, també a mort; y a ésser desterrades les dones.

Aquesta era de persecució, finida en 260, ocasionà nombroses víctimes.

(163) Revista Històrica de Barcelona, v. III, p. 29.

1164) Hernandez Sanahuja s' ocupa de la cronologia del regnat de Pòstum, y tracta de corretgir la
data en que-1 suposaren declarat emperador en les Galies en 1' any 261, essent axis que per Hernandez
ho resulta en 1' any 260 [Historia de Tarragona, v. I, segona part, p. 68). Duruy posa la proclamació
de Pòstum per los exèrcits de les Galies, Bretanya e Hispània, en 1' any 25S. Pòstum verificà la espulsió
dels franchs, d' una manera per ell gloriosa, quan, pres l'emperador Valerià a Ctesifon, y no cuydant-se
de gran cosa Galien, los pobles s' havían de valdré de llurs propries forces.

iots Geografia general de Catalunya

Barcino se-n trobà exempta per no estar subgecte a la potestat del empera-
dor de Roma, sinó a la del de les Galies. Mort Pòstum a Maguncia (267) lo
exèrcit de les Galies proclama successivament emperadors a Màrius (.Setembre
267 — Febrer 268), Victorinus (268) y Tètrich (268-274). Les Galies y les His-
panies marxaren llavors unides, com manifesta 1' emperador de Roma Claudi II
(268-270), en una lletra adreçada al Senat en 269. Fou 1' any 269, remarcable
per les inesplicables revoltes que ocorregueren en algunes poblacions del im-
peri de Tètrich. Autun aclamà a Claudi y les tropes de Tètrich la saquejaren,
figurant entre los saquejadors, un paysanatge insubordinat, al que s' anomena

bagaudes.

Bagat es un nom celta, que equival a gent o muítitut. S' aplicava pro-
priament al aplech de paysans malcontents que-s llençan al combat. Eran en
sa majoria agricultors y pastors. Motivà la revolta, lo trobar-se cançats de les
usurpacions dels grans proprietaris, y encara més, de les exaccions del fisch.
Perseguits y severament castigats per abandonar les terres, se movilisaren,
constituint fàcilment grans masses armades (i65).

Lo moviment, arrencà de la Tarraconense o devallà a aquesta Provincià,
per quant una làpida nostra pregona que Barcino reconexía ja a Claudi com a
emperador, en los primers mesos del any 269, segons justificada opinió de
Hernàndez Sanahuja (166).

La historia de la restauració d' Hispània y espulsió dels franchs, no es
gens clara. Florez, apoyant-se ab la autoritat de Vopisco, diu, que Saturní,
(proclamat emperador a Alexandria en 275 y mort lo propri any) fou lo paci-
ficador de les Hispanies, per les paraules que se suposa dites per ell meteix:
Ego instauravi Gallies: ego a Matinis possessam Affricam reddidi: ego His-
panïas paccavi.

(165) Dioclétien et les chrétiens avant Vetablisscmenl de la tetrarchie (2.?j-2çji), per Pau Allard.
(Revuedes qüestions històriques, París, v. XLIV, any 188S, p. 61).

(166) En la Historia de Tarragona, v. I, 2,a part, Hermíndez s' ocupa d' aquesta làpida que trans-
criu equivocanc 1' ordre y alguna paraula. Per la indicació de que fou gravada la inscripció, quan Claudi
no havia cumplert 1' any desa tribunicia potestat y estava en lo segon consolat, deduheix dit historia-
dor que pertany als primers mesos del 269.

La làpida, proprietat de la R. Acadèmia de Bones Lletres, ha estat derrerament publicada per Hüb-
ner (C. 1. L.) y per Elías de Molins en lo catàlech del M. P. B., n. 118.

IMP * CAES * M * AVR
CLAVDIO * PIO *

* FEL * AVG * PONTIF *
MAX * TRIB * POT *

* CoS * II * PROCOS ♦

P * P MAXIMOQ *

PRINCIPI * NOST +

* ORDO * BARC *

DEVOTVS * NVMINI

MAIESTATIQ *

* EIVS *

Ciutat uk Barcelona. — F. Carreras y Candi 109

Mort Claudi II (270), emperador de Roma, reconegut a Barcino, pern que
no ho fou a les Galies, quatre emperadors se compartexen 1' Imperi: Tètrich a
les Galies; Zenobia a Palmyra; M. Aureli Quintilus, germà de Claudi II, pro-
clamat per les llegions d' Aquileya: y Aurèlia proclamat per los soldats de la
Pannonia. Lo Senat reconegué a Aureli Quintilus, qui fou lo primer en des-
aparèxer del escenari, puix al cap d' un més escàs, si no s' equivocan los
historiadors, mor a mans dels soldats, o suicidat.

Desfet d' hu de sos rivals, Valerià rebutjà una nova invasió dels bàrbres
(271) y passà a combatre a Zenobia, acabant ab aquest imperi oriental (273).
Llavors se dirigí a les Galies, ahont governava tranquilament Tètrich, qui se
rendí al victoriós cabdill, restant Valerià únich en 1' Imperi (274).

Durant aquesta turbulenta temporada, un altre pretendent encara surgeix
a Alexandria, nomenat Firmus, seguidament vençut, morint clavat en creu,
per ordre d' Aurèlia.

Sospitàm que seria en aytals anys (270 a 274) quan se proclamà empe-
rador Flavi Veteri Erennioni, del qui no-s té altre conexement, que nostra
important làpida del Montjuich, ahont hi consta son nom.

Es un personatge totalment desconegut, que no sabem si guarda relació
ab un Herennianus, distingit general de Galien y de Claudi II, de qui-n parla
una rastrera lletra del primer: «Res m' ha sigut més dolorós (escriu Galien) com
saber per vostre conducte, que Claudi, nostre parent y nostre amich, està
mòlt irritat contra de mi, per los rumors, la major part inexactes, que li han
sigut repetits. Vos prech, estimat Venustus, si voleu mostrar-me afecte, d' in-
duhir a Gratus y a Herennianus a calmar-lo» (167).

Flavi Veteri Erennioni fou un emperador provincial, qual govern no pogué
ésser mòlt efímer, tota vegada que li permeté dedicar-se a obres públiques, com
la construcció de la carretera del Montjuich, si es que a ella fa referència la là-
pida barcelonina segons creyèm (168). Si imperà en les Hispanies, o tant sols
en la Tarraconense, faltan proves per poder-ho indicar. .

Aurèlia (270- 275) y Probus (276- 282), se dedicaren a la restauració del
Imperi, més per prevenir los desastres de noves invasions de la gent del Nort,
sempre amenaçadora, que per organisar y reformar la administració ni detu-
rar al Estat del derrocament a que caminava.

Per çò les obres públiques que-s desenrrotllan d' una manera principal y
quasi general són les de les fortificacions de ciutats, iniciada al sobrevenir les
primeres grans, invasions. Mentres Galien estigué a Bisanzi (263) fortificà los
principals llochs del Orient. Pòstum (260) y Laelianus (264) alçan les derrocades
fortaleses de les Galies, per poder contenir les irrupcions dels franchs: los murs
de Verona y de mòltes places de la Moesia, són també reconstruïts per Galien

(167) Duruy, Hisloirc des Romains, v. VI, p. 447.

(168) Veja-s més avant lo que dihèm en la nota (94).

Ciutat iii — ?8

1 io

Orografia ghnkral de Catalunya

(insiaurcmdis urbibus muniendisque proefecit); Claudi II torna a alçar los de
Nicea. Es dir que de Galien (263) a Probus (282) se realisa ab gran pressa,
aquesta labor defensiva de les ciutats romanes, que tant caracterisa a la present
època de sobresalt y decadència, hont no hi han més obres públiques que les
que denotan pusilanimitat, perill y guerra, mentres que en los dos segles pre-
cedents del Imperi, són les obres de la pau, de la confiança y de la força, les
que han cuydat de tonalisar-la en la major part de les seves provincies.

Com es mòlt natural en temps de tan desconcert com lo que venim de in-

Auralla romana del segle III

L*.

Cortines y torres existents en lo mur del palau dels Templers y Convent de la Ensenyança,
que figuran ab les lletres C D E en la planta general de la muralla

dicar, la decadència es complerta; tot cau: les arts, lo comerç, la indústria, la
agricultura. Per çò 1' Imperi se despoblà depressa.

La societat romana lluyta contínuament: a fora, ab los enemichs estran-
gers: a dintre, d' una part ab los generals que ambicionan 1' Imperi y d' altra
ab la crexent pertorbació relligiosa representada per la major estensió del cris-
tianisme, censor continuat de les grans immoralitats y concupiscències de
tota lley, a que s' havia entregat la societat romana. Pugna inevitable de cos-
tums que may podia ésser causa d' unió, ni de força.

A més, la proprietat apar acumulada en poques mans, aterrant la agri-
cultura y la producció. Lo qual portava al Estat a sostenir una immensa massa
de proletaris, que, consumint los aprovisionaments públichs, fomentava lo vici
y la ganduleria.

La unitat s' havia romput; 1' Orient pugna per separar-se del Occident, y

Ciutat üe Barcelona — F. Carreras y Candi i i i

mitg segle de revolucions, mostrant concupiscències de poder per tot ahont
s' alçava un brau o afortunat militar, promogueren en les províncies 1' esperit
regional, en tant que s' acostumaren a valdre-s d' elles metex.es y a no confiar*
més ab la Metròpoli, que esdevenia un factor inútil.

Les ciutats d' importància, com ja ho era Barcino en la Tarraconense, se
trobaren en lo cas d' aparellar-se a totes les eventualitats. Per ço, la Colònia
Favencia, volent marxar ab lo progrés, se llençà ab determinació, en la nova
ruta de prosperitat. Aprofitant la pedra apta pera construcció, començà a al-
çar muralles a son entorn, ab la pressa que les urgents necessitats de les lluy-
tes quotidianes exigia. Los grans carrèus procehints de edificacions arruna-
des, s' utilisaren en les cortines y torres de son potent amurallament, no ab la
perícia d' altres temps: les làpides mortuòries y votives, fragments d' estàtues
y de monuments, que, geyan escampats y abandonats com a conseqüència de la
devastació franca, serviren per obrar mur, prescindint de si eran ares votives,
recorts de família o mostres d' agrahiment al civisme dels hòmens d'Estat. Al-
gun edifici cremat que-s trobava en la nova periferie de la Barcino reedifi-
cada, com lo del carrer del Regomir, fou utilisat per complert, y tancat dintre
les filades de pedra dels murs: en altres Uochs, cases derrocades eran atraves-
sades de mitg a, mitg per la linia de la fortificació, com la que-s trobà en la ba-
xada de Santa Eulària (169).

L' amurallament de Barcino, quals derreres despulles són encara nombro-
ses en lo dia d' avuy, data d' aquesta nefasta època del segle III. Una altra
prova de que les muralles no són romanes dels primers segles, es la falta del
Pomcerium, que exigia lo Jus Pontijiciíim en la circumvalació de les ciutats
que prenían caràcter de colònies. Era de rúbrica, segons lo ritual etrusch, de-
xar un espay entre lo mur y les cases més properes, y altre espay al esterior
de les metexes, los quals se nomenavan Pomxria y se conceptuavan sagrats.
Dit espay, en les poblacions, que, com Tarraco, 1' han tingut, sempre més
s' ha conservat a travers dels segles en forma més o menys visible, segons
oportunament esplica Hernàndez Sanahuja (170).

I Ahont hi ha rastre del Pomaerium a Barcino? Ací, lluny d' axò, les
cases estavan edificades en lo meteix recinte amurallat, en lo qual hi havia,
en lo segle X, lo palau del Bisbe, lo dels Comtes, lo Vesçomtal y altres
edificis.

Nostra Ciutat, al refer-se, no cambià de lloch, ni desaprofità la distribu-
ció primitiva de la Colònia Favencia, seguint les quatre portes en los metexos
endrets que originàriament. D' altra part, per grossa que siga una destrucció,

(169) Veja-s més avant, p. 92.

(170) Historia de Tarragona, per Hernàndez Sanahuja, ab notes de Emili Morera: v. I, part II,
p. 109, 1 16 y 126.

ii2 Geografia general de Catalunya

may es total. Ni lo criteri de dotar a les ciutats de quatre portes, segons los
punts cardinals, tampoch sufrí modificació (171).

Les muralles del segle III, han sigut detalladament estudiades en la primera
meytat del segle XIX, per los arquitectes Joseph Oriol Mestres yjoseph Oriol y
Bernadet, en comissió de la Junta de Comerç de Catalunya. Lo millor resultat
coronà sa labor, detinguda y laboriosa, la qual ara se dificultaria una mica més
per la destrucció de que ha estat obgecte contínuament, la vella fortificació.

Lo perímetre de les muralles, segons lo resultat dels estudis de dits arqui-
tectes, era de 1.520 vares castellanes, equivalents a i.27o'56 metres. Axò do-
nava a la Ciutat una superfície de 149,840 vares quadrades o sían io3.588'32 me-
tres quadrats.

La Ciutat, en lo segle III, quedava circumscrita a la eminència del mont
Taber, en quals repèus s' alçavan les cortines dels murs, de tant en quant rom-
pudes per la linea avançada de les torres de defesa. Encara avuy s' evidencia
la seva àrea, contemplant la direcció de ses diferents taxades denominades del
Regomir, Lleons, Cervantes, Sobradiel, carrers de Ferran VII y del Call, y
baxades de Santa Eulària, del Bisbe, de la Canonja, de la Presó, de Jaume I,
del Cassador y de Viladecols.

Sorprèn, en algunes de nostres poblacions, la diferencia de criteri en desig-
nar los carrers que acusan forts desnivells. Mentres que unes los donan lo nom
de pujades^ en altres se-ls aplica lo de baxades. La causa se trobarà en la re-
lació que guarden dits desnivells ab lo centre de la població. Barcino lo tenia
en la cruilla de les dues principals vies, en lo fòrum, çò es la plaça de
Sant Jaume, que venia a ésser quasi bé lo cim del mont Taber. Per sortir del
centre y passar a la perifèria, forçosament s' havia de baxar. D' aquí que a di-
tes sortides y als carrers que s' hi formavan, s' hajan conegut sempre per ba-
xades.

No solsament los murs no presentan uniformitat de construcció, puix hi
han alguns trasts que acusan modificació o diferent estructura, sinó que les to-
rres, ara foren rodones, com les dels ànguls y portals, ara quadrades, com
les que profusament se distribuïren al llarch dels murs, a distancies regulars,
a manera de cossos avançats, evident iniciació dels més moderns baluarts.

Motivava la seva ordonació en dita forma, contrarrestar los atachs del
enemich ab 1' encreuament dels tirs de ballesta. Lo mur se construí ab mag-
nificència y riquesa com ho han demostrat los fragments pervinguts fins nos-
tres dies. La part forana la formaven grans carrèus adherits ab un fort ci-
ment, que, realiçada la adherència, quasi aquest material excedeix en resis-
tència a aquells.

(171) l'uerunt et civitatis por toc numero quatuor in tot Ídem mundi paries vergentes, vequo feri
omnes inter se spatio distantes, qua adliuc estant, et in ipsius peni civitatis umbilico viduntur». (Luci
Marineo Siculus).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

S' ha pogut comprovar la alçada del mur, que fou de n vares castellanes,
equivalents a 9' 19 metres, y sa gruxaria de 4 vares 1 peu y 6 pulgades, equi-
valents a 3'65 metres. Les torres tenían la metexa alçada de </i<; metres, una
amplada de 6 vares y 1 peu, equivalents a 5l29 metres y un gruix de 7 vares
1 peu y 6 pulgades equivalents a 6*30 metres. S' adelantavan tres vares o dos
metres y mitg, de la linia del mur y entre unes y altres hi havia un troç de
muralla de 1 1 vares 1 peu y 6 pulgades equivalents a 9*62 metres.

Es curiós veure com les muralles han servit de límit, no sols a la formació
de carrers, sinó a les distribucions de solars, de tal manera, que, una torra re-

/Auralla romana del seglç III

Planta y alçat de tres torres del antich palau reyal, derrocades en l'any 1837, en 1' edifici
de la Inquisició (carrer de la Tapinen'a)

dona que corresponia al àngul de Llevant, se troba formant part del perímetre
de cinch cases, en lo carrer del Hostal del Sol y baxadade Viladecols (172).

Importants foren los estudis arquitectònichs dels Srs. Mestres y Oriol, en
resum aprofitats per Pi y Arimon. D' ells n' han quedat set traces o mapes
fets ab escala d' una manera detallada, çò es: la planta general de la muralla;
la planta y alçat de tres torres del antich palau reyal, que passà a la Inquisició,
y se derrocaren en 1' any 1837 en lo carrer de la Tapinen'a; la planta y alçat de
les dues torres de la muralla, existents en una casa del carrer de Hasea, co-
rresponent a les lletres A B de la planta general; la planta dels murs perta-
nyents al Palau que. correspon a les lletres C D E de la planta general; la planta
y alçat de dues torres del jardí de les monges de la Ensenyança, que correspo-
nen a les lletres F H de la planta general; alguns detalls de fragments de cor-

(172) Veja-s la p. 47 de la obra de Torras y Oriol qual titol ve mentat en la nota 173.

Ciutat /• Barà .

1 14 Geografia general de Catalunya

nisaments ab que rematavan les torres de les muralles, y lo detall d' una
cornisa de la muralla del palau reyal, derrocada en 1837, a la Tapinería.

La relació del circuit de dites muralles per los carrers de la ciutat vella,
la prenem de Pi y Arimon: «A espatlles de la part esquerra de la porta del S.
començava la muralla, que, atravessant directament les cases d' En Llimona y
d' En Duran y 1' arch del carrer de Viladecols (les parets del dessota pertanyen
a dita muralla) passava a formar un àngul sortint ab una torra redona de la
casa d' En Bosch a la plaça dels Arriers (existexen fragments d' aquesta torra
y un tròç de mur). D'aquí, cambiant de direcció, anava a la antiga presó, com

Auralla romana del seglç Ml

■

Detalls de les cornises ab que rematavan algunes de les torre-, de les muralles,
segons los estudis fets per los arquitectes Srs. Mestres y Oriol

se veu al interior de les cases de la esquerra, seguia lo tròç hont avuy se tro-
ban les del carrer de Basca (en la casa nombre 11 hi ha una torra quadrada y
mur) fins a la meytat de la baxada del Caçador y venint dreta via al lloch hont
hi ha 1' arch de la baxada de la Llet (avuy Jaume I: 1' arch s' obrí foradant lo
mur) acabava en la Presó vella, ahont s' obria la porta del E. Defensavan
aquesta porta dues torres (la de la dreta cayguda en 171 5 y la de la esquerra
derrocada en 184S); de la esquerra ne sortia altra cortina de mur, que passava
per derrera les cases del carrer de la Tapinería, capella de Santa Agatha y
palau dels Comtes, per formar un altre àngul enfora ab la torra erigida en la
casa de la Canonja (part d' ella encara subsistent) y per la. plaça de la Sèu,
aprop de les escales que baxan a la Corribia, hi corria una cortina (conservada

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

ii5

en part en les cases dels canonges, Penitencier y Ardiaca) fins les dues torres
subsistents a la sortida del carrer del Bisbc\ erigides per guardar la porta
del N. que s' obria entre elles. Atravessava 1' endret hont avuy hi ha lo pal tu
del Bisbe (en qual jardí s' hi veu una bona porció de mur) y passant pèl mitg
de la actual església de Sant Felip Neri, fins a trobar una altre torra a la Casa de
Preveres del Oratori, que descrivia àngul enfora. D' aquest, lo mur se prolon-

f\uralla romana del segle III

Porta d' entrada del N. (avuy plaça Nova) ab los aditaments posteriors, segons existia

al començar lo segle xix

gava a la esquerra en linia dreta, dividia com per meytat la baxada de Santa
Eulària (al obrir la qual s' hi destruí lo mur que passava per les cases dels nom-
bres 3 y 7), seguia a espatlles de les cases del carrer dels Banys Nous y de les
del arch de Sant Ramon fins a trobar les dues torres de la porta del O., al
mitg del carrer del Call (en lo carrer del Call, nombre 3, existeix lo comença-
ment del arch de dita porta). Seguidament s' estenia per lo que fou convent de
la Ensenyança, 1' arch de la baxada de Sant Miquel (oberta travers de la mu-
ralla) les cases del carrer del Pou dolç, baxa a del Ecce Homo (passant lo mur
per 1' arch que hi havia en la desapareguda baxada) y Palau finint en la torra

1 16 Geografia general de Catalunya

que-s veya en la baxada del pati d' aquest edifici donant al carrer dels Escudc-
MerS) formant altre àngul sortint. D' aquell se-n desprenia un nou troç de mur
per 1' arch que s' observa al costat de la font del dit pati, troç que prolongat
en Unia recta, hauria anat a parar a la porta del Regomir\ mes no era pas axis,
sinó que-s trobava sense tancar, per haver-hi en aquest espay, un alcàçar o
ciutadela en cors avançat. De manera que, arrencant d' un punt proper al es-
pressat arch de la baxada, pròximament en direcció a la meytat de lo que era
escala del edifici, atravessava per 1' interior dels magatzems d' aquest, fins
a topar ab una torra, que encara subsistia al estrém de la casa en son jardí.
Trencava després a la esquerra, s' ajuntava ab altra torra del costat del arch de
la baxada dels Lleons, formava àngul enfora ab la torra de dintre una casa que
s' alça devant de la placeta del Regomir y acabava per ajuntar-se ab la torra
del arch de la espressada porta del S., ahont finia ab 1' alcàçar, la fortificació
del primer circuit de Barcelona (173)».

De la sumptuositat d' aquests murs en los seus bons temps, n' ha cantat
Ernolt Nigellus, poeta del rey franch Lluís lo Piadós.

La paulatina desaparició de tan vell monument (del qual bé se pot dir
que arrenca la prosperitat de Barcino mitjaeval, puix es la fita de sa restaura-
ció en lo segle lli) s' ha portat a terme d' una manera ràpida, en consonància
a la moderna manera de construir les cases particulars. Axis Piferrer se-n la-
mentava: «Las murallas, que no pudieron derribar la fiereza goda ni el ímpetu
sarraceno, vienen a tierra despedazadas, no siempre por la necesidad, mas à
menudo por la codicia; y dia vendrà, demasiadamente pronto, en que el anti-
cuario, el viajero, el hombre sensible à los ejemplos de lo pasado y estudiador
de ellos, en vano andarà buscando los restos de esa circunvalación por entre
nuestras revocadas casas. ^Tan renida està la necesidad de las mejoras con los
monumentos, que no pueda ella ceder lo poco que a su conservación con-
vé nga?»

Avuy se parla de practicar lo que Piferrer en 1830 insinuava, çò es,
1' agermanament de les millores de la Ciutat ab la conservació de ses preuades
despulles. Sabem, qué, ab motiu de la reforma de Barcelona, s' estudia poder
dexar en peu, importants fragments de la vella muralla, que, necessàriament
van a posar-se al descubert, al derrocar les cases que-ls amaguen.

Fortificada Barcino, en condicions de resistir qualsevulla sorpresa, alguns
anys després de la seva destrucció per los ira nchs, vegé venir la prosperitat que

( 173) Torres y Oriol, en 1906, tamhé procurà seguir los trasts de la muralla vella y torres encare
subsistents, fent-ne circumstanciada relació dels examinats en les cases del carrer de Basea nombres 4, 6,
8, 16 y 30; baxada del Caçador, S; pla^a dels Arriers, 4 y carrer de Lladó 13 y 15: Jupí, 1 y 2: Hostal del
Sol, 2; Viladecols, 5; Ataulf, 13; Call, 4; Santa Eulària, 3; Plaça Nova, y Canonja. (Barcelona Històrica
antigua y moderna. Guia general descriptiva é ilustrada, por Isidro Torres Oriol).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

117

atansà 1' Imperi, al ésser proclamat lo dàlmata Diocles ah lo nom romà de Dio-
cletianus. Restablerta la unitat per la força de les armes, la administració pú-
blica sufrí notables mutacions per 1' ideal renovador del Emperador, lill logrà
portar a terme, la divisibilitat del govern en la llarga estensió dels dominis de

Roma, sense que tor-
/"Vuralla romana del segle III . ... .

nes a perillar la seva

unitat, consolidant de
una manera compler-
ta, aquesta obra ini-
ciada en lo segle III,
per Claudi y Aurèlia.
Mes Dioclecià obre
de nou la guerra relli-
giosa, quins antece-
dents polítichs y cau-
ses particulars són del
major interès.

Los cristians ab ses
idees innovadores y
desprendiment com-
plert que mostravan a
tot lo del món, es-
devenían, a juhí dels
Romans, nou fautor
de la debilitat general
per llur constant opo-
sició a la societat en
que vivían. Allunyats,
cada vegada més, dels
pagans, malehint les
seves festivals relli-
gioses y fins rebutjant-
ne los honors civils,
se presentavan com indiferents a la invasió dels barbres, que prous vegades
assenyalavan com la justicia de Déu.

Los rescriptes contra dels cristians s' inicían lo 24 de Febrer de 303, ma-
nant derrocar esglésies, cremar los llibres del culte y confiscar los cementiris
y altres llochs sagrats: los qui rebutgessen sacrificar, serían notats d' infàmia
e incapacitats pera los càrrechs públichs.

Successius decrets aumentaren encara lo rigor, durant vint anys. Opi-
nan los historiadors romans que la seva aplicació fou mòlt diferent segons
les Províncies, en tant, que, a Itàlia y a Hispània, les víctimes foren

Ciutat rie Barcelona — 30

Clixé Sarasot y Missé
Les torres de la porta del M. de la muralla romana en son estat
actual, a la entrada del carrer del Bisbe

Geografia general de Catalunya

poques, y mòlt nombroses al Egypte y províncies del Orient. Eusebi, al
recapitular los pastors de la Església morts en aquella era de màrtyrs, hi con-
signa tant sols nou bisbes. Xifra petita, quan tants cents se-n comptavan en
lo món romà y no desconexía llurs persones la administració imperial.

Emperò la megalosis que nos ha dominat en aquesta matèria, propendint
a forçar la nota perseguidora, ha suposat que, en la barriada de nostra Ciu-
tat coneguda per Sants, lo paganisme immolà no poques víctimes cristianes,

en tant, que per allí s' hi han de trobar sepulcres ro-
mans. Laporta ja ha fet present, no tenir fona-
ment plausible tal asseveració ( i 74).

Axímeteix y per igual deformació històrica,
s' ha pretès, que, les velles conduccions
o mines soterranies, existents desso-
ta lo paviment de la església dels .Sants
Just y Pastor, fossen veritables catacum-
bes (175). Al ésser esplorades vegeren
que-s tractava d' una mina antiga, qual
utilitat ha quedat indeterminada,
però demostrant-se que res hi
havia que pogués denotar la
presencia de enterraments cris-
tians. En mòlts endretsdel mont
Tàber, com v.g. a Casa la Ciutat,
a la Audiència, etc, s' hi han tro-
bat també semblants fragments
de mines, que, axis podían ésser
romanes, com tractar-se de les
més modernes fovces, a que tanta
aiició mostrà la poliorcética de
la Edat Mitjana, en nostres po-
blacions murades y castells.

Durant lo regnat de Dioclecià, determinats autors afírman hi hagué a

Clixé de Narcís Cuyàs

Torra alçada en lo segle xiv demunt la muralla ro-
mana, entre lo carrer de Basea y la placa de Sant Just

(174) Jacinto Laporta, Noticias históricas de Sans, treball premiat per 1' Ateneu de Sants (La
Ihistracid Catalana, v. XI, p. 46.)

(175) «A la iglesia parroquial de San Justo atribuyen sus l'eligreses toda la glòria y anligüedad
pròpia de la primitiva Sede de Barcelona. En su àrea, dicen, estuvo el cementerio de los màrtires, y la
cripta ò iglesia subterrànea de los primitivos fieles, sobre la cual se edifico en tiempns mas paciricos la
única iglesia Barcinoncnse, Sede de los Obispos en ambas épocas. Prueban esto con la deposición de
testigos en un proceso actuado en esta cúria eclesiàstica à 12 de abril de 1346; y con no sé què cabida-
des subterràneas que hallaron en 1723 al tiempo de abrir una sepultura para el clero. Apoyan lo mismo
con la autoridad de Tomich (Cotiq. de Ca/al., cap. 2ç) y de Carbonell (foi 48). Anaden que enviando
no sé que Obispo de Barcelona à Roma a no se que embajadores para que trajesen de allà reliquias, les
respondió no se que l'apa: Volved d buestra pàtria, tomad titrra del pavimento de San Justo, expri-
midla, y saldrà sangre de màrtires. V lo bueno es que asi se hizo y se lleno una redoma; però no pa-
rece. Esta y otras antiguallas se predican l'recuentemente en el púlpito de esta iglesia en obsequio de sus
parroquianos. jOjalà se dijeran igualmente en obsequio de la verdad!» Axó s' escrivia en 1' any 1803.
(Villanueva, Viaje literària, v. XVIII, p. 157. 1

Sant Sever, bisbç dç Barcelona

t\7(

>//<[

fjSl 4C i/ctà'/ihVM*! í/c <>'- <\rrc:o Ofófo </e c

1 i t/Um/e(b/vzn.A 7i>, n/'irl< /iv( '". e/im(:o(lriH•fíif/i<v\vt f/n/t Ji/V>u^MíwH\r/Miin/i<-/m<iitiiio-

i|U • V '/Í'M *- _■ ._ ,-..;

Martyri de Sant Sever y companys màrtyrs en lo Castro Octavià (Sant Cugat del Vallès).
Grabat tret d' un dibuix del artista català Antoni Casanovas, en 1785

i2o Geografia general de Catalunya

Barcino un bisbe nomenat Sever, mentres algun com Domènech, lo situan
en la època de la dominació visigoda suposant-lo mort en 480, regnant Eurich,
y altres, inseguint lo document apòcrif del 1405, diuen morí més tart, en
la propria dominació, o siga en 608. Aytal contradicció no es la única obser-
vada en la historia de dit prelat, al qui se diu sempre màrtyr de la fè, tant si
visqué en lo segle III, com en lo VII (176).

La causa es faltar document incontestable que establesca la vida del nos-
tre bisbe, sense donar llocha controvèrsia. Tota vegada que lo pergamí, que,
en 1405 se deya trobat dintre lo sepulcre del Sant y assenyala 1' any 608 com
de sa mort, resulta falt de tota autoritat (177).

(176) *Muy controvertido anda todo lo que pertenece d San Severo: pues no solo discrepan los
autores sobre el ticmpo, si fué el de los Gentiles, si el de los Godos; si padeció por pública, ó particular
persecución; si fué uno, si hubo dos, etc, sinó que en nuestros dias ha salido a luz la novedad de que
no hubo en Barcelona Obispo San Severo, pues el celebrado aquí solo fué Obispo en Ràvena, mal creído
de Barcelona. Contra esta novedad escribió el P. Mateo Aymerich, jesuita, y después mas n.erviosamente
el R. P. Dr. D. Jacobo Caresmar. del sagrado Orden Premostratense, en un docto libro sobre este asunto:
y aunque se hallan espècies de que algunos confundieron al Santo de Barcelona con el de Ràvena, atri-
buyendo al de aca sucesos del de Itàlia; no prueba eso que no hubo en Barcelona Obispo San Severo
porque muchas veces vemos atribuir à un Santo las cosas de otro, por mas conocidas, sin que de allí se
infiera que no hubo mas que uno: v. g. d San Fulgencio Espanol, le atribuyeron algunos lo que solo
convino al Africano, 3r no por eso deben apliearse al de Espafia, porque hay varias pruebas de la dife-
rencia entre los dosi .

«Así, aunque ;i San Severo de Barcelona le aplicasen algunos el que fué Tejedor, casado y la apa-
rición de la Paloma sobre la cabeza (sucesos del de Ràvena) no excluye esto, que hubo acà un' obispo
del mismo nombre, però diverso en realidad, ó bien porque se muestre no ser propios del de Barcelona
las cosas. tomadas del Ravenate; ó por convèncer con otros medios la diferencia: y esto es lo mas breve y
mas seguro: y se declara por el medio de que siempre ha venerado Barcelona d un San Severo como
màrtir: y nadie aplica cl martirio al Tejedor y casado de Ràvena. Son, pues, diversos en realidad, aun-
que algunos les acomoden unos mismos sucesos». (Florcz, Espaiia Sagrada, v. XXIX, p. 52.)

Los P. P. Jesuites de Bruxelles, coneguts ab lo nom de Sociétt des Bollandistes, estudien nostre Sant
Sever. I.a seva opinió es de mòlt interès, per no estar subgecte als prejudicis de campanar, que tant perju-
dican los estudis agiogràfichs practicats dintre la propria localitat. Mòlt nos hauria plagut poder-la co-
néxer al escriure les presents ratlles.

(177) «Unos sefialan el tiempo de Diocleciano, y otros el de los Godos: però debe advertirse que la
primera sentencia tiene à su favor la mayor parte de nuestros escritores, que convienen en que padeció
en la persecución de Diocleciano. Así el Catalogo I de los Obispos: así el Breviario antiguo de Barce-
lona con Santorales Mss.: así el de Mallorca: así Carbonell en su Crònica (fol. 209J: Don Lorenzo Padilla:
Juan Vaseo Trugillo: Garivay (L. 7, c. 44): Morales (L. 10, c. 4J: Marieta (cap. 23): Villegas: Boades
(lloreciò d la entrada del siglo quince, citado y requerido de Tristany en la Corona Benedictina, pàg. 290)
y otros».

«El motivo de atrasarlc al ticmpo de los Godos, parece fué un pergamino hallado en el sepulcro del
Santo, al tiempo de trasladar sus Reliquias de la Iglesia de San Cucufate d la Catedral de Barcelona en
el afio de 1405, de orden del Rey de Aragón Don Martín, como después veremos. El pergamino estaba
escríto en letra tan antigua, que por tal, con dificultad se podia leer, como afirma Pujades. Leyeron al
fïn lo siguiente: Iste Severus Barchinonensis Episcopus et Martyr sanctissimus fuit, atque marlyrio
coronat us est octavo Idus Novembris anno Domini sexentesimo oc tai 0, cujus corpus requiescit octavo
Milliario ab urbe BarchinonenH hi toco qui dicitur Oc/aviant in monasterío S. Cucuphatis. Iste fuit
untis i'v i II is sepluagitita Episcopis qui Legtm Gothicam in Hispaniam condiderint. Así Pujades
(L. 6. c. 31, f. 283): y este ha sido el principio de poner al màrtir San Severo en tiempo de los Godos,
y de que los falsos Cronicones introdugesen dos Santos de este nombre: uno en tiempo de los Romanos
v otro en el de los Godos, porque vieron en los Autores cosas que no pudieron acomodar d uno solo». —
(Espaiia Sagrada, v. XXIX, p. 56).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

I 2 I

Sant Aedi

Florez, ab la perspicàcia que-l caracterisa, ha assenyalat, en comprovació
de la existència del Severa Barcino, la circumstancia de son mart) ri, la data de
sa mort, que creu fora de. tot dupte, ocorreguda lo 6 de Novembre y unes re-
líquies mortals propries d' aquest, diferents de les relíquies del Sant Sever
de Ravena. Que la llegenda del derrer Sant haja passat al barcinonense, no es
prou argument per combatre la seva existència.

Ksperàm resultaran convincents, les proves de Florez, als Bollandistes,

que consagran bona part
.de sa activitat a aclarir
les vides obscures d' al-
guns sants, y derrera-
ment han posat sa aten-
ció en nostre bisbe y
màrtyr Sever.

Fot lo que se sab
del pagès Sant Medi, ve
recopilat en una obreta
del segle XVIII, de la que
copiàm lo més sobresor-
tint (178).

«Sant Ermiteri vul-
garment (en Castellà,
Emeterio) dit Sant Me-
di, fou segons se creu de
nació Cathalà natural de
un territori» «a la altra
part de la montanva de
Coll-Serola, en una Vall,
camí del Monastyr de
Sant Cugat.» Esplica
com passà per allí Se-
ver, fugitiu, anant-se-n al
Castell Octavià, y enco-
menant a Medi «que si
preguntavan per ell, que
los digués lo lloch ahont
lo trobarían. Dit axò, obrà Deu, per gran ditxa del pagès, una famosa mara-
vella y fou, que en un instant cresqueren y floriren les faves que acabava de
posar a la terra.

Clixé de Joan Castellvell

Capella erigida en la vall de sota lo eoll Cerola, ahont la tradició
suposa hi estava sembrant lo pagès Medi al passar S. Sever.

(178) Lo Pagès Sani del Vallès gloriosissi/;, martyr y ditxòs cathald Sani Mai/': sa vida mira-
cles y martyri escril fer lo V. P. Fr. Antoni Vicent Domènech, etc, v vertit del idioma Castellà al Ca-
thalà per Pere Rares, etc. (Barcelona, 17331.

Ciutat de Barcelona— 31

i22 Geografia general de Catalunya

«Arribaren, puix, los perseguidors dels Christians y demanant a Medi per
lo Bisbe de Barcelona, respongué, que per allí havia passat quan sembrava
aquelles faves y los declarà lo lloch ahont lo trobarían. Los Ministres
crehent, que se burlava de ells, mirant les faves crescudes y florides, conside-
rant que era Cathòlich Christià, lo prengueren y lo feren anar ahont era Se-
ver; y al trobar-lo lo prengueren també y los portaren al lloch dit, que estava
cerca. Aquí los feren molts martyris y entre altres los acotaren fortament ab
corretges capsades de plom; y perseverant constants en la confessió de la Fè
Cathòlica, a Sant Sever li clavaren un gros clau en lo cap y a Sant Medi lo
degollaren.

«Los Christians vehins al lloch del Martyri prengueren los Sants Cossos
y los sepultaren en una Capella, que estava allí cerca y després per successió
de temps fou trasladat lo cos de Sant Sever al Monestir de Sant Cugat. Però
lo de Sant Medi no sabem ara ahont es.»

«En lo Monestir de Sant Cugat se troban dos íaves grosses y negres les
quals tenen entre les Relíquies y segons se creu, són de les de .Sant Medi».

La major discordancia d' opinions hi ha sobre la existència de Santa
Eulària, filla de Barcino y habitant en una casa de camp no lluny de la Ciutat,
qual Santa se creu crudelment martyritzada durant lo regnat de Dioclecià, en
1' any 304. La controvèrsia tinguda en lo segle XVIII y que donà motiu a la
publicació de la voluminosa obra de Ponsich y Camps (179), està mòlt lluny
d' haver-se acabat. La passàm per alt, puix no es aquesta, oportunitat d' en-

(179) Bamón de Ponsich y Camps, en lo pròlech de la Vida, martyrios y grandezas de Santa
Eulària, lii ja, patrona y tutelar de la Ciudad de Barcelona, con las pruebas que convencen ser dis-
tinta de li de Mérida (Madrid, 1770), esplica la causa de publicar son llibre, que l'ou la de saber «que
alguno de los Literatos de Espaiia, opinaba no haber existido sinó una Santa Màrtyr Eulàlia y esta de
Mérida». Poques ratlles després diu Si hubo alguna discrepància entre los AA. procedida de la casi uni-
formidad de las dus Eulalias Emeriiense y Barcelonesa, asi en la edad, como en la persecución y los
Martyrios, se reconoce de tres à quatro siglos d esta parte y aun parece que mas consistia en confundir
inocentemente lo que era peculiar de una, con lo que era privativo de la otra».

L' interès de la obra d' En Ponsich, més que en la seva crítica personal, defectuosa, està en lo apèn-
dix de documents comprovatius de la existència de Santa Eulària de Barcelona, entre los quals, 1' liymne
de Quirze sembla de major autoritat. Resulta tret d' un breviari moçarabicli, y per tant escrit en temps
mòlt llunyà del en que se suposa escrit, per Quirze, ço es, lo segle vil, havent atravessat èpoques tan
assenyalades per llurs documents apròcrifs, com són, los segles que van del ix al xn.

Consultat per nosaltres 1* eminent agiograrista belga Hipòlit Delahaye S. J. si la opinió de la So-
ciété dei ■ Hollandistes, al publicar la vida de Santa Eulària de Mérida, en lo volum destinat als sants
del mes de Desembre, seria modilicant 0 refermant, lo criteri dels seus antecessors sentat en lo mes
de Febrer, donant com a certa la existència de Santa Eulària de Barcelona, respongué lo següent,
en data del 18, 111, 06: «Le volume de Décembre ou serà traitée Ste. Eulalie de Mérida, est loin de
étre pret, et nous ne songeons nullement à le terminer d'ici à peu de temps. Mais je crois pouvoir vous
diré, qu'il n'est nullement probable que l'on s'y prononce en faveur des deux saintes Eulalies. Pour ma
part, je suis persuadé qu'il n'y en a qu'une seule, et je n'ai trouvée aucun bon argument pour la dedou-
hler. L'argument que l'on pourrait tirer de l'hymne publié par Ponsich y Camps, n'est pas tres solide,
et montrairait simplement que le dedoublement est assez ancien. Pourtant, j'avoue que la question d'au-
tenticité de cette pièce meriterait d'étre examinée.»

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Canui

' 23

trar en llargues disquisicions històriques, sinó en ier un resum cl' opinions que
done de moment alguna orientació.

L' eminent jesuita català, Fidel Fita, ha estat, en certa manera, qui més
s' ha ocupat en defensar la existència de nostra Santa Eulària en temps con-
temporanis (180) y una de les seves derreres manifestacions, donà motiu per-
què 1' historiador belga Hipòlit Delahaye respongués axis (181): «Les agio-
graphes espagnols en distinguent deux, a peu pres contemporaines et qui ont
sensiblement la mème legende, la cèlebre Eulalie de Mérida chantée par Pru-

Santa Eulària barcinonense

Escenes del martyri de la Santa, que figuran en dos dels plafons del cor de la
Catedral de Barcelona, trevall degut al esculptor aragonès Vilar, en 1564

dence et Eulalie de Barcelone. Jusqu'ici on n'a produit aucun argument pro-
bant pour la distinction de deux saintes homonymes»... «Jusqu'a ce qu'on
démontre le contraire, je continue à tenir pour la grande, l'unique Eulalie de
Mérida.» Es dir, que, Delahaye, creu no s' ha demostrat satisfactòriament la
existència de Santa Eulària barcinonense.

Lo desdoblament dels Sants, ha sigut un fet de sobres posat en evi-
dencia: a Itàlia d' un sol Sant Mercurial, n' han arribat a formar tres (1' hu del
any 130 al i56, altre del 359 al 406 y altre del 422 al 45o), y Sant Rufdo fóu
semblantment desdoblat (hu d'ells alemany, consagrat perSt. Pere, 1' altre

(180) F. Fita S. J. Santa Eulàlia de Barcelona. Una de msbasilicas en elsiglo V (Bolttin de la
R. Acadèmia de la Historia, v. XLIÜ, p. 250).

(181) Analecta Bollandiana de Bruxelles, any 1904, v. XXIII, p. 346.

124 Geografia general dr Catalunya

ateniense, tramés a Forlimpopoli per lo papa Damàs) com demostra ab gran
erudició 1' escriptor Lan.7.oni (182).

Donchs encara al Rosselló lo cronista Hausbert (Bernat de Llupià) tractà
de fer creure, en la segona meytat del segle XV, que, Santa Eulària, venerada
a Elna, era diferent de les de Mérida y de Rarcino, y martiritzada en 1' any 202
a Ruscino. Seguiren mantenint la propria opinió Fortaner y també Campagne,
provant derrerament Alart, tractar-se de Santa Eulària de Mérida qual culte
prengué molta volada al Rosselló (183).

La llum de la crítica ha de declarar faltades de fonament y per tant
apòcrifes, lo sens fi de falses tradicions e histories difundides per la nostra
Ciutat, tant sobre la casa payral de Santa Eulària a Sarrià (184), com sobre la
determinació del lloch ahont sufrí torment, çò es, la baxada de Santa Eulària,
y a més les de sa crucificació en la plaça del Pedró, de la immovilitat del cors
sant al passar per la actual plaça del Àngel y trasladar-lo de Santa Maria a la
Catedral, d' haver cegat una princesa o reyna que-s feu obrir lo sepulcre
de la Santa y pretengué veure son cors incorrupte, d' haver pertenescut a la
propria donzella màrtyr dos sepulcres cristians del segle IV, dels quals tracta-
rem més avant etc, etc.

Eulària nos condueix a parlar de Santa Julià a qui alguns autors,
com v. g. Boades y Pujades, fan referència suposant-la amiga y companyona
d' aquella Santa fins en lo martyri. Tot quant se haja referit de sa existència
no està gens fonamentat.

A la època que-ns ocupa pertanyen encara altres sants que guardan re-
lació estreta ab nostra Ciutat, com los cònyugues Fileto y Leda, Olimpi, Cu-
gat, Juliana, Semproniana y Anastasi, a cada hu dels quals anirem presentant
breument.

Los falsos Cronicons de Dextre y Liberato, lo Dr. Joseph Català, a mit-
jans del segle XVII (i85), Bonaventura de Tristany en lo segle XVIII (186) y
algun altre autor, han volgut afermar la crehença d' existir Sant Fileto y Santa
Leda, barcinonenses, pares de Santa Eulària. L'entusiasta Ponsich y Camps,
combat rodonament aquesta invenció, que baix cap punt de vista pot aguan-
tar-se. Copiarem de Tristany lo ridícol argument en que la rahonava:

(182) F '. Lanzoni, 5. Mercuriale vescovo di l•'orli nc/la tegeuda e nella storia (Rivista storico-
critica delle scienze teologiche, any I, 1905. p. 490).

(183) Revista de la Asociaciòn Artístico-arqticoldgica barcelonesa, v. I, p. 370.

(184) Es completament gratuïta la afirmació que arrenca del segle xv de que fós a Sarrià la casa
de Santa Eulària, segons ja tinguérem ocasió d' esposar més per estens en altre treball nostre {Notas
ilistóricas de Sarria por Fran'cisco Carreras y Candi, Barcelona 1901, p. 55). Los vehins de Vilapis-
cina, aduhexen ésser en son terme, ahont estigué edificada dita casa o proprietat rural, fonamentats en
la remota erecció de la seva capella, dedicada a Santa Eulària de Mérida.

(185) J. Català: Vida y martirio de Santa Eulària, Barcelona 1642J.

( 186) Bonaventura de Tristany, de la R. Audiència de Barcelona, mort en 1714, dexà un Ms. titu-
lat Historia de la vida v prodigiós de la invencible xpurisima lirgen barcelonesa Santa Eulària, que
possehía la biblioteca de! convent de Caputxins de Barcelona y avuy s' ha perdut.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

I2.~>

«Sea para total prueba y evidencia (habla de que San Phileto, v Santa
Leda fueron padres de nuestra invicta Màrtir) la de un Quadro que hay en una
de las piezas de la casa de esta Excelentísima Ciudad, en que estan pintados
los Santos Catalanes Barceloneses para mayor lustre de Barcelona, y entre
ellos esta pintado San Phileto, con la insígnia consular, y su mujer Santa
Leda; pues à no ser así, no se hubiera permitido: y se ignora que haya habido

Sant Cugat

mmmmvmmm^ wsmmi&Mgm&^Mmï

Urna del segle xm al xiv figurant diferents escenes del mart}'ri del Sant, quc-s conserva en la
parròquia de Sant Cugat del Rech de Barcelona, procedent de S. Cugat del Vallès

otro Cónsul, ó Conseller Santo, y que lo fuese de Barcelona, sinó San Phileto,
particularmente en parte pública donde està colgado el dicho Quadro, con
que se puede decir que en Barcelona es corriente esta opinión, y hasta ahora
no se sabé, que haya habido quien haya contradicho à dicha pintura, etc.»

No té pas més fonament la existència d' un Sant Olimpi, bisbe de Bar-
cino, que correspondria al regnat de Dioclecià, tota vegada que se 1' indica
com a successor del bisbe y màrtyr Sever.

Es lo cert, que, al començar lo segle IV hi hagué a Hispània un bisbe no-

Ciutat de Barcelona— 3l>

i jí> Geografia general de Catalunya

menat Olimpi, tingut en fama de santetat y del qual ne parla Sant Agustí (187)
però sense que puga justificar-se quina església presidia: «Yo no sé si corres-
ponde à Barcelona (diu Florez). Però esta nos ofrece entrada, por cuanto des-
pués del martirio de Sant Severo, no se ha descubierto hasta ahora el nombre
del obispo que ocupo la Sede desde el 306 en adelante. Por este tiempo corres-
ponde el Santo y famoso obispo espanol Olimpio. Anade à esto que en Bar-
celona ha perseverado voz de que tuvo un obispo llamado Olimpio, como se
vé en los catalogos de Jerónimo Paulo y en Pujades, donde suena el obispo
Olimpio, obispo de Barcelona: però no bien instruídos del tiempo, le ponen
al fin del siglo IV confundiéndole con Lampio, sucesor de S. Paciano».

Que no són bones aytals rahons ho dexa manifestat Aymerich, al escluir
a Sant Olimpi, del catàlech dels bisbes de Barcino. (Vegis la nota i55).

També s' indica a la metexa temporada, a poca diferencia, 1' apresonament
y mort violenta, en los volts de Barcino, d' un foraster africà nomenat Cugat
(Cucufas, Quoquofas, Citeu/ans, y Cocovaius), a qui ensalça lo poeta Aureli
Prudenci Clement (348-405) ab estes paraules:

«Barciíwn claro Cucufate Jreta
Surget, et Paulo speciosa Narbo (188).»

En la relació de la vida de Sant Cugat, que publicà Florez, s' hi veuen
no pochs detalls, que acusan la deformació històrica denominada dramatosis
per Benigni. Despullada de lo accesori, trobàm en síntesis, que, dos germans
nomenats Cugat y Feliu, vingueren de Scilitana, població del Àfrica. Eran
ardents cristians y se dedicavan a la predicació. Aquí se dividiren: Feliu partí
a Gerunda, y Cugat, que restà a Barcino, fóu pres per los pagans y decapitat
en un lloçh, que, les actes de Surio denominan Tiaiius y lo gòtich de Cer-
denya Obliano, creyent Florez correspondre al Castrum Octmnano, avuy Sant
Cugat del Vallès. No conexèm cap estudi crítich sobre la vida de dit màrtyr.

S' ha continuat també com propries d' aquesta temporada, la existència y
martyri de dues santes de la comarca layetana, companyones de Sant Cugat,
designades ab los noms de Juliana y Semproniana.

Es mòlt insignificant lo que d' elles se sab; suposa Boades (189), que foren
naturals de la Ciutat Freta (Mataró), mentres que Domènech, tot y escriure dos
segles més tart, diu se desconeix sa pàtria y que se les creu de la Tarraconense,
puix no se llegeix en lloch hont se tracta de Sant Cugat, que vingués del
Àfrica acompanyat de dues dones (190).

(187) «El reputarle San Agustín como Varon de gran glòria en Christo esprueba de su fama en
santidad y por eso le coloca en la clase de Santos, Bienaventurados Sacerdotes y Doctores, à quienes las
Iglesias veneran como Santos: Sancti ac beati, et in divinonan eloquiorum pertractatione clarissimi
sacerdotes, Irenteus, Cyprianus, Reticius OLYMPIVS, Hilarius Ambrosius etc.» (Florez, Espaha
Sagrada, v. XXIX, p. 79).

(188) Peristephanon; Himnus IV, vers. 33 y 34 J. P. Migne, Patroloçía latina, v. LX, col. 363.

(189) LUbre dels feyts darmes de Catalunya etc, (edició Aguiló) p. 43.

(190) Historia general de los santos y varones llustres en santidad del principado de Cataluna,
(Gerona, 1630) p. 140.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

Santes Juliana y Semproniana

Boades, que suposa haver trobat la historia d' aquestes Santes en un lec-
cionari de gran antiguitat, no té per convenient esplicar-la. A Domènech
sa diligència li permeté solsamente esbrinar, que foren companyones de Sant
Cugat y presenciaren lo seu martyri: «esto que vamos diziendo està pintado en
un retablo antiquísimo del dicho monasterio donde las Santas estan mirando
como S. Cucufate recibe martyrio. Y en otra pintura antiquíssima, es a saber,

en vnas planchas de plata, donde es
grauado el martyrio del mismo màrtyr
esta pintado como las dichas Santas
Semproniana y Juliana le dan sepultura.»
Proves tan dèbils, no poden dexar
satisfets als crítichs, a despit de lo mòlt
que s' han esforçat en pretendre lo con-
trari, escriptors mataronins (191).

D' un Sant Anastasi apòcrif, marty-
ritzat en lo Territori de Barcino, fà re-
lació Boades: «També en la ciutat de
Betulonia, prop Barcelona e de
Ciutat Freta, pres martyri lo be-
nauenturat Sant Anastasi natu-
ral de Leyda, ab setanta cora-
panyons seus, que tots eran de
la milicia e hosts del emperador
Dioclecià.»
L' ilustrat crítich Gayetà Soler ne tracta mòlt per menut, provant sobra-
dament, que, «ni Lleyda ni Badalona, poden gloriar-se de ser, ni-1 breçol, ni
la tomba, de St. Anastasi» (192).

Santes soterrant lo cors del màrtyr Cugat segons apar

en la cara posterior de la urna del segle xm al xiv, del

monestir de Sant Cugat del Vallès, rcproduhida en

la p. 125

f;M

llit

Sarcòfach cristià del segle iv, suposat de Santa Eulària, existent a Santa Maria de la Mar,
hont serveix de pila baptismal

La aparició de dos sepulcres cristians del segle IV, ha fet néxer la opinió
d' haver sigut destinat, quiscún d' ells, a contenir lo cors de Santa Eulària. Lo

(191) Veja-s Pellicer y Pagès com glosa aquests arguments en Estudiós histo'rico-arqueolo'gicos
sobre lluro.

(192) Badalona; monografia històrich-arqueològica, per Mossèn Gayetà Soler, Pvre. p. 59.

128

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

més senzill, compost d' una sèrie de li nies curves paraleles, serveix en la ac-
tualitat de pila baptismal a la església de Santa Maria de la Mar (193).

L' altre té major interès per les esculptures de que va ornamentat, similars
a mòltes de les aparegudes en diferents ciutats del món llatí.

Dels tres motius en mitg relleu, que ocupan lo frontis del sepulcre, lo
de la esquerra figura a Sant Pere quan es conduhit a la presó: lo del mitg a
una imatge de la Verge simbolisant la relligió y pregant per lo difunt y lo de
la dreta Jesuchrist tornant la vista al cechde Bethsaida (194).

La repetició dels motius esculptòrichs es la característica d'aquests sepul-
cres christians. Botet y Sisó forma un quadro sinòptich del nombre de vega-
des, que, un meteix tema apar desenrotllat en 103 sarcòfachs de Roma, 83 de
Arles y 22 d' Hispània. La presó de Sant Pere es hu dels temes més repetits,
trobant-lo 34 vegades a Roma, 5 a Arles y 6 a Hispània.

En 1786, Bosarte visità dit monument (195) conservant-se «en una pequefia
Hostería, que tiene la insígnia del sable en una callejuela que sale acia el Rec

Sarcòfach cristià del segle iv, suposat de Santa Eulària, existent en lo Museu de Santa Àgata
(M. P. B.), proprietat de la Acadèmia de Bones Lletres

y esplanada de la Ciudadela. De poco tiempo a esta parte la ha mudado el
Beco (que así llaman aquí a los que tienen este trato de pequenas hosterías)
del lugar donde estaba antes, que era en el patio; y la ha hecho subir a un
corredor estrecho, que dà à el mismo patio, y allí està encaxada en la pared
junto a la bomba del agua: el tabernero la ha hecho limpiar, però la limpia-
dura ha sido tal, que se ha llevado los aforros. De modo que lo poco que
valian en razon de escultura, las figuras, se halla en un estado miserable.»
«Don Pedró Montana, Director de Pintura de la Escuela del Diseno, Acadé-
mico de la de San Carlos de Valencià, me ha dicho ser aquí persuasión demu-
chos Eruditos que este fué el Sepulcro de Santa Eulàlia. No es del todo inve-
rosímil esta espècie: pues aunque sea ya muy difícil o imposible proballa;
però se puede admitir sin violència, que aquí se hayan depositado los cuerpos
o reliquias de algunos Màrtires de aquel tiempo».

(193) Memorias de la R. Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona, v. V; article de Botet y Sisó,
p, 120, 140 y 150.

(194) A. Elías de Molins, Catalogo del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, p. 1 12.
(195Ï Disertaddn sobre Ics monumentos anfiguos etc, per Isidor Bosarte. p, 61.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 129

Posteriorment al any 1831, la Acadèmia de Bones Lletres, pogué obte-
nir-lo per lo seu museu, depositant-lo al de Santa Àgata.

Fets de gran importància succehexen al Imperi després de la abdicació de
Dioclecià (304) que trasmudaren 1' ordre general, ab lo triomf del cristianisme,
durant lo llarch regnat de Constantí (306-337). La Uivertat de cultes, que ca-
racterisa los primers anys d' aquest Lmperador, afavoreix la propaganda cris-
tiana. Romp del tot ab lo paganisme son famós edicte del 313.

La descentralisació segueix com a norma de les innovacions administrati-
ves de Constantí. La autonomia provincial avença estraordinariament. Sor-
prèn veure, en 331, que s' otorga a determinades províncies, 1' ús de la co-
rona, en llurs insígnies, com si esdevinguessen veritables regnes.

Ab tanta mutació d' idees, los municipis començan també a evolucionar
en lo segle IV, si bé no tocant per çò, a lo fonamental de la seva constitució.

La ciiria nomena tots los oficis municipals, elegeix los duumviri o qua-
tiíorviri encarregats d' administrar la justicia y també decuriones o concellers
que cuydassen de la part econòmica. Formavan la cúria los principals pro-
prietaris, y exercia sa tutela demunt tota la administració comunal. Ells ga-
rantían, ab sa persona y bens, la tributació que exigia anyalment 1' Imperi a
les ciutats. D' aquí que fos son interès fer-hi entrar lo major nombre de per-
sones, per ésser més a compartir la responsabilitat. Era tendència general re-
fugir lo càrrech, arribant-se a abandonar terres y fins mudar la residència per
evadir-lo.

La administració eclesiàstica consegueix desenrotllar-se a tot plèr dintre
de la civil. Les ciutats tenen son prelat especial y alguns capellans per la di-
recció relligiosa. Lo prelat comença essent un càrrech eminentment popular
fent-se sa elecció per lo poble. Segons Sant Pau, no podia elegir-se bisbe a
qui tingués fills viciosos o inobedients (196). Generalment la persona elegida
per bisbe, sortia de la clerecia: però també fou elet, lo mer ciutadà o militar
distingit, com St. Germà d' Auxerre a les Galies. Ab mòlta freqüència se-ls
nomenava defensores^ càrrech civil, que responia a les necessitats econòmi-
ques d' aquella època, puix, entre altres coses, vetllava, per reduhir la con-
tribució imperial, protegint al poble de les exaccions dels oficials del govern,
etcètera. ( 197) .

Lo prelat al vigilar lo bon estament de les costums, y reformar la so-
cietat pagana, obtingué se reconegués a sa labor cert caràcter polítich.

D' aquest temple apar serían los bisbes de Barcino, en lo segle IV. No ho
dihèm per Pretextat, que visqué en 1' any 347, puix d' ell sols se pot constatar
saindubitable existència, sinó per son successor, Pacià, qui ja ocupava nostra

(196) Epístolas selectas de el màximo Doctor de L• Iglesia .S,;« Gerónimo, epístola VI.
1 197) P. J. B. Buohez, Les Aferovingietts, 4.a edició, p. 24 y 54.

Ciutat de Barcelona^-33

i3°

Gkogkafia general de Catalunya

Sèu en 377, morint abans del 391 en los catorze primers anys del regnat de
Teodosi, segons diu Sant Geroni (198).

De les diferents obres que escrigué, se citan com a més conegudes, una
contra la costum de la Hennula Cerva y altra contra los heretges novacians.

En lo primer treball, Sant Pacià dóna conexement de una festa pagana
a la que mostrarían la major afició los habitants de nostra Ciutat y que era
prou general en la societat pagana. Nos referim a la celebració del primer
dia del any que tant acertadament descriu Bonifaci Soler (199). «Las calles y
plazas de la mayor parte de los pueblos del entonces mundo civilizado, se con-
vertían en lugares de disolución, de guia y de liviandad, transitadas única-
mente por hombres y mujeres que, abdicados el sentido moral, la concienciay
su soberanía, rechazaban las leyes de la honestidad, encenagàndose en el
cieno de toda suerte de abominaciones».

Com los que axis se llençavan a la disbauxa, solían tapar-se la cara ab
caps d' animals, més ordinàriament de cerf, se la conexía per Hennula Cerva.

La veu de Sant Pacià no fou escoltada per los feligresos, los quals segui-
ren, ab més afició que may, aferrats a la costum pagana, üevant d' aquest in-
crement, lo Prelat, en altre escrit posterior al Cervus, y que titulà Para'tiesis
o exhortació a la penitencia, clamava: «Ab quant major zel reprengué lo des-
ordre ab tal major desenfrè s' hi llençaren, de manera, que, totes mes invec-
tives per deturar tan insana com vulgar turpitat, al que sembla serviren més
per inflamar la disolució, que no pas per estingir-la. jMalaventurat de mi! <Jo
autor de tanta malvestat? Arribo a convencer-me de que, mòlts no hagueren
arreglat les seves disfreces, si, en les meves reprensions no hi haguessen tro-
bada manera de disposar-les.»

Com ja manifesta Sant Pacià, la festival pagana subsistí llarchs anys, y
en lo segle Vil encare se pugnava per desarrelar-la del regne wisigoth d' Es-
panya (200).

En lo segon treball literari de Sant Pacià, se posa al descobert, com, en
aquella època d' heretgies, que, ab tanta insania combateren a la Església
lo poble de Barcino se trobà inficionat per la secta novaciana, una de les
més arrelades en lo segle IV. A més de la qual, se creu fundadament que hi
existiren, no sols Marcionites, si que també Apolinaristes, Catafrigues y al-
tres heterodoxes de menys importantcia (201).

(198) Pacianus in Pyrinaijugis Barcilonee Episcopus, cast 1 tate et eloqüent ia, et tam vita quant
sermont clan/s, scripsit laria opuscula, de quibus est Cerbus et contra Novattaiws. Sub Thcodosio
Príncipe, jorn ultima scncctulc, moriuus est. (Espaha Sagrada, v. XXIX, p. %t.).

(199) Revista Montserratina, any II, 1908, n. I, p. 13.

(200) Cardenal Aguirre, Col•lecció màxima concüiontm Hispanüe, p. 784.

(201) Barcelona, por el comercio de su situación marítima, estaba muy expuesta a que por el
Orienlc y iVlctliodíu la infestasen los discípulos de aquellos Hcresiarcas: y acaso alude a esto la exnrc-
sión del Santo en la primera carta à Scmproniano, quando dicc, que habiendo él entrado en una Ciudad
que al presente era populosa y hallando Marcionitas, Apulinaristas, Cataphrigas, Novacianos y otros se-
mejantes que tenían el nombre de Christianos, no podria conocer los que pertenecían a la Congregación
de su plebe, si no tuviera el sobrenombre de Catòlica. La expresión de Congregació'n de mi plebe puede

Ciutat ue Barcelona — F. Carreras y Candi

131

Lo bisbe Sant Paçià

Fou Novacià, lo fundador de la heretgia de son nom, tal vegada la més es-
tesa del segle III, home exaltat, que predicava una inexorable severitat. Pa-
trocinaren-lo en una elecció de Papa y tres bisbes cristians lo consagraren com
a tal en 25i. Mes aquell meteix any, s' aplegaren sexanta bisbes a Roma y
constituits en concili, condemnaren ses doctrines. Després d' axò, perse-
verà Novacià en ses predica-
cions, procurant organisar una
església inspirada en la major
severitat. Se creu morí màrtyr
en lo regnat de Valerià.

Los novacians solían nome-
nar-se purs y cristians, arribant
a constituir en mòltes diòcesis
una minoria respectable y res-
pectada, ab gerarquía propria y
afrontant valerosament lo mar-
tyri. Mentres 1' Imperi fou regit
per pagans, la Església catòlica
no tingué oportunitat de restrin-
gir la seva propagació: lo meteix
Constantí los tractà considera-
dament. Però feta la unió com-
pleta de la Església ab 1' Imperi,
los novacians, se vegeren com-
batuts per tot arreu y sa poten-
cia destruida, tant per lo gene-
ral esforç com per ses propries
divisions. Mòlts d' ells se fusio-
naren ab altres sectes similars.

A la parròquia dels Sants
Just y Pastor, hi ha unes relí-
quies, les quals, des del any
1593, se suposan pertànyer a
Sant Pacià, y estan esposades a
la pública veneració (202).

Sant Pacià era casat y dexà
un fill nomenat Dextre, home de talent, que mereix elogis de Sant (ieroni

Reliquiari del segle xvi al xvn en forma d' imatge
episcopal, que-s conserva en la parròquia dels Sants
Just y Pastor, pertanyent a la estingida confraria de
Sant Pacià instalada en dita Església.

acomodarsc y denotar el cargo pastoral de sus ovejas; y Barcelona fué muy afortunada en que el Ci< lo
la concediese en coyuntura tan crítica, Medico y Pastor tan vigilante, tan zeloso y tan docto como 1 vi l San
Paciano». (Florez. Espana Sagrada v. XXIX, p. 84).

(202) Florez Espana Sagrada, v. XXIX, p. 90. Villanueva, al ocupar-se-n, diu que »Ia piedad
suple en esto, lo que acaso faltarà à la verdad.» ( Viaje literario, v. XVIII, p. 159).

i3fl

Geografia general de Catalunya

(203), y dexà escrita una historia general, malhauradament perduda, y que
fou falsificada en lo segle XVI per Roman La Higuera (204).

Desprès de Sant Pacià se posa a Lampi per bisbe de Barcino, qui, en 393
o 394, ordenà de prevere a Sant Paulí, com ell meteix afirma (2o5). En son
temps, lo cèlebre heretge Vigilanci, estigué en nostra Ciutat e hi regentà
una església, abans de pervertir-se. Lo segle V vegé encara a Lampi governant
aquesta diòcesis, no sabent-se qui la regia, quan, en 416, los wisigoths entra-
ren a la Tarraco-

Làpida cristiana del seglç IV al V

— •*_.-— ^ —

Trobada a Sant Gervasi de Cassoles, y proprietat del Sr. Puig y Deuloleu

nense y ocupa-
ren a Barcino.

Correspon a
aquesta època
una làpida cris-
tiana descoberta
a Sant Gervasi
de Cassoles en
1891, queMaruc-
chi calificade les
derreríes del se-
gle IV, si bé no
hi ha inconve-
nientenacceptar
pogués ésser del
començament
del segle V (206).
Presenta a cada
costat del sím-
bol de Christ, un
colom, emblema
lo més usat y
reproduhit en
aquests primers

(203) Dexter Pacicml, de //no supradixi, J/'/ius, clams apud sacuhim, et Clnisti fidei dedilus, fer-
tur ad me omnimodam hisioriam teòcttisse, quam needum legi. [Espana S. grada, v. XXIX, p, 83 y 92).

(204) .<De aquí tomo ocasión el P. Higuera, para inventar un Cronieòn atribuído à Dextro, con-
fundiendo los dos Dextros en uno y aplicando al Prcfeclo amigo de San Gerónimo, lo que no escribió, y
al hijo de San Paciano los cargos que no tuvo. El fingir una Historia universal desde la creación del
mundo y con todas las Monarquías (tomo hizo Eusebio) era obra de mucho trabajo y de poco interès
para Espafia à quien se dirigían los coriatos del P. Higuera desde mozo. Por esto omitiendo euanto pre-
cedió à Christo, tomo desde aquí el hilo de su historia, tegiendola, no omnímoda, sinó con toda la prin-
cipal ateneion y casi única a Espana, con tales cuales incidencias de otras partes 3' un estilo no cual
correspondía al siglo iv y cual vemos en su Padre San Paciano, sinó cual puede componer un muchacho
de los que ahora cursan la gramàtica». fPlorez. Espana Sagrada v. XXIX, p. 97).

(205) A Lampio apud Barcilonem in Hispània per vint tnflantmata siïbito plebis sacratus sum.
(Espana. Sagrada., v. XXIX, p. 101).

(206) Aparegué sense cap altre obgecte arqucoli\gich en los desmunts d' una casa entre los carrers

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 133

monuments cristians. Martigny ho atribueix a haver escullit Déu, al colom,
més que a cap altre animal, per intervenir en los grans misteris de sa miseri-
còrdia (207). També ha designat, lo colom, als feels cristians, y quan, com en
lo cas de dita làpida, porta lo ram d' oliva, significa la pau donada a la ànima
cristiana, y equival a la fórmula in pace.

Ja diguérem abans de quina manera s' anavan identificant les potestats
civil y eclesiàstica en les ciutats cristianes, mercès al caràcter popular que
prengueren. Es lo poble qui determina la persona que ha d' ocupar-les: sa opi-
nió o veu, es la que declara sants als qui se distingiren en vida per llurs reco-
negudes virtuts. Qual declaració, segons diu Buchez, era feta, no sols tenint
en compte la fè cristiana y bones costums de que se vegeren decorats, sinó
també llurs virtuts cíviques. La metexa tendència se perpetua en tota la Etat
Mitjana, pretenent, lo poble, donar culte a certs personatges que simbolisaren
la seva nacionalitat, o les aspiracions d' una època determinada, com succehí
ab Carlemany en lo segle XI, ab Jaume I en lo XIII, sens dupte per emulació
de lo que acabava de fer França ab son rey Lluís IX, y ab Carles d'Aragó,
príncep de Viana, en lo XV.

També s' ha d' observar, que, entrava en les costums dels segles IV y v,
prodigar lo dictat de sant als contemporanis, com se veu llegint los autors de
la època y mòlt especialment les interessants lletres de Sant Geroni (208).

Es profitós seguir la evolució del culte dels sants a mida que s' intro-
duheix en les esglésies. Per çò los titulars o advocacions de quiscuna
d'aquestes, quan s'han conservat al travers dels segles d'una manera inalte-
rable, servexen mòltes vegades de guia per mostrar llur provable antiguitat.

La advocació de la Santa Creu, que ha ostentat sempre la Catedral bar-
cinonense, es una de les més antigues que s' han donat a nostres esglésies. Lo
aditament de Santa Eulària ab que se la troba decorada en la Etat Mitjana,
apar obra del segle X.

En lo segle IV dues advocacions de sants se difundexen ràpidament

de Raset y de Frexa a Sant Gervasi de Cassoles. (Una làpida cristiana, per E. Puig y Deulofeu, en Es-
tudis Universitaris Catalans, v. i, p. 37).

D' altra part a Sant Gervasi han aparegut altres làpides romanes com la de Numisia Ursula, trobada
al Putxet, carrer de Sant Felip, a casa d'E. Galofré, indicant alguna intensitat de població per aquella
part. (J. Roca y Roca: Barcelona en la mano, p. 203. Barcelona, 1895).

(207) Axis, diu Martigny, apareix, en lo Diluvi, com missatgera de pau; als tres jóvens hebreus tancats
al forn de Babilonia, per anunciar-los-hi llur deslliurança; demunt lo cap de Jesuchrist en son baptisme, com
emblema del Esperit Sant; sobre los apòstols en lo cenacle. Per çò en la primitiva Església se conceptuà
el colom emblema del pudor, de la ignocencía, de la humilitat, de la mansuetut, de la caritat, de la con-
templació y de la prudència. (Dictionnaire des antiquités c/ire'tiennes, per Manigny, París, 1877, pa-
raula colombe).

(208) «Las Santas y venerables hijas vuestras Paula y Eustoquia proceden como es razón»... «El
ano pasado embié al Santo Presbytero Firmo a Rabena»... «Suplicoos me encomendeis mucho à los Santos
que estan en vuestra compania>... «Nuestro Senor os guarde de todo mal, Senor, verdaderamente Santo y
Prelado Beatisimn». Eoístola XLII1 de Sant Geroni a Sant Agustí. (Epistolas selectas de el mdximo
doctor de la Iglesia Sm Gerònymo, traduhides per F. López de Cuesta, Barcelona, Joan Jolis, p. 358).

Ciutat de Barcelona— 34

134 Geografia General de Catalunya

per la Europa Occidental en sentit contrari, trobant-se en sa ruta. Nostra Ciutat,
situada a la seva unió, prestà tribut a la corrent. Una advocació era la del re-
nomenat bisbe de Turs, San Martí, que, de les Galies se propaga per Hispània
e Itàlia y en los camps provincials de la antiga Colònia Favencia, li erigexen
una església. La altra es la de la humil puella de Mérida, Santa Eulària, que
de la Lusitania puja als Pyrinèus y a França y a son camí se li consagra, entre
altres, la Sèu d' Elna. De tal manera se mostraren propicis a exa segona, los
cristians de la nostra Diòcesis, que, en lo Territori de Barcino, s' alçan en
honor seu tres capelles, una prop del modern pont dels Àngels, al Bogatell,
que s denominà Santa Eulària del Camp; altra en la Vila-piscina, entre Palo-
mar y Horta; la tercera en los agri provincialis del Llobregat, ahont es cone-
guda per Santa Eulària de Provençana (Hospitalet).

Sant Miquel, ab son fossar mentat en lo segle X, pot correspondre sem-
blantment a les llunyanes èpoques romanes, comprovant-ho la arqueologia,
la seva skuació y la circumstancia de trobar-la ocupant lo meteix plà terrer de
les termes de Minici Natal.

Per més que la titular de Santa Maria pertany al segle IV, no podem accep-
tar la opinió mantinguda per diferents autors, derrerament acullida per Botet
y Sisó, de que la portàs en dita època, a Barcino, la església de Santa Maria
de les Arenes (209). Aquesta afirmació obehirà al propòsit de voler rodejar de
circumstancies favorables, la discutida existència de nostra Santa Eulària, al
suposàr-se-la enterrada en aquell lloch marítim.

La geologia contradiu la possibilitat de la existència de Santa Maria de la
Mar en los segles IV y V, puix dita part de la Ciutat no sembla hagués sortit en-
cara de les aygues. Lo mohiment de retrocés d' aytal costa s' ha pogut seguir en
les èpoques historiables, segons veurem examinant los mapes y detalls aduhits
per Sanpere y Miquel en sa Topografia de Barcelona, que-ns servexen per' fer
lo mapa del retrocés de les aygues en la Marbella.

Aximeteix la església dels Sants Just y Pastor, atenent sa situació, tradició
y antiguitat, també la creyèm d' època romana.

Si esguardàm al entorn de la Ciutat, la consideració que fem sobre Sant
Just la aplicàm a les esglésies dels Sants Gervasi y Protasi a Cassoles, de
Sant Vicents a Sarrià, y de Sant Joan a Horta, les quals no duptàm en crèure-
les poder-se atrassar al segle V.

Convenient es fer notar lo que s' ha escrit, pertocant als Sants Gervasi y
Protasi. L'erudit autor anglès Harris (210), s'obstina en trobar-hi una conti-

(209) Memorias de la Real Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona, v. v, p. 141.

(210) En una obra extremadament enginyosa intenta demostrar que Castor y Polux se troban
identificats més o menys ab los Sants Florus y Laurus, ab Sant Tomàs, ab los Sants Gervasi y Protasi,
ab los Sants March y Marcelià, ab los Sants Spansippus, Eleusippus, Melensippus, Neonila, y ab los
Sants Càstulus y Polyut. Sa argumentació està lluny d'ésser convincent (J. Rendel Harris: The Dios-
curi in the Christian Legends, London, 1903).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 135

nuació del mytho pagà dels dos diòscurs Castor y Polux, fills de Júpitre y
Leda o de Tyndar y Leda. Sense rebutjar l' admisible principi de que deter-
minades llegendes cristianes de la Etat Mitjana contingan amalgamats elements
pagans y que diferents epissodis de la faula hajan siguts cristianisats, segons
oportunament observa Hipòlit Déléhaye (211), en lo cas present, la capciosa
argumentació d' Harris no resulta gens fonamentada ni admisible. D' una ma-
nera magistral ha sigut reíutada per l' escriptor italià Franchi de Cava-
lieri (212).

Havem cregut convenient fer conèxer aquestes opinions per tenir certa
oportunitat a Barcino, atesa la coincidència de trobar-se, lo diòscur Polux, re-
presentat en les monedes de Laye. Barcino (veja-s la p. 38) y los Sants Ger-
vasi y Protasi, com a titulars d' una de nostres més antigues advocacions d' es-
glésies barcinonenses.

Mentres que-s difundeix lo Cristianisme, observàm la rara coincidència de
la disminució del règim municipal y la decadència total y subsegüent cayguda
del imperi de Roma.

Mòlt s' ha divagat sobre los motius que han produhit la extensió de les
conquestes dels barbres en lo segle IV y primers anys del V. S1 ha tingut en
compte, que, les lluytes religioses han cessat, puix poch significa llur revifalla
en lo regnat de Julià (361-363); que los generals no s'alçan ab la púrpura;
que les ciutats, al fortificar-se, han aumentat llur potencia defensiva; que lo
nivell intelectual y moral pujà extraordinàriament, suavisant-se les costums;
y que, a despit de tals circumstancies, totes elles favorables, no pot deturar-se
l' avenç dels barbres, major ara que al temps de les grans ambicions y
lluytes civils. Los crítichs, cercant-ne la causa, han parat atenció en 1' esperit
jurídich prou característich del segle V, que tot ho invadeix y ab los seus
sofismes pertorba la unitat de la relligió cristiana. Y suposan que-s pot també
atribuir a aquest nou factor la decadència y cayguda del Imperi (213).

Sense rebutjar la influencia pertorbadora d' una excessiva preponderància
d' element jurídich, observarem, que, la prosperitat, decadència y ruina, dels
pobles, ha obehit a lleys econòmiques tan complicades, que no sempre los qui
tractan d' esbrinar-les arriban a trobar-ne les veritables causes.

(21 1) Analecta Bollandiana, v. xxn, p. 427 (1904).

(212) Pio Franchi de Cavalieri: 1. SS. Gervasio e Proiasio sono una imiiazione di Castore e Po-
lluceK publicada en Nuovo Bulletino di Archeologia cristiana, v. ix, p. 100 (1903).

(213) <A los enredos de la jurisprudència hizo suceder el espíritu sofistico de los Griegoslosde la
escuela: los Justinianos, los Valentes, los Leones, multiplicando los códigos y las disputas de religión.
El espíritu militar de los Romanos se aniquilo con las pequeneces de los Atticos. La disciplina se relaxo
enteramente: ya no hubo mas exercicios, y después fueron demasiado pesadas aquellas armas con que
habian subyugado al universo: abandonaron la gorra, la coraza, y todas las armas defensivas en un
tiempo en que el Imperio, atacado por todas partes, se veia obligado à defenderse>. (Diari de Trevoux:
Espíritu de los me/ores diarios literarios que se publican en Europa, Madrid, Juny de 1789I.

136 Geografía General de Catalunya

No s' ha d' oblidar un moment que la força material de la gent del Nort
aumentà y superà a la dels romans.

Les continuades guerres los feu conèxer la tàcticajde la època y sa ins-
trucció militar no desmerexía gens de la dels seus enemichs, trobant-se en
condicions de combinar operacions ofensives. Lo soldat germànich es supe-
rior al de Roma; a aquest, les velles armadures li són pesades, trasmudant-les
ab altres més lleugeres; busca les comoditats, en los campaments, fent-se se-
guir d* un gran convoy de bagatges y queviures, qu' entorpeix les marxes
dels exèrcits. Y no es axò lo pitjor, sinó que n' havia desaparegut 1' esperit
nacional: la noblesa romana no va més a la guerra; los soldats sortían de les
derreres capes socials y encara mòlta part se reclutava entre los barbres. Lo
govern Imperial, en sa pràctica de vendre mòlt car als possessors la redemp-
ció del servey militar, procurava verificar un guany, puix en cambi, per poch
diner, posava en lo lloch d' aquell a un soldat germànich.

Los barbres, introduhits dintre l' element militar de Roma, actúan de capi-
tantsdel Emperador (214), qui no pot menys de tributar-los honors si vol assegu-
rar llur fidelitat. Jordanes nomena al gran Teodosí, d'origen hispà (379-395),
/' ' amich dels goths, per les distincions que li meresqueren. Axò facilitava als
enemichs de Roma lo conexement de totes les seves pràctiques militars per
les naturals desercions que s' efectuavan axis en pau com en guerra. Lo goth
Alarich, que s'apoderà de Roma en l'any 410, havia sigut semblant-ment ge-
neral del Imperi.

Les costums de mòlts pobles barbres se suavisan per la influencia cris-
tiana: los goths, després de les predicacions del cèlebre bisbe Ulfilas o Wulfila
(310-383), s'acostan ja als pobles romans del Orient, de tal manera que no
tenen inconvenient en conceptuar a la església de Capadocia com la seva me-
tròpoli eclesiàstica. No escassejan, entre los goths, al finar lo segle IV, màr-
tyrs de la fè com Sant Sabas, Sant Nicetas, etc, de manera que l'esperit cris-
tià mancomuna a uns y altres pobles. Sant Joan Chrysòstom (347-407), hu dels
apòstols dels goths, extasiat en la seva conversió, hi trobava realisades les
profecies d'Isaíes, de que los llops se tornavan mansos y los lleons se do-
mesticavan.

Prou n' hi ha per donar idea de que lo poble que prenia per son compte
lo derrocament del Imperi en lo segle IV, havia evolucionat de gran manera en

(214) Broglie diu a aquest propòsit: «Les hauts commandements aussi tombent en partage a des
bàrbares ou fils de bàrbares. Les generaux de renom que nous avons rencontrés dans ce rècit, les com-
pagnons favoris de Julien, de Valentinien, de Gratien, de Théodose, les Théolaïphe, les Aligilde, les Da-
galaïphe, les Balion, les Merobaud, les Gaïnas, nous avertissent suffisamment de leur origine par le son
et la configuration de leurs noms propres. Ce sont là les préférés des empereurs, surtout des princes qui
se piquent de valeur et de connaissances militaires. Les fastes consulaires méme sont pleines de ces sylla-
bes germàniques qui déchirent les oreilles latines, et peu s' en faut qu' Arbogaot ne les introduise dans la
sèrie des Cèsars». (£,' eglise et V empirt romain au IV siecle par M. Albert de Broglie, Paris, 1S69.
v. vi, p. 476).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 137

la seva segona meytat, no podent conceptuar-se igual a aquells franchs que en
lo segle ui arrunaren nostra Colònia Favencia.

A les derren'es del imperi d' Occident, acostumats, los romans, a alternar
ab los germànichs, se produheix lo notable fet de rebaxar aquests son grau de
civilisació a mida que aquells l' aumentavan. Nova gradació que venia a dis-
minuir la espantosa distancia que mantenia tan allunyats a uns d'altres en
temps precedent.

L' imperi de Roma, novament dividit a la mort de Theodosi (17 Janer 395)
entre sos dos fills Arcadi, que comptava 18 anys y al qui llegà 1' Orient, y Ho-
nori, de 10 anys, y que lo succehí en l'Occident, entrà en les postrimeres
revifalles precursores de sa complerta mort. No podem seguir l' interessant
regnat del emperador Honori, que-s de veritable transició en la lluyta secular
dels pobles germànichs ab los itàlichs.

Alarich es lo vencedor cabdill, que, en los primers anys del segle V, invadí
la Itàlia y pertorbà la tranquilitat de Roma en diferentes ocasions, entrant en
ella y derrocant momentàneament a Honori (410), qui després encara continuà
actuant d' emperador en la gran Ciutat.

Mentres a Itàlia se desenrotllavan fets de tanta importància, les llegions
de la Bretanya proclamaren emperador a Constantí. Aquest general trobà faci-
litat en apoderar-se de les Galies (407) y envià un exèrcit a les Hispanies
comanat per son fill Constanci.

L' esperit regional torna a presentar-se en nostra Península, justificant la
política descentralisadora dels emperadors del segle IV. Dos germans, nome-
nats Didymus y Verinianus (2i5), de la família de Theodosi, ab un exèrcit de
la terra, s' oposan a la invasió del Conqueridor de les Galies y defensan la
Tarraconense, ocupant los principals ports dels Pyrinèus. Vençuts a la fi per
Constanci, cauen presoners. Honori, que vol salvàr-los-hi la vida, consent en
tractar la pau ab 1' usurpador y-1 reconeix Sobirà de la Bretanya, les Galies y
les Hispanies.

La crudeltat de Constantí de fer morir a Didymus y Verinianus, faltant a
la paraula empenyada, motivà per part d' Honori que-s trencassen totes les
relacions entre ells.

Poch temps després Geronci, general de Constantí, en desacort ab aquest,
facilita la entrada a Espanya dels Vàndals, Alans y Suèus, que recorrían les
Galies des del any 401. Si bé Geronci acaba vençut y mort per Constantí,
la Espanya restà perduda: tot ho passaren a sanch y a foch aquells bar-
bres (409). Al saqueig y devastació, seguiren la peste y la fam. Idaci descriu
aquesta època de dol, relatant lo repartiment de totes les províncies de

(215) Hi ha alguna simüitut entre lo nom de Verinianus ab Herennioni, emperador regional, de
qui parlavam en altre lloen (p. 109). Emperò no creyèm que sigan un meteix personatge.

Ciutit de Barcelona— 35

138 Geografía General de Catalunya

Espanya entre dites tribus germàniques. Mes no hi anomena a la Tarraconen-
se, que seguiria romana (216).

Declinava la bona fortuna de Constantí en l'any 412, quan Ataulf, ab un
fort exèrcit de wisigoths, arborant la bandera de Roma, subjugà les Galies. No
seguirem les seves gestes com a partidari del emperador Honori, a qui restituí
dites províncies perdudes.

Honori y Ataulf passan successivament d' amichs a enemichs: lo wisigoth
se casa ab Placidia, germana del Emperador, ab disgust d'aquest. Constanci,
general d' Honori, venç a Ataulf a Marsella, fet que-1 determina a dexar les
Galies y entrar per los Pyrinèus a la Tarraconense. En aquesta derrera etapa
de ses conquestes, lo valerós cabdill s' apoderà de Barcino en l' any 414, segons
les derreres opinions (217), però no passant gayre més enllà del Llobregat.

(216) Gallaeciam Wandali occupani et Suevi sitam in extremilati Oceani maris occidua; Alani
Lusitaniam et Carthaginensem provincias, et Wandali cognomento Silingi, Baeticam sortiunttir. His-
tani per c'uitaies et castellà residui a plagis Barbarorum per provincias dominant 'ium se subiiciunt
servituti.

(217) Alguns historiadors assenyalen la data de la ocupació de Barcelora per Ataulf en 416. Però
nos atenem a la opinió consignada per los erudits autors de Historia de Espàna desde la invasió'?! de los
pueblos germdnicos hasta la ruina de la mo?iarquia visigoda, que són los qui, fins ara, més seriosament
han estudiat aquesta temporada.

bominació Wisigoda

Barcelona capital de la nova monarquia. — Caràcter d' Atauif. — La reyna Placidia, filla de Theodosi lo
Gran. — Aspecte de nostra ciutat. — La comunitat juhe va. — Quan s' establiren los juhéus a Barcelona. —
Cementiris hebraychs o monts juichs. — Assessinat d' Atauif. — Pert Barcelona la capitalitat regnant
Walia (418I. — Reingressa al imperi de Roma. — Lo comte Sebastià declarat independent a Barcelona
(442 o 444). — Lo bisbe Nundinari. — Barcelona torna a ésser wisigoda regnant Eurich (467-485).
— Gesalich s'ampara dels murs de la Ciutat (510). — Lo general ostrogoth duch Hibbas entra a
Barcelona. — Darrera desfeta de Gesalich (5 1 1). — Encunyacions monetàries barceloneses. — Lo mo-
nograma de Barcelona (696-700). — Despulles d'art wisigoth. — Nostres prelats en aquesta tempo-
rada.— Barcelona entra en la conspiració de Flavi Paul contra Wamba (672). — Discòrdies a la mort
de Witiça (708 o 709). — Guerra entre Achila y Ruderich. — Los alarbs auxiliars dels wiliçans. — La
campanya d'intervenció sarrahina (7 1 1-7 13).

Les transformacions èthniques de la antiguitat, solen ésser degudes a les
emigracions dels pobles primitius. Elles han motivat les barreges y variants
de races que avuy distingexen los pobles d' Europa.

Uns barbres orientals, los Escites y Eslaus, se llençan demunt los territoris
dels Germànichs, obligant-los a sortir-ne, d'igual manera que aquests, segles
abans, havían fet ab los Celtes. Axò los compeleix a emigrar, transportant-se
a regions més meridionals ab mira de consolidar llur poderíu dintre del deca-
dent imperi de Roma, segons ja tenim vist. Per dita causa inicial, la antiga
Colònia Favencia, dominada per la invasió germànica, pren original aspecte,
ben diferent del que havia tingut en los derrers temps, y dóna un pas més
avant en la via de la seva prosperitat.

Barcelona, capital d'un estat incipient y foraster, no preparada, per una
marxa evolutiva, atravessà circumstancies difícils, que, si bé prou s' entre-
veuen, no estam en condicions de descriure. Atauif la esculli per soli de sa
monarquia, al trobar-la fortament amurallada y ab potencia militar. Lo cab-
dill wisigoth no podia acullir-se dintre ciutats obertes o dèbilment defensades,
al restar d' una manera definitiva, ab tot lo poble de que ell era capitost, en
territori foraster.

Lo nou monarca tractà de presentar-se en sa cort de Barcelona, poch in-
novador y transigent. Com en la Metròpoli, los goths, salvada la púrpura,
feya anys que havían escalat los principals llochs del imperi, y a Itàlia, la

140 Geografia General de Catalunya

figura d' Ataulf y la de son antecessor y cunyat Alarich, acabavan de jugar un
paper primordial y decissíu en los aconteximents polítichs, sa aparició en
aquestes allunyades regions occidentals, no inspiraria gran inquietut, sinó
que podían considerar-lo com un dominador restaurador, com un aliat del
Imperi, com un germànich romanisat.

No oblidem un moment que Barcelona acabava de veure totes les provín-
cies d' Espanya, exceptuada la de que formava part, guanyades y devastades
per altres guerrers germànichs més distanciats dels romans que los wisigoths,
los quals les mantenían ocupades y en la major opresió. Des d'allí constituían
una continuada amenaça per les ciutats d'aquesta provincià, y la amenaça se
convertiria en realitat, si de Deu no-ls devallàs un socors superior al que la
aniquilada Roma los podia suministrar.

Y lo socors salvador, lo mal menor dintre de tanta pertorbació, podia
ésser, per Barcelona, Ataulf y sos valents guerrers, que acabavan de restituir
les Galies perdudes al Emperador.

Més encara, si a aquest aspecte general del país, hi ajuntàm les afi-
cions particulars d' Ataulf, donant a son poble exemple de transacció ab
l' Imperi, al pendre a Placidia, germana d' Honori, per muller, y presentar-se
a la romana usança, sense mirar si suscitava o no recels en los seus compa-
triotes ab son obrar.

Placidia, la muller d' Ataulf, la primera reyna, coneguda, de Barcelona,
estava destinada a jugar un important paper en la historia del imperi d'Occi-
dent. Era filla del emperador Theodosi lo Gran y en tal concepte corria per ses
venes sanch hispana, y de Gala, germana del emperador d' Occident Valenti-
nià II. Nascuda en l'any 388, comptava 27 anys d'etat al entrar a Barcelona.
En aquesta Ciutat li nasqué un fill, a qui-s posà per nomTeodosi, com lo pare
de Placidia. Però morí al poch temps, essent enterrat, segons Olimpiodor, en
una església propera a Barcelona, tancant-lo dintre d' una arca de plata, indu-
hint axò a creure si hauria sigut batejat (218).

Mercès a la influencia exercida per Placidia en son marit, la cort de Bar-
celona participaria del caràcter de la cort imperial hont ella s' havia educat.
Mes los propòsits de romanisació dels wisigoths anavan a estrellar-se, puix
fets d'aytal magnitut com la assimilació de gents prou diferents, no són obra
d' uns quants mesos.

Singular aspecte presentà Barcelona en aquesta temporada. Los guerrers
d' Ataulf, implantats soptadament en la Ciutat, mirant ab grans prevencions
als hispà-romans, devían donar motiu a conflictes d' ordre interior, majorment
tenint en compte que no eran ells los únichs vehins forasters.

Un tercer element, per cap concepte amalgamat ab lo llatí y que si distan-
ciat estava d'aquest, no ho era menys del germànich, habitava dintre los murs

1218) B. A. y M., v. 11, p. 425.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 141

de nostra Ciutat, podent-se assenyalar com a altre coeficient de desunió: lo
poble juhéu.

Los orígens de la emigració dels hebreus són mòlt remots. Després que
per dues vegades sufriren los greus efectes d' una dispersió quasi sencera, hi
sobrevingué la tercera, de total resultat, en l' any 70, quan Tit destruí a
Gerusalèm. Salomon keinach, al retraure una tradició sense autoritat, però
no faltada de fonament, segons la qual, en la primera centúria los juhéus se
establiren en les comarques del Occident de la Europa, la comprova ab la
existència d'una comunitat juheva a Lyó en lo segle II. Afirma també que, en
los dos primers segles de la Església, lo mer fet d' haver-hi comunitat cristiana
en una població romana, hi presuposava la presencia de sinagoga (219). Con-
signàm aquestes informacions, sense poder garantir si són arreu comprovades,
concordant ab elles altre autor contemporani juhéu, Moisès Schwab, qui ha
escrit sobre la indubitable antiguitat de la juhería de Barcelona (220).

Los autors que relatan la marxa dels juhéus de la seva terra, convenen en
que al emigrar, desembarcaren y s' establiren predilectament en les costes de
Espanya (221). No estan, en axò, faltats de fonament. Lo Crysòstom (347-407),
testimoni autorisadíssim de lo que s' opinava en lo segle IV, mostra com llavors
se conceptuava possible la dita vinguda en lo segle 1. No d'altra manera s'ha
d'interpretar sa Homilia 27 in Mattheum, quan diu que, l'apòstol Sant Pau,
al passar a Espanya (sic), hi visità als juhéus ací establerts (222).

Indica Bofarull que, quan l'emperador Vespasià (69-79) dispersà als
juhéus per les províncies del Imperi, ne destinà bona part a Espanya, asse-
nyalant-los-hi de moment la ciutat d' Emèrita, des d' ahont se transportaren a
altres ciutats y entre elles a les nostres de la Tarraconense (223). Confirma

(219) Salomon Reinach: La communauté iuive de Lyon au deuxieme siècle de notre Ére (Revue
des e'tudes juives, v. li, p. 245, 1906).

(220) Tractant de la major importància assignada & les inscripcions hebrayques d'Espanya sobre
les de França, ha fet present l'erudit juhéu francès Moisès Schwab, en son article Inscriptions hebraiques
d Rspagne, les següents ratlles: «S' il est vrai que pour cette section (littérature) du tresor làpidaire, la
France l'emporte numeriquement sur l'Espagne, celle ei est de beaucoup supérieure, non seulement par
l'antiquité de ses monuments, antérieurs aux nótres, mais surtout par leur valeur intrinsèque, par leur
interét historique ou par leur valeur littérflire, ou par leur redaction poétique, sans compter 1' utilité de
ces sources pour la paléographie hébraique, depuis l' inscription trilingüe de Tortose du VI» siècle, celle
de Calatajud du X« jusqu'a celle du XV.o En fait de dédicances synagogales, nous n'avons en France
que celle de Béziers, tandis qu'en Espagne il y en a plusieurs, de date certaine». (Revue des e'tudes
iuivis, v. Lli, p. 215).

(221) «Dans la fuite les Juifs ont cherché un asil dans l'Europe. Ils se sont jetez d'abord dans
l'Espagne; puis dans l'Italie, en France, en Angleterre, en Alemagne>. (Les elemens de V kistoire, per
Vallemont. v. 11, p. 266. París, 1714).

(222) Deinde in Hispanias profectus, invisit illic Judeos quoque: ac tunc fortasse Romam
reversus est, quando et supplicium jussu Neronis pertulit.

(223) Diu que comprova la possibilitat del fet la anècdota del juhéu Jafael, cò es, que s'aparellaren
tres naus de juhéus, al retornar Tit n Roma, ab 70 persones cada una, desembarcant partida a Narbona,
altres a Barcelona y altres à Anglaterra (Historia Critica de Cataluiia, v. 1, p. 105).

Ciutat de Barcelona— 36

1 42

Geografia General de Catalunya

Placldia y Valentlnlà III

exa corrent d'emigració del S. al N. la circumstancia d'haver aparegut junt a
nostres Pyrinèus, a Narbona, lo més antich dels monuments hebraychs de les
Galies (224).

Instalat a Barcelona lo poble hebraych, se presenta des del primer mo-
ment ab lo caràcter que tot temps 1' ha distingit, çò es, d' un mitjancer co-
mercial. Ell treu profit de la seva in-
tervenció, traficant ab lo treball dels
demés y sense res produhir. Per çò no
apareix actuant en oficis manuals, o
colonisant herms, ni tampoch fundant
poblacions.

L' origen del Call Snp o sia lo
barri dels juhéus de Barcelona, se
atrassa provablement al segle I o II de
J. C, però no més tart.

Dels hebreus cal mentar llurs es-
pecials enterraments en altures apro-
priades e immediates a les poblacions,
conegudes per monts juichs, a Vich,
Manresa, Gerona, Barcelona y altres
poblacions catalanes, los quals són de
origen antiquíssim.

En nostra metexa Ciutat, no ha
sigut solsament 1' alterós Montjuich
dels presents dies, l' únich cementiri de
aquesta raça, si que també s' ha de creu-
re soterraren en llochs més immediats
y fins dintre lo meteix mont Taber.
Lo qual se posa de manifest en lo
nom que conservan dos carrers barce-
lonins: lo de Montjuich del Bisbe y lo
de Montjuich de Sant Pere (225).

Tres segles de desenrotllo d' una
comunitat juheva, o aljama, o call, sen-
se barrejar-se gens ab 1' element de la
terra, era temps suficient, en una po-
blació com Barcelona, perquè tingués
consistència y fós un nou fautor en
sa futura marxa progressiva. Tal con-

Placidia, muller d' Ataulf, fóu reyna de Barcelo-
na en 414. Après, com a tudríu de son fill Va-
lentinià III (425), tornà a ésser reconeguda en
nostra Ciutat. (D'un díptich del tresor deia Ca-
tedral de Monza).

(224) Al any 688, regnant Eurich, pertany la més antiga làpida juheva de França, apareguda a
Narbona (Rapport sur les inscriptions hebraiques de la France, per Moisès Schwab, p. 1 70, París, 1906).

(225) Parlant dels Cemenlerios romanos y htbraicos de Montjuich de Barcelona, escriu J. B.:

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 143

sideració nos feu dir que los juhéus contribuïren per sa part al caràcter espe-
cial que presentava Barcelona ab la coexistència de tres pobles diferents per
llur origen, tradicions, costums, llenguatge y relligió.

La hegemonia corresponia de dret al més civilisat, als romans, si l'imperi
de la força no vingués a contrastar-la. La missió d' Ataulf de suavisar y civili-
sar a la seva gent, era prou llohable, però li suscità continuats antagonismes,
ja que equivalia a rompre ab la més constant de les aspiracions dels pobles
germànichs: la extinció del Imperi, çò es, de tot lo que integrava la manera
d' ésser de la civilisació romana.

Lo descontent entre los wisigoths cresqué depressa y lo primer rey de
aquesta nova monarquia morí a mans d'assessins, a Barcelona (41 5), sense
que-s puga establir ab certesa lo mòvil del homicidi (226).

Ataulf es assenyalat per los historiadors com lo veritable fundador del
reyalme wisigoth, al qual estableix, ab caràcter permanent, primer al S. de
França y després al N. d' Espanya. La seva iniciativa ab facilitat arrelà,
sense sufrir mutacions essencials. La forma electiva peculiar d'aquella monar-
quia tingué fonament plausible. Per los wisigoths lo rey no era altra cosa que
un cabdill experimentat en la guerra y resolut, en estat de guiar acertadament
a la caravana emigradora, entre pobles estranys y enemichs. Y lo que era ne-
cessitat de bon principi, ho assentà més avant la pràctica successiva y robustí la
tradició.

La aclamació de Sigerich com a rey, feta per los amotinats de Barcelona,
portà a aquest guerrer a sentar-se uns quants dies (hi ha qui escriu vuyt) en lo
soli reyal d' Ataulf. Llavors, suposen alguns autors, que Barcelona tingué
ocasió de contemplar a la seva reyna, la filla del gran Theodosi, la muller de
Ataulf, la romano-bizantina Placidia, marxar, apesarada y avergonyida, per los
carrers de la Ciutat, devant lo cavall del assessí de son marit, barrejada ab
presoners de guerra.

Si es axò cert, la pravitat que mostra en lo nou cabdill, no-1 íeya apte per
consolidar una revolució. De manera que-s diu morí tot seguit assessinat per
los seus soldats, malcontents de que no emprengués la guerra als romans. Tan
insignificant es l'efímer govern de Sigerich, que Idaci l'omet en son Cro-
nicón (227). Emperò autors moderns s'han empenyat en fer passar son nom a
la posteritat, situant-lo entre los monarques d'Espanya.

Walia, elet rey a Barcelona ab general aprovació, refermà la monarquia
d' Ataulf en los tres anys que regí la nació wisigoda. Les seves armes reco-

cAntes de conduir haremos notar la coincidència de haberse hallado sepulturas y enterramientos en las
calles de Montjuich del Obispo y Montjuich de San Pedró de esta Ciudad, al edificarse en ellas nuevas
construcciones». (Rmiista històrica latina, v. i, n. vn, p. 29).

(226) Historia de Espana desde la invasio'n de los pueblos germdtiicos hasta la rui7ia de la mo-
narquia wisigoda, per Aurèlia Fernàndez Guerra, Eduard de Hinojosa y Joan de Déu de la Rada y Del-
gado (Madrid, 1S94).

(227) Occiso Ataulfo atud Barcinonam Valia regnat Got/us (Cronicón d' Idaci).

«44

Geografia General de Catalunya

Segles VI al VII

rregueren triomfants d' un a altre extrem d' Espanya; los barbres de les demés
províncies de la Península se subgectaren a Honori; Placidia es restituída a son
germà; y 1' Emperador d' Occident, agrahit, li entrega una part del S. de les
Galies, des de Tolosa al Atlàntich. Per més que en tal fet, hi puga haver, no
sols generositat, sinó rahons d'alta política.

Barcelona retornà al domini de Koma y perdé son caràcter de capital del
nou reyalme, per trelladar-la Walia a Tolosa (414).

Mort Walia (419 o 420) los seus immediats successors res tenen que veure
ab Barcelona, reintegrada al Imperi y hont després d'Honori (425) s'hi reco-
nexen com a sobirans al jove Valentinià III (425-455) y a sa mare la regent
Placidia (425-450), la metexa que ja hi havia regnat essent muller d' Ataulf y
que al present se fà donar lo títol d' Augusta.

Barcelona apar ara identificada ab les lluytes intestines del Imperi. Lo

comte Sebastià, enemistat ab Placidia y
d' acort ab los wisigoths, s' apoderà de
nostra població, tenint-la sots sa sobirana
autoritat, durant un any sencer (442 o 444),
y retornant després al domini de Valenti-
nià III (228).

Poch temps hi regnà 1' Emperador
d'Occident. Al que sembla, en 451, aliats
wisigoths y romans per oposar-se al avenç
dels Huns que destruían les Galies, lo rey
Theodorich logrà obtenir lo territori que
anava dels Pyrinèus al Llobregat y per tant
la ciutat de Barcelona.

Durant aquests anys esdevingué en la
diòcesis barcelonina un fet que donà mòlt
a parlar. Nundinari, qui ocupava aquesta
Sèu, en 450, obtingué la segregació d' una
porció important de territori, erigint-lo en
nou bisbat, qual capitalitat féu radicar a
Sant Pere d' Egara, y posant-hi de prelat a
Irenèu. Proper a la mort, lo bisbe Nundi-
nari, mostrà desitg que Irenèu fós son successor. Acataren tots sa voluntat
comunicant-ho a Roma. Lo nou papa, Hilari, d' acort ab los prelats que aca-

Capitell wisigoth conservat en la esglé-
sia dels Sants Just y Pastor, com a pica
d' aygua beneyta

(228) Flórez posa axò succehit en l'any 444: altres historiadors lo sitúan en 442.

Sebastianus illic quo confugerat, deprehetisus sibi adversa moliri e Constaniinopoli fugit admo-
nitus, el ad Iheodorem Regent Gotlwrum veniens, conquasitam sibi qua poiuit Barcinonam hostis in-
grtditur (anys 444 de J. C: d'Abraham 2461).

Sebastianus de Barcinona fugatus migrat ad Wandaios (anys 445 de J. C: 2462 d'Abraham)
(Idatii Episcopi Chronicon).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 145

bavan d' elegir-lo pontífice, anularen lo nomenament d'Irenèu, per evitar que
la dignitat episcopal prengués caràcter de dret hereditari.

Ensenya aquest epissodi com, en lo segle v, la demarcació de les metrò-
polis era un fet qual origen devallaría del segle IV o d'abans, tota vegada que
s'anava ab mirament al concertar una disgregació territorial (229).

Barcelona segueix romana fins al regnat d' Eurich (467-484), segons tota
provabilitat, si bé los fets d'aquests anys no estan prou desentranyats. Cap
vicisitut que marque una fita històrica en lo séu desenrotllo, s' assenyala, fins
a la mort d' Alarich (5o7). Una de les versions del Cronicón, erradament atri-
buït a Sever Sulpici, que publicà Flórez (230), suposava que la Ciutat fóu do-
minada per Gundefade, rey dels borgonyons. Altre exemplar de la propria
historia cambía Barcinona per ATarbona (231). Passem donchs per alt aquest
indeterminat succés.

Certament que Barcelona, per la fortitut de les seves muralles, segueix
jugant primordial paper en les discòrdies a que donà motiu la elevació a mo-
narca, del fill bastart d' Alarich, nomenat Gesalich, en perjudici de son lle-
gítim successor Amalarich. En los quatre anys de son regnat (5o7-5io), perdé,
Gesalich, la major part del Llenguadoch y Septimania, refugiant-se a Barce-
lona. Nostra Ciutat esdevé testimoni de les seves maldats y centre de les
operacions finals dels ostrogoths d' Itàlia, que venen a barrejar-se en exes
lluytes hispanes, ab la mira de destronar a Gesalich y entronisar a Amalarich.

En lo palau de Barcelona, per ordre de Gesalich, es mort Goerich,
tal vegada notable personatge, quan axis consignan les Cròniques aquest
acte (232). Los murs de Barcelona són impotents per mantenir la sobirania
de Gesalich. Victoriós, lo general dels ostrogoths Hibbas, dels franchs, bor-
gonyons y wisigoths, guanyà tota la Narbonesa per Teodorich y avençà vers
Barcelona, que abandonà Gesalich (5io), fugint al Àfrica a refugiar-se en la
cort de Trasimunt, rey dels vàndals.

A Barcelona hi mort encara lo comte Velice (233), qui tal vegada defen-
saria la Ciutat per lo rey Gesalich.

Al any següent, lo deposat Monarca (5n) trobà manera d'obtenir pro-
tecció del rey Clodoveu y acabdillant una host composta dels seus partidaris y

(229) Veja-s lo que diu Flórez (Espaiia Sagrada, v. ív, p. 109) a propòsit de la confusió dels
límits de la provincià eclesiàstica de Màlaga, com a conseqüència de les guerres dels barbres.

(230) Occisus Alaricus rex Gothorum a Francis. Tolosa a Fra?icis et Burgundwnibus incensa:
et Barcinona a Gundefade Burgundionum capta: et Geselerycus rex cunt màxima suorum cladc ad
Ispanias regressus est (Espaiia Sagrada, v. iv, p. 452).

(231) Holder Egger: Ueber die Weltchronik des sogenannien Sever us Sulpiiius und südgallische
Annalen des 5 Jahrhunderis (Gotinga, 1875).

(232) Gesalicus Goericum in Barcinone in pa/atio inter/ecit: çuo anno, idem Gesalicus ab Hib-
bane Iheodorici Itaticie regis duce ab Hispània fugatus, Africam petit. Comes vero Veilici Barcinone
OCCiditur (Scott: Hispània illustrata, v. ív, p. 136, Francfort, 1608).

(233) La paraula comes, o sia comte, com a primer dignatari o oficial major, es d'ús comú en lo
segle v. D' ella nos ocupàtn més per extens en lo capítol Dominació' franca.

Ciutat de Barcelona— 37

146

Geografia General de Catalunya

dels franchs auxiliars, se dirigí contra Barcelona. A quatre llegües de la Ciutat
es vençut per lo duch Hibbas. Gesalich, fugitiu, cau en mans dels ostrogoths,
passant lo Durance y morint ominosament.

L'ostrogoth Teodorich governà fins al any 526, en nom propri, si bé
simulant ho feya per son net Amalarich. Però, després de sa mort, se separà
Espanya dels ostrogoths d' Itàlia, regnant-hi Amalarich sol.

No seguirem lo curs dels acontexements generals en los regnats successius,
puix res s' innova en la ciutat de Barcelona.

Al ocupar lo soli reyal los dos germans Liuva y Liuvigilt (568), los wisi-
goths, que no havían atemptat contra la regalía del Imperi del batiment de
moneda, se llençaren a fer encunyacions peculiaries seves y a nom de deter-
minades poblacions. A judicar de les llegendes, eran sovint promogudes, les
encunyacions, per fets de relleu ocorreguts en quiscuna de les ciutats, los quals
hi motivavan la presencia dels sobirans.

Heïss, que ha estudiat y recopilat les monedes wisigodes conegudes al
séu temps (1872), fà notar que totes són d'or, de més o menys baxa lley, y
d' una sola classe, çò es, lo terç de sou (234).

Barcelona figura en monedes que portan los noms de Recaret (586-6oi),

Encunyacions wisigodes (segles VI y VII)

Recaret (586-601

Witerich (603-610)

Égica (687-701)

Liuva II (567-572), Witerich (603-610) y Égica (687-701) (235). En les dels
tres primers, lo calificatíu de IVSTA que segueix al nom de BARCINON,
sembla indicar la justicia del Monarca, exercida a Barcelona, qui sap si per
alguna rebelió o alçament. Lo calificatíu de PIVS, que porta la moneda de
Egica, en cambi, mostrarà un acte de pública clemència del Rey en la metexa
Ciutat.

(234) Aloïa Heïss: Descriptwn générale des monnaies des rois wisigoihs d' Espagne (París, 1872).

(235) Memorial numismdtico espanol, p. 21 (1877).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

«47

Mes devem fixar-nos d' una manera especial en les encunyacions fetes en
temps del derrer, que presentan dos caràcters mòlt marcats. Les pertanyents
als primers anys, çò es, quan regnava sol (687696), mostran la seva efígie ab
llegenda gglD.N.N.EGICA RX ; y una creu demunt tres grades o
línies desiguals en lo revers, ab la inscripció Q<| BARCINON PIVS (236).

Dintre la numismàtica del segle VII, té lo major interès eix ters de sou
d'or, puix dóna per primera vegada lo monograma de Barcelona. L' altre
camp està ocupat, com en les demés, per les usuals testes d' Égica y Witiça.
que llavors governavan plegats (696-700) (237).

Per entendre lo monograma, s' ha de començar a llegir per la B, donant-
nos en continuïtat les cinch lletres següents B-R-C-N-O: y omplint dos
dels buyts ab les vocals A I, resulta BARCINO. Volta al monograma la lle-
genda gg D - N - M -tH - EG1CAR - R - GS. En lo revers se proclama al corey
ab altra inscripció^ VVITTIZAR-REGS.

Per tant bé pot dir-se que lo primer
monograma de Barcelona conegut, pertany
al final del segle VII.

Dites encunyacions, comparades ab les
primitives celtibèriques deLaye(veja-sp.37)
Moneda d' Égica y Witiça, ahont se troba acusan un gran retrocés, que es la caracte-
10 monograma de Barcelona (696-700) rística de la dominació actual, segons tam-

bé s' observa en les demés manifestacions
artístiques hispanes, si bé tal vegada en menor grau.

La esculptura continua la metexa llatina, però més barruera, presentant
generalment dos caràcters, una que es lo llatí pur y l1 altra llatí bisantí, essent
aquesta derrera la de nostra terra. Poques mostres n' han restat a Barcelona,
reduhint-se a tres que podrían haver pertenescut a la catedral wisigoda de
Santa Creu. Los dos d' ells se conservan en la església dels Sants Just y Pastor
y lo tercer en la de la Mare de Déu de la Mercè, ahont hi anà a parar des de
la abolida parròquia de Sant Miquel, immediata a la plaça de Sant Jaume.

Barcelona representa en aquests regnats un paper primordial dintre la
regió. Mòlts dels principals fets acostuman gravitar entorn de la Ciutat:
la fundació de la monarquia wisigoda per Ataulf; l'establiment del indepen-
dent comte Sebastià, al rebelar-se de Roma; la derrera capital de Gesalich al
desemparar les Galies; lo lloch de residència del comte. Hibbas, representant
del rey ostrogoth Teodorich; y encara més avant la seguirem trobant en cir-
cumstancies consemblants. May baxa del nivell a que s'ha situat al organisar-
se la administració pública wisigoda, axis civil com eclesiàstica, atemperant-se

,(2361 Memorial numismàtico espanol, làmina i.a, n. 5 (1877).
(237) Botet y Sisó: Monnaie wisigothique inédite, etc. (Revue d Hisloire et d Archéologie du
Roussillon, any 1, p. 129, 1900).

148

Geografía General de Catalunya

Segles VI al VII

a les necessitats socials d'aquella època constitutiva. Qual importància no la
deu a altra cosa, segons repetidament tenim manifestat, que a la fortitut de les
seves muralles, junt a ses condicions topogràfiques y climatològiques.

La església pren part d' una manera primordial en 1' estament nova-
ment creat. Ab nombrosos concilis, de caràcter nacional y regional, tendeix
a consolidar l'esperit propri, armonisant les variades y opostes inclinacions
de pobles diferents, que coexistexen sense encara fusionar-se.

La presencia del
prelat de Barcelona se
constata en alguns de
aquests concilis, que
tant caracterisan los
segles VI y vil, com,
v. g., en los de Tarra-
gona (5i6), Gerona
(5 1 7), Barcelona (540)
y Lleyda (546). Ha
regnat aximeteix con-
fusió entre los autors
eclesiàstichs que s'han
ocupat dels actes y
existència de nostres
prelats en aquesta
temporada. Carbo-
nell, Diago y Pujades,
nos donan uns epis-
copologis marcada-
ment equivocats, que
procuraren després
aclarir Aymerich y
Flórez (238). Mercès al treball crítich dels dos derrers ha quedat establerta la
següent successió de bisbes wisigots a Barcelona: Agrici (5oo-5i7); Nebridi

Capitell wisigoth utilisat per pila bebtismal en la vella església de Sant
Miquel, d' ahont passà, al derrocar-se, a la de la Mare de Déu de la Mercè.

(238) Inseguint lo criteri establert, continuarem les opinions que han mantingut alguns de nostres
historiadors sobre la cronologia dels bisbes de Barcelona. (Veja-s Espana Sagrada, v. xxix, ps. 1 19 y
361). D'elles es la única opinió autorisada la de Matheu Aymerich.

Opinions sobre los bisbes wisigoths de Barcelona
Segons Miquel Carbonell Segons Diago Segons Matheu Aymerich

Beren^arius, etc , obiit Idus Novembris

1D. 420.
Gulllermus obiit 9 Kal. Man an. 438.
(iulÜermus obiit 4 Idus Septembris an

88. Imperator» Rom* Tiberio (SIQ

Nundinarlo.
San Severo M

Agriclo Vivia en el 517.
Ugno. 589.

Nundinarlus Habuit Coadjutorem et op-
tavit Successorero Irenaum ad an.
464, etc.

Agritius. Interfuit Tarracon. Concilio
an bristi 51b et Gerund. an 517.

Ciutat de Barcelona. — F. Carrbras y Candi

149

Segles VI al VII

(540); Patern (541-546); Ugno (580-599); Emila (6oo-6i5); Sever (617-633);
Oia (634-638); Quírich (656-666); Idali (666-689); Laulf (689-694).

• D'aquests prelats, uns eran d'origen romà, y altres wisigoth, com ho
revelan llurs noms. Evidentment Ugno, Emila, Oia y Laulf, no eran de la
terra. Lo primer pertenexía a la secta arriana, convertint-se al catolicisme
en temps de Recaret (587) y prosse-
guint al devant de la diòcesis de Bar-
celona, per no viure llavors segura-
ment lo bisbe catòlich titular de dita
Sèu.

En temps d' Ugno se celebrà en
la església de la Santa Creu (la Cate-
dral) de Barcelona, un Concili (1 de
Novembre del 599), concorrent-hi lo
Metropolità y onze bisbes més, y es-
tablint-se quatre cànons, que no-ns
interessa ressenyar. Per lo prelat Quí-
rich s' afirma que foren establerts
los primers monjos de Sant Agustí en
la capella de Santa Maria de les Are-
nes, avuy dita de la Mar per ha-
ver-se edificat llavors en un sorral

- - --

Pica d'aygua beneyta existent en la església dels
Sants Just y Pastor

Borrellus obiit 13 Kal. Maii Regnante Borrell. Murió en 18 de Abril
Rega Rhotberto, Rege Francoruro an. de 607.

607.

Emila. Vivia «u el 610.
Nebridlo. En el concilio de
Tarragona, por Sergio.

Geraldus obiit 12 Kal. Septembris an.

638.
Etius obiit 18 Kal. Septembris an 655.

G. Albertus obiit 13 Kal. Martii an. 663.

Ralmundus Aguilonus obiit 6 Non, Oc-

tobris an. 67*.
Pascballs obiit i Kal. Maii an. 691.

Geraldus obiit 3 Idus Septembris an. 703.

Bereagarius de Palacio obiit Kal. Maii

an. 703.
Guillermui elcctus in Epum. Tarraco-

nse obiit 3 nou Maii an. 713.

Euseblo- Vivia en el 634.

Hoya. 635 y 63.

Geraldo I. Murió à 18 de

Agosto del 638.
Aecio II. M. en 16 de Agosto

del 655.
Qulrigo-
Gulllermo Alberto M. en 17

de Febrero de 663.

Ramon de Agulllón I.

Idalio. Vivia en el 688
Pascual. M. en 28 de Abril

del ano 691.

Laulfo. Vivia en el 693.
Geraldo II. M en 15 de Sep-

tiembre del 700
Berenguer de Palau. M. en

l.o de Mayo del 703.
Guillén III. Electo de Ta-
rragona. M. en 2 de Mayo
del 713.

Los mismos propone Pu-
jades, citando catàlogos de
los Archivos que no han pu-
blicado.

Nebrídius. Interfuit Concilio Provincia-

li Barcinonensi celebrato ut opinatur

Loaysa an. 640.
PaternUS. Interfuit Concilio Provinciali

Ilerdensi an. 546.
Ugnus sive HungUS. Interfuit Concilio

Toletano III an. 589 et Barcinonen.

Provinciali an. 599.
Emila. Interfuit decreto Gundemari de

Pnmatu Ecclesia? Tolet. etc. an 610

Toleti Subscripsit etiam Concilio

Prov. Egarensi an. 614
Severus vel Eusebius. Interfuit hujus

nomine Joan. Presbyter Barcinon

Concilio Tolet IV
Ula, 01a, Oya sive Hoya. Interfuit Conci-

liis Tolet. V et VI annis 636 et 638.

Qulrlcus seu Qulriclus. Interfuit Conci-
lio Tolet. X »n Ohristi 656 etc.

Idalius. Subscripsit per Laulphum Vica-
rium -nuïn concilio Tolet. XIII an
683 et interfuit Concilio Tolet. XV
an. 688 etc.

Lau'Phus sive Laulfus intra scecnlum
VII et forte intra V 111 etiam sub Mau-
rorum irruptionera in Hispaniam. In-
terfuit jam Episcopus Barcinoncnsis.
Concilio Toletano XVI an 693 et sube-
cripserat jam ut ídutii Vicari us in Con-
cilio Tolet XIII

Joannes. Barcinon. Prcesul incerti soe-
culi.

Ciutat de Barcelona— 38

i5o

Geografía General de Catalunya

(239). L'hymme de Santa Eulària, atribuït a Quírich, que dóna aytal nova, no
es d' indubitable autenticitat, segons tenim assenyalat en la n. 179.

La obra d' agermanament y fusió dels elements goth y romà, iniciada ab
la unitat relligiosa, es continuada per Xindasvint (642-652), unificant la llegis-
lació. Après la completà Recesvint (649-672) al procurar la compenetració de
les famílies, derogant la lley que prohivía lo matrimoni entre wisigoths e hispà-
romans. Tal innovació era conseqüència dels fets, puix, segons Tailhan, havia
desaparegut totalment 1' antagonisme entre wisigoths y hispà-romans, 5o anys
més tart, aduhint arguments dels que-n deduheix la existència de la predita
assimilació de pobles, en temps anterior a Recesvint (240),

La prosperitat de la monarquia wisigoda s' interromp bruscament en lo
regnat de Wamba, a causa de la gran revolta de son general Flavi Paul, a qui
proclamà monarca mòlta part del Orient d' Espanya (672). Barcelona entrà en
la conspiració. L' Emperador facciós esculli per sa cort la ciutat de Narbona.
La insurrecció no durà un any. Al capitular Barcelona, hi cauen pre-
soners de Wamba, lo diaca Hunulf, Euredus, Pompedi, Guntefret y Neufret.
Abdicà Wamba la corona vuyt anys més tart (680) y entra en plena deca-
dència la monarquia wisigoda, patentisant-se a la mort de Witiça (708 o 709),

per los mòlts partits en que queda dividit
lo país y que-s fan enconada guerra. Lo
més important es lo de la família de Witiça.
Composava aquesta sa viuda, l' archebis-
be de Sevilla Oppa, germà de Witiça, y sos
tres fills, Achila, Olmunt y Artavasdes, man-
tenint al primer per candidat a la Corona.
Los contraris a Achila no lograren posar-se
d' acort: cada cabdill guerrejà per son comp-
te y en cada regió s' establí un principat.
Any y mitg feya que durava la lluyta
quan les ventatges obtiugudes per I09 parti-
daris d' Achila portaren als altres a buscar
un capitost únich, proclamant com a rey a
Ruderich, qui governava la Bètica (710).
A dita proclamació' se seguí la desfeta

/Aonograma de Barcelona

B R C N 0, segons figura en lo revers de

una moneda de Lgica y Witiça (696-700)

extraordinàriament aumentat

(239) Flórez sosté la opinió d'haver fundat los primers monjos a Barcelona lo bisbe Quírich, per
consignar-ho l'hymne de Santa Eulària, que ell accepta sens lo menor dupte d'autenticitat. (Espaiia
Sagrada, v. xxix, p. 139). Altres autors van més enllà. Pere Company, referint la historia de La pa-
rròquia de Santa Marta de la Alar de Barcelona {Ilustracid Catalana, v. I, p. 78), consigna la tia-
dició de que, tant prompte com se permeté construir temples per la reliigió cristiana, s' edificà lo predit de
Santa Maria, hont Quírich hi fundà un convent de monjos de Sant Agustí, del que fóu ell lo primer abat.

Tot lo qual s' ha escrit sense considerar que, segons tota provabilitat geològica, les aygües de la mar
ocupavan encara la plaça de Santa Maria de la Mar en lo segle vil, en que visqué Quírich, y mòlt més,
per tant, la tingueren invadida en lo segle m, en que s' establí lliurement lo culte del cristianisme.

(240) Tailhan: Les espagnols et les wisigoths ( Revue des qüestions històriques, v. xxx, p. 24; Paris, 1 88 1 ).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi i5i

de Rechesint, governador de la Narbonense y Tarraconense y al que-s creu
germà de Witiça, qui morí en la batalla, havent de refugiar-se al Àfrica
Achila y sos parents.

Amardel opina que, en tota aquesta regió NE. d'Espanya, y per tant en
Barcelona, no hi arribà a regnar Ruderich, sinó que Achila fóu mantingut
sempre com a sobirà (241).

Des del vehí Continent, los vençuts treballaren per recobrar lo reyalme.
Pretengueren seguir lo procehiment posat en pràctica en regnats anteriors,
de cridar a gent forastera per ajudar a les seves pretensions particulars. Axis
ho havia executat Atanagilt al fer venir los imperials pera combatre a Agila;
Sisenat quan s' amparà dels franchs contra Suintila; y Paul també al combatre
a Wamba. Per la metexa rahó la família de Witiça s' alià ab lo comte Urban o
Olban (equivocadament dit Julian a les derreríes del segle Xl) (242), qui gover-
nava a Ceuta, sots sobirania del Kalifa. Mes fracassant la primera temptativa de
desembarch (708), buscà auxiliars de major poder, obtenint la cooperació dels
sarrahins dominadors de tota la Mauritània Tingitana.

Dues expedicions d' alarbs comanades per Tarif (710) y Tàrich (711),
iniciaren la que Saavedra nomena atinadament Campanya de la intervenció.
En ella los partidaris de la família de Witiça, ab lo comte Urban y los auxiliars
sarrahins, comanats per Tàrich, venceren per sempre més a Ruderich en la
famosa batalla del llach de Janda, mal nomenada del Guadalete (Juliol de 71 1),
quedant encara subsistent Ruderich, com a monarca en una petita partida
occidental d' Espanya, entre los rius Duero y Tajo, fins a la batalla de Sego-
yuela (Setembre a Octubre de 713), en la que hi perdé la vida.

Al Orient d' Espanya, Teodomir quedà erigit en governador de la regió
murciana, a nom d' Achila, qui continuava en rehens de Muça; y en la partida
NE. de la Península seguia proclamat rey Achila.

Durant aquests dos o tres anys de la intervenció muslimica (71 1-7 1 3),
Barcelona acatà la sobirania del fill de Witiça.

(241) Ab lo títol de Le roi Achila publicà G. Amardel un estudi numismàtich historien, motivat
per la existència de quatre monedes de Narbona a nom d' Achila y una de Tarragona del propri Rey y
per la falta absoluta d' encunyacions del rey Ruderich en les ciutats de les dues regions indicades. Res-
pecte a la fi de dit regnat diu: «A Narbonne, le monnayage au nom de Achila a dépassé l'an 711, mais
il n' est pas possible de diré si ce prince existait toujours, ou si les Goths refugiés dans la Septimanie ont,
après sa disparition, frappé monnaie pendant quelques années au nom de leur dernier roi, ce qui expli-
querait le tipe dégénéré et la bizarrerie de la légende des dernières espèces emises. Ce monnayage a pu
se prolonger jusqu'a 1' an 719». [Bulletin de la commission archéologique de Narbonne p. 436, 1893)-

(242) L'erudit C"dera, en son article El llamado Conde Don Julian, ab testimoni d' autors cristians
y alarbs, ha rectificat d'una manera brillant y complerta, alguns conceptes pertocants a aquest perso-
natge històrich, bereber de la tribu dels Gomeres, al qui, l'unich autor cristià que pot fer fè, l'Anònim
■de Córdoba o lo Pacense, anomena nobilissimi viri Urbani Africana regionis. Los autors alaràbichs
usualment coneguts l'escriuen també J•^i•j1*"-^) --'..'ij •'■ ' y no cr*JilJj»r com provablement
l'haurian escrit, puix d'aquesta manera, o mòlt semblant, escriuen los noms dels emperadors Didi Julià
y Julià ï Apdsiata. [Revista de Aragón, a. m, p. 205, 19021.

1 52 Geografia General de Catalunya

Al 713, o sia després de la presa de Mérida per Muça, s'assenyala ja
manifestament la mutació de relacions entre los auxiliars sarrahins y los goths
partidaris d' Achila. Muça cambía d'intencions y sa actitut dominadora se
posa en evidencia, al veure tan mal organisades totes les forces espanyoles.

En la lluyta de set anys que s'entaula entre uns y altres, acabaren, les
ciutats d' Espanya, per caure en mans dels sarrahins. Y mentres los malaven-
turats fills de Witiça rebían la plenitut dels seus bens, confiscats per Rude-
rich (243), morint sense honra a Toledo y a Córdoba, en les serralades dels
Pyrinèus y de les Astúries, hi restavan alguns castells y territoris, ahont may
hi fóu reconeguda la sobirania del Kalifa de Damasch, conservant-s'hi les
tradicions de la monarquia wisigoda.

La causa de la pèrdua d' Espanya, com diu mòlt bé lo senyor Saavedra y
referman los erudits autors que-ns servexen de norma (244), fóu un esperit
general d'indisciplina, nascut de la exageració del particularisme germànich.
D' aquesta perniciosa condició, anatematisada repetidament en los concilis,
nasqueren, la anarquia a la mort de Witiça, la apelació al estranger al ésser
proclamat Ruderich y la lluyta parcial després de la elecció de Pelay, pre-
ferint tots lo jou del estranger a la elevació del propinquu. Les més fortes
ciutats van cayent, sense que may més se tracte d' unificar los esforços indivi-
duals dels cabdills goths. Teodomir no-s concertà ab los asturians, ni los
cabdills pyrinenchs resurten del isolament en que-s mogueren, com si la
obra regional que per sempre més surgirà en la Península ibèrica brollés sob-
tadament al faltar la direcció única imprimida per la dominació germànica, a
les províncies del Imperi que constituiren lo territori romà de les Espanyes.

(243) «Devorando su afrenta, tuvieron aquellos ambiciosos principes que acomodarse à recibir
sus propiedades patrimoniales confiscadas poi orden de Rodrigo, quedàndose Achila en Toleco, donde
había pensado reinar, con externos y extraordinarios honores, à ningún otro prócer otorgados, però
sin honra. De él procedió Alvaro, padre de Hafs, cadi ó juez de los extranjeros. El hermano de Achila,
Artavasdes, se fijó en Córdoba, con gran fama de penetración política y oriental generosidad, trasmi-
tiendo à su descendiente Abu Said, el titulo y autoridad de conde, y Olmundo residió en Sevilla, de-
jando tres hijos: Sara, tan considerada por el califa Hixem como por Abderramàn I de Espafia, y dos
varones, uno muerto en los dominios cristianos del Norte y otro que mereció ocupar la sede hispalense>
(Historia de Espana desde la invasión de los pueblos germdnicos, etc, v. 11, p. 252).

(244) Obra esmentada en la nota 243: veja-s en la p. 256.

Los sarrahins al Occident del Bahr-al-Rumí( Mediterrani). — Pugnes entre juhéus y cristians. — Jntervin-
gueren los juhéus en la conquesta sarrahina? — Suposades opresions dels cristians. — L'impost de
la capitació. — L' episcopat subgecte al Kalifa. — Mohiment abbasida extés a Barcelona. — Lo wali
Zuleiman regoneix la sobirania de Pepin (759).— Establiment de la Maica Hispànica (785).— Bar-
celona adherida al mohiment insurreccional de Bahlul (790). — Lo kalifa Hixem recobra la Marca
Hispànica (793). — Independència de Barcelona en temps de Zeid (795). — Zeid regoneix a Al-Hakem
per senyor (797). — Important avenç dels franchs en les fronteres de la Marca Hispànica (798). —
Hosts enemigues entorn de Barcelona (799). — La Ciutat assetjada per Ludtvich lo Piadós, rey
d'Aquitania (800). — Zeid se defèn valerosament. — Los franchs s' apoderan de Barcelona (801).

Los alarbs, al empendre la conquesta del món antich, voltaren lo j>^ /**
Bahr-al-Rumí o mar de Roma (245) (nostra mar Mediterrània), dexant sots la
dependència del Kalifa, totes les seves costes, fins les més allunyades del
jjUi^M ysr Bahr-ozzocac o mar del Estret (246), que-s com denominavan a la
part més occidental de la propria mar, a l' antich Fretum gaditanum.

De la resistència que trobaren los sarrahins en aquestes platges medite-
rrànees, se sap positivament la que li feu «una ciutat qúe està demunt lo mar,
la qual tenia quatre portes» (247). Tal breu descripció concorda ab la antiga

(245) Geographie d' Aboulféda traduite de V arabe en français, etc, per M. Reinaud (Paris,
1848), v. 11, p. 32.

(246) «D' après quelques auteurs, la dénomination de Bahr-akocac s'étendrait à toute la partie
de la mer Mediterranée qui baigne l'Espagne, et méme à la Mediterranée, tout entiére. D' un autre cóte,
la mer Mediterranée est appelée quelquefois mer de Syrie (Bahr-alsham)•».

(247) Codera estudia en Abencotaiba lo capítol titulat Algazúa de Muza contra los Bascones y
los Francos. Fent referència a Abdala fill d'Almoguirah, fill d'Abubordah, diu: «Estaba yo con los que
en Alandalus iban de expedición con Muza, hasta que llegamos a Üaragoza, que era de lo mas distante
adonde llegamos con Muza, excepto un poco mas allà y llegamos à una ciudad que està sobre el mar,
la cual tenia cuatro puertas». Segueix la presa d'aquesta Ciutat ab circumstancies poch inteligibles en
lo text. (Estudiós criticos de Historia drabe espanola, per Francisco Codera, Zaragoza, 1903, p. 102).

Ciutat de Barcelona— Sï

^4 Geografia General de Catalunya

Colònia Favencia, d' igual manera que ab la nostra ciutat metropolitana Ta-
rragona.

Les principals poblacions de les platges del Cj^' J-^»- Xébel-alport o
montanya del Port (248) (los Pyrinèus), com eran AijSji (Tarragona) y iijLiyj
(Barcelona), són ara centre d' altre mohiment y d' una activitat de nova espècie,
adreçada vers les costes africanes o les llunyanes regions del Orient. Es veritat,
que res altera, en los rums o rumis (cristians), la pràctica de la seva relligió,
no essent, per ara, de ningú mortificats.

La majoria dels historiadors d'aquesta època històrica, com Dozy, Fer-
nàndez Guerra, Menéndez Pelayo, Amador de los Ríos, Hinojosa, etc, opinan
que les comunitats juheves establertes en .«Jjj'tf *j£j^ Xezirat- Al- Andalús
(Espanya) (249) patrocinaren y ajudaren la invasió. En justa correspondència,
diuen que, dels alarbs, n'obtingueren una era de tranquilitat a la que no hi
estavan acostumats.

Les l'uytes de juhéus y cristians, que s* inicían a Pèrsia, en l' any 345, ab
les violències dels primers contra los segons, generalisades a tot l' Imperi en
temps de Julià l'Apòslata, per lo favor que aquest donà als juhéus, may s'aca-
baren durant la Edat Antiga. Teodosi, imbuit del sentiment regnant en sa
època, prohibeix, en 388, lo matrimoni dels juhéus y cristians (25o). Y en lo
regne wisigoth d' Espanya se recull lo llegat del segle IV, sovintejant edictes
de proscripció contra lo poble hebraych, des del regnat de Recaret. Cert que
dits edictes foren suavisats per l'esperit tolerant de Sant Isidor; però se
renovaren al regnar Xintila (636-640), prenent major esclat en temps de
Égica (687-701). Y lo meteix que passava a Espanya succehía en altres mo-
narquies europees, assenyaladament a França, durant lo govern dels reys
merovingi's.

(248) Ab lo nom, que-s pot transcriure per Xébel Alport o Albort, montanya del Port, y alguna
vegada Xébel Alportat o Albortat, montanya dels Ports, se designa per los escriptors sarrahins als Py-
rinèus. Les angostures o collades per hont s'atravessan nostres altes serralades, sempre han rebut lo
nom de ports. Axis ho regonexia lo bisbe Marca en lo segle xvn, puix parlant dels passatges d'aytals
montanyes, deya: Portús enim vocari summa sive angustia. Pyrccneorum montium supra monuimus
(Marca Hispànica, f. 69).

Los geògrafs alarbs han considerat tot l'actual territori de Catalunya com formant part dels Pyri-
nèus. En lo qual han estat més apropriats que no pochs autors moderns. Abulfeda, al descriure los
Xébel-Alpori, diu que sa extremitat oriental devalla vers Narbona y Barcelona y que Tarragona se
troba en lo seu limit extrem vers la mar Mediterrània. (Obra esmentada, v. 11, p. 86).

(249) Xezirat- Al- Andalús es lo nom alaràbic.h d'Espanya, traduhmt-se per il a o península del
Andalús. Xezirat equival propriament a illa, puix los alarbs no tenían o empleavan paraula alguna que
correspongués & península. Aquesta paraula Andalús es usada per los escriptors alarbs con designativa
de les terres occidentals d'Europa ocupades per los musulmans. Se desconeix l'origen de la metexa, si
bé-s creu pogués devallar dels Vàndals que ocuparen lo Nort d'Africa y que en ses relacions ab los
alarbs donaren ocasió a que aquests designessin per Vandalucia a les seues terres, extenent la designació
als wisigoths d'Espanya, que, com sabem, eren d' idèntich origen.

(250) Albert de Broglie: L'église et V empire romain (París, 1S60 a 1869), v. m, ps. 181 y 184;
v. ív, ps. 173, 27: y 275; v. vi, p. 234.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi i55

Tenint en compte aquestes consideracions de caràcter general, semblarà
justificada la enemistat entre cristians y juhéus al temps d' efectuar-se la inva-
sió dels alarbs a Espanya, y per consegüent, s' hauria de creure en lo favor o
ajuda donat per l'element hebraych als nous conqueridors de la Península,
segons manifestan la majoria dels historiadors. Emperò, derrerament, 1' erudit
Juli Tailhan, ha tractat d'estudiar ab deteniment les proves aduhides fins ara,
per concloure-n que estan lluny d'ésser convincents y d'esvair tot dupte,
sobre la cooperació juheva en la predita conquesta. Creu Tailhan que-s ne-
cessita, per acceptar-la sens recel, testimoni de major autoritat que la tradició
alaràbiga, ahont la corrent, siga la que-s vulla la cequia per hont arriba a
nosaltres, està enterbolida d'innombrables faules. D'altra part, diu, que lo
recort d'aquest concurs odiós prestat al estranger, també l'hauria acullit la
tradició cristiana, a ésser cert, lo qual no veu que succehesca (25i).

Dels primers jorns de la ocupació sarrahina, s' han reproduhit algunes
falses tradicions, assenyaladament eclesiàstiques. Entre elles hi ha la suposició
d' un determitat pacte entre los cristians de Barcelona y Abdelazis, a conse-
qüència del qual y mitjançant una crescuda pensió, pogué seguir oberta al
culte la capella de Santa Maria de la Mar (2 52).

La tradició cau tota sola considerant no existí la tan decantada guerra
relligiosa, ni persecucions de cristians, en totes les terres del Al- Andalús,
durant los primers anys de la conquesta dels alarbs. Abans d'Al-Mansur no
hi ha prova de veritables lluytes relligioses y sí tant sols lluytes de dominació
política. Axis ho regoneix, indirectament, l' ilustrat Villanueva (253) quan
diu que aquí no hi hagué temps de destruir-ne lo cristianisme, en escassament
vuytanta anys de subgecció als mahometans; per quina rahó, afirma, que,
la església barcelonina, es de les poques d' Espanya que-s poden gloriar de
haver conservat incòlume la relligió catòlica, des de les seves primeres centú-
ries. La falta d' escrits del segle VIII no permet saber res ab certesa d' historia
eclesiàstica, essent completament apòcrifs alguns noms de bisbes que figuran
en determinats episcopologis (254).

(251) J. Tailhan: La ruint de l'Espagne gothique (549-713) (Revue des qüestions històriques,
v. xxxi, p. 385, Paris, 1882).

(252) J. Company: La parròquia de Santa Maria de la Mar de Barcelo?ia (La Iluslracid Ca-
talana, v. 1, p. 78).

1253) Viaje literària d las Iglesias de Espana, v. xvu, p. 128.

(254) Flórez relata lo que s' ha escrit a propòsit de nostres bisbes apòcrifs del segle vm.

Opinions sobre los bisbes de Barcelona sarrahina
Segons Pere Miquel Carbonell Segons Francesch Diago

Bernardus obiit Nonas Septembris anno domini 7*1. Bernardo I- Murió en 6 de Septiembre del 741.

Guillermus obiit 15 kal Octobris anno 771. Gulllermo IV. Murió en 16 de Septiembre del 771.

Bernardus Vives obiit in prcelio sarracenorum 7 Idus Bernardo Vivas. Murió en 8 de Abril del 781.

Aprihs aono 785.

Guillermus obiit 16 kal. Maii an. 785. Guillén V. Murió en 16 de Abril del 788.

Umbertus obiit 18 kal. Januarii anno 801. UmbertO I. Murió en 16 de Diciembre del 801.

Matheu Aymerich no consigna cap bisbe barcinonense indubitable d'aquesta temporada en son

depurat Episcopologi.

1 56 Geografía General de Catalunya

Són també gratuites les relacions que-ns fan d' estracció d'imatges cul-
tuals de nostra Ciutat, per transportar-les a llochs recòndits de les montanyes,
ab la mira de substraure-les d' imaginaries persecucions dels sarrahins. Axis
s'escriu, entre altres, de la primitiva esculptura de la Mare de Déu de Mont-
serrat, «conocida por la Jerosolimitana, que, según la pia tradición, había
traído San Pedró ó algun otro de los apóstoles, por orden y en vida de la
misma Madre de Dios, y que San Severo y Santa Eulàlia habían ya venerado
con el nombre de la Morena, en la iglesia hoy llamada de los santos Justos y
Pastor» (255).

Axò no vol dir que la conquesta sarrahina no motivàs lluyta y destrucció,
com sol sempre ocasionar tot afer de guerra, sían quins se vulla los pobles
que lo portan a efecte. Però, diu Dozy, que, les crudeltats tot seguit foren
mitigades, renaxent aviat la tranquilitat. En tant, que lo jou dels sarrahins
esdevingué al menys tan tolerable com lo dels wisigoths (256). Aximeteix
afirma que los hispans seguiren ab llurs propries lleys, jutges y autoritats,
puix que los hi donaren governadors o comtes de la propria nació, ab encà-
rrech de recaudar les imposicions exigides y d' arreglar los dissentiments que
surgissen entre ells.

La més especial de les tributacions sarrahines fóu l' impost de la capita-
ció, que dexavan de pagar los cristians quant se feyan musulmans. Consistia
en 48 dirhems per los richs, 24 per la classe mitja y 12 per los qui vivían de
un treball manual, estant-ne exempts les dones, infants, frares, esguerrats,
malalts, pobres y esclaus. Res tenia que veure, aquest impost, ab lo kharadj
que pagavan los proprietaris rurals per les seves produccions y que solia
consistir usualment en un delme del vint per cent dels fruyts.

En matèria relligiosa no violentavan a ningú. Se creu que no-ls agradava
que los cristians se fessen musulmans, per quant axis se perjudicava l'erari
públich. Axò explica que los cristians, no trobant-se del tot malament ab la
seva dominació, dexessen de promoure disturbis polítichs durant lo segle vm.
Contribuía a aytal estat d' opinió popular, l' aminorament del poder de les
classes socials privilegiades en la època wisigoda, y lo repartiment de les
terres confiscades, aumentant la petita proprietat.

S' ha d' advertir, emperò, que, si lo culte del catolicisme era lliure, no ho
era la Església, que restà subgecte a la autoritat dels Emirs. Ells usaren, a
semblança dels reys wisigoths, del dret de convocar concilis y del de nomenar
o deposar bisbes. Naturalment que 1' ús d' aytal prerrogativa havia de motivar
oprobis y escàndols.

Pochs recorts han restat d' exa temporada de dominació sarrahina. Diuen

(255) Historia de Montserrat, per l'abad En Miquel Muntadas (Barcelona, 1S94), p. 51.

(256) R. Dozy: Histoire des musulmans d' Espagne (Leyde, 1861), v. 11, ps. 38 a 47.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 157

los Anals de Metz (257), que SuLeiman, governador de Barcelona y Gerona,
regonegué la sobirania del rey dels franchs, Pepin, segons Dom Vaisette, en
l'any 759 (258). Lo motiu s' ha tractat de justificar ab les lluytes entre abbasi-
des y ommeyades, suposant fos, Zuleiman, parent de Júsuf y, per tant, decidit
adversari del rey Abd-el-Rhaman I. Los franchs, protectors de la fracció abba-
sida, aculliren bé a Zuleiman, d' ahont aquest no duptà en prestar-los-hi un
homenatge que assegurava la casi total independència de les dues ciutats del
séu comandament. Es possible que Barcelona jugàs son paper en la guerra
que los abbasides d' Orient tractaren d' encendre en terres de Al-Andalús, ab
concurs y lliga del rey Pepin (768).

Conde se n'ocupa (259) y parla d' Abdala-Aben-Salema, governador de
Barcelona en l'any 768, en que-s diu ocorregué un desembarch de gent afri-
cana en les vores del Ebre, sots direcció d' Abdala-ben-Habib-el-Sekelebi.
Tal fet lo contradiu Morera, per no trobar-lo comprovat en histories alaràbi-
gues (260).

Y segueix dihent Conde, que, en l'any 768, Abderrahman I, ab son exèr-
cit, vingué a Barcelona, regraciant al walí Abdala-Aben-Salema, per la opor-
tunitat del séu socors al rebutjar als africans, com també per lo bon estat de
les naus d'aquesta costa.

L'avenç dels franchs vers nostres montanyes resulta un fet ja en l'any 770.
Consolidades les primeres conquestes en aquestes comarques, atravessa los
Xébel-Alport (Pyrinèus), Carles Many, y estableix la Marca Hispànica, o terri-
tori de la frontera espanyola subgecte a la seva dominació. La nova conquesta
es tot seguit assenyalada per una línia d' influencia dominadora, que abar-
cava dilatat territori pyrinench, quals límits meridionals eran Osca y Barce-
lona (261). Mes la subgecció de Barcelona, per ara, fou més d'acatament al
Emperador que de dominació plena dels franchs, puix los sarrahins hi segue-
xen com a únichs senyors de nostra Ciutat. En 785, la veritable Marca Hispà-
nica abarcava petita extensió, qual línia divisòria estaria entre Barcelona y
Gerona.

En les guerres civils promogudes al començ del regnat d' Hixem (787),

(257) Solinoan dux Sarracenorum, qui Barcinonam Gerundamque civitatem regebaí, Pippini se
cum omnibus qua kabebat dominationi subbidit. {Marca Hispànica, columna 240). Solinoan diu equi-
valdré a Suleiman. També es conegut, segons alguns autors indican, per Ben-Alarabi, o Suleiman-el-
Arabi, de qui parlan les cròniques franques ab referència al any 778.

(258) Dom Vaisette: Histoire de Lenguadoc, p. 829.

(259) Joseph A. Conde: Historia de la dominació'n de los drabes en Espana, v. 1, p. 197 (Barce-
lona, 1S44).

(260) E. Morera y Llauradó: Tarragona cristiana, v. 1, p. 215 (Tarragona, 1897).

(261) Any 778. — Eodem anno domnus Rex Karolus cum magnu exerciiu venit in terram Galli-
ciam et aiquisivit civitatem Pampalona, deinde accipit obsides in Hispània de civitatibus Abitauri
atque Ebilarbi, quòrum vocabulum est Osca et Barzelona, nec non el Gerunda. Ei ipsum Ebilarbium
vinctum duxit in Franciam. — (Antiales alii Francorum ex duobus pir vetustis codicibus M. SS., re-
produhits per Pau Piferrer: Recuerdos y bellezas de Espana, Calaluiia, v. 11, p. 322).

Ciutat de Barcelona— iO

1 58 Geografia General de Catalunya

s'alçà un cabdill alarb, Bahlul-ben-Makluc Abulhegiag (262), qui dominà a
Sarkusta (Çaragoça). Entre les ciutats que s' adheriren al mohiment separa-
tista hi figurava Barcelona (790), la qual resulta allunyada de la influencia po-
lítica del Emir de Còrdova.

Bahlul es vençut per les tropes del Kalifa, comanades per Abu-Otman,
walí de Valencià, qui s'apoderà de Barcelona y demés ciutats «que oprimidas
por estos caudillos rebeldes, deseaban verse libres de sus vejaciones y estar
protegidas de su rey y senor: así ellas mismas abrieron sus puertas al vencedor
y se pusieron en defensa contra los rebeldes» (263). Los fets històrichs no
demostran, per lo que a Barcelona pertoca, la espontaneytat que vol suposar
l'autor alarb d'ahont Conde treu aquesta nova.

Tornada, Barcelona, a la potestat dels cordobesos, la lluyta s'entaulà en
les fronteres d' Espanya. Hixèm proclamant la guerra santa (791) pot recobrar
a Gerona (793), a qual presa se seguí la de Narbona y un nou avenç sarrahí
en territori del Afrank, fins a Carcassona.

Si bé la regió quedà subjugada, no desaparegué, en algunes localitats, y
especialment en la ciutat de Barcelona, 1' esperit d' hostilitat a la dominació
cordobesa, de que n' havían estat mostra, la conducta de Zuleiman, lo rego-
nexement del emperador Carles Many en 778 y la insurrecció de Bahlul,
sobradament trascendental. En la guerra civil que-s promou a la mort de
Hixèm (795), Zeid o Zato (que Pujades escriu també Zanti o Zaed y altres
autors SaadJ, nom que podria amagar lo de Ziyat, alçà la bandera separatista
y en lo nou mohiment anticordobès, tot seguit s' apoderà de Barcelona, hont
hi restà en absoluta independència. A igual que Zuleiman, procurà acostar-se
als franchs, acatant la sobirania de llur Emperador, segons ja s' havia fet per
primera vegada en 778. De manera que, ab aquesta pau, no quedava tancat
entre dos fochs, y obtenia una alta protecció, consolidant la independència de
la seva Ciutat, que, en aytal temps, tindria administració propria.

No està en desacort, nostra presumpció, ab les principals teories sobre
l'origen dels municipis en la Edat Mitjana. En elles s'indica, com origen de
sa vida autonòmica, los derrers temps de la Edat Antiga. Bourgin (264) ne fà
circumstanciada relació. Segons ell, la teoria romanista suposava ésser una
continuació de les colònies romanes: la reyalista deya prevenir de les cartes o
franqueses otorgades per los reys a alguns vassalls; los partidaris de la teoria
eclesiàstica, volían provingués de la acció de la Església; Thierry creu se
originaren de la generalisació de fets escampats; Vander-Kindere que devallan
de la comunitat rural y del consell carlovingi; Aloys Schulte, que procehexen

(262) Bahlul es, segons opina l'eminent arabista Codera, lo Bohlul fill de Marruch, que citan los
autors alarbs.

(263) Conde: Historia de la dominacidn de los arades, etc v. 1, p. 224.

(264) Veja-s lo treball de Jordi Bourgin, en la Revue de Sinthèse historique del Desembre de 1903.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi i59

del weichild o mercat. Es dir, que les opinions se multiplican, per no trobar
una Uey precisa que determini lo séu començament.

La tendència a teorisar en mòlts autors, fà caure en una mar de confu-
sions al inexpert que-s dexa seduhir per una o altra hipòtesi rahonada. Si bé
los fets econòmichs, com les fires o mercats, tenen importància per lo desen-
rotllo de la vida municipal, lo fort creximent d'aquesta ha de buscar-se en la
dispersió de la autoritat reyal y formació d' un esperit nacional propri. Axò es
lo que sol ocorre al emancipar-se una ciutat y passar a viure sots una influen-
cia sobirana local, que hi logra proclamar y mantenir, per determinat temps,
la seva complerta independència.

Pujades, que tantes patranyes recompta de la època sarrahina, inseguint
a Beuter y a Calza, preté que, en 794, Carles Many assetjàs a Barcelona y
entràs en la Ciutat, encomenant-la a Addo o Adola, alarb, qui, de llavors en
avant, pagà paries o tributs al Emperador, mentres Zeid era desterrat. Al
ensemps, suposa que lo castell del Port fóu encomenat a un altre alarb dit
Lullo, qui l'havia servit bé en aquella guerra. Res confirma lo govern del
sarrahí Addo a Barcelona, ni tampoch lo d' altres successors que Pujades li
atribueix, çò es, primer, lo comte Borrell d'Ausona (797) y més tart un tal
Hemur o Gamir, que s'apoderà revolucionariament de Barcelona (799) poch
abans de conquerir-la Ludwich lo Piadós (265). Tot lo que Pujades diu es
inexacte.

En l'any 797, comparegueren a Aquisgràn a la cort de Carles Many, Ab-
dalà, oncle del kalifa Al-Hakem, hú dels rebelats contra aquest, acompanyant-
lo, segons 1' orientalista Reinaud y confirman los Annales Berlinïanos (266),
nostre walí independent Zeid. Entre tots, tramaren lo nou avenç dels franchs
en la Marca Hispànica, portat a terme ab gran succés dintre del propri any 797,
y en quina algara recobrà 1' Emperador tot lo territori pyrinench, abans per-
dut, de Narbona y Gerona.

La senzilla indicació que fan los historiadors franchs, de que Zeid, per
contemporisar, aparentà prestar vassallatge a Carles Many, y la presencia dels
cabdills alarbs del NE. d'Espanya, en la cort imperial y en la del rey Lud-
wich, dexan entreveure cert propòsit de formar una corrent de simpatia
vers los franchs, y, per tant, un partit polítich favorable a la seva interven-
ció o dominació. Mes com les velles histories són difuses en tot lo que no-s
traslluheix al exterior en guerres y conquestes, res diuen concretament de
creacions de nous partits, ni de mohiments d'opinió que marquen altres
orientacions.

Al-Hakem, fent un esforç titànich, desatengué la guerra civil al S. del

(265) Geroni Pujades: Crdnica Universal dei Principado dt Cataluna, v. v, ps. 247, 327 y 352.

(266) L'autor franch de la Vita Ludovici, referint-se al cabdill sarrahí pyrinench, no-1 nomena
y sols vagament lo designa ab les paraules qui locis montuosis Aquitaniíz proximis prtncipabaiur.

160 Geografia General de Catalunya

Al-Andalús, llençant-se a guanyar lo que havia perdut en la frontera, po-
dent-ho semblantment recobrar tot fins a Narbona. Quals avenços li valgueren
dictat d'E/ Modhafer o Almudafar, que vol dir victoriós, afortunat.

Barcelona hagué de regonèxer la autoritat del kalifa Al-Hakem, perdu-
rant poch temps més.

Al-Hakem no podia permanèxer en la Marca Hispànica: feya falta a To-
ledo, que seguia en mans de Suleiman y Abdalà. Per çò, dexant les terres py-
rinenques, partí vers lo Centre d'Espanya, concordant-se per lo venider ab
l' independent Zeid, qui prosseguí governant la Ciutat.

^Quin fóu lo conveni entre l'Emir y lo Walí? Possible es endevinar-lo,
per més que no es fàcil se puga may saber, faltant-nos escrits de dita època.
D'una part, lo regonexement de la sobirania d' Al-Hakem, que, naturalment,
substitueix a la de Carles Many. D'altra part, la seguretat d'una autonomia
per nostra Ciutat fronteriça, justa compensació al constant perill d' haver de
sufrir les embestides dels franchs. Ha entrat sempre en la política de tots los
pobles, decorar, ab franqueses e immunitats, les ciutats subgectes als treballs
d' invasions o de guerres, segons exemples continuats que presenta la historia.
Y si a tal rahó de caràcter general s' hi ajunta la mòlt especial que concorria
a Barcelona, que, ja en 778, havia proclamat la independència, vindrem a
refermar-nos més en nostra hipòtesi.

En lo començ del any 798, s'aplegaren los franchs a Tolosa per tractar
d' una nova expedició contra Espanya. Se trobavan presents al concell, mis-
satgers d' un cabdill sarrahí de la frontera, que tal ha de considerar-se a Bah-
lul, segons les paraules d' Eginhardt (267). Los sarrahins dels Pirynèus llavors
concertaren lliga ab Ludwich lo Piadós.

Resultat de tals parlaments, veyèm ésser una nova entrada dels franchs,
que s' apoderaren de Gerona, Ausona, Berga, Manresa, Cardona y Solsona.
Aquest avenç, que, fora de Gerona, se realisà en territori trencat, montanyós,

(267) Any 797. — Barzinona civitas Hispània qua jam pridem a nobis desciverat per Zaium
prafectum ipsius nobis est reddita. Nam ipse in Palatium veniens, semetipsum domno Regi cum
civitate commendaoit .

Altres Cròniques franques s' expressan ab semblants termes, més o menys ampliats, com se podrà
veure de les que continuàm tretes de la compilació de Duchesne y que publicà Piferrer en lo v. 11 de
Cataluna, Apèndix ns. 5 y 8.

Barcino?ia Hispànics civitas, qua jam pridem a Francis defecerat, per Zatum Sarracenum pra-
fectum ejus Carolo reddita est (Annales Francorum Fuldtnses, p. 538).

Los Annales Bertinianos, segons los publicà Muratori (Rerum Italiarum scriptores, v. 11 , p. 505,
Milà, 1723), consignan en l'any Soi: «.capta est Barcinona civitas Hispània jam biennio obsessa,

Zatem Prafectus ejus et alü complures Sarraceni sunt eompre/iensi» «Zatun et Roselmus in una

dic ad prasentiam ímperatoris deducte et exilio damnati sunt». Veja-s aytambé lo que han escrit
altres cronistes coetanis:

Barcinona civitas in limite Hispanico sita qua alter?ianie rerum evc?iiu, nunc Francorum, nunc
Sarracenorum ditioni subjiciebatur tàndem per Zatum sarracenum, qui tunc eam invaserat, Regi red-
dita est. Nam is asstatis initio Aquasgrani ad Regem venit, seque cum memoraia civitate spontanea
dediiione illius potestati submisit. Qua recepta, Rex filium meum Ludovicum ad obsidionem Osca cum
exercitu in Hispaniam misit. [Annales de Gestis Caroli Magni, per Eginhart, v. 11, p. 248).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 161

de mòlt mal comunicar y fàcilment defensable, a tenir-hi alguna manera de
defensa, nos mostra la immediata intervenció, influencia o complicitat dels
cabdills de la terra, y entre ells de Bahlul.

Ludwich lo Piadós, en lo propri 798, dexant Gerona, passà a Barcelona
fiat de les demostracions amistoses de Zeid, per entrar com a senyor en la Ciu-
tat. Inútil viatge: lo Walí, encastellat en los potents murs d'aquesta, refusà
obrir-li les portes, servant fidelitat a Al-Hakem. Ludwich ha de prosseguir ses
conquestes pyrinenques, abandonant lo propòsit de passar més al S., y tor-
nant-se-n a França per Lleyda y Osca.

Ab rahó se presum que lo Rey d'Aquitania no dexà en complerta tran-
quilitat a Barcelona, sinó que, a son entorn, hi féu quedar una petita host
franca per hostilisar a la Ciutat. Tinga-s en compte, que s'anava a entrar en

Cumpulcro retinens or tu claresceret as/as,
Ad Regent sarracenus cognomine Zatus
Adveniens a se pcrvasam reddidit urbem,
Barzinona cui nomen, nam limite structa
Constat in Hispanico, vario cogenteque casu
Nunc sarracenis fuerat, nunc súbdita /rancis, etc.

(Poeta. Saxonici Anna/es de Gestis Caro/i Magni, p. 160).

En igual concepte s' expressan los autors de les Vita Karoli Magni ab incerto scripiore sed coeta-
neo y Vita Caroli Magni per Monachum Egolismensem descripta, que publicà A. Duchesne: Series
auctorum omnium qui de Francorum historia, etc. (Pans, 1635; Ps- 7& y '6o).

«Eo autem regnante in Spania (slíIícc Abulaez), missit Karolus Imperator Ludovicum filium suum, Regem
in Aquitania, ad obsidendam et capiendam civitatem Barcinnona. Qui congregato exercitu ex Aquitania, Was-
conia, necnon de Burgundia. Provincià atque Gothia, missit eos ante se ad obsidionem civitatis. Qui abeuntes,
circumdedit exercitus civitatem, et obsederunt mensibus VII. Ceperuntque Regem civitatis illius nomine
Saton. Cumque pares defuissent in civitate, et jam capienda esset civitas, miserunt ad Ludovicum Regem ut
veniret Barcinnona, quia jam capienda erat civitas, ut cum caïpta fuisser, noinini ejus ascriberetur victorià.
Venit autem praefatus Rex Ludovicus ad civitatem, et tradita est civitas in manus ejus. Constituitque illic cus-
todiam et armamenta. Regem verò civitatis illius Saton vinctum compedibus misit ad patrem suum Karolum
Regem Imperatorem in Francia>. — (Chronicon Moyssiacensis Canobii, v. ni, p. 144).

«His peractis, succedente lempore, visum est Regi et Consiliariis ejus ut ad Barcinonam oppugnandam
ire deberent: divisoque in ires partes exercitu, unam quidem Buscelliori ipse permànens secum retinuit: alteri
obsidionem urbis injunxit, cui Rostagnus Comes Gerundae prïefuit: tertiam autem, nè fortè obsidentes urbem
improvisè ab hostibus occuparentur, ultra urbem sedere prsemisit. Obsessi interea intra urbem. Cordubam
misserunt auxiliumque poposcerunt. Rex verò Sarracenorum protinus auxiliatus eis exercitum direxit. Venien-
tibus porró his qui missi fuerant Caïsaraugustam, relatum est eis de exercitu in via sibi obviam constituto.
Erat autem ibi Wilelmus, primus signifer Hademarus, et cum eis validum auxilium. Quod illi audientes, in
Astures sese verterunt, clademque eis improvisè importaverunt, sed multo graviorem reportaverunt. Quibus
recedentibus, nostri ad socios urbem obsidentes reversi sunt et il lis juncti tamdiu urbem obambientes, et
nullum ingredi aut egredi permittentes, vexarunt, donec famis acerbitate coacti sunt etiam vetustissima ostiis
Coria detrahere et in cibum iufelicissimum vertere. Alii autem mortem infelicissimse preponentes vita?, è muris
semet prsecipites mittebant, aliqui verò spe ammabantur inani, cogitantes modo franci hiemis asperitate a civi-
tatis cohiberentur obsidione. Sed hanc illorum spem abscidit prudentium virorum consilium. Advecta enim
nndecumque matèria, cceperunt ext uere casas, voluti in hibernis ibidem mansuri. Quod cementes civitatis
habitarores, à spe deciderunt, et ad desperationem ultimam versi, suum principem Zaddonis cognatum tradi-
derunt, quem pro eo constituerant, nomine Hamur, et se et civitatem, concessa facultate sucedendi dediderunt
hoc modo. Quum enim longa fessam obsidione nostri tenerent urbem, et jam capiendam aut tradendam credt-
rent honesto ut decebat usi consilio, Regem vocant, ut urbs tanti nominis gloriosum nomen Regi propagaret,
si illam eo presente superari contingeret. Suggestioni hinc admodum honesta? Rex assensum praebuit. Venit
ergo ad exercitum suum urbem vallantem, atque in desidenti oppugnatione sex hebdomadibus perduravit, et
tàndem superata victori manus dedit. Tradita ergo et patefacta eivitate, primo quidem die custodes Rex illuc
destinavit, ipse autem ab ejus ingressu abstinuit, donec ordinaret qualiter cum digna Deo gratiarum actione
cupitam atque susceptam victoriam ejus nomini cosecraret Antecedentibus ergo eum in crastinum et exerci-
tum ejus Sacerdotibus et Clero, cum solemni apparatu et laudibus hymnidicis portam civitatis ingressus, et ad
Ecclesiam sanctae et victoriossisimae Crucis, pro victorià sibi collata gratiarum actiones Deo acturus, pro-
gressus est. Porró post haec Bera Comitè ibidem ad custodiam relicto cum Gothorum auxiliis, hiemandi gratia
ad propria remeavit». (Anonimi Astronomi Vita et actus Ludovici Pii, v. 11, p. 290).

Ciutat de Barcelona- it

IÓ2

Geografia General de Catalunya

l'any 799, o sia dos abans del 801, data de la seva rendició, y que tots los
autors convenen en que, lo setge a ella posat, durà dos anys.

En la primavera del any 800, Ludwich tractà de realisar, ab fructuós
resultat, una nova y més important expedició en la Marca Hispànica, ahont
hi tenia les seves hosts, operant en combinació ab los alarbs auxiliars. S'hi
trobavan presents en la predita junta o cort, hont s'acordaren les noves ope-
racions militars dels franchs, Guillem, duch d'Aquitania, y Lop Sanç, príncep
dels Vascons.

Per lo poeta y historiador carlovingi Hermoldus Nigellus, qual interessant
poema històrich fóu publicat per primera vegada per l'erudit Muratori, segons
ell meteix nos diu (268), sabem detalls d'aquesta trascendental expedició, per
més que s' hage exagerat la narració d' alguns fets, qual extracte farem ab
degudes prevencions.

Les operacions devían empendre-s d' una manera decisiva, en la tardor
del 800. Però fins a la primavera del 801 no adquiriren gran volada. Formaren
la expedició contingents dels diferents pobles que integravan l' Imperi, segons
Nigellus, francus, vasco, getha sive aquitana cohors (269).

L'exèrcit franch, posat en marxa, se dividí en tres cossos (270). Ludwich

(268) Annali d' Itàlia... Campilati da Lodovico Antonio Muratori (Milà, 1753), v. vi, p. 414.

(269) S' ha donat vana interpretació a aquestes paraules, especialment per lo que pertoca al getha,
que s' ha contendit sobre si eran los goths d'aqui, o bé los de la Septimania, etc. Ab tal motiu se retreu
la absurda dominació de Gotlandia o pahis de goths, que alguns autors han suposat erradament, ha-
ver-se donat a nostra Catalunya, que llavors no-s conexía més que per Marca Hispànica.

(270) Copiàm de Muratori les estrofes del poema de Nigellus referents al setge y presa de Barcelona:

Narració d' Hermoldus Nigellus (segle IX) del setge de Barcelona en 801

Urbs erat interea Francorum inhòspita turmis.

Maurorum votis adsociata magis,

Quam Barchinonam prisci dixere Latini,

Romanoque fuit raore polita nimis.

Haec Maurorum aderat semper tutela latronum,

Hostibus armigeris atque repleta satis.

Quisquis ab hispanis veniens rediensque silenter,

Hanc ingresus, erant omnia tuta sibi.

Sueta fuit nostros semper populare maniplos,

Et reducum spolia ha;c capiebat ovans.

Multi namque Duces vario hanc conamine belli,

Obsedere diu: sed voluisse fuit.

Armis, ingenio, seu quis cum qua arte valebat;

Sed pugr.íe studia compulit illa procul.

Namque erat insigni murorum pondere fuita,

Marmore prteduro structa vetusta nimis.

Nec minus accitu Francorum morè vetusto
Jam satus a Carolo agmina nota vocat.
Scilicet electos populi, seu culmina Regni,
Quòrum consiliïs res peragtnda manet.
Occurrunt celeres primi, parentque volendo,

Quos sequitur propius vulgus inerme satis.

Considunt moniti. Solium Rex scandit avitum;

Cetera turba foris congrua dona parat.

Incipiunt fari. Coepit tunc sit Carolites.

Hsec quoque de proprio pectore verba dedit:

Magnanimi proceres, merilis pro munere digni,

Limina quos patriíE praeposuit Carolus,

Ob hoc cunctipotens apicem concessit honoris

Nobis, ut populo rite feramus opem.

Annuus ordo rèdit, cum gentes gentibus instant,

Et vice partita Martis in arma ruunt.

Vobis nota satis res h£ec, incògnita nobis:

Dicite consilium, quo peragamus iter.

H;ec Rex; atque Lupus fatur sic Santio contra,

Sant i 0, qui propria; gentis agebat opus,

Wasconum Prínceps, Caroli nutrimine fretus,

Ingenio atque fide qui superabat avos.

Rex, censura tibi nobis parere necesse est,

Haustus consilii cujus ab ore fluit.

Si tamen à nostns agitur modo partibus haec res,

Parte meà, testor, pax erit atque quies,

Duxque lolosana fatur Vilhelmus ab Urbe,

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

163

comanà lo hu d' ells, que havia de situar-se al Rosselló per socórrer als altres
dos quan convingués: lo segon, capitanejat per Rostany, comte de Gerona,
era l'encarregat de les operacions del setge de la cobdiciada Ciutat; mentres

Poplite flexato lambitat ore pedes.

O lux Francorum, Rex, et pater, arma, decusque,

Qui meritis patres vincts et arte tuos,

Virtus celsa tibi et rector sapientia, magne,

Concordi voto patris ab amne meant.

Rex agc, consiliis, si dignor, consule nostris,

Atque meis votis R;x pietate fave.

Gens est tetra nimis Saroe de nomine dicta,

Quae fines nostros depopulare solet,

Fortis, equo fidens, armorum munere nec non,

Quae mihi nota nimis, et sibi notus ego.

Moenia, castra, locos, seu cetera saspe notavi:

Ducere vos possum tramite pacifico,

Est quoque praeterea saeva Urbi in finibus i llis,

Causa mali tanti quae sociata manet.

Si pietate Dei, vestro faciente labore,

Haec capiatur, erit pax requiesque tuis.

Illuc tende gradum Rex, infer munera massis,

Et Vilhelmus erit praevius, alme, tuus.

Tum Rex adridens verbis ita fatur amicis,

Amplectens famulum, oscula datque capit:

Gratia nostra tibi, Caroli sit gratia patris;

Dux bone, pro mentis semper habebis honos.

Haec quoque quae recinis, jam dudum pectoris arce.

Ponere cura fuit: nunc recitata placent.

Consulo consiliis, ut poscis, consulo votis:

Adventum citius credito, France meum.

Namque unum, fateor, cogor tibi dicere, Vilhelm,

Tu modo mente àvida suscipe verba mea:

Si mihi vita comes domino tnbuente supersit,

Un reor, atque meum prosperet ipse itiner,

Possim aut Barchinona tuos fera cernere muros,

Quae tot bella meis letificata canis,

Testor utrumquecaput (húmer is fortasse recumbens

Vilhelmi Comitis, haec quoque dicta dabat)

Aut mihi Maurorum contra stet turba profana,

Seque suosque tegens proelia martis agat,

Aut tu Barchinona volens nolensque vetata

Pandere claustra jubes et mea jussa petes.

Hoc dicto, Proceres vario sermone fremebant

Almificis pedibus basia stricta dabant.

Tum Rex Bigonem verbis compe'lat amatum,

Auribus in cujus dulcia verba sonat.

Ito celer Bigo: haec nostrorum edicito turbis,

Atque tuo nostra pectore verba sonant.

Virginis ut primum Titan conscenderit astrum,

Et soror in propria sede sequetur iter,

Agmine densato praefatae exercitus Urbis

Mcenia noster ovans occupet arma tenens.

Bigo facessit agens doctus mox orsa benigni,

Itque reditque, ferens inclita justa celer.

Rex pius interea Christi succensus amore,

Dat pia Cristicolis mcenia digna satis.

Interea Regis proceres, populique phaianges
Dedum commoniti jussa libenter agunt.
Undique conveniunt Francorum morè catervse,
Atque Urbis muros densa corona tenet.
Convenit ante omnes Carolo satus agmine pulcro:
Urbis ad exitium congregat ille duces.
Parte sua Prínceps Vilhelm tentoria figit,
Heripreth, Liuthard, Bigo que, sive Bero.
Sanctio, Libulfus, Hilthibret atque Hisimbard,
Sivi ahi plures, quos recitaré mora est.
Cetera per Campos stabulat diffusa juventus,
Francus, Wasco, Getha, sive Aquitana cohors.
It fragor at ccelum, resonat, clangoribus aether;
Clamor in urbe, pavor, fletus et omnis adest.
Haec quoque dum geritur, reduces fert Hesperus

[úmbras,
Barchinona, tuàs possidet hostis opes.
Lúcida namque homines ut primum aurora revisit,
Commoniti Comitès Regia tecta petunt;
Ordine quisque suo prorsus residuntque per herbam,
Auribus adtentis Regia dicta rogant.
Tum soboles Caroli sapienti haec edidit ore:
Accipite hoc animis consilium, Proceres.
Si gens ista Deum coleret, Christoque placeret,
Baptismique toret unguine tincta sacri,
Pax firmanda esset nobis, pax atque tenenda,
Conjungi ut possit religione Deo.
Nunc vero execranda manet, nostramque salutem
Respuít, et sequitur Daemonis imperia.
Idcirco hanc nobis pietas miserata Tonantis
Servitii, famulam reddere namque valet.
Nunc nunc actutum muros properemus et arces,
0 Franci, et redeat pristina vis animis.
iEolico monitu rapidi ceu murmure venti
Per rus, per silvas, per freta cuneta volant.
Diripiuntque lares, segetes, silvasque tremescunt;
Uncis vix pedibus ales aprica tenet.
Nauta miser subito, velo remoque relicto,
Per mare fiuctivagum lintea laxa trahit.
Non aliter jussu Francorum exercitus omnis
Urbis in exitium itque reditque frequens.
Curritur in silvas, passim sonat acta securis,
Cíeduntur pinus, populus alta cadit.
Hic sealas operatur, agic hic ordine sudes,
Hic fert arma celer, contrahit hic làpides.
Spicula densa cadunt, nec non et missile ferrum;
Ariete claustra tonant, fundaque creba ferit.
Nec minus interea Maurorum spissa caterva
Per turres residens castra tenere parat.
Prínceps urbis erat Maurus cognomine Zadun,

164

Geogkafia General de Catalunya

lo tercer, sots direcció de Guillem duch de Tolosa, rebé ordre de baxar vers
lo S. del Llobregat, per privar, als assetjats, de tota ajuda que-ls pervingués
de Córdoba o de Çaragoça.

Urbem qui hanc validis rexerat ingenus.

Curnt hic ad muros moesta comitante corona:

Quis sonus iste novus, o socii? rogitat.

Reddidit ast illi contraria dicta roganti

Quidam de socii?, omina dura canens:

Prcelia non miscet hero Prínceps ille Golhorum,

Quee totiens pepulit lancea nostra procul.

Sed Hludowicus adest Caroli clarissima proles,

Ordinat ipse duces, et gerit arma manu.

Ni celerans subeat miseris nunc Córdoba nobis.

Et nos, et populus, urbsque verenda cadet.

Ille quidem tristes submiseo pectore voces

Jactat. et è turri haud procul arma videt.

Eja agite socii, muros servemus ad hoste:

Auxilium nobis Córdoba forte feret.

At mini men'.e sedet multum quod displicet, o gens,

Turbat et adtonitis quod recitaré paro.

Haec gens celsa vides, quíe nostras obsidet arces,

Fortis, et armigera est, duraque, sive celer.

Ecce fatebor enim vobis nunc aspera dictu,

Aut taceàm, aut recitem, non placitura tamen.

Nam quemcumque suo congressa est inclita bello,

Nolens, sive volens, servitio subiit.

Romuleum sibi, quod quondam hanc ccndidit ur-

[bem,
Subdidit Imperium cum ditione sua.
Arma ferunt semper, bellis est sueta juventus;
Bajulat haec juvenis, hoc agit arte senex.
Namque ipsum nomen Francorum horresco recen-

[sens:
Francus habet nomen a feritare sua.
Quid jam plura loquar tristi cum pectore, cives?
Heu mihi nota satis, nec recitata placent.
Firmemus murus valido custode tenendos:
Portarum custos credulus atque sagax.
Interea juvenes spissa comitante caterva
Ariete claustra terunt; undique Mars resonat.
Pulsantur muri quadrato marmore septi,
Spicula densa cadunt, et fenunt miseros.
Tum Maurus Durzaz turri conclamat nb alta
Voce cachinnosa bombica dicta canens:
0 gens dura nimis, latum diffusa per Orbem,
Cur pia castra quatis inquietasque piosf
Nonne putas subito has evertere funditus sedes,
Quàs romanum annis mille peregit opusf
Aufuge, France ferox, te aspectibus abstrahe nostris,
Nec visu facilis, nec tua jussa placent.
Reddidit è contra non verbis dicta nefandis
Hilhiberth: arcum corripis ecce manu.
Denique clamanti contra stetit ocius hosti,
Cornea plectra tenens, et trahit atque plícat.
Acta sagitta volans cerebro se contulit atro,

Inque os vocifarum mersit arundo nocens.
Ille cadens muros invitus descrit altos.
Et moriens Francos sanguine fcedat atro.
Clamores tollunt laetante pectore Franci;
E contra Mauros fletus habet miseros.
Tum varií varios demittunt funeris Orco:
Vilhelm, Habirudar, at Liuihardus Uriz.
Lancea Zabirizun, ferrum forat actile Uzacum,
Funda ferit Colizan, acer arundo Gozan.
Non aliter bello poterant accedere Franci,
Sed nunc missihbus, nunc quoque fundibulis.
Jusserat acer eis Zadun nec credere bello,
Nec castris vellent fortè referre pedem.
Haec quoque bis denos res per contraria Soles
Accidit, eventus contulit in varios.
Machína nulla valet murorum frangere postes:
Invenit aud aditum hostis in insidias.
Non tamen à ccepto cessat certamine bellum,
Quin muri crebro obice claustra terat.
Interea soboles Caroli preeclara potentis
Sceptra manu gestans it comitante choro,
Hortaturque Duces, hortatur rite catervas,
Et patno morè Martis in arma vocat.
Credite nunc juvenes, Proceres nunc credite cuncti,
Et maneant vestro pectore verba mea:
Antea non sedes Domino tribuente paternas
Visere cura manet, aut mea Regna mihi,
Quam hcec urbs, populusque suus belloque fameque
Victus eat süpplex ad mea jura celer.
Tunc iterum quidam spargebat in aethera voces;
Tuta tenens muri, ludicra dicta dabat.
France quid insanisf cur mcenia nostra lacessisí
Haec urbs non poterit ingeniose capi.
Nobis esca satis, cames, seu mellea dona
Urbe manent; vobis est quoque dirà fames.
Reddidit econtra verbis contraria verba
Vilhelm; dedignans talia voce tulit:
Concipe, Maure, precor, haud mollia dicta superbe,
Nec placitura tibi, veraque credo satis.
Cernis equum maculis variisque colonbus aptum,
Quo vehor, intendens moenia vestra procul.
Ante equidem nostris indignis morsibus escis
Occidet, et nostro dente terendus erit,
Vestra vetata nimis quam mcenia, nostra caterva
Deserat: haud umquam prcelia caepta cadent
Is nigra mox nigris percussit pectora pugnis
Ora uncis fcedans unguibus atra miser;
Et cadit in faciem perculsus corda pavore,
Infelix pulsans xocibus aethra poli.
Deservere arces socii, magnoque stupore
Mirantur Francos, verbaque dura nimis.
Zado per immensos currit furibundus acervos:

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

i65

Muratori dóna a conèxer qui eran los personatges vinguts ab la host
conqueridora de Barcelona, extractant-ho de les cròniques d' aquella època.
Heribert es assenyalat com comes Vivariensis. Liutart era comte de Feden-

Q,uo fugitis civis, quòve lenetis iter?

Zado, tibi Franci haec nunc responsa remittunt:

Stat placitura modò, quae tamen ante cape.

Ante suos mandent probroso dente caballos,

Quam tua castra umquam deservisse volent.

O miseri cives! jam dudum haec ego vobis

Praedixi, cum quis proelia egenda forent.

Nunc quoque consilium quodcumque est utile vobis

D.cite, quo valeam cetera perficere.

Undique namque vides densatim rumpere muros,

Atque tuos ferro dilacerante mori.

Córdoba nulla tibi promissa juvamina mittit;

Undique turbamur Marte, fameque, siti.

Quid jam restat enim, nisi Francis pace petenda,

Mittantur Missi, qui celeranter eant?

Ille quidem frendens vestem conscindit et atros

Disrumpit crines, dilaceratque oculos.

Et sequitur verbis, iterumque iterumque profana

jCordoba! voce vocat, inlachrymatque diu.

O Mauri celeres, quò nunc fiducia cessitr

Promite nunc vires nunc solitas socii.

Uium, per si quid nostri jam cura remansit,

Deprecor: hoc uno munere laetus ero.

Ipse ego conspexi, muro qua castra remittunt

Densa locum, constant raraque linteola.

Me potero insidias inlaesus ferre per illas:

Fors socii nota currere ad auxilia.

Vos tantum portas summo servate labore,

Haud timidi fratres, huc ego dum redeam.

Nulla quidem fortuna arces vos linquere cogat,

Nec campis hortor pergere in arma foras.

Multa etiam mandata suis dans cessit ab urbe.

Et latitans furtim praeterrít ahmen ovtns.

Jamque tenebat iter per laeta silentia noctis:

Infehx nimium protinus hinnit equus.

Quo clamore movent custodes agmina castris

Vocis ad hínnitum, moxque sequuntur eum.

Ille pavore viam linquens, vertique cavallum,

Se ve praecipitem in agmina densa dedit.

Conspicit invisas haud lasta fronte catervas,

Infelix! nes habet quo eruat ingenio.

Mox capitur; mèrito vincitur, haud mora, loris:

Ducitur ad Regis lintea tecta tremens.

Fama volans totam turbat terroribus urbem,

Et Regem captum nuntiat ore suo.

Ingeminant luctum matresque patresque juvenclo:

Hoc puer exiguus, hocque puella gerit.

Nec minor in castris passim sonus aethera pulsat,

Laetitiaque fremit unanimi populus.

Interea nox atra cadens aurora reportat,

Alma diem: Franci Regia castra petunt.

Tum Caroli soboles pacato pectore fatur,

Atque suis famulis dicta benigna dedit:
Zadun ad Hispanas cupiens properare catervas,
Auxilium poscens, armaque, sive pares,
Captus adest nolens, vinctusque tenetur inermis
Ante foros nostros, non fuit ante oculos.
Fac, Vilhelme, suos, pòsit quo cernere muros,
Et jubeat nobis pandere ciaustra celer.
Nec mora: Zado manum sequitur religatus habenis,
Et procul expansam sustulit arte manum.
Nam pnus abscedens sociis praedixerat ipse:
Seu fortuna nequam, prospera sive cadat,
Nescio: si casu Francorum incurrere turmis,
Vos tamen, ut dixi, castra tenete precor.
Tum manus ad muros tendens vocitabat amicos:
Pandite jam socii ciaustra vetata diu.
Ingeniosus Ítem digitos curvabat, ut ungues
Figebat palmis haec simulanter agens.
Hoc autem inditio signabat castra tenenda,
Sed tamen \nv\lus Jiandite voce vocat.
Hoc vero agnocens Vilhelmus concitus íllum
Percussit pugno, non simulanter agens.
Dentibus infrendens versat sub pectore curas;
Miratur Maurum, sed magis ingenium.
Crédito, ni quoque Regis amorque timorque vetaret
Haec tibi, Zado dies ultima f^rte foiet.
Interea Zadun Franco custode tuetur,
At socii flentes castra tenere parant.
Altera Luna suos complebat in ordine Soles,
Rex Francique simul castra vetata petunt.
Machina densa sonat, pulsautur et undique muri,
Mars funt, ante cui non fuerat similis.
Crebra sagita cadit, vi funda retorta fatigat,
Rex agit íllud opu, accelerandu Duces.
Jam Mauri misen nec muros scandere celsos
Audent, nec turri cernere castra volent.
Ac velut in parvo volucrum fors turba natantum,
Cum residet pavitans fiumine fisa male,
Armiger ecce Jovis ccelo descendit ab alto,
Inventas circum pervolitatque diu.
He caput in fundum mittunt, relevantque sub au-

[ras;
Ista algis recubat, illa repress luto.
Instat at illa súper pennis, tremulasque fatigat:
Quae caput in ventós sublevat, ille rapit.
Non aliter Mauros timidos fugitando per urbem
Insequitur gladius undique, morsque, pavor.
Tum Rex ipse pius cnspans hastile lacerto,
Inque urbem adversam compulit ire celer.
Hasta volans media ventis se contulit urbi,
Marmore subjecto figitur acta nimis.
Hoc signo Mauri turbati corde pavore
Mirantur ferrum, plus jacientis opus.

Ciutat de Barcelona.— 42

1 66 Geografia General de Catalunya

ciach ( Burgundione namque mortuo, Comitatus ejus Fedantiacus Liutardo
est atributus); Bigo, més avant, fóu elet comte de París després de mort
Carles Many; Sanç era fill de Llop, príncep dels Vaschs; Isembart seria també
comte y pare d'altre comte Isembart, vivent en 853. Del principal dels cab-
dills d' aquesta empresa, çò es, de Guillem de Tolosa, sabem fóu fill de Teodo-
rich duch dels franchs y molt allegat a Carles Many, que li otorgà lo benefici
de comte de Tolosa. Ja havia estat a Barcelona per primera vegada en 799,
quan dirigí la expedició d' aquell any contra nostra Ciutat. Guillem de Tolosa
dexà lo ducat de Tolosa poch temps després de la conquesta de Barce-
lona (806), retraguent-se del món y passant lo restant de sa vida en lo convent
de Gellona, que fóu per ell fundat, hont hi morí en 813, en opinió de Sant.
Casà dues vegades, primer ab Cunegonda y després ab Guitburga: y fóu pare
de Bernat, a qui més avant trobarem governant lo comtat de Barcelona ab
tota la Marca Hispànica. Per tant, són, tots aquests cabdills franchs, figures
històriques, que venen a donar autoritat a la relació poètica de Nigellus,
mostrant-nos cert fons de veracitat dintre les expansions de la seva musa
literària.

No fóu empresa fàcil apoderar-se de la sarrahina Barcelona, ahont Zeid
s' hi defensà valerosament, esperançat de que lo treuría de sa apurada situació
1' emir Al-Hakem. Sembla, que cert contingent de tropes procedents de Cór-
doba, arrivarían fins a Çaragoça; però que no passaren més enllà, per pòr del
exèrcit franch.

Après, Guillem, dexà la defesa d'aquella línia de comunicacions al actiu
y valerós Bahlul, y passà a reforçar als assetjadors que comanava Rostany.
S' establí un estret bloqueig entorn de la Ciutat.

Les operacions contra la plaça prengueren major impuls poch temps des-
prés, ab la arrivada del rey Ludwich, qui hi menà a la gent acampada en lo
comtat del Rosselló.

Y ara lo poeta Nigellus dexa esplayar la seva imaginació relatant episso-
dis de gran fantasia. Los autors catalans los admeten ab prou bona fè, sense
atendre al caràcter merament literari de determinades narracions del poema.
Ne donarem una síntesis per estimar que tampoch se deu ometre-ls en absolut,
quan res més se té del segle IX que ho contradiga.

Quid facerent? jam Rex aKrat, jam pugna tepebat; Rex Hludowictis ovans solvere vota Deo.

Maurorum primos abstulerat gladius. Mundavitque locos, ubi Daemonis alma colebant,

Tamdem jam victi nimium belloque fameque, Et Christo grates reddidit ipse pias.

Consilio unanimi reddere castra volunt. Missis, dante Deo, remeat custodibüs aedes

Pandurtur porte, penetralia cuneta patescunt, Ad proprias victor Rex, populusque suus.

Servitio Regís utbs labefacta venit. Ducitur interea ad Carolum longo ordine praeda

Protinus optata flernuntur, haud mora, in urbe, Maurorum spoliis muneribusque ducum,

Franci victores, hostibus impentant: Arma et loricae, vestes, galeaque comentes,

Sabbatum erat sacrum, cum res est ista peracta, Parthus equus phalens, aurea fraena simul.

Quando prius Francis urbs patefacta fuit. Zado tremens nimium, nolensque revisere Francos,

Namque sequente die festo conscendit in urbem Pergít et ipse pigro consociante gradu

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 167

Perduda tota esperança de resistència, Zeid se determinà a exir de la
Ciutat y passar a Córdoba en demanda de socors. Al mitg de la nit sortí quie-
tament, ell sol, per la porta del S., puix creya aquell endret lo més a propòsit
per traspassar lo camp assetjador. Abans advertí a la seva gent, que, si lo
capturavan y compelían a aconsellar-los la rendició, no-1 creguessen de res,
encara que mòlt los ne pregàs.

La direcció de la defesa de Barcelona, segons diu l' Anònim Astrònom, fóu
entregada per Zeid a Hamur, parent séu, personatge no conegut de Nigellus
ni dels demés cronistes franchs. Al Astrònom s' han acullit, donchs, alguns
historiadors, per patrocinar e inventar la figura d' un rey alarb Gamir, qual
palau se trobava al lloch que de llavors ençà n' ha pres lo nom y sempre més
s'ha conegut per Regomir. L'Astrònom no es lo Cronista que més fè meresca
dels crítichs.

Veja-s com s' ho compon hú de nostres historiadors: «Hallàndose ya Lu-
dovico Senor de Barcelona, mandó salir à los Moros, permitiendo quedasen
algonos amigos de Gamir, al cual mandó poner en un Castillo del Arraval y
en confirmación de esta verdad, permanecen vestigios en la Calle del Regomir»
en una cabeza que se halla en la casa que era el Castillo; y la Calle vecina que
va à la fuente del Àngel, se llama de los Serraínos, porque vivían en ella los
amigos de Gamir; però parece ser el Castillo, las Casas sobre la Capilla de San
Christóval». Axis s'expressa Feliu de la Pena (271), inseguint la ruta traçada
per Pujades, Manescal, Diago, etc, y que combaten mòlts autors moderns, y
un dels primers, nostre gran crítich Piferrer, qui no se substràu, per çò, en
creure que Hamur, transformat en Gamir, donàs nom al Regomir de Barce-
lona. Ell apunta la creença de tenir, los sarrahins, son alcàçar, entre lo Rego-
mir y la baxada dels Lleons (272). La fortalesa ja existia allí del temps wisi-
goth. Tinga-s en compte que los alarbs se-ns presentan aquí poch progressius,
com veurem seguidament.

(271) Anales de Catalana, per Narcís Feliu de la Pena y Fareil (Barcelona, 1709, v. 1, p. 237).

(272) «Dura en Barcelona una tradición que tal vez se refiera à esta parte de su historia. La calle
llamada del Regomir tenia este nombre ya en el siglo xi, y sin duda también antes. Es fama ínmemonal
que se apellida as: de la etimologia Rey Gamir; y aun se senàla como parte de la habitación del Regulo
aquella casa de la plazuela que se forma junto à la bajada de los Leones, con un alto torreón cuadtado
por frontis y en él algun ajimez ya gótico, con vistas al Regomir, y un bello patio del 1500 en su centro.
En los tiempos de la reconquista esa parte de Barcelona no distaba mucho del mar, como que en el siglo xi
se fabricaban alli las embarcaciones; ademàs es probable que aquel torreón Cuadrado pertenecia à un
gran cuerpo de edificio en que también entraba el Palau y que tal vez seria el Alcàzar ó la alcazaba de
los sarracenos, fuerte mas que el resto de la circunvalación y dominando sobre la playa en posición lige-
ramente escarpada. La corrupción del nombre Hamur en Gamur y luego en Gamir, por efecto de la // as-
pirada con fuerza, es sobrado fàcil para que se oponga à la traaición. Però no nos parece deba atenderse
igualmente à aquella testa de piedra que se veia en una esquiria de la plaza del Correo, al extremo del
Regomir, y que el vulgo decía representar al rey moro que entregó la plaza; pues el trabajo no es muy
antiguo y en Barcelona no fué esta la única testa que se colgo de una esquina, lo cual puede revelar ó
una costumbre ó un hecho particular del barrio acaecido en los mejores tiempos de Barcelona, à saber,
en los siglos xm, xiv y xv» (Calaluna, de P. Piferrer, v. 11, p. 84, n. 52).

i68

Geografia General de Catalunya

Dexant de banda aquestes y altres invencions, cal retornar a la interrom-
puda narració del setge de Barcelona.

Zeid ja havia atravessat la línia enemiga: mes son cavall, ensopegant y re-
nillant, lo descobrí. Prou volia tornar enrera, mes ja no li-n dexan los soldats
de Ludwich, cayguent presoner d'ells (273).

No tarda en succehir tot quan Zeid preveya. Guillem de Tolosa lo portà
al peu de les muralles, obligant-lo a recomenar la rendició als assetjats. Zeid,
obehint la imposició, presentà als de dintre sa mà oberta: mes al pregar-los

Testa apòcrifa del suposat rey Qamir

Clixè^de E. Scorzelli.de Vilanova

La veila esculptura se trobava, en lo segle xvi, en un mur que sortia al carrer del Regomir, prop
del arch romà de Sant Chnstòfol, d' ahont fóu portat, en lo segle xix, a dintre d' una entrada
del carrer de la Ciutat, cantonada ab lo del Cometa. Lo proprietari hi féu posar dessota la
següent inscripció, esculpida en marbre: Cabeza trasladada à esta nueva casa en 1844, de
la esquina de la demolida en que estaba, para permanència de la antigüedad que ofrece,
recordando, según tradicidn, la del jefe de las tropas mor as que ocupaban esta Ciudad d su
entrada en ella del rey Ludovico Pio. Avuy ?e guarda en lo Museu Balaguer de Vilanova
y Geltrú.

s' entreguessen als franchs, tancava ab força los dits cap endins, per indicar-los
obressen al contrari de lo que-ls deya y provocant la ira de Guillem, que notà
son accionar.

Salta a la vista quanta inventiva hi ha en dita relació. No era natural que
1' ofici de missatger a Córdoba 1" hagués de fer lo Walí en persona; però àdhuc
que axis fós, tenia la via marítima mòlt més expedita, per fugir sense perill,
com ho practicà lo comte Borrell II al ésser assetjat per l' exèrcit de Al Man-
sur, en 986.

(273) Piferrer fà constar la contradicció en que-s troba la relació del Anònim Astrònom ab les
cròniques del segle ix, respecte a la presó de Zeid, y que, atenent-se a ella, Marca y Flórez suposan
que lo Wali de Barcelona sigué apresonat abans a Narbona, ahont havia acudit per implorar la gràcia
del Rey d' Aquitania.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 169

La presa de la Ciutat costà encara un bon xich més: jugaren ariets y tor-
tugues contra les muralles. Fins a les sís setmanes d'haver arribat lo rey
Ludwich no foren preses per assalt. Aquell dia s'esqueya en dissapte: y lo
Sobirà, per donar major solemnitat a la seva entrada, la diferí al endemà, diu-
menge.

Lo rey Ludwich trameté Zeid a son pare Carles Many, desterrant-lo a
llunyanes terres, no sabent-se més d' ell.

Poch podem dir del mohiment progressiu de Barcelona durant lo se-
gle VIII, en que hi dominaren los alarbs. En apariencia no s'innovaria gran
cosa, restant en statu quo, sense créxer ni disminuir.

Les obres públiques urbanes, de la època romana, seguexen estancades.
Les vies se malmeten y no s'adoban: les arcades del magnífich aqüeducte del
segle II tampoch s' han refet; res se repara, ni res se construeix de nou. Sols la
fortitut dels murs de Barcelona segueix sense decaure, a despit de tantes em-
bestides militars com ha hagut de sostenir, permetent fer als franchs la gran
resistència que acaba de referir-se.

Per les empreses dels sarrahins contra los franchs, fóu sempre, Barcelona,
un dels millors puntals; aquí se feya la concentració d'elements de guerra y
a aquí se trametían, no ja los presoners y botins de guerra, sinó les penyores
entregades per ciutats vençudes o subjugades, en garantia del cumpliment de
lo que estipulavan ab lo vencedor (274).

Aximeteix, per los avenços dels franchs en terres d' Espanya, se donà
primordial importància a la possessió de Barcelona, que alternativament passà
diferentes vegades de la dominació dels uns a la dels altres, segons se com-
plauen en manifestar los cronistes del segle IX.

Per tant, es llògich suposar que sols progressarían les construccions mili-
tars, ja que entorn de la Ciutat s' efectúan continuats actes de guerra en la
porfiada lluyta, que, durant la segona meytat del segle VIII, mantenen los
franchs y los alarbs, dos pobles estrangers que-s disputan la possessió del
territori dels goths.

Donchs la mira dels governants de la Ciutat devia adreçar-se al perfec-
cionament de la fortitut de Barcelona y d'una manera especial a robustir la
potencia defensiva de les principals portes d' ingrés, hont sabem s' hi alçavan,
per aquests segles, dos robustes construccions, anomenades durant la domina-
ció franca (segles IX y x) castell- Vell y castell-Nou, com direm en lo capítol
següent.

Los alarbs acabaren agermanant-se en certa manera ab los goths, fet im-
portant que explica sigues mirat ab tanta prevenció lo nou poble conqueri-
dor, los franchs, en aquestes terres baxes dels Pyrinèus, com en les més abrup-

(274) Piferrer retràu oportunament lo testimoni de la crònica de Moissac, publicada per Duchesne
(Scrip. coet. rerum Franch, v. m).

Ciutat de Barcelona— 43

170 Geografia General de Catalunya

tes. La compenetració d'alarbs y goths, vé indicada en la circumstancia de
veure a uns y altres portar a terme actes de tanta trascendencia política, com
los que ocorren en 778 y 795, en que la Ciutat se mou completament allunyada
del restant d' Espanya. Lo qual bé pot marcar lo començament de la seva
antiga autonomia municipal., tan manifesta en los primers temps de la època
Comtal.

Tot referma lo que tant repetim, que no hi hagué Uuytes relligioses en-
tre mahometans y cristians a Barcelona: la metexa unitat de mires polítiques
acaba de confirmar-ho. Los cristians íreqüentarían la seva catedral de Santa
Creu, batejant en la vella piscina romana de Minici Natal, convertida en bab-
tisteri sots la advocació de Sant Miquel y tal vegada tenint oberta al culte la
antiga església dels Sants Just y Pastor. Los juhéus prosseguirían ab son
call y sinagoga y los musulmans se donaren ànsia en construir una mesquita,
qui sab si en lo NE. de la Ciutat, ahont la muralla rebia, alguns anys més
tart (1032), lo nom alarb d' Aladins (275), nom que segurament íóu pres de les
cases immediates a la metexa, entre lo castell del Regomir y la torra Ventosa.

Les institucions monàstiques que a Barcelona se fundaren en la època
wisigoda, cap mutació sofriren durant la present temporada. Per més que no-s
puga precisar quines se trobavan en aquest cas, la arqueologia indica la possi-
bilitat d'ésser una de tals, Sant Pau del Camp. Aquest monestir estava situat
en la carretera del Montjuich, erigint-se en època mòlt remota, que quasi atrapà
lo temps wisigoth. Hi ha qui opina que pertanyen al art wisigòtich alguns
detalls esculptòrichs de la seva interessant façana romànica, que reproduhím en
lo vinent capítol. Alguns autors suposan que-1 fundà Sant Paulí, bisbe de Noia,
destinant-lo a convent d' ermitans de Sant Agustí, quan encara vivia aquest
Sant. Tenim, per gratuita, aytal afirmació, com la dels qui escriuen que fóu
harem durant la època alaràbiga (276).

Relata Mossèn Mir y Casases, en sa monografia de Sant Pere de les Pue-
lles (277), que durant lo setge de Barcelona los franchs construïren una església
en honor de Sant Sadurní màrtir, prop de la bastida o força provisional de son
campament. Y més avant, al entrar, Ludwich, a la Ciutat, hi fundà junt a ella
un monestir de puelles o donzelles, sots advocació de Sant Pere. No apoya la
relació ab testimoni d' autenticitat irrebatible y tracta de confirmar-la ab la
subsistència de les dues esglésies, en l'any 1089. en lo meteix lloch de la
Ciutat, no unides encara, però mòlt properes (278).

(275) Any 1032: In locum que dicunt Alaizinos qui est inter ipsum casirum regumirum et ipsa
torre uentosa (Espana Sagrada, v. xxix, y Boletin de la Real Acadèmia de la Historia, any 1903).

(276) E. A. y M., v. ii, p. 500.

(277) Lo Dr. Mir y Casases, Pvre., era capellà del convent de Sant Pere de les Puelles, escrivint ab
lo pseudònim X, una monografia de poch valor crítich, titolada Real Monasterio de San Pedró de las
Puellas, que publicà lo setmanari El Sarriane's, desde Març de 1895 al any 1900.

(278) Any 1089. Testament sagramental de la abadessa Adelardis: In altari S. Saturnim M.
CUJUS Eeclesia sita est in territorio Barchinone prope Ecclesiam S. Petri Cenobii Puellarum (A. E. C.
B., v. ii, f. 124).

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 171

De totes maneres, que Sant Pere de les Puelles es d'aquells segles, ho diuen
los interessants exemplars d'art carlovingi que conserva. Nos referim a les
impostes y capitells, generalment calificats dels segles IX y X. En les primeres,
lo gust alaràbich hi ha posat la mà, segons se podrà veure del gravat que pu-
blicàm al tractar de la Dominació franca.

Les impostes, per sí soles, corroboran la possibilitat de que lo rey Lud-
wich o Guillem de Gellona, haguessen patrocinat la erecció d'una capella en
honor a Sant Sadurní màrtyr de Tolosa. Axis ho denota la seva metexa ad-
vocació. Y la fortitut de sa construcció, que ha pervingut quasi íntegra fins
nostres dies, proclama també ésser edificada en plena pau y no en mitg del
tràfech y pertorbació de les operacions del exèrcit sitiador. Ara, en quant al
monestir de puelles de Sant Pere, no pot posar-se en dupte que es la obra del
any 945, consagrada per Wilara.

Altres relacions apòcrifes passàm enlayre, per més que alguna d'elles
s' haja tret d'antichs documents, donant-li extremada importància. Figura
en eix nombre la decantada victorià d'un imaginari cabdill wisigoth Joan,
al qui se suposa vencedor, en important fet d'armes, dels sarrahins. La acció
s'ha escrit haver-se tingut prop de Barcelona, en lo lloch nomenat Pont,
completament imaginari. Cal borrar-lo per sempre més de la veritable his-
toria de Catalunya, per apòcrif o enganyós (279). Ha sigut motivat per lo
propòsit d' assegurar 1' enfranquiment a determinades proprietats situades a
Font, en lo pahís de Corbières, diòcesi de Narbona, en tant que, fent-lo deva-
llar dels primers temps de les conquestes carlovingies, ningú podia contradir-
lo. Aquestes falsificacions se repetexen ab sobrada freqüència y han introduhit
notòries pertorbacions en la historia, a les quals una sana crítica ha d'anar
prudentment corretgint.

No té rahó plausible la polèmica sobre si Joan era un cabdill franch, se-
gons pretenían los autors de la Historia general del Languedoch, o goth hispà,
com li objectava Piferrer. Precisament lo nom Joan no s' usava en lo segle VIII,
al contrari de lo que afirma Piferrer, y es aquesta circumstancia altra de les
que acreditan la falsetat d' exos tres documents.

Abans de terminar aquesta interessant y poch coneguda temporada, vol-
dríam fixar més la atenció sobre alguns fets que consignan los historiadors ge-
nerals d' Espanya y que indubitablement marcan la formació del esperit
regional que ara s'està desenrotllant.

(279) Són tres los documents apòcrifs que parlan del cabdill Joan y de sa pretesa Victoria prop de
Barcelona en temps de Carles Many, publicats en la Historia general del Languedoc y reproduhils ínte-
grament pir Piferrer en Recuerdos y bellezas de Espaiia «Cataluna», v. n, p. 323. Mòlta inexperiència
se necessita per no observar tot seguit la falsetat del primer. Cap dels tres dexi de posar en forma clara
y que tothom la entenga. que, la donació del territori de Fonts, feta per 1' Emperador a Joan y a sos
successors, hu ha sigut absque ullo censu. Lo qual mostra ben clar quina finalitat tenis, aquesta y altres
falsificacions de documents similars.

172 Geografia General de Catalunya

Los goths-hispans, cristians en sa majoria, fruían, en lo regnat d' Hixém,
de totes les seves lleys, costums, llenguatge y relligió. Mes a una d' elles hi
posà mà lo rey alarb: al llenguatge. En l'any 794 instalà càtedres públiques
d' algarabía en les principals ciutats, obligant als cristians a no parlar altre
idioma y fins privant-los d'escriure en llatí.

Aquesta política unitarista no donà lo resultat que segurament n' espe-
raria lo Monarca, puix no amortiguà l'esperit regional, que tant prosperava
en les terres del NE. d' Al Andalús. Dexèm parlar a les histories musulma-
nes y en nom d' elles al séu compilador Conde (280), a qui tenim devant al es-
tudiar aquests fets: «Antes de llegar el walí Foteis à Zaragoza, supo la pérdida
de Pamplona y que Hasan, el walí de Wesca, había entregado su ciudad à los
enemigos con ruínes tratos: estàs iníaustas nuevas enviaba el cadí de aquella
ciudad Abdelsalem ben Walid y manifestaba que los walíes de aquella fron-
tera oriental, acostumbrados à ser independientes en sus gobiernos, se man-
tenían en ellos con artera y vil política, buscando la amistad y el favor de los
cristianos para no abdicar à su senor el rey, ni servirle; y cuando ya no po-
dían sufrir la opresión de los cristianos, fingían ser leales y buenos muslimes
y se acogían al amparo del Rey, que por esta causa se había perdido aquella
frontera; y que se perdería toda la tierra, si con tiempo y diligència no se
acudiese».

Bé-s veu, d' aquesta declaració dels autors sarrahins, com prosperava lo
esperit d'emancipació en les ciutats y comarques pyrinenques, que Barcelona
no-s quedava enderrerida en la manifestació d'aquest sentiment regional y
com res, absolutament res, significà en nostra Ciutat, la cinquantena d'anys
que estigué regida per representants del Kalifa de Damasch primer y més tart
del Emir independent de Córdoba.

Concloem, que, en dita època, nostra regió està de fet formada: sols
falta que les circumstancies polítiques la conduhe.scan a organisar-se.

(280) Historia de la dominacidn de los drabes en Espaiia, por J. A. Conde, Barcelona, i." edició
de 1844, v. íi, ps. 185 y 189; y de la Nueva edicidn del meteix any 1844, v. 1, ps. 229 y 233.

bominació franca

Primera època cario vingia dels comtes beneficiaris de Barcelona (801-864). — Lo comtc-marquès y lo
comtat o pau (pago). — Altes dignitats comtals. — Idea de senyor, vassall y burgès. — Barcelona
capital de la Marca Hispànica. — Lo comte Bera (801-820). — Antagonismes del element goth-
hispà ab lo franch. — Los comtes Bernat (820-832); Berenguer (832-835); Bernat segona vegada
(835-844); Sunifret (S44-846) y Aledràn (846-851). — Barcelona capturada per los sarrahins (852).
—Los comtes Udalrich (852-856) Humfrit (858-864); Bernat II (864 865); Robert y Bernat III
(866-878). — L' absentisme dels comtes beneficiaris. — Creximent de la autoritat del vescomte. — Los
castells Vell Vescomtal, Nou Vescomtal y del Port. — Recorts d' art carlovingi. — Monedes encunya-
des per los reys franchs. — Carreteres franciscà y morisca. — Segona època carlovingia dels comtes
proprietaris. — Wifret lo Pilós (875-898). — Reunió dels comtats de la Marca Hispànica en Wifret I.
— Barcelona, Ausona y Gerona heretats per Wifret II o Borrell I (898-914) y Sunyer (89S-945). —
Fundació de Sant Pau del Camp. — Los comtes Borrell II (945-993) y Mir (945-966) governant junts
Barcelona. — Introducció de les cequies en lo territori de Barcelona. — Lo Rego-Mir o Cequia Comtal.
— La església barcelonina y sos prelats Ataulf (858-860) y Frodoinus (877-890). — Les relíquies de
Santa Eulària. — Los bisbes Teuderich (904-931), Wilarà (937-957) ab la fundació monacal de Sant
Pere de les Puel les, Pere (962-973), y Vives (973-995). — Mort de Lotari (986) y fi de la dinastia
carlovingia (987';. — Setge de Barcelona per Almanzor (1 Juliol 986). — Fugida del comte Borrell,
destrucció de la Ciutat y cautiveri del vescomte Udalart. — Encunyacions monetàries del segle x.

Barcelona està agregada al Imperi franch. Ludwich n' ha pres possessió
y tot seguit comunica la nova a son germà, lo rey Carles, qui anava a socó-
rrer-lo, dient-li, no tenia perquè passar més avant. Carles se trobava a Lió quan
rebé al missatger de Ludwich.

S' ha vingut suposant que los franchs passaren a cambiar la administració
judicial de Barcelona, restablint en ella, les lleys per que-s regulava nostra
Ciutat durant la monarquia wisigoda. Res corrobora aytal hipòtesi completa-
ment gratuita. No havem sapigut trobar cap indici de derogacions de lleys o
costums hispanes, per los sarrahins en lo segle VIII, esceptuada la del llen-
guatge, com diguérem ja, y may podia restablir-se lo que no s' havia tocat, v
menys essent cristià lo novell dominador.

Los autors han confós les mutacions polítiques y administratives, des
d' ara plantejades a Barcelona, ab les llegislatives y judicials, encarnades en
les costums del poble goth-hispà. Han cambiat los senyors y aquests nos por-
tan uns nous elements directors, prò no alteran la essència del poble, que sub-
sisteix lo meteix, ni venen a cambiar son estat interior. En tant es axis, que,
fan constar, los Maurins, que, la guarnició posada per lo rey Ludwich a la

Ciutat de Barcelona— U

!j4 Orografia general de Catalunya

Ciutat, no fou de franchs, sinó de goths, es dir, de gent de la Septimania y
Marca Hispànica, uns y altres sobradament identificats per haver format part
del reyalme wisigoth.

La nova conquesta hispana se reorganisa cambiant més los noms que la
naturalesa dels càrrechs. D' ara en avant, qui mana la circumscripció territorial
afecta a Barcelona, no-s dirà més walí, se denominarà comte. La sombra de
autoritat que exercia 1' Emir de Córdoba, quan li era regoneguda, que no ho
fou sempre en nostra Ciutat, la tindrà 1' Emperador y també s' anirà debilitant
ràpidament en lo transcurs d' una centúria.

Es lley constant de la humanitat, que les costums evolucionen simultanea-
ment en les nacions, influides per una metexa civilisació, evolució que-s fà
més manifesta, quan hi governa lo meteix senyor o estan subgectes a un
únich emperador. Per çò lo feudalisme, que sura arreu del món cristià, adoptà
variades formes externes, segons los pobles, venint a desenrotllar-se ràpida-
ment a Barcelona, de la manera que li han aportat ara los franchs, y se-
gons s'havia anat introduhint en los territoris que ja formavan la part his-
pana del imperi de Carles Many.

Sens dupte la implantació del feudalisme a Barcelona fluctuà en lo se-
gle VIII y prengué caràcter més permanent en lo IX, inseguint la endreça que
li comunicà la influencia del poder dominador.

Ell introduhí en les costums un avenç social. La vida domèstica adquirí
nou esclat, especialment per lo que atany a la condició de la dona, companyona
del home y guardadora del fèu, de la proprietat y del castell, en absència del
marit. D' altra part, regulà 1' esperit de conquesta y d' aventures, ab sa gran
institució de la cavalleria, hont la conciencia cristiana y 1' honor del home,
s' immiscuiren en 1' art de la guerra, en estranya prò ben tramada barreja, qual
propòsit era suavisar bàrbares costums. Aytambé en lo feudalisme, lo dè-
bil obté la protecció del fort, establint un engranatge de grans resultats en la
nova cadena social, que pot conceptuar-se transformació de les relacions del
antich cabdill barbre ab sos companyons.

Los franchs designavan la proprietat ab los noms de proprietas, heredi-
tas y dominatio, los quals tenían com a equivalent la paraula alodio, temps hà
usada en 1' Anjú y la Turena. A Barcelona privaren les dugués paraules pro-
prietat y alou.

Marca o Urnes, era lo nom donat a territoris conquerits en lo vehinatge
de les antigues fronteres del Imperi, constituint circumscripció política y
militar, que governava un funcionari de categoria superior, lo comes marece,
marchio o comes et marchio (281).

Barcelona apar la residència oficial del séu comte, son càrrech té caràcter

(281) Eduart de Hinojosa, El regànen sénortal y la cuestión aparia en i ataluna durant e la
Edad Mtdia (Madrid, 1905).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi i 75

de beneficiari, ço es, que està subgecte a la voluntat del Sobirà y no-1 pot
trametre a sos fills. Mes regnant Carles lo Calvo dit Monarca se farà un dever
d' adjudicar lo als fills o als més pròxims parents del difunt.

Lo comtat de Barcelona sots domini dels franchs, s' ha de classificar
en dugués èpoques. Primera, la dels comtes beneficiaris, que no fan residència
continua en nostre comtat y són los quid regiren des del any 801 al 864. Se-
gona, la dels comtes hereditaris residint en lo comtat del qual n' obtenen lo
domini útil y són los qui succehexen als primers en 865 y termina ab la presa
de Barcelona per Al-Manzor en 986. Després d' aquesta data s' ha de posar
ab seguretat plena, la complerta independència de nostre Comtat.

Los franchs no improvisaren la magistratura del comte, puix devallava
de les derreríes del Imperi Romà. Lo comitè portà al comes, oficial públich o
reyal, axis en la monarquia wisigoda espanyola, com en la monarquia franca
dels Merovingis y equivalia a company o acompanyant del sobirà.

Lo primer comte posat a Barcelona per lo rey Ludvvich lo Piadós, fou
Bera (801), qui tenia comandament en una gran estensió territorial, adscrita a
la Ciutat y que era designada ab lo nom de comitatus o pago, en llatí y
comiat o pau en català. Comtat y pau, s' usaren indiferentment en los primers
temps de la constitució de la Marca Hispànica. Lo pago o pau se suposa simi-
lar a districte rural o regió natural y se troba usat en 1' any 5ç6, en cert docu-
ment del rey franch Xildebert y en altre del segle IX referent al comtat de Pa-
llars (282). Un comtat, pot abarcar diferents paus o pagi, com se veu en lo de
Barcelona, que, en V any 816, comprengué los dos ausonense y barcinoiiense
y més avant lo vallense (anys 968 y 1001) (283).

S' ha vist en lo pau o pago a una subdivisió de la civitas romana, que
pren increment al sobrevenir lo segle IX. Son cap era lo vicus, vich o mercat

(282) Una copia del segle xi de document incert, y mòlt duptós, diu: 1 1n nomine domini ego alde-
fredus dechcmus fraíer comitis uobis trasibadonis abbas et ceteris fratribus qui cstis in cella sancti
martini in pati agelcle in loco tibi dicitur labadios- ... idono villa mea qui est in pau petra nigra et
sasso nomine viiua qui dicitur erta*... «in pau bellariense in loco tibi dicitur malolias* ... Les terres do-
nades a Sant M^rtí de Lavaig, estavan compreses, tde sasso in amotite usque in ceruino et d; fatas us-
que in orrelo et de illa portella usque in ceruino et de illo riuo qui discurrit de capti t fogazada usque
in orrefo»... tet dono etiam et concedo qtiod aliis castellis id est in sasso et in petra nigra habeant ipsi
habitatores derta compras et lotum ad in paramentum communiter cttm hominibus de ssas et petra ni-
gra in siluis et garricis el pascuis et aquis et omnibus ulilitatibus ad Jidelitate dei el prefali monas-
ttrih. Firma lo document «Ego eldefredus diachonus et comes qui banc carta donacionis vel tradicio-
nis scripsh. (Pergamí n. 10 de Wïfret I del A. C. A.) Es interessant que se consignen llochs actualment
existents en 1' alt Pallars, com Lavaig, la pica de Cerví, Sas, Bellera, Peranera, Erta y tal vegada algun
altre qual equivalència al present no se-ns ocorre.

La data que consta en aquest document, es la del 8 de les kalendes de Juny del any 3 de Carles,
que axis pot ésser lo 844, com lo 881, com lo 887, com lo 900 segons a quin dels reys Carles fasi re-
ferència.Nos inclinàm s. creure apòcrifa la escriptura: prò com pertany al segle XI, aquesta copia, té im-
portància per nosaltres, puix dóna lo concepte en que se tenia, llavors, a la paraula pago o pau.

(2S3) Marca Hispànica, Apèndix, d. CVIII y CLXV.

176 Geografia general de Catalunya

ptíblich o lo caslellntn, força, o cim fortificat, refugi dels habitants de la co-
marca, los pagenses.

Lo comte podia delegar la seua autoritat en funcions polítiques, judicials
y militars, a un missus comitis també nomenat vice comitis y en nostre ro-
manç vescomte (284). Si bé primariament sols cumplimentava determinades mis-
sions o encàrrechs del comte, après exercí funcions propries, que-s vincularen
en lo séu ofici.

Lo vicarius o veguer, que, ,a Barcelona se presentà en lo segle XI, com
a llochtinent del vescomte y primer jutge civil, devallava de la època wisigo-
da y es altre dels subordinats o substituts del comte. De la existència del cà-
rrech en lo segle X, n' es mostra Galí, lo gran reconqueridor del Penades,
qui-s titulà veguer de Sant Martí, estimant-lo precursor del veguer del Comte
existent en io55 y sinònim del veguer de Barcelona anomenat en 1' any 1 1 13,
com veguer del castell vell de Barcelona (285). Beaudoin cerca lo séu origen
en lo cent"iiarius o thunginus, que, en 1' imperi carlovingi, jutjava les qües-
tions a nom del comte, donant cumpliment a les sentencies.

Lo seneschalk o encarregat de la administració interior de la reyal casa,
oficial dels franchs en la època merovingia, fou introduint en la Marca Hispà-
nica. Lo senescal o dapifer, que ab los dos noms se conegué, cuydava de la
administració interior deia casa comtal, imitant al que, entre los franchs, tenia
la de la casa imperial o reyal.

Lo cus/os palaiii, es altre ofici del palau comtal, que s' atrassarà als pri-
mers temps y pot traduhir-se• per guardador, custodi o alcayt del edifici (286).

Es quasi res lo que se sab del cotndor y del valvassor, puix dits oficis o
dignitats no-s troban en ús en la documentació y si tant sols d' una manera
incidental,' en 1' usatge ludicium in curta dalum (287). Marquilles opinava
que los comitores eran los companyons dels vescomtes, resultant una dignitat
intermitja entre aquests y los valvassors. Per valvassor s' entenia, al qui

(284) Fan observar los autors de la Histoire gei/era/e de Langucdoc (llibre IX, CXX) que la pri-
mera vegada que troban consignat lo títol de vescomte, e^ en la cort o reunió d' Elna (832) aplicant-lo a
Adelós colega de Berenguer duch de Tolosa.

Des de llavors diuen ells, que lo títol de vescomte se-1 veu en ús en les províncies vehines dels Py-
rinèus, com la Septimania, la Marca d' Espanya y la Gascunya, d' ahont se generalisà.

La observació, es mòlt important, prò no del tot exacta. Que se-n parle en 1' any 832, vol dir, que,
llavors ja existia y era corrent en estes terres, prò no vol dir res mé«. Que sa creació era anterior resulta
ah tota probabilitat. Per ço no duptàm en sentar la hipòtesi de que existís dit càrrech en 1' any 801.

(285) Veja-s les cites documentades que produhím en la n. 289 del treball Lo Montjuich de Bar-
celona. (Memorias de la Real A. B. L. B., v. VIII).

(286) Sols en 1' any 1008, un document parla de Querús palatii cus/os.

(287) L' usatge ludicium in cúria dalum, al espressar les persones que constituían lo tribunal, hi
nomena prínceps, bisbes, abats, comtes, vescomtes, comdors {comitores) y varvessors, filòsofs, sabis y
jutges. La opinió d' alguns autors, de que, los vasos imperials donassen origen al valzassory los vasos
comtals al comtor, no està prou comprovada: d' altra part ella alteraria 1' ordre de prelació ab que los
consigna lo predit usatge.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 177

possehía feu de barons o capitans y cinch cavallers. Valvassors de paratge, hi
hagué al Urgell en lo segle XI (288).

Senyor, era qui possehía un feu o franch alou a títol hereditari, exercint-
hi jurisdicció.

Vassall se nomenava al qui se comprometia a servir a un altre (lo sobirà)
fidelment, en especial en temps de guerra, mitjançant la concessió, per part
d' aquest, d' un domini, renta u ofici. Lo nom ha devallat de la paraula fran-
ca vasum o vas, formant-ne la de vassaticnm, usada en 1' any 814, y que pot
traduhir-se per vassatge.

En les grans ciutats, com Barcelona, se tormà una classe privilegiada,
movent-se separadament de la societat feudal. Està constituida per lo ciutedà
y lo burgès, depenjant directament del comte o sobirà. Ella serà lo fautor
del avenç de nostra Ciutat, a mida que-s restablesca la pau a son entorn.

Mes axò no podia succehir essent Barcelona frontera dels alarbs, du-
rant lo segle IX, trobant-se abocada a multiplicades lluytes y subgectes, los
territoris vehins, als perjudicis que-ls hi ocasionavan les continuades algares.
Per ço la Ciutat no pot créxer, encara que siga declarada capital de la Marca
Hispànica y s'hi acumulen tots los elements de la lluyta, que, en son esperit
de conquesta meridional, hi concentraren, los prepotents franchs.

De moment tota empresa fou diferida y Ludwich, després d' organisada la
nova administració a Barcelona, passà dos anys seguits en quietut en los seus
estats, sense posar-se en campanya. Tampoch se veu combatuda la frontera S.
del comtat de Barcelona, posada al riu Gayà, responent, la passivitat dels
sarrahins, a igual calma dels franchs.

Al tornar-se-n Ludwich, al que sembla en lo meteix any 801, dexà enco-
menat lo comtat de Barcelona a Bera, qui era d' origen goth. Aquest perso-
natge, en 1' any 808, pren part activíssima en la campanya que Ludwich orga-
nisà contra Tortosa, en la qual 1' acompanyaren Isimbart, Ademar y Borrell.
Los franchs foren vençuts y tres anys després, o siga en 811, Barcelona veu
sortir una nova espedició militar contra la ciutat del Ebre, que estava con-
vertida en 1' obgetíu primordial de les conquestes del rey Ludwich.

A dites campanyes, seguí altra treva de tres anys ab Al-Hakem (812
a 8 1 5) durant la qual morí Carles Many (28 Janer 814).

Los sarrahins trameteren un fort exèrcit contra Barcelona sots coman-
dament d' Abdallah Al-Valenci oncle del Emir (814 a 8i5) que sembla no
passà del Llobregat, retornant victoriós a Córdoba, segons escriu Aben-Adhari.

Les noves treves establertes entre franchs y alarbs en 817, sigueren dura-
bles. En elles ocorregué lo repartiment fet per Ludwich, de son reyalme, en-
tre los seus fills. En lo nou estament administratiu se convertí Barce-

(288) Balari y Juvany. Catalana. Origines histdricos.

Ciutat de Barcelona- 45

178 Geografia general de Catalunya

lona en capital del ducat de Septimania o Marquesat de Gocia. Los seus com-
tes particulars, començant per Bera, tingueren caràcter de duchs o governa-
dors generals de la Septimania subsistint axis fins a ésser definitivament
separada la Marca Hispànica, de la Gocia o Septimania.

D' ara en avant, aparexen continuades perturbacions d' ordre interior
que afectan a Barcelona en particular y a tota la Marca Hispànica en general,
hont 1' element goth-hispà, se mostrava obertament antagònich del franch.

Lo malestar, pretenen alguns autors, que comença a manifestar-se en les
conegudes quexes dels hispans contra la tirania dels comtes, que motiva la
tan comentada disposició oficial de Carles Many en favor dels pobladors de la
Marca Hispànica, a nostres ulls apòcrifa, com la major part dels documents
d' aquest segle.

Però en cambi no pot rebutjar-se com a síntoma fatal del indicat antago-
nisme, tot quant rodeja lo constant allunyament del nostre Comte, de la su-
prema magistratura exercida a Barcelona, com tindrem ocasió de veure.

L' opulentissim Bera, segons frase de Nigellus (289), es acusat de traydor
en la dieta d' Aix (Janer de 820) per Sanila, comte o senyor d' un lloch vehí
a Barcelona. Sanila y Bera comparegueren devant 1' Emperador y com no
hi haguessen proves demostratives de la acusació, ni testimonis a produhir,
Bera tingué d' acceptar lo reptament de Sanila. Essent tots dos goths de ori-
gen, la batalla se donà inseguint les lleys godes, çò es, a cavall. Vençut lo
Comte de Barcelona, y proclamat culpable fou condemnat a mort (290).

L' Emperador se-n compadí y li acordà la vida, contentant-se ab despu-
llar-lo de les seves dignitats y trametre-1 desterrat a Ruan.

Díu-se, que, la acusació adreçada contra Bera per Sanila era de menar inte-
ligencies ab los alarbs per declarar-se independent en lo comtat de Barcelona
mitjançant lo séu concurs. Axò explicarà que la suprema dignitat ducal en la
Marca Hispànica, no 's concedesca a cap més hispà, sinó a un franch nomenat
Bernat, fill de Sant Guillé:n de Gellona, comte de Tolosa (que vingué a con-
querir nostra Ciutat ab Ludwich lo Piadós) y de sa segona muller Witburga.

Tractant d' aprofitar-se d' una de tantes perturbacions com agitavan al
regne alarb d' Espanya, los comtes de la Marca, organisaren una expedició,
que comanà Bernat de Barcelona. Abd-el-Rhaman II, pacificant depressa la
revolta d' Abdalà, trameté seguidament a Abd-el-Kherym, walí de Valencià,

(289) Dives opus nimium, es 1' apelatíu que a Bera dóna Nigellus, en la obra esmentada en la n. 270.

(290) Segons Hermoldus Nigellus, vers 609:

Jatn Bero lugit equum, giros dare, cornipedes mox

Incipit, atque fugit prata per ampla celer.
Me sequi simulat, tàndem dimittit habemus
Et ferit ense: ille se canit esse reum.
En I' any 869, existia Rotrudis, filla del difunt comte Bera (Muratori Kerum ItaVcarum Scripiores.
v II, pars altera, I. 23 11. 53X

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

«79

contra Barcelona, obtenint algunes victòries. La creença més fonamen-
tada, es, que no s' apoderà de la Ciutat, per més que hi haja autors que opi-
nen d' altra manera, assenyalant-ne per aytal fet la data del 822 o 823. (291).
Abd-el-Rhaman se presentà com 1' aliat dels cristians goths de Navarra,
als quals auxilià per independisar-se dels franchs (823), derrotant, en les
serralades pyrinenques, als comtes Eblo y Asenari.

Bernat quasi may residí a Barcelona: en 824, seguia al emperador Lud-
wich en sa expedició contra los bretons. Lo 24 de Juny de 824, casà a Aix, ab
Dhuoda, senyora mòlt principal de la cort franca. En 1' any 826, quan oco-
rregué la famosa revolta dels goths y alarbs de la Marca Hispànica, acab-
dillats per Aissó, encara se trobava a Aix, d' ahont se-n vingué a Barcelona,
per defensar la Ciutat dels patriotes de la independència.

Lo mohiment prenia major esclat ab la cooperació de Wilmont, lo fill
del comte Bera, en tant que generalisant-se a quasi tota la Marca Hispànica, es-
cepció de Barcelona, Gerona y algunes de les places més fortes, feu necessari
un gran esforç, tal vegada algunes profertes, per restablir y conservar la do-
minació franca.

Bernat, comte de Barcelona y duch de Septimania, jugà gran paper en la
cort de Ludwich, qui lo nomenà primer ministre y gran xambelàn (829). Víc-
tima de la enveja dels altres duchs y senyors, es proscrit per 1' emperador
(830), retrayent-se a Barcelona. Poch temps s' hi estigué, abandonant la Ciu-
tat per barrejar-se de nou en les intrigues cortesanes que tant perturbaren los
derrers anys de dit emperador (831).

Tampoch ne sortí ben lliurat y en 832 es despossehit del ducat de Septi-
mania y comtat de Barcelona, qual càrrech ocupà un altre personatge franch,
Berenguer, duch de Tolosa, ja fos provisionalment, ja per ajuntar en un, los
dos ducats de Septimania y d' Aquitania.

Quan Ludwich se vegé obligat a abdicar, per sos fills (833), hi intervin-
gué semblantment Bernat, ajudant a Pepin al restabliment de Ludwich en
P Imperi (834). Fou premiat ab lo ducat de Septimania del que n'era ca-
pital Barcelona (292), no sense que se aparellàs a disputar-li-n lo nomenament
y subsegüent possessió Berenguer (835). Prò res pogué ier, per tenir una mort
soptada quan estava en camí de Siramiacum (Cremieu) ahont 1' Empera-
dor tenia convocada la dieta, al obgecte de tractar del negoci dels goilis.

En 1' any 838, Abd-el-Rhaman II acabà la gran revolta de Toledo y se
dirigí a combatre als franchs. En dos anys de guerra, no se coneix cap fet de
armes entorn Barcelona.

(291) Los Mauríns s' encarregaren de desmentir-ho en la Hist. gen. de Langiiedoc, llibre IX.

(292) «Bernard, fils de S. Guillaume, fondateur de Gcllone, estnommé par les historiens du temps,
tantflt duc de Septimanie et tantOt duc ou comte de Barcelone: preuve que cette ville etoit alors capitale
du duché ou gouvernement general de Septimanie. On donnoit donc indifferemment le titre de duc ou de
comte aux gouverneurs généraux de province». (Notes sur ïhistoire du Languedoc nota LXXXYUl.

i8o Geografia general de Catalunya

Res s' innovà en lo restant de la vida de Ludwich. A sa mort (840) es-
clatà nova guerra: Bernat hi pren part d' una manera primordial, ara cayent
en desgracia de Carles lo Calvo, ara retornant a la seva amistat, ara mante-
nint una actitut equívoca entre Carles y Pepin en la batalla de Fontenai (841).

Sobre la fi de Bernat corren diferents opinions (293): la més verisímil
es, que, tenint propòsit de declarar-se independent, fou jutjat per Carles lo
Calvo en una Assamblea dels graus, tinguda a Sant Sadurní de Tolosa la qual
lo condemnà a mort. La presó, procés y execució, del comte Bernat I, se suc-
cehiren, entre lo 5 d' Abril y lo 19 de Maig de 844. De sa muller Dhuoda
dexà dos fills, Guillem (nat lo 29 de Novembre de 826) y Bernat (nat a Uzès
lo 22 de Març de 841).

Sunifret succehí a Bernat, (844-846?) titulant-se comte de Barcelona y
Marquès de la Gocia, puix la Marca Hispànica y la Septimania s' havían
ajuntat en un sol domini que portava dit nom.

Confús es lo que passa a Barcelona en les guerres y mohiments del 846
al 85o regint Aledràn, succesor de Sunifret, lo comtat y marquesat. Segons
los Anals Bertinians, Barcelona fou ocupada per los sarrahins del Emir de
Córdoba, auxiliars de Guillem, fill de Dhuoda, qui, dihent-se perjudicat en los
seus drets al Comtat, lo disputà a Aledràn. Pepin, nebot del rey Carles, em-
pitjorà la situació movent guerra a son oncle en la Aquitania; mentres que en
la Vasconia, Sanç Sanció se li alçà en armes.

Més avant, vençut Guillem, té de refugiar-se a Barcelona, ahont 1' es-
perava la traició, puix conjurats los amichs d' Aledràn, lo mataren (849-850).
Llavors cambià la tàctica dels sarrahins. Una forta armada d' Abd-el-Rhaman
desembarcà y talà la Provença, arribant fins a Arles; Muça, walí de Çara-
goça, s' introduhí avassallador, en les fronteres d' Urgell; y un tercer còs de
tropes, passà a combatre Barcelona. Tal espant s' apoderà dels territoris in-
vadits, que, llurs habitants entregavan lo diner y tot quant possehían, als
sarrahins, ab tal de salvar la vida.

(293) En los Anals Metenses se dóna crèdit a la opinió de que, entre les acusacions recaigudes
contra Bernat, n' hi havia de caràcter privat e íntim: y lo fragment publicat per Oth Aribert, ab sobres
de malícia, parla de la semblança entre lo comte Bernat, y lo rey Carles lo Calvo. A més relata, que
ja en la cort de Tolosa, Bernat passà a fer lo degut acatament al Emperador, aganollant-se-li per besar-li
la mà, sense sospitar-ne cap malvestat. Llavors Carles, posant-li la mà esquerra demunt la espatlla com
si tractàs d' alçar-lo, lo subgectà soptadament, matant-lo, enfonzant-li son punyal al costat. Lo propri
Oth Aribert, transcriu un epitafi en provençal, que suposa ésser lo del comte de Barcelona, Bernat, evi-
dentment apòcrif, que ell afirma escrigueren en romancio.

Assi jay lo comte Bernad

fisel credeire al sang sacrat

que sempre prudhom es estat.

Pregueu la divina bontat,

quaquela fi que lo tuat

poscua son aima aber salvat.
Per la biografia del comte Bernat I, poden consultar-se no sols les histories generals dels carlovin-
gis, sinó també: Eduart Bondurand, L' ediccalión carolingietttie, le mamtel de Dhuoda; la tesis llatina
de Joseph Calmette De Bernardo Sanet/ Gitillebm filio (Tolosa 1902); la exposició de la predita tesis
feta per Ferran Lot en Le Moyen-àge (any 1904'!; Joseph Calmette La familk de Saint Guilhem (An-
nales du Midi, any 1906, v. XVIII).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi i Si

Comanava 1' exèrcit tramès contra Barcelona, Abd-el-Kherym, gran co-
nexedor de la Marca Hispànica, per haver-hi estat ab la expedició d' Obeid-
Alà. Barcelona sufrí altre setge dels sarrahins, (any 852) venint, per una con-
tingència, a mans seves. Los juhéus de dintre la Ciutat, hi promogueren un
alçament contra-ls franchs, facilitant la entrada a les tropes d' Abd-el-Kherym
(294). Se creu que Aledràn fina en esta guerra.

Ocorregué axò abans del 19 d' Agost de 852, en que morí Abd-el-Rha-
man, succehint-lo son fill Mohamet, anomenat Abu-Abdala. Diferexen, los au-
tors alarbs dels cristians (295) al situar eix fet, en 1' any 235 de la Egira (i5 de
Juliol de 85o a i5 de Juliol de 85i).

En 1' any 852 regna una pau relativa a Barcelona, qual comtat possehía
Udalrich, actuant de Marquès de Gocia, en 856, ab autoritat superior en la
diòcesis de Narbona.

Udalrich figurà al costat del rey Carles en la guerra civil d' Aquitania
(854). Seguia en la propria cort reyal al començar 1' any 856. No se-1 troba
en son comtat de Barcelona, que disfrutà no sabem fins quan. Al comen-
çar 1' any 858, ja tenia lo comtat Humfrit, segons manifesta la historia de les
relíquies dels tres sants espanyols Jordi, Aureli y Natàlia, de que-ns ocupa-
rem una mica més avall.

Tampoch a Humfrit se-1 veu may per Barcelona. En 858 era a Borgonya;
en 860 a Coblentz, hont signà la pau dels sobirans franchs; en 862 a Pegan,
aparexent ab caràcter de comte de Narbona; finalment la derrera nova seva
durant lo temps que-s creu tingué lo comtat de Barcelona, es del 863, que
guerrejava per Tolosa e hi vencé al comte Ramon.

Lo rey Carles, irritat contra Humfrit, per haver-se apoderat de Tolosa, lo
espulsà y feu perdre les seves dignitats per rebelde y criminal de lesa magestat,
acullint-lo a Itàlia 1' Emperador (864).

Es convenient remarcar, que Humfrit y Wifret, semblan un meteix nom
y que en aquest segle les famílies solían ja perpetuisar-los de pares a fills (296).
Com també, que, Humfrit, pot ésser lo Wifret cT Arria, presentat falsament
com pare de Wifret lo Pilós (297).

(294) Diuen los Anals Bertinians: Mauri Barcinonam judaeis prodentibus capiuni; interfcctis
que penc omnibus cliristianis et urbc vasiata, impune redeunt.

(295) F. Codera Estudiós criticos de Historia drabe espanola, p. 227.

(296) «Nous soupposons d' abord, comme une chose dont on convient et qu' il est trés-aisé de
prouver, que les noms d' Huml'rid, Egfrid, Wifred, Guifred, Aiguifred, Ananfred et Acfred, sont les mémes
ainsi que ceux d' Alphonse, Adephonse, Ildefonse, Anphous, Amphos, Amphuxus, Anfossus, etc., que ce
ne sont que dilïei'ente; terminaisons d' un mème nom. Les noms d' Humfrid et de Wifred étant donc les
mèmes et étant certain d' ailleurs que, dans le neuvième siècle et les suivans, les noms se perpetuoient
dans les famílies, nous ne doutons pas qu' Humfrid marquis de Gothie, ne fut de la race de Wifred, com-
te de Bourges, sous Louis le Dèbonnaire». [Hist. gen. de Languedoch, v. II, p. 236 edició de 1876).

A lo que oposava J. Narcís Roca: «Ab perdó dels més respectables autors, no podem admetre la
sinonímia d' Hunfrido ab Wifredo, puix en cap document, ni Anals, ni escriptura, se-n troba rastre. Per
altra part, si la doble l'es Gu com Wifredo o Guifredo, Winidilla o Guinidilla, la doble ("no es////,
ni la Hu es V n\ Gu. »

(297) Tantes són les modificacions que ha sufert la cronologia d' aquests primers comtes de Bar-

Ciutat de Barcelona- 46

D
•5'
o

E. o

3 3

"< 31

c sr

ra g.

^J —

C "•

~ SI

o -ï

ïa o

3 ET

"^ 3i

I?.

« 5

2 »

p a.

C/1 íï

«i

fü n>

— 3

CTQ Ui

>-■ re

s <£.

f— re

5 3

o 5'

> 3

O 2

ra
u

—
O

os
ç

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

i »3

Recort important del rey Carles lo Calvo, que encaxa ab la temporada de
lluytes nacionals contra los franchs, es la lletra hont lo Monarca elogia la
fidelitat dels barcelonins (298). S' hi veuhen dugués ratlles interpolades
posteriorment, que, Diago y altres autors han suposat autògrafes del propri
Monarca. Lo Rey la adreça al «conjunt dels barcelonins» (omnibus Barchi-
nonensibus), com si-s digués a la comunitat o colectivitat dels habitants de la
població. No es res extraordinari, ans consona ab la actitut d' independència
de la ciutat de Barcelona dintre la segona meytat del segle VIU, que estigués
constituïda en municipalitat autonòmica, en època de prous dificultats per la
autoritat sobirana, com fou lo segle Ix.

Per ço, inseguint altres opinions respectables (299), no duptàm en veure
derrera les paraules consignades en lo sobrescrit de Carles lo Calvo (300), la

celona, que creyèm interessant un estat comparatiu de lo que han dit los principals autors en los diferents
segles.

Opinions sobre los Comtes de. Barcelona durant lo domini dels franchs

(segles IX y X)

Gesta Comitum Barch. L. Marineus Siculus P.M.Carbonell G, Pujades J. F, Masdéu

(segle Xiii)

Guifredus de villa
que dicitur Arria-
11 um.

Guifredus nilosus
It 912).

Sunlarius.

Miro (t sani.

Seniofredus (t 967).

Borrellus it 993).

(segle xv)
utogerius Golantes

(733).

Griffeum vel ut alii
voluint Gof f re-
dum. Qui natus
fuerat i n castro
cognomento Arria.

Griffeus Pelòs (875-
892).

Minin.

Xiffreus.

Borrellus.

(segle xvi)

Bernat.
Guiffred' Arria

(810-858).
Salamó (858-,;?)
Guiffre Pelos

(i?-912).
Miro (912-929).

Guiffre (929-964).
Borrell (964-993).

(segle xvii )

Bernardo (796 0 797)
Borrell (797).
Barà (801-820).
Bernardo (820-825).
Vuifredo de Rla

(828-858).

Salomon (858-871).
Wifredo Vel loso

(871-914).

Wifredo III (914-

914).

Mir o Miron (914-

929)

Suner (929-949).
Seniofredo (9J9-9U7)
Borrell (9U7-993).

(any 1795)

Bera (801-820).
Bernardo (820:832
Berengariol, hijodc llu

ronico (832-836).
Bernardo (-." vez- 836

841).

Aledran (841-85S).

Guifredo I, natural de
Villafranca de Con-
flent (858-872).

Salomon (872-881).

Guifredo II (881-912).

Miron (912-929).

Suniario (929-950).

Seniofredo (950-967).

Borrell (967-99S).

(298) La primera transcripció d' aquest document se feu en lo L. A. E. C, v. I, f. 9, n. 16. Diago
lo publicà Íntegrament (Hist. de losvictoriosíssimosantiguoscondes de Barcelona, f. 62) y també Flo-
rez (Espafia Sagrada, v. XXIX, p. 185); lo reproduhiren en fototipia, publicant-ne també lo text, Joseph
Calmette (Me'langes d'arcl/e'ologie et d'histoire, Roma, 1902, v. XX11) y J. Mas y Domènech, [Notes His-
tòriques del Bisbat' de Barcelona, v. I, Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, (Bar-
celona 1906), Ap. n. IV, p. 97).

(299) Bruniquer diu que Carles lo Calvo «scrivint als de Barcelona, ço es com si digués al Senat,
hoc est ad seniores, a qui après digueren promens, o próceres, o pahers y vuy diem Consellers» (Re-
lació sumaria deia antiga fundació y cristianisme de la ciutat de Barcelona (Barcelona, 1885), p. 25).

(300) De nostra opinió era també Calmette, quan deya a propòsit de la metexa lletra ell montre
l'empereur enrapport direct avec les Barcelonais, et se fait implique, dans une certaine mesure, une
collectivité existente et agissante des habitants d'uneville au IX« siècle» (Mèlanges d" archeol. et d'hist.
v. XXII, p. 136 y 137). No tenia gens de rahó Felip Lauer al contradir-lo, per atendre-s al sentit es-
tricte de les paraules, dihent tractar-se d' una expressió «assez fréquente a cette époque, que signifie les
habitants du comte' de Barcelone, d'une maniére générale, aussi bien que les «habitants de la

et non point la «communauté des habitants de la ville». N'est ce pas un anachronisme que de par-
ler, sans autre preu ve, d'organisation communale au IXe siécle, surtout pour Barcelone?». Per nosal-
tres, tenint a la vista los antecedents hislòrichs del segle VIII, no sols no ho creyèm cap anacronisme,
sinó la cosa més natural, surtout pour Barcelone. (F. Lauer Lcttre close de Charles Ic Chauve pour
les « Barcelonais », en la Bibliotheque de l'e'cole des chartes, París, 1902, v. LX1II, p. 696).

A Lauer obgectà Calmette en la metexa publicació (v. LXIV, p. 330). «J'entends bier. que, dans

184 Geografia general de Catalunya

organisació comunal, fonament de la ràpida hegemonia de Barcelona, que
acabarà absorbint tota la Marca Hispànica y fent del séu Comtat la pedra an-
gular de nostra nacionalitat.

Ometrem donar importància a lo que llegim en autors de inesperiencia
històrica al dexar manifesta la existència de determinats privilegis dels ciute-
dans de Barcelona, en temps de Carles Many (301).

Després de la destitució d' Humfrit, es opinió, que, en 865, se dividí lo
marquesat de Gocia o Septi mania en dos; lo hu fou constituit per nostra Mar-
ca Hispànica y 1' altre per lo restant territori del N. dels Pyrinèus. Altres his-
toriadors posan, abans de dita divisió, lo govern del comte Bernat II, fill de
Bernat I y de Dhuoda, qui comandaria del 864 al 865.

Rares vegades, aquestes mutacions administratives són filles de la arbi-
trarietat; sovint, rahons de conveniència pública, les han motivades. La his-
toria de Barcelona, que es ara la del comtat del propri nom, pot mostrar-nos la
causa poderosa de dita mida gubernativa, d' una part, en l'absentisme que
perjudica tota bona administració, majorment de lloch tan apartat de la
metròpoli: d' altra, en la evolució feudal al tornar-se hereditaris los beneficis;
y d' altra en 1' excessiu poder dels magnats, fautor d' importància en les
guerres civils franques, y que era prudent debilitar. Per tals cambis, no
era necessari decret especial, sinó la sola voluntat sobirana. Se verificà la
segregació de la Marca Hispànica al ocupar lo comtat Wifret I, ignorant si
coincidí o no ab la mort d' Humfrit.

No se sab si Robert o Bernat III de Rovigó fou lo primer comte-marquès
de la Marca Hispànica, immediatament després de la separació de la Gocia y
de cessar Bernat II (302). Emperò sembla segur que Bernat III ho era en 866,

un texte narratif, 1' expression Barchinonenscs puisse signifier couramment par une sorte d'abréviation,
les habitants d'un comte dont Barcelone est la capitale; niaisdansune addresse précise, je persiste a
traduiré rigoureusement omnibus Barchinoncnsibus par à tous les Barcelonais» . Calmette se retería,
no ja al text de la lletra, sinó a la seva endreça, que-s llegeix al revers del pergamí y que, constituint
una gran curiositat arqueològica, se n' ocupà en lo primer article, reproduhint-la en fototipia.

Lo document, degudament plegat com si fos de paper, anava tancat ab un fil que 1' envoltava pèl
mitg y segellat, escrivint-hi després, en lo rectangle, la direcció: omnibus barchinonensibus ptculiaribus
nostris, en dugués ratlles e interrompuda per lo plech del pergamí. Es lo sobrescrit més vell que-s
guarda a Barcelona y mereix un lloch prominent en la historia de nostres correus.

(301) Per poder justificar lo prejudici d' ésser, Sant Just, la primera església cristiana d'aquesta
Ciutat, Valls y Bonet afirma, que, abans de la vinguda dels alarbs, estava construida ab lo nom de
Sant Fèlix y Santa Creu «y que, à favor de esta capilla, consiguió Ludovico Pio de su padre Cario
Magno, el privilegio de poder otorgar en ella los ciudadanos de Barcelona, testamento sagramental?-
(Pau Valls y Bonet Apiw.'es histo'ricos sobre la aniigüedad v prerrogaiivas de la iglesia antes catedral
y hoy parroquial de los Santos Jasto y Pastor de Barcelona, (Barcelona 1860), p. 13).

(302) Wifredo lo Pilós, per J. Narcís Roca (La Renaxensa, any VI, v. II, p. 236 a 340; any VII,
v. II, p. 352). No-s sapigué aprofitar de la erudició d' aquesta monografia 1' autor Benvingut Cabot, en:
Jofre lo Pelo's. Monografia històrica del primer comte independent de Catalunya, (2' edició Barce-
lana 1900), hont s' inserten quantes faules e invencions existexen, a propòsit de nostre comte, que tant
convé desterrar, si-s vol reconstituir nostra veritable historia.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi i 85

allunyant-se de son comtat en 873, guerrejant per França, al morir Carles lo
Calvo, en favor de Lluís de Germania y desaparexent 1' any 878.

Los titulars del comtat de Barcelona abans enumerats, quasi sempre foren
axí meteix marquesos de Gocia o Septimania, no perquè aquest marquesat
portàs inherent lo comtat de Barcelona (303), sinó per acumulament d'abdues
dignitats, per voluntat sobirana. D' igual manera s' ha vist a Bernat, comte de
Barcelona, ésser-ho de Gerona simultàneament (834-844). La importància dels
marquesos de Gocia en la cort franca, ahont disfrutavan de gran categoria, los
feya tenir oblidat aquest nostre lloch extremer, de tants pochs atractius per
la contínua alarma que hi portavan les irrupcions sarrahines, y grans tempora-
des incomunicat per mar y terra. Exemple hi ha en les famoses invasions dels
Nortmans que devastaren los territoris intermitjos del Empordà y del Rosselló
(809-862), dominant totalment nostres costes septentrionals de la mar Medite-
rrània. Encara que en la relació precedent, queda prou marcada la nota d' ab-
sentisme, convindrà afegir-hi circumstancies especials, que constan en la narra-
ció d' un viatge a Barcelona, emprès al començar 1' any 858, per los benedic-
tins de Sant Germà de Pres, deguda a un autor contemporani. Aquests dos
delegats del Monestir franch, tenían comissió de recullir de Valencià lo cors
de Sant Vicens, a quin efecte prengueren lo camí de Barcelona. Però abans,
deturaren a Beaume (Borgonya) a fi de parlar del obgecte de dit viatge ab
Ilumfrid marquis de Golhie, dont le gotivemement s' etendoit jusque sur les
frontières d? Espagne, octtpées par les Sarrasins. Ce seigneur, qui residoit
alors en Bourgoguc ou i l avoit des terres, y prometé ajudar als frares. En lo
camí, a Viviers, los hi comptaren que lo cors de Sant Vicens ja havia sigut tras-
ladat a Benavent. No feren cas del avís, continuant llur viatge a Barcelona. A
leur arrivée daus cette ville, leur premier so in fut d aller trouver Sunifred,
qui en eloit vicomte et qui y coiiiniaudoit en P absence d Humfrid. Lo ves-
comte Sunifret y Ataulf, bisbe de Barcelona, esplicaren als frares les persecu-
cions de cristians que hi havia hagut a Córdoba en temps d' Abd-el-Rhaman.
Qual relació los feu dirigir-se allí per recullir-hi les relíquies dels Sants Jordi,
Aureli y Natàlia. Al retornar de Córdoba, se rendirent a Argilli, en Bour-
gogue, pres de Beaume, ou Humfrid, marquis de Gothie, se trouvoit encore,
et ou ils le remercierent. Per çò diuen los PP. Maurins, que Htimfrid de-
meura en Bourgogne peudant les six premiers mois de l' au <SS8 (304).

Resulta manifest lo continuat absentisme del comte titular Humfrit, go-
vernant nostra Ciutat, en tot lo 858, lo vescomte Sunifret. Y com lo que suc-
cehía en temps d' Humfrit tenim de creure era lo meteix que havia passat

(303) J. Botet y Sisó. Condado de Gerona. — Los rondes beneficiarios. (Gercna 1890), p. 19.

(304) Està treta, aquesta interessant relació, de la Acta sanciorum ordhiis sancti Benedictí sec-
ció 4, part. 2.a, p. 46 hont diu Translatio SS. Georgii, Aurelii et Natàlia, extret y recopilat en la
Histoue general de Languedoc, (edició de 1876, v. I, p. 1075 ).

Ciutat de Barcelona— 47

,86 Geografia general de Catalunya

durant lo comandament dels altres comtes antecessors seus, ne deduhirèm, lo
mòlt que crexería la influencia dels Vescomtes, a Barcelona, per quasi no
existir més suprema autoritat efectiva, en la primera meytat del segle IX.

Per tant, era natural que ses pertenencies particulars aumentassen en la
Ciutat, vehent-los possehir les dugués principals fortaleses de ses muralles y
lo més important dels llochs forts del nostre Plà: lo castell Vell, lo castell Nou
y lo castell de Port.

Lo castell Vell vescomtal estava situat demunt la porta N. de les muralles,
donant a la via romana, llavors dita franciscà, com veurem. Quedà essent la
presó del Veguer, durant tota la Edat Mitjana, y en los bans municipals dels
segles XIV y XV se denomina lo castell. Se completà la fortificació d' est cas-
tell, ab una alta y quadrada torra erigida al costat del camí, 25 metres sepa-
rada del portal de la Ciutat, que ha pervingut fins al any 1908 convertida en
interessant casa del carrer de la Boria, nombre 3. Pujades la batejà ab lo nom
de torra de la Boería dihent que s' hi recullían los bous y bedells «que mas ade-
lante sinccpado, el vocablo, quitada de enmedio la e, fué llamado Boria por
la Boeria». (305) Errada notable que pervé de la decadència y desconexement
de la llengua catalana, puix Boria, es sinònim de burg y de vich y significa lo
que avuy barriada.

Lo castell Noti vescomtal guardava la porta S. de Barcelona, junt al
Call juích, en lo lloch dit Arenaria, per creure-s que hi hagué antigament lo
circh. Lo cert es que, format ab despulles y aprofitaments d' altres construc-
cions romanes, ha motivat no poques hipòtesis, merexent variats califica-
tius. Pujades diu que estava «en la calle mayor del Call, en el Castillo que 11a-
mamos de Hèrcules», conservant-se en lo segle XVI velles mines de comuni-
cació (306). En lo segle XVIII, al desaparèxer quasi bé del tot, 1' anomenavan
torra de Cató y també se conegué per torra dels Scipions (307). Les seves de-
rreres despulles se derrocaren en la primera meytat del segle XIX al fer lo ca-

(305) Pujades Crònica Universal de Calaluna. v. VI, llibre IX p. 32.

(306) Lo castell Nou serví de presó en tota la Edat Mitjana (R. 28 Intrusa f. 76, 80 y 104) prò no
en la Edat Moderna, a causa del mal estat del edifici. Lo 6 de Juny de 1533 diu Balaguer que caygué
un tros del castell Nou y derrocà una casa del devant. En 25 de Janer de 1554, caygué un altre tros
d' aquest vell edifici ab enfonzament de cases y morts de 5 o 6 persones (Deliberacions del Concell,
1554, f. 13 y 14). En 1572 lo Concell de la Ciutat acordà derrocar una part ruinosa de dit Castell, (De-
liberacions del Concell, 1572, f. 132 y 135). A més diu En Pujades: «El Dr. en derechos Jayme Dalmau
ciudadano honrado de Barcelona, en el ano 1599 celebrando Cortes en esta ciudad el rey Felipe II de
Aragón, alcanzo de Su Magestad, que por estar este Castillo arruinado y no ser de provecho à su Real
patrimonio, se le diese à censo; però fué con espresa clàusula y condición, que ni él ni los que le suce-
dieren se pudiesen llamar en algun tiempo por este dominio vizcondes de Barcelona. Por donde clara y
evidentemente parece, y con mucha razón se puede decir, que este Castillo era el vicecomital de posesion
de los vizcondes. Quiso despues este Doctor en el ano 1614 abrir la pared de una grande Torre para
ensanchar su casa dentro de este Castillo y hacer de dos una, y hallaron dcntro enterrados gran multitud
de cuerpos de hombres muertos envueltos entre la tierra y polvo.» (Crònica Universal del Priticipado
de Catalana, vol. VIII, p. 235).

(307) Bosarte ho esplica per menut, com dihèm en la p. 91, al parlar de son derrocament.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

187

rrer de Ferran y construir la casa de nombre 40(308). Aximeteix alguns au-
tors 1' han judicat obra de Borrell II y alçat després de reconquerida Barce-
lona (309) y altres que lo feu Ramon Berenguer I (310).

La tercera possessió vescomtal, lo estratègich castell de Port (31 1) s' al-
çava en la part meridional de Montjuich, junt ala mar (312), que formava

Lo castell de Port, en lo Aontjuich

Clixé de Antoni Cüixens

A Lloch que se suposa ocupà lo castell de Port, proprietat en lo segle x dels vescomtes de Barcelona.
B Grans cingles oberts per unes pedreres en activa esplotació.
C Parets que constituexen lo clos del cementiri del S. 0.

D Hermosa planuria que ocupà la mar en lo segle ix, y que fou port en les èpoques, romana, wisi-
goda y comtal.

(308) Diario de Barcelona, del 28 d' Abril y 5 de Maig de 1871.

(309) D. de Monfar y Sors. Historia de los Condes de, Urgel, c. xlvi.

(310) Hernàndez Sanahuja diu: «lué probablemente el palacio-alcazar construído de cimiento por
don Ramon Rerenguer I después de la espedición del Almanzor» (Diario oc Tarragona del 16 de Abril
de 1871 y Diario de Barcelona del 25 de Abril 1 87 1 ): «mi visita diària y paseo favorito era al punto
donde se verificaba el derribo de la mole llamada Torre de Caton, debiéndole confesar à V. sincera-
mente que tomé por romano aquel durísimo hormigón de que estaba formada, dejàndome como à rau-
chos sorprendido la aparición de las làpidas romanas y de las monedas mas modernas y he aquí de-
mostrado una vez mas la circunspección que se necesita para calificar un monumento por solo el sistema
de construcción, cuando no hay datos mas explícitos arquitectónicos ó epigràficos. Sobre este notable
resto conservo en mi poder importantísimos datos que prueban que su erección se verifico cuando mas
dentro del período àrabe, lo mismo que las torres de S. Cristóbal y del Regomir.» (Diario de Barcelona
del 5 de Maig de 1771).

(31 1) Mir Geribert fill del vescomte de Barcelona Geribert, al cedir, en 1060, lo castell de Port als
comtes de Barcelona, diu li pervenía per herència dels seus passats: Accidit autem mihi A/ironi per vocem
parentum meorum. (Publicarem Íntegrament aquesta escriptura en Lo Montjuich de Barcelona, Ap. d. n.
XXV. Memorias de la Reyal A. B. L. B., v. VIII, p. 418).

(312) Es opinió general, que estava dalt d' un munt de roca, d' uns 50 metres d' altitut, dessota
la que hi passa la carretera de Port. En una plataforma, qual àrea es aproximadament de trenta metres
en quadro, convertida en pahorós precipici per la esplotació d' unes pedreres en gran escala, a un tir de
pedra de les parets del cementiri del S. 0., encara s' hi veuen runes d' una torra rodona que tindran
tres metres d' altitut. No hi ha prova segura de que fos allí lo Castell, puix prop lo Port, hi existiren
diferents torres en lo segle xi. Pró sembla confirmar-ho, 1' estar immediata a la tradicional capella

1 88

Geografia general de Catalunya

encara un port natural, al redós de dita montanya. .Si bé eix castell tenia límits,
suposant-se tals tot lo plà de Barcelona (313), no podia conceptuar-se verita-
ble castell feudal ab drets inherents a aquests, ja que quasi may, en la docu-
mentació de terres existents en aquell meteix lloch, es citat com a indicació
local topogràfica, en los segles que van del x al XII. Bé mostra, indirectament,
lo antiga que era la jurisdicció territorial de la ciutat de Barcelona, y lo mera-
ment nominal del terme del castell de Port. Per més que, cap nova precisa
del segle x tenim d' ell, les mòltes que n' hi han del segle XI, en que passà de
poder dels vescomtes a mans dels comtes de .Barcelona, nos fà creure que
havia d' existir un segle abans.

Ni d' aquestes velles fortaleses ni d'altres monuments carlovingis n'ha que-
dat rastre. Nos mancan les obres de fàbrica, sigan o no artístiques, com també
nos mancan les literàries. Aquesta carència de fonts històriques es tal, que,
quan surt un document a interrómpre-la cal tenir-hi prevenció, puix, detin-
gudament examinat, quasi sempre resulta fals y ab mires purament particulars.

Les soles mostres d' art carlovingi que 's conserven en peu, son les im-

postes existents
flrt carlovingi (seglç IX) al interior de ^

nau esquerra de
la església pa-
rroquial de Sant
Pere de les Pue-
lles. Havían for-
mat part de la
capella de Sant
Sadurní de To-
losa, erigida al
temps en que
Ludwich assetjà
nostra Ciutat. Se
creu fonamenta-
dament que en
dit puig, nome-
nat Lo Cogoll y
situat demunt la antiga via romana, hont hi rajava una bona font, y la vista

de la Mare de Déu de Port, com també ésser la única eminència estratègica demunt del lloch invadit per
les aygues.

Del segle x hi ha, entre altres, una torra innominada, junt al Port, prop de Montjuich, que
res creyèm tinga que veure per ço ah lo Castell. Any 984: *in pago barchhwnense p'ope monte judai-
ca ad ipso porto vel in baneols*. nAffrontat ipsas terròs et tu) re vel curte, de orientis in terra de
Guilaberto vel si/os heres: de mer/ J/e i// ipso mou e: de occiduo in terra de ioannes: de ei re i i in terra de
wiliza . (C. S. C. f. 297, d. 905).

(313) Un d. del 1059, los descriu axis: de orientalis parte in flumine Bisotii. De australi parte in
mou/e que vacant Orsa. De meridiala parte in ipso mare. De occiduale vero parte in flumine Luprtcati
(Lo Montjuich de Barcelona, Ap. d. n. XXIII).

Clixé de Uúalt h-anio
Imposta de la petita capella dedicada a Sant Sadurní de Tolosa en h Cogoll.
Se conserva en la parròquia de Sant Pere de les Puelles.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

189

s' esplayava per lo plà y la mar, los nous dominadors hi alçaren senzill oratori
o capella al séu Sant Màrtir, lo qual acabarían après de solidada la conquesta,
ab material millor.

La sobrietat y pobresa de aquest monument consona ab l'estat decadent
de Barcelona, abandonada de les altes magistratures y esposada a continuats

sobresalts. També
flrt carlovingi (segle IX) hi es remarCable la

influencia oriental,
de qual art podían
ésser-ne introduc-
tors los sarrahins
que tant s' endin-
zarenen nostra vida

Dibuix d'altra de les impostes de St. Sadurní de Tolosa, existent a St. Pere política, social y
de les Puelles (degut al arquitecte Emili Llatas) comercial.

No presentan
cap caràcter peculiar les monedes acunyades a Barcelona a nom dels carlovin-
gis, puix salvada la llegenda de la Ciutat, són iguals a les demés d' altres llochs
de la seva dominació.

Encunyaçions dçls franchs (segle IX)

CARLVS REX FR.— BARCINONA (840-877)

En la època franca sols s' encunyaren monedes de plata, per la raresa
del or. Es curiós referir que 1' or estava ab la plata en relació de 1 a 12 si
era amonedada, y de 1 a 10 si era pura. S' empleavan lliures, sous o diners,
essent efectius solament los diners (314). Conexèm monedes barcelonines en-

(314) Prou Les monnaies caro)in°iennes (París 1896), p. XXXIII y XXXIV.

Ciutat de Barcelona— 48

[ço Geografia general de Catalunya

cunyades en la primera temporada de la dominació franca, per los reys Lud-
wicli lo Piadós y Carles lo Calvo. Los noms dels monarques denotan que lo
batiment era regalía de la Corona.

Una concessió otorgada per Lluís lo Tartamut en 878, al bisbe Frodoy-
nus, de la tercera part de la moneda de Barcelona, çò es, del guany que la
metexa dexava (31 5), nos apar apòcrifa, com quasi tot lo que s' atrassa al se-
gle IX, y que va adreçat a manifestar una més secular antiquitat en la posses-
sió de drets, proprietats o jurisdiccions.

Dexant lo camp artístich y furgant en lo de les obres públiques, es evi-
dent lo rastre subsistent en documentació posterior, d' importants repara-
cions en les vies romanes que los franchs portaren a terme. Nostres carreteres
se restauraren empleant procediments més econòmichs que los dels romans,
ço es, engravant-les ab bocins de pedra (316), a semblança de lo que-s fà avuy
dia.

Per ço lo segle X nomenà les vies públiques, que-s dirigían al N., strata
franciscà o francesca, via franciscà, calcia ta franciscà y també strata regia o
calr.iata. Son recorregut del Coll de ia Perxa (Cerdanya) al Plà de Barcelona y
confí del Penades, que es la via que Franci pergere solebant, d' un document
del 898, lo ha posat de manifest Balari y Jovany (317), y creem era una carre-
tera secundaria romana de Ausa a Cerdanya y a les Galies. També la carretera
que atravessant lo Penades per Olèrdula, se dirigia a Tarragona y nos ajunta-
va ab lo reyalme alarb d' Espanya, obtingué lo nom de via morisca (318).

Retornant nostre breu esguart a la cronologia dels primers comtes de
Barcelona presentarem al de més renom per ésser cap de la niçaga comtal y
reyal,

Wifret lo Pilós es lo personatge històrich al qui la llegenda tracta de
convertir en hèroe y pedra fonamental de la existència de nostra nació. No
podem ni devem fer cas de tantes faules acumulades a són entorn, quan autors
crítichs, com Mabillon, Pròsper Bofarull, Bofarull y Brocà, J. Narcís Roca, etc,
s' han dedicat a desfer-les en treballs plens d' erudició y sana crítica.

Barcelona, ab son comte y marquès, puix marquès fou Wifret I, per més
que a vegades s' haja contradit (319), surtirà del estancament y aniquilament
en que ha estat durant los segles VIII y IX. Són manifests los efectes del

(315) Espaüa Sagrada v. XX, VI, ap. XIII copiat de L. A. E. C. v. 1, f. I.

(316) Any 988: rec to 1 tinc re quemad honorem et decorem traus i tu francoritm fuit saxorum frag-
minibtis conculcata et diligentius confirma/a (C. S. C. d. n. 280).

(317) J. Balari y Jovany. Cataluna. — Or'genes histdricos, p. 292.
(•318) L. A. E. C, v. IV, f. 1 10 d. 271.

(319) A causa del document del 878 (Espaüa Sagrada, v. XXIX, cap. XIII), que nosaltres creyèm
fals, s' havia duptat de si Wifret I fou marquès en la Marca Hispànica. Calmette, al combatre als qui
110 ho creyan, mostra una contradicció històrica en lo doc. del 878, que referma la seva falsetat, (Revista
de Arc/iivos, Bibliotecas y Museos, 1901, v. V, p. 445). Descartada dita escriptura, res s' oposa a concep-
tuar a Wifret I, marquès, com ho foren tots sos successors.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 191

nou caràcter que presentan aquests comtes, que ja no ho són per mer bene-
fici o voluntat sobirana, sinó que ho esdevindran a títol hereditari. Per çò
Florez los calificà oportunament de comtes proprietaris (320), refugint do-
nar-los dictat de comtes sobirans, segons pretenen los qui han equivocat
conceptes y també inventat documents que ningú ha vist, com certa donació
de Carles lo Calvo, del 873, completament gratuita (321).

Wifret I figura ja comte a Barcelona en 874. Del 877 es la trascendental
assamblca de Quiersi, presidida per Carles lo Calvo, que declarà que los feus
o beneficis fossen en avant hereditaris. En conseqüència Wifret se trobà cap
d' una dinastia comtal. Y los habitants del Comtat, autorisats per la cort o as-
samblea de Mersen (847), que permetia a tot home lliure escullir per se-
nyor, no sols al Rey, sinó a qualsevol de sos vassalls, quedavan en condi-
cions d' anar refugint la potestat senyorial del Monarca, per acullir-se a la
del Comte local. Axis s' establia de fet, un nou ordre de coses tan diferent
del d' abans, que era lo primer pas per la mort de la sobirania, lo dia en
que desaparegués tota influencia, intervenció o auxili dels monarques carlo-
vingis dintre la Marca Hispànica. Que subsisteix la seva sobirania poste-
riorment a Wifret I, queda provat recordant solsament rescriptes de Lotari,
rey de França, hont s' otorgan concessions a ordres monàstiques en la Marca
- j p Hispànica (322).

U(Jl ír ^ ^ / 0 f) /? Lo text del 961, aduhit per los autors

que creuen en la sobirania de Wifret I,
hont se retràu que Carles lo Calvo donà a
nostre Comte tots \osfischs y tots los herms
Signatura original de Wifret I (874-898) de Ja seva terra (oninibits fiscis vel here-

mis terre illorum) es la única escriptura
de dita època hont s' aludeix al origen de la evolució de que es obgecte, a
Barcelona la dignitat comtal. Mes ella s' ha d' interpretar, prou diferentment
de lo que mòlts pretenen. No oblidem, que, com diu Ducange, deu do-
nar-se al fisch P equivalent de domini útil, prò may de sobirania. No entrava
en 1' esperit de la important concessió de Quiersi despendre-s de la sobirania,

(320) Espana Sagrada, v. XXIX p. 161.

(321) A. de Bofarull y Brocà, Hïst. critica, civil y eclesiàstica de Catalnna, v. II, p. 173.

(322) Botet y Sisó combat lo criteri de que pugan significar fórmules tradicionals, o actes de de-
ferència als antichs sobirans de la Marca Hispànica, «frases tan terminantes, como, entre otras, las conti-
nuadas en ia donación hecha por los ejecutores testamentarios del conde Wifredo-Borrell en 91 1 o 912 y
las que se leen en la venta otorgada por su viuda D.a Garsendis en 922, de ciertos hienes sitos en el
condado de Ausona: quae mihi advenit per preceptum quod Carolus Rex fecit ad viro meo Wifredo
qui vocàbulum furt Borrello y tampoco hechos tan expresivos como, por ejemplo, el solicilar los mis-
mos condes, la intervención real y el acudir personalmente a la corte de los Reyes para impetrar de ellos
determinadas facultades, cual ocurre con Guifredo de Besalú en 937 Notutn esse volumus quod Senio-
fredus Cames nostrae ditionis direxit ad nostrum praesentiam quendam GuifrcJum fratrem suum qua-
tinus ïcentiamhaberet ex parte nostra de pròpia terra suae propietat is donaré, etc. (Condado de
Gerona. — Los Condts bcncficiarios, p. 64).

1 92

Geografia general de Catalunya

puix altra cosa equivalia a renunciar la corona, Carles lo Calvo, en favor dels
seus vassalls (323).

En la paraula heremis de la donació del rey Carles al comte Wifret, se
justifica lo calificatíu de Pilós, ab que lo coneix la historia y que tant ha do-
nat a parlar. Pilosus o hirsutus, çò es, silvester, segons Ducange, se nomenava
al comte encarregat d' un gran districte, o pago, herm o silvestre: los france-
sos lo conexian per foretier, llatinisant-lo aximeteix forestarios y forestales.
A Flandes existí lo gran JRorestalat, quina època termina en 792 (324), mes
no-s pot dir tinga similitut ab nostre comes pilosus, com tampoch ab lo comte
palatí del Rhin, nomenat comte pe/u y comte sauvage du Rhin. Parla la Crò-
nica de Flandes del comitem quem Theutonici dixere pilosum, esplicant Fau-
re deure entendre-s Raugrafen o comte des brousailles (325). Lo Raugraf,
W'ildgraJ o Rheingraf era un títol feudal germànich equivalent a comes pi-
losus o silvester, que-s perpetuisa en la dinastia, lo qual no succeheix ab lo
calificatíu de nostre Wifret, en qui resulta un títol purament personal (326).
Per çò, de dita similitut no-n pot devallar cap conseqüència positiva.

Balari y Jovany hi afegeix un comentari de gran importància, quan de-
clara induptable, que, la donació dels herms, feta a Wifret I per Carles lo

(323) Per seguir o estudiar aquesta interessant controvèrsia, poden consultar-se, entre altres tre-
balls, los següents: Botet y Sisó, Condado de Gerona, — Condes beneficiarios; J. Narcís Roca, Wifredo
lo P/h's, (La Renaxc/isa, any VI y VII); Anton de Bofarull y Victor Balaguer en les seves Histories de
Catalunya; Pi y Arimon, B. A. y M., v. I, p. 46; Pròsper Bofarull, Los condes vindicados, v. I, p. 15;
Balari y Jovany, Catahiha, origenes históricos, p. 336; Rubió y Ors Memorias de la A. B. L. B-,
v. IV, p. 574; Sampere y Miquel, treball premiat en Jochs Florals de 1S8S, malhauradament perdut per
descuit del Consistori; Joseph Calmette Un jugement original de Wifred le Velu pour Tabbayc d'Amer,
(rj Abril SçS), (publicat en Bibliothéque de l'ecole des cliartes, any 1906, v. LXVII); Le comte Wifret
le Pilosus, (publicat en Revista de Archivos v Bibliotccas, Jl/useos, any 1901, v. V.) y en altres treballs
de Calmette publicats Mélangcs d'archeologie et d histoirc, any 1900, v. XX y any 1902, v. XXII; etc.

(324) No s' oblide que lo forestier de Flandes començà essent un oficial reyal qui cuydava dels
boschs (forcis) y de les aygues, rendes d' importància en les comarques del Nort en tot temps y especial-
ment en los segles vm y ix. Carles Many creà gran forestal a Lyderich II y també Comte d' Horle-
teche, enlayrant-se seguidament a gran categoria aquell humil oficial. (Juli Bertiny Jordi Vallée Eivdes
sur les forestiers et l'c'ablisseme?it du comte hereditaire de Flandre).

(325) La Curne de Sainte-Pelaye Dictionnaire historique de l'aticien langage fra?içois.

(326) Estem d' acort ab Calmette y quants conceptuan titol personal de Wifret I lo de Pilós.
Aquell historiador combat la esplicació de Balari y Jovany y afirma ésser tan herm, lo comtat de Bar-
celona, com los demés de la Marca Hispànica. Lo qual es mòlt cert, especialment per Gerona y Empúries,
tan castigats dels normar.ts en aquests anys. A més afegeix que si fós igual a Raugrafen, lo títol
se perpetuisaría ab la dinastia. Conclou que «l'epithète de pilosus ne fait doncaucune allusion au comte
gouverné par Wifred. II s'sppiique à Wifred lui méme. Comme tout surnom, il procédait du désir ou du
besoin de distinguer deux ou plusieurs personnages. Peut étre voulait-on distinguer le comte de Bar-
celone du comte de Gerone, son homonyme, celui-là-méme que les choniqueurs catalans, afin de le dis-
tinguer aussi, ont appel•i Wifred de Arria.»

Lo significat que Calmette creu més provable per pilosus, es pelut. «Au surplus il existe un para-
l•lelisme absolu entre le surnom du comte de Barcelone et le surnom du roi de France. Caro/us Calvus
et Wifredus Pilosus s'opposent terme à terme: le sens de l'adjectif calvus appliqué au souverain, en-
traíne celui de l'adjectif//&.ra.r appliqué au feudataire.» (Revista de Archivos, Bibliofecas y Museos,
3." època, any 1901, v. V, p. 445).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 103

Calvo, equivalia al títol de príncep en favor de nostre Comte, puix tots los
herms no pertanyents a persones privades, esglésies o monestirs, eran del
príncep. Y en avant serían de nostre Comte (327). Per tant, Wifret I, es
qui primer té la proprietat plena dels herms y- tischs. Atenent-nos al signifi-
cat que als primers atribueix Ducange, li escau lo calificatíu de Pilosus o Pi-
lós, que no s' ha de justificar ab una problemàtica abundància de cabells, sinó
en la important donació de Carles lo Calvo.

Esplicat d' una manera satisfactòria per què s' aplicà lo calificatíu Pilós a
Wifret I, diguem qui era, ajudant-nos en axò les derreres investigacions.

Fent cas. omís de la vella presumpció que lo suposava fill de Wifret de
Arria, segons s' ha estampat en tantes histories, seguirem als moderns crí-
tichs que-1 troban devallar de Sunifret y Ermessendis, comtes de Cerdanya
y Conflent, segons Botet y Sisó y comtes d' Urgell segons Calmette. Aquest
derrer autor presenta als germans Sunifret y Eyló, fills d' Aznar Galindo,
també comte d' Urgell (328). Com a germans de Wifret, són citats Rodolf, Se-
niofret, Humfrit y Sisenanda.

Wifret lo Pilós fou comte, no sols de Barcelona, sí que també d' Ur-
gell (entre los anys 885 al 892), Gerona-Besalú, succehint al comte Deia
(entre lo i5 d' Abril de 894 al 1 1 d' Agost del 898), Conflent y provable-
ment Cerdanya, succehint a son germà Mir (Maig de 895). Tant poca cosa
sibèm dels seus fets, que, ometent lo mòlt afegit per la inventiva dels
escriptors, se concreta a fundacions monacals, com la dotació de Sant Joan
de les Abadesses (875), la fundació de Santa Maria de Ripoll (888), la otor-

(327) No estèfn conformes en lo que segueix afirmant Balari, ço es, que fos veritable raugr aviat
(Raugrafschafl) lo comtat de Barcelona, per causa d' ésser lo pahís despoblat y plè de terres incultes,
si lo títol, com creyèm nosaltres, devalla de dita donació reyal. Cert, que 1' adgectíu//7<7j', vivia en nos-
tra terra com sinònim d' herm, prò axò no altera la essència de nostre judici. Alguns exemples de topo-
nomàstica, en los quals s' aplica la paraula pilós simultàneament a les d' herms y maleses, continuarem;
a. 1026, ipsa pelosa, montanya d' Ausona; a. I03I, lo castell de Fontanet al Urgell, lindava ab una
fielosa; la Guardia pilosa, existí de mòlt antich prop de Montblanch. Los herms han donat nom a Sant
Joan del Herm en lo Pallars; y les maleses als monestirs de Sant Pere de les Maleses y Sant Andreu
de les Maleses en lo propri comtat de Pallars.

(328) De Winidilda, muller de Wifret I, diu Calmette ésser filla d1 un personatge nomenat Suni-
fret y neta d' un tal Borrell.

Sobre la genealogia de Wifret lo Pilós diu Calmette «Or il resulte du simple rapprochement de
tiois actes, que Sunifred, père de Wifred, ètait fils du comte d'Urgel, Aznar Galindo. En effet, deux picots
citent une tante paternelle de Wifred, ami/a, nommée Eylo; une troisieme cite le père d'Eylo ipatre suo
Asenari Galindonis comi/is» et ajoute ce renseignement qu'Aznar avait fait une aprision tsicut ctteri
Span'n (Melangc d' Archeologie et cTHistoire, v. XX, any I900). Vejàm si serà aquesta la derrera
genealogia de Wifret lo Pilós o si vindrà a desfer-la, la circumstancia, gens difícil, de trobar-se apòcrifs
los dos documents en que s' aferma la conclusió de Calmette.

Més per estens encara es Botet y Sisó, qui manejà ab mòlt acert los documents comtals per està-
blir-ne conclusions profitoses a les quals nos atenem en gran part, per la impossibilitat de rcctiticar-les
totes. No s' oblide que nostres historiadors han acceptat com autèntichs, documents que no ho són
y necesitan rectificar-se, segons al present n' havem rectificat alguns.

ruiiat de Barcelona- 49

lq. Geografia general de Catalunya

gació de franqueses als pobladors del castell de Cardona, lo judici de la aba-
dia d' Amer (17 Abril 898) y algun altre de menor quantia.

La impostura ha voltat de tal manera a nostre Comte que a son entorn y
usant del séu nom, gravitan un sens fi d' actes apòcrifs, que lo presentan recon-
querint quasi tota la Marca Hispànica. En la obra barruera dels falsaris,
se fà devallar de Wifret I, tota mena d' aprisions o conquestes territorials,
desorientant a no pochs reputats historiadors de la terra. jSe vol res més
arbritrari, que suposar ocupats dels sarrahins los territoris d' Ausona y Ripo-
llès y una subsegüent conquesta d' ells per Wifret I, segons consigna^ docu-
mentació tinguda per genuina? (329) No cal repetir la necessitat d' una detin-
guda y laboriosa depuració dels documents que se suposan espedits en los
segles ix y X.

Lo comte Wifret morí lo 1 1 d' Agost de 898, (330), dexant de sa muller
Vinidilde quatre filles, Emmon, Ermesendis, Chixilona y Riquildis y cinch fills,
Rodulf, monjo de Ripoll y bisbe d' Urgell, Wifret-Borrell, Sunyer, Mir y Su-
nifret. Fou enterrat al monestir de Ripoll (331), que ell fundà.

Wifret-Borrell y Sunyer heretaren los comtats de Barcelona, Ausona y
Gerona; Mir obtingué los comtats de Cerdanya y Besalú; y Sunifret lo d' Ur-
gell. No hi ha senyal de dependència dels comtes d' unes parts ab relació al de
Barcelona.

Signatures dels Comtçs Wifrçt II y Sunyer

Uuifredus comes (898-914)

Suniarius comes (898-945)
Tampoch cambía aquesta incertitut històrica, al començar lo segle X: tot

(329) Veja-s Anton de Bofarull, Historia critica de Cataluna, v. II, p. 186. (Barcelona 1876).

(330) Lo derrer document de Wifret I es lo mall o judici de Gerona del 17 Abril 898, de que se
ocupa detingudament Joseph Calmette (Un jugement original d* Wifred le Velu pour ï abbaye de
Amer, publicat en la Bibliotheque de l'e'cole des c/iartes, v. LXVII, 1906, p. 60).

(331) Una polèmica motivà la existència a Ripoll de les despulles del comte Wifret I, al supo-
sar-se desaparegudes en l' incendi del any 1835, (veja-s Parasols y Pi, Revista Històrica latina, n. 7)
Balaguer y Merino, (La Renaxensa, a. V. n. 22, p. 259J y altres. Tinga-s en compte la opinió de
Pellicer y Pagès, a qui s' han degut les majors investigacions practicades per trobar la seva sepultura,
(Novas aclaracions relativas a la tomba bisoma de Jofre lo Pilós. La Renaxensa, a. VI, v. I, p. 323).
En avant, sempre més s' han cregut conegudes les despulles del comte Wifret I, portant-se de Santa
Maria de Ripoll a la parròquia de Sant Eudalt en 1875 y depositant-se novament a Santa Maria per
lo bisbe Morgadcs lo 1 de Juliol de 1893 (Veja-s J. M. Pellicer y Pagès Santa Maria del monasterio
de Ripoll, Mataró 1 888, p. 289 y 362 y F. Carreras y Candi Crònica de la traslació de les despulles de
Ramon Berenguer fil lo Gran, etc. en rSçj, Ap d. XI).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

195

es fosch y desconegut: ab prous teynes podem desentranyar una genealogia
de nostres comtes, duptant-se de si corregnà Wifret II o Borrell I ab son ger-
mà Sunyer.

Pròsper de Bofarull creu al comte Wifret II, sinó fundador del monestir
benedictí de Sant Pau del Camp, perquè lo monestir ja hagués existit d' abans,
quant menys restaurador del meteix.

Sant Pau del Camp (segles X al XII)

ktsul•izt

Escala 1 : 250

Planta de la església y claustre, deguda al arquitecte Villar y Carmona, autor de la actual restauració

Pi y Arimón, al manifestar les grans controvèrsies que devallan dels
orígens obscurs de Sant Pau del Camp (332), recorda la opinió de Feliu, de
que 1' abandonaren los frares en 914, per la inseguretat del lloch. Sorprèn esta

(332) B. A. y M. v. I, p. 501. Ab posterioritat, se recopilà tot quan pertany als orígens de Sant
Pau y quantes noves històriques del meteix han vist la llum, en una monografia dels Srs. A. Feu y
J. Monfort, Estudi històrich, artistich y arquitectònich del memastir de Sant l'au de! Camp d' aquesta
Ciutat (Barcelona iqo2).

u>h

Geografia general de Catalunya

data per coincidir ab la de la mort del séu fundador, segons la làpida que allí
existia {333).

Sant Pau del Camp (segles X al XII)

■ Porta d' entrada de la església

Derrocat en les invasions sarrahines dels segles X y XII, fou refet ab ma-
jor sumptuositat, aprofítant-se elements de la primitiva fàbrica, com se veu
en la portalada. Se-1 compta com una de les joyes de Catalunya y la més
notable per sa antiguetat, de Barcelona.

La fundació monacal, prengué increment, sortint-ne d' ella altres con-
vents locals, segons veurà qui consulte la erudita obra del canonge Barra-
quer (334). En lo territori de Barcelona hi tenían lo priorat de la Mare

(333) Avuy no-s pot consultar, segons nos han dit a Sant Pau, la famosa pedra sepulcral. La co-
pían totes les histories de Catalunya y també les dues obres mentudes en la nota precedent, mo-
tivant interessants discusions. Nostre desitj hauria estat poderla reproduhir.

(334) Cayetà Barraquer y Roviralta, Las casas de religiosos en t 'ataluna durant V el primer tercio
del riglo XIX, (Barcelona 1906), v. I.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

197

de Déu de Fontrubia, avuy conegut per Santuari del Coll, entre Horta y Vall-

carca.

Sant Pau del Camp (sçglç X al XII 1

Clixé de Monume'ntos arquitectónicos de Espana

Detalls de la porta de la església

Clixé de C. Barraquer, en Las casas de religiosos en Catalana
Interessant claustre romànich que fou quartel en tota la segona meytat del segle xix, fins al 1904

En lo segle Xix lo convent de Sant Pau fou pres violentment per 1' Estat
Espanyol. Mentres lo ram de guerra se possessionà de lo que eran dependen-

Ciulat de Barcelona— 50

[q8

Geografia general de Catalunya

Sant Pau dçl Camp iseglç XII)

cies interiors, la església se.convertía en parròquia. Les silencioses voltes del
claustre han estat llarchs anys esbargiment de la soldadesca. En 1904 torna-
ren a ajuntar-se a la part eclesiàstica del vell monestir, per virtut de la seva
gran restauració artística, deguda a la iniciativa dels pàrrocos contempora-
nis (335).

En 914 morí Wifret II enterrant-lo a Sant Pau del Camp (336).

Son germà Su-
nyer lo succehí a
Barcelona (914) go-
vernant fins al any
945 o 946, que se
retirà a un con-
vent, suposant-se
si fou lo de la Gras-
sa, ahont morí lo
1 5 d' Octubre del

953-

No-s pot afirmar

rodonament si Bo-
rrell II heretà sol
lo comtat de Bar-
celona, de son pare
Sunyer, o bé con-
juntament ab son
germà Mir. En do-
cumentació coetà-
nia Mir es nomenat
comte: per çò mòlts
autors lo concep-
tuan tal. Prò Bofa-
rull y Brocà ho
contradiu (337)afir-
mant que en lo se-
gle X, lo ceremo-
nial palatí no tenia
prou marcades les categories de cada hú en les famílies dels sobirans, nome

Clixé de C. narraque.'j en Ztas Casas de religiosos en Cataluna

La ahsis romànica en son estat actual

(335) Després de dotze anys de continuats treballs per obtenir una nova delimitació ab lo ram de
Guerra, dels claustres de Sant Pau del Camp, en 4 de Novembre de 1901 se firmà la acta final, repre-
sentant a la Diòcesis 1' arquitecte Sr. Villar y Carmona y al ram de Guerra los Srs. Ramon Tort y Cèsar
Costa, qual acta s' aprovà per R. O. de 23 de Desembre de 1901. Nous incidents emperò dilataren a la

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi i.,.,

nant-se simultàneament comtes, los pares, germans y fills. S' ha de tenir ben
present que no sols Mir se titulà comte, sinó que son meteix germà Borrell
II 1' ha nomenat tal (frater meus Miro comes boue memorie), y axis no es
del cas desatendre indicació tan precisa.

Un recort notabilíssim guarda Barcelona del comte Mir, segons ja obser-
varem en altra ocasió (338): la construcció de la famosa cequia del Besòs, que
fà prop de deu centúries es coneguda ab lo nom general de rech Comial dintre

Signatures dels comtes /Air y Borrçll II
Miró comes (945-966)

.uj Comnièí

Borrellus comes (94^-993)

lo Plà de Barcelona y ab lo mòlt especial de rech deu Mir o Rego-Mir, a sa
antiga sortida al mar dessota les muralles de nostra Ciutat.

Recordem que prop de Barcelona, la ayga del Besòs, un jorn reclosa entre
les parets del arrunat aqüeducte romà, se perdia a mar sense profit. A aque-
lla font de riquesa menyspreuada donà nova endreça lo comte Mir, portant-la
a travers del territori de Provençals y per la falda del Cogoll hont s' alçava
la capella de Sant Sadurní (en qual endret per un pont era atravessada la
cequia) anava a sortir a la mar, al peu de la porta del E. de la Ciutat. Per

Diòcesis possessionar-se de la part que se li atorgava, fins al 2 d' Abril de 1904, en. qual data ja
havia practicat les obres de restauració del temple.

Aquestes comentaren en 1S94, (essent pàrroco lo Dr. Ramon de Magarola), per 1' interior de la es-
glésia, acabant-se les de la part ocupada per la tropa lo 26 de Janer de 1908 en que tingué efecte la
inauguració oficial de tan notable monument barceloní.

( 336) Pujades creu que les seves despulles mortals foren profanades y espargides en 1596, al cons-
truir, los Concellers, una cloaca que passava per Sant Pau. La làpida sepulcral de Wifret II, sufn no
poques vicisituts, passant d' un costat al altre, com esplica detingudament Pròsper Bofarull (Condes
Btndici/ios, v. I, p. 51 1, al copiar-la Íntegrament. La data de sa mort ha motivat grans controvèrsies,
creyent Masdéu (Historia critica de Espana y de la cultura espaiiola, Madrid, 1795, v. XV, p. 140),
que fou lo any 91 1; Pròsper Bofarull (obra esmentada) lo 921; Miquel Mayora, a qui segueix Pi y Ari-
món (B. A. y M. v. I, p. 17) lo 913; Antón de Bofarull (Hist. crit. de Cat., v. II, p. 169), lo 914. Nos in-
clinàm a acceptar la derrera d' aquestes opinions.

(337) A. de Bofarull y Brocà, Hist. crit. de Cat., v. II, p. ?2\. (Barcelona 1876I.

(338) Boletin de •a A. B. L. B. v. II, p. 122.

ao0 Geografia general de Catalunya

mig d' altre pont s' atravessava còmodament lo rech, dessota la porta de Mar.
Dita ayga posava en mohiment alguns molins (339).

Del meteix segle X data altra cequia també coneguda per rego de Miro en
lo Plà del Llobregat, no lluny de Cervelló (340). Un y altre se construiren en
los anys del 954 al 966, simultàneament a obres similars practicades en les
vehines regions alaràbigues d' Aragó y Valencià (341).

La gènesis del nom Rego- Mir de Barcelona se troba en aquesta cequia, de
la qual lo prengueren simultàneament lo pont y la porta E. de les muralles de
la Ciutat, estenent-se après al carrer vehí. No-s pot duptar de la expressiva
poesia que tenen, en les ciutats centenàries, los més senzills noms topogrà-
fichs. jQue-n fan de mal a la historia pàtria, los qui, més o menys cons-
cients, dexant-se portar, mòltes vegades, de petiteses, trencan les tradicions
que involucran en llurs nomenclatures, los vells carrers!

Aquesta veta d' ayga que serpentejant en lo Plà de Barcelona, ajunta
Montcada ab la Ciutat; es la nota característica de la urb en lo segle X, es lo
pas d' av'fnç del riu del progrés en nostra antiga població, tot just comença
a emancipar-se de tuteles forasteres; es lo gran monument que ha d' enaltir lo
obscur nom del comte Mir, de la historia massa oblidat devent-lo reverenciar
com primer propulsor del mohiment agrícol en la Marca Hispànica.

Mir morí en 966 (31 d' Octubre), mòlt abans que son germà Borrell II,
qui havia de presenciar la major de les calamitats de Barcelona, sols compa-
rable a la destrució del segle III per los franchs.

Al any següent de la mort del comte Mir, passà a França Borrell II. Re-
tornà d' Aurillach, portant en sa companyia al monjo aquità Gerbert, qui ha-
via d' ocupar la tiara pontifícia ab lo nom de Silvestre II. L' inteligent frare
era tramès a Barcelona per 1' Abat de St. Giralt d' Aurillach, perquè se perfec-
cionés en la ciència matemàtica. Lo que demostra notable avenç científích y
presuposa la existència d' un estol de sabis dedicats a aquests estudis, quals
noms no han passat a la posteritat (342), segons esdevé en tot lo d' aytal
època.

L' haver anat, Gerbert, al costat del Bisbe de Vich, indica la part que la

(339) Any 1050: ad ipso rego de Barchinona propi ipsos mitlinos de littoris maris (d. 11 1 de
Ramon Berenguer 1, A. C. A).

(340) Any 964: in /erminis de t astrum cervilionc: et afrontat ipsa omnia que ibidem donamus,
de orientí- in rego de miro comitè. (C. S. C. d. 700).

Lo comte Mir regnà del any 954 al 966: lo rech de Cervelló, donchs, construit en aquest temps,
ho fou quasi simultàneament que lo rego-Mir del terme de Barcelona.

(341) Alhakem II (961 976) se distingí per convertir a Córdoba en empori de les ciències y lej arts,
difundint-les per tot son reyalme. En la agricultura s' assenyala la introducció de les cequies de regar,
construint-ne per Granada, Múrcia, Valencià y Aragó. jQuí fou primera Espanya, Alhakem o lo comte
Mir?

(342) Dedicat a la astrologia en lo segle x, se presenta lo barceloní Llovet (Liipeti harchinonensi),
traductor d' astrólcchs sarrahins {Discursos /e/dos en la Real A. B. L. B. en la recepción pública de
I>. Salvador Sanpere v Miguel el 14 de Jnnio de içtoS).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

2l)I

clerecia prenia en nostres avenços científichs. Se fà, donchs, necessari examinar
breument lo desenrotllo de la Ciutat en 1" ordre relligiós.

Gran confusió regna també, deguda, axis a la falta de documents, com a
la falsificació d' escriptures. Per çò, de no poques premises inexactes se n' han
tret equivocades conseqüències (343), precisant-nos la major circumspecció.

Sintetisant opinions y refugint errats conceptes, apar lo primer bisbe
de Barcelona en lo segle IX, Ataulf, present a la seva Ciutat en 858 (;,44)
y assistint al concili de Tussiach en 1' any 860 (345).

No se sab lo nom del bisbe a qui fan referència les actes del concili d' Ati-
niach del any 874. Allí s' acordà fer castigar, per lo Monarca, al prevere Tirs,
fugitiu de Córdoba, qui, ocupant una església de Barcelona, batejava, deya
misses y usurpava delmes, en perjudici del Prelat (346).

Podia ésser tramesa en aquests anys, per Carles lo Calvo, la lletra sense
data, elogiant la fidelitat dels barcelonins, en la qual s' interpolaren en lo
segle X o XI, ab sobres d' intenció, dugués ratlles nomenant al bisbe Frodoy-
nus y la reparació de la església barcelonina. Estan redactades en estil estrany,
sense respondre al context general de la carta, sinó es en la repetició del nom

(343) Encara perdura la confusió en la historia eclesiàstica en la època de que tractàm, com se veu
ab la següent taula comparativa de la cronologia dels prelats de nostra Sèu:

Opinions sobrç los bisbes dç Barcelona en la dominació franca

(segles IX y X)
Segons P. Miquel Carbonell Segons F. Diago Segons Matheu Aymerich

UmbertUS obiit 18 kal. Januarii 801.

Guillermus obiit 10 kal. Juli' 815.

Raymundus obiit Non. Maii 835.

Guillermus obiit IS kal. Maii 860.

Raymundus obiit 9 kal. Maii 864.

Jnannes obiit 3 kal, Aprilis 865.

Hugo de Cruïlles mortem obiit interfee-
tus in prselio Sarracenorum 12 kal.
Maii 870.

Frodoynus virtute divina inspiratus,
sciens Segebodum Arch. Narbonen-
sem venisse in urbem Barcbinonae ad
perquirendum corpus diva; Eula-
liae. etc. Ejus vero Frodoyni Epis. obi-
tus fuit 9 kal Octobris 878.

Bernardus mortem obiit interfectus in
proelio Sarracenurum 10 kal. Janua-
rii 904.

Raymundus Lull íialter obiit 6 kal. Oc-
tobris 916.

Theodericus obiit X kal. Januarii 928.

Gondemarus obiit 16 kal. Februari 937.

Berengarius obiit 3 Non. Maii 964.

DomarUS (serà Gomurvs obiit 3 kal.
Aprilis 984. .

Umberto I. M. en ui Je Di-

ciembre del 801.
Juan I. En tiempo del Conde

Bera.
Adaulfn. Vivia seriïn algu-

nos en el a. 825.
Ramon II. M. en 6 de Mayo

del 835.
Guillén VI. M. en 18 de

Abril del 850.
Ramon III. Hasta el l.° de

Mayo del 864.
Gomarn. M. en 28 de Marzo

del 865.
Hugo de Cruyllas. M. en 18

de Abril del 870.
Frodoino. Vivia en el 878.
Bernardo. M. en 21 de Di-

ciembre del 904.
Theudorico II. Vivia en el

926 Hasta el 940.
Gondemaro.
Wilara. Vivia en el 945.
Berenguer. M. en 3 de Mayo

del 964.
Pedró I. En el 967 y 979.
Vivas, üesde el 979 al 996.

Joannes, Barcinon. l'raesul incerti sae-
culi.

Adaulphus sive Atuulphus anle Frondoi-
num et ut probabilius exhimio, post
Jounnem. Interfuit Concilio Tusiacensi
anno Cbristi 860.

Frondoinus. Interfuit Concilio Trecensi
an. 878 et Urgellensi an. 892.

Elmericus <iui forté postremam partem
IX attigit.

Theudericus , sive Audericus. Interfuit
Concilio Barcinonen. an. 906: quod
prorogatum fuit ad an. sequentem et
terruinatum in monasterium S. Tybe-
rii Dioecesis Agatbensis. ítem alteri
Goncilio habito ab Arnusto Narbon. in
oppido de Font Cuberta, an. Ghristi 911.

Guilleranus sive Witurunus. Dedicavit
Ecl. S. Petri Puellarum. an. 945.

Petrus. Restitit hic Coes ario S. Coecilise
in Monte Serrato Abbati qui se Tarra-
con. Archiepiscopum dicebat circa
an. 972.

Vivas, seu Vivànus. Interfuit dedicationi
monasterii Rivipullensis an. 9:17 et
adfuerat Conventui Episcoporura I r-
gellae habito contra Consiliario! 1
mitissae Ceritania; an. 991.

(344) Veja-s la p. 185, hont se esplica la vinguda dels benedictins de St. Germà dels Pres en 858.

(345) Ometem donar compte de lo que d' aquest bisbe consigna una escriptura del 878, referent a
son palau, per quant la judicàm falsa. Per çò tampoch direm res de les referències que fà lo propri docu-
ment, d'altre bisbe Joan, de Frodoynus y de Santa Eulària, (Espana Sagrada, v. XXIX, p. 181 y
Ap. XUT).

(346) També se resolgueren certes reclamacions sense importància, d' una església de St. Este

d' un camp de Santa Eulària, qual situació no ve indicada. [Espaiia Sagrada, v. XXIX, p. 456, Ap. XII).

Ciutat de Barcelona— St

202

Geografia general de Catalunya

del hebreu Judas. Se suposava que Carles lo Calvo trametia al bisbe ab lo me-
teix fudas, deu lliures de plata per la reparació de la seva església (347). Lauer
creu que aytals caràcters pertanyen al segle X més que al JX, y fà notar que se
parla en primera persona de singular, mentres lo context de la lletra s' espressa
en plural (348). Participàm d' aquesta metexa opinió.

La làpida de Santa Eulària (segle XI)

Transcripció

HIC REQUIESCIT BEATA EULÀLIA MAR
TIRIS XPI QUI PASSA EST IN CIUITA
TE BARCHINONA SUB DACIANO
PRESIDE II IDS FBAS ET FUIT INUENTA
FRODOINO EPO CUM SUO CLERO IN
DOMU SCE MARIE KL NOBR DEO GRAS

Interessant làpida hont se fà constar que lo bisbe Frodoynus trobà les relíquies de Santa Eulària
a Santa Maria del Mar. Propríetat de la Comissió de Monuments y depositada al M. P. B.

(347) Són aquestes paraules les següents: Et sciatis vos ou/a per fidelem meum Jud^i cot dirigo
ad Frodoy?mm episcopum libras X de argento ad suam eclesiam repararé.

(348) Segueix dihent Lauer: »L' addition semble bien aveir été faite pour remplacer la capitulaire
original — probablement deja perdue au Xe siècle — du synode d' Attigny (i« juillet 874), en vertu du-
quel l'évèque Frodoin avait obtenu contre l'usurpatcur Tyrsus de Cordoue. la restitution intégrale de la
dime de Barcelone, dont le quart dévait ètre aft'ecté à la restauration de la cathcdrale. II est du reste
aussi question daus un diplome de Louis le Bègue (9 sépt. 878) d'un diplóme antérieur de Charles le
Chauve accordant l'immunité à l'église de Barcelone, diplome que nous n'avons plus. (H/storie?is de
Frawe, IX, 409, n. XII; Boehmer, n. 1840). II y a donc eu des actes perdus à la fin du ix siècle. Pour
combler cette lacune, un scribe avisé aura pu interpoler une lettre close sans grande importance, et c'est
ce qui l'a peut-étre, sauvée de la destruction: on l'aura gardée pour servir de titre à l'évéché. II est vrai-
ment étrange, enfin, de voir Charles le Chauve annoncer à l'évèque de Barcelone une donation, en post-
SCriptum dans une courte lettre, des plus banales, adressée aux «Barcelonais.» II eut été plus naturel et
plus conforme aux usages d' écrire directement à l'évèque pour lui apprendre ce don, en le felicitant, à
cette occasion, de sa fidélité et de celle des habitants de son diocèse.»

A lo que li obgectà Calmette en sa rèplica «C'est voir bien de choses en peu de mots. Quant à moi
je ne saurai comprendre en quoi le libellé dont il s'agit aurait pu représenter un titre quelconque à la
perception de la dïme ou a la jouissance de l'immunité». «Au demeurant, les scribes de la Marche ont
prouvé par experience leur science du faux utile, et c'est bien plutòt le diplòme de Louis le Bègue, cité par

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 20^

Al bisbe Frodoynus (qui era tal per 1' any 876) (349) se-1 representa autor
deia troballa de les mortals despulles de una Santa Eulària Barcinonense. Lo
fet se compta usualment en la forma que vé extractat per Botet y Sisó: «Se-
gún ella (la tradició), la capilla de las Arenas, mas tarde Santa Maria del Mar,
existia ya en el siglo V y estaba edificada en el lugar en que San Fèlix y los
parientes de la Virgen y màrtir barcelonesa Santa Eulària enterraron el
cuerpo de la Santa (35o), el cual fué hallado en 878 por el obispo Frodoino y
trasladado desde Santa Maria del Mar à la iglesia Catedral con gran solemni-
dad.» (35i) Novè testificat per documentació coetània y lo que es pitjor ho
contradiu la ciència geològica, que manifesta evidentment estar ocupada per la

M. Lauer lui mème, que le «scribe avisé» aurait savamment et abondamment interpolo s'il setait agi de
créer d'une façon sérieuse un ttitre à l'éyéché. » (Bibliothlque de l'eco/c des chartes, v. 1..XII1 v I. XIV i.

Nosaltres veyèm en la afegidura un dels mòlts actes apòcrifs posteriors a la destrucció de Barcelona
del 986, podent ésser obra, axis de les derreries del segle x, com del començament del XI. Y lo diploma
esmentat del rey Lluís, tampoch nos mereix confiança.

(349) La primera nova de Frodoynus, està en la subscripció del concili Cabiloncnse del any S75,
subscripció feta en temps posterior al Concili, tal vegada en 1' any 876.

(350) Ponsich y Camps, lo gran panegirista y monografista de Santa Eulària barcinonense, vé a
suposar, que, fou aquesta enterrada cap al pont dels Àngels, en lo camí de Sant Martí de Provençals,
quan diu: «Epilogado todo, se ve por las memorias citadas, que fué sepultada Santa Eulàlia, à princi-
pios del iv siglo, en un sitio ó campo de algun particular. A mediados del vn assegúralo cl mismo Quírico
y que fundo en honor de la Santa un Templo en el lugar de su sepulchro. Las referidas memorias lasu-
ponen posteriormente, como à principios del V1I1 siglo, en una Iglesia a la orilla marítima, llamada Santa
Maria de las Arenas, en cuyo distrito se edifico después la Parroquial insigne de SantaMaría del Mar, y
en la qual fué hallado en el siglo ix y trasladada à la Catedral inmediatamente. No puede ni debe du-
darse, que, el Templo edificado por Quírico en su obsequio, fué en el campo, y lo acredita el haber sub-
sistido hasta nuestros días las ruínas, sin otro nombre que de la Iglesia de Santa Eulàlia del ( 'ampo,
y lo tendría ya, porque la Catedral, donde existia, se llamaba de Santa Cruz y Santa Eulàlia y para
distinguir una iglesia de otra, porque realmente se había construído en el campo la de fuera, se titulo,
y se ha conservado con este nombre», (Ponsich, Vida, martyrios y grandezas de Santa Eulàlia, etc. p.
192). Mes avant (p. 202) suposa, que, durant los quatre o cinch segles precedents a Frodoynus, no se
tocà, la relíquia, del meteix lloch ahont se diu trobada en 878.

Veja-s lo que a dit propòsit anotem més avant, p. 73 y 134 y n. 99.

Florez en cambi afirma ésser lo segle viu la època de la ocultació de dites mortals despulles, dihent:
«No es de estranar que ígnorasen el sitio donde estaba sepultado el Sagrado cadàver: porque do-
minando gente de extrafia Religión, que no reverencian à los Santos, procurarían nuestros ciudadanos
cautclar el tesoro de su Patrona y en el largo espacio de m;ís de siglo y. medio pasado desde la entrada
de los Africanos, en que los Cristianos vivieron entre riesgos, fué regular que faltando sucesivamente
los Sacerdotes sabidores del sepulcro, llegasc ;í desvanecerse la noticia. Lo extrano es la espresión de
las Actas, que, en un Himno de la Santa hallaron la noticia de que el Sagrado Cuerpo estaba en la Ba-
sílica de la Virgen Maria.» (Espai/a Sagrada, v. XXIX, p. 189).

Fà referència a una capella de Santa Eulària lo legat del testament de Richildis, vescom-
tesa de Narbona, filla de YVifret II y Garsendis comtes de Barcelona, del 13 de Maig de 962, hont se
llegeix: «iussit donaré ipsitm alaude de sancti Baudilii ad dormim sancti Peti i sedis l 'igo cum ipsas
ecclesias ipsa sua portione tota ah integro. Et ad dormim saucte Eulalie Barchinona iussit donaré
ipsitm alaude de Infrunos. Et ad domum sancti Mikaelis Barchinona iussit donaré ipsitm alatide de
A/artires. Et ipsos alaudes quod abebat in iocum que dietmt Decollatos et in Parietes iussit don
monasterium sancti Petri et sancti Saiumini 1/1/i sinit ante Barchinona. Et ipsum siium alaude.
quod abebat in Kossilione in villa sancti Laiireulii iussit donaré ad domum sauete Eulalie set/is ele-
nensis.» (Testamento sagramental de la vizcondesa Richildis. Publica!: con o/ros dos documenfos D. J.
R. V., Vich 1826).

(351) A/emor-ias de la A. B. L. B. v. V, p. 141.

204

Geografia general de Catalunya

Sant Perç dç les Puelles (sçglç X i

mar, la àrea de Santa Maria (352), tant en lo segle V, com al començar lo
segle VIII, en que Florez opinava efectuar-se la ocultació del cos de dita
Santa. En quant a la làpida que perpetua la troballa, està esculpida en caràc-
ters de lletra del segle XI.

Certament, que, en algunes escriptures dels cartorals de la Catedral de
Barcelona, se fà visible referència al cos de Santa Eulària barcinonense. Elles
no-ns merexen confiança, sabent lo que ha ocorregut per tot arreu ab les
falsificacions de documents, e interpolacions de paraules en escriptures autèn-
tiques, al confeccionar-se los cartorals. Y no tenim cap prova que-ns demos-
tre haver-se substret Barcelona a la força d' aquesta corrent general, que tant

ha perjudicat als estudis històrichs (353).
Al bisbe Frodoynus troba Florez,
sotscrivint les actes dels concilis de Tro-
yes (878) y d' Urgell (890). No se sap de
cap més bisbe fins a Teuderich, qui
consagrà la església de Sant Esteve de
Parets en 904 y figura en lo contradit
concili de Barcelona del 906; assisteixen
908 a la consagració del bisbe Wigó de
Gerona y al concili de Fontcuberta en
911. Es creença de que finí lo séu epis-
copat entre los anys 931 y 937. Wilarà
lo succehiría, essent la primera novaper-
vinguda d' aquest prelat, del any 937:
se li segueix lo rastre en escriptures co-
negudes, més o menys autèntiques (354),
en los anys 938, 945, 950, 955 y 957.

Clixé de Ubalt Iranzo
Capitell del interior de la església

(35 2) Historiadors no geòlechs també ho han afirmat axis. Balaguer suposa que la porta N. de
Barcelona se la nomenà Portal de mar per ésser «playa y campo todo el terreno que ocupan hoy los
poblados barrios que se alzan por aquella par'te.» (Las calles de Barcelona, (Barcelona i86s), v. I,
p. 189).

(353^ Recollides al atzar dels L. A. E. C, són les dugués mostres de escriptures, hont se parla del
cos de Santa Eulària, que, diuen, reposa en la Catedral de Barcelona, ab referència als segles IX y X.

A. 816?. — t/n nomine domini ego casius donator sum ad domnm sancte Eulalie qui requiescit
intus 111 ilomiim sancte crucis. uFacta donat io XIIII k. julii Anno II regnante Lodoico rege filio
Caroloni regi. No pot referir-se a Lluís lo Tar/amut, mort a 10 d'Abril del segon any de son regnat.
Per çò en nota marginal un dels antichs arxivers de la Catedral anotà Hic Lodovicus qui dicitur filius
Carolini, nou repertur inter reges francoi um. Neon ludoicus senior fui! filius Philippi. LuJoicus
autem primus fuit filius Caroli magni et fuit imperator et ?ion solet nomine reg's sed imperatoris, sed
tbrtassis Caroloni hic ponitur per C 'aroli magni et ponitur tempus regni non imperii. Et sic esset
annus domini Xic> (L. A. E. C, v. I, f. 167, d. 413).

A. 966. — «In dei nomine Borrclhis gratia dei comes et Petrus ep/scopus, landerius abbas et Uui-
tardus, nos omnes donatores domum sancte crucis sedis barchinonensis ubi corpus bcate Eulalie virgi-
uis humaliim quiescit* «Pacta donació X/J, k. Januarii Anno XII, regni leutharii filio ludouici*.
[L. A. E. C, v. IV, f. 18, d. 56.)

(354) Una de les que tenim per apòcrifes es la del 944, en que los comtes Sunyer y Riquildis do-
nan al bisbe Wilarà entre varies coses lipsum meum directum, quod ego inde habeo recipere de ipsas
raficas in Tortuosa propter canonicam construendam» . (Marca Hispànica. Ap. d. LXXX1). Villanueva
creu a Wilarà existent en 955 y 957.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

2ü5

En temps de Wilarà té efecte la construcció del monestir de Sant Pere de
les Puelles, dalt del Cogoll, hont s' alçava la capelleta de Sant Sadurní y al
peu del que hi passava la via franciscà. Algú ha volgut dir que aquestes
monges procedían d' altre convent situat en lo Montjuich (355). Consagrat en

Sant Pe.e de les Puelles (seglç X)

PLAÇA DE SANT PERE

Planta general de la aetual església, ab la situació que hi guardava lo claustre derrocat en 1S73
(Dibuix de M. Golferichs inseguint 1' estudi d' Ubalt Iranzo)

945 (356), lo meteix any d' ésser comtes Borrell II y Mir, rebé, en un comen-
çament, lo nom dels dos titulars Sant Pere y Sant Sadurní (357). No hi ha

(355) Diu Carbonell: «en lany de nostre senyor DCCCC e nou en la montanya de montjuhich
qui es deuant lo castell de port prop Barcelona hauia hun monastir de monges de sanct pere In qual
aquest don ramon borrell muda e de nou edifica en lo pla qui lauors era fora la muralla vella de la pre-
sent ciutat de Barcelona.» (Pere Miquel Carbonell, Cròniques de Espanya fi?is aci no diuulgades que
tracta dels Nobles e Fnuictissims Reys dels Gots y gestes de aquells y dels Comtes de Barcelona e
Reys de Aragó. (Barcelona 1547), f. 49).

(356) Pròsper Bofarull Condes vhidicados, v. I, p. 134, publica part de la acta de consagració.

(357) A.. 962: veja-s lo fragment del testament de la vescomtesa Richildis, publicat en la n. 350.

Ciutat de Barcelona— i:

2o6

Geografia general de Catalunya

dupte que dintre 1' ordre eclesiàstich, aquest nou monestir, lo de Sant Pau,
la església de Sant Julià dalt del Montjuich (358), situada en hu dels repeus
que mira a Barcelona, y les esglésies de Sant Miquel y Santa Maria, si es que
en esta època fou erigida, assenyalan un pas més avant en la marxa progres-
siva de nostra Ciutat.

Autors del segle XIX, com Pi y Arimón, Pi y Margall, Puiggarí, Iranzo, etc,

Sant Pere de les Puellçs isegle X)

Cliné de Ubalt Iranzo

• Fragment del claustre derrocat, reconstruit a Terrassa en la casa particular

de N' Alegre

opinan que ha devallat del segle X la ala inferior del magnífich claustre de
Sant Pere de les Puelles, malhauradament derrocat en 1' any 1873 (359). També

(358) A. 986: ecclesia sancti Juliani site in monte judaico (p. del A. C. B.)

(359) Joseph Puiggarí, 1' ilustre acadèmich arqueòlech, lo barceloní entusiasta de la Ciutat, dexà
sentir sa autorisada veu al derrocar-se lo claustre de Sant Pere: «Legítima creación del siglo x, prevalece
à todos los de Cataluna y casi a todos los demàs de Espana, siendo, en consecuencia, una de las mas
afiejas memorias de la Edad Media; y Barcelona, que por azar la ha conservado, que nada mejor tiene

en su línea, debiera enorgullecerse con su posesión» «Pues bien, sépase para eterna mengua de

quien lo hace y consiente, que ese recuerdo único, ese tesoro sin equivalència, SE DERRIBA hoy indi-
ferentemente bajo la ominosa ley de la piqueta, al inapelable qttos ego de la administración de Bienes
nacionales. En vano ha reclamado alguna corporación celosa y entre ellas la comisión de Monumentos:
su voz, como otras veces, se pierde en el vacío, sin merecer siquiera los honores de la contestación.
Cuando piadosamente ha querido recoger algunos fragmentos, ha sufrido el bochorno de tener que
comprarlos al precio de un vil adoquin.» (Barcelona. Sau Pedró de las Puelles. — Un monumento
menos. Un escdndalo mas, por J. P., publicat en La Ilustraciòn Espaiiola y Americana, del 8 de De-
sembre de 1873).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

207

Sant Perç dç les Puçlles (seglç X)

C* fO

in \o

^^g^A^-VI

Secció vertical del claustre, segons l1 estudi fet per N* Ubalt Iranzo

208

Geografia general de Catalunya

Sant Pçrç dç les Puçlles (seglç X)

■

Clixé d' Ubalt Iranzo

Capitells de la galeria inferior del claustre. Proprietat
del Sr. Albareda

procehexen del propri segle los capitells de la església central, aprofitats més

avant, en 1 147, al edifi-
car-se 1' altre temple.

Lo claustre ha tingut
un bon panegirista en
N' Ubalt Iranzo, qui ha
agrupat en erudita mo-
nografia, tot quant con-
tribuheix a fer-nos conè-
xer los menors detalls
del important monument
barceloní (360). Comen-
çat a derrocar-se lo 21
d'Octubre de 1873, ses
runes estan arreu espar-
gides, guardant-se-n,
axis en lo museu pro-
vincial de Santa Àgata,
com en algunes cases particulars d^ Barcelona, Terrassa y Martorell.

A les dues esglésies de Sant Pau y de
Sant Pere, 1' art romànich barceloní no ha
evolucionat encara d' una manera mani-
festa cap al art oriental, sinó que manté
formes característiques propries en les se-
ves esculptures, com si no s' hagués substret
gens al sentiment del romà-wisigoth. Es
dir, que 1' esperit que infiltrava nostra lle-
gislació y nostres costums, informava sem-
blantment al artista, segons se pot judicar,
tant de les formes esculptòriques pervin-
gudes a nostres dies (361), com de les pic-
tòriques, que tampoch dexan de tenir ca-
ràcter propri (362).

En lo segle X s' indica coma successor
de Wilarà al bisbe Pere, (962-973), en qual temps se fà constar, certa cessió

Sant Pere dç les Puelles (seglç X)

Clixé d1 Ubalt Iranzo
Capitell del interior de la església

(360) Ubalt Iranzo y Eiras El Claustro del monasterio de San Pedró de las Puellas.

(361) Santa Maria de Porqueras. Monograf'a artística por el Vizconde de Palazuelos (Asocia-
ción literària de Gerona, certamen de 1891, a XX, p. 145.)

(362) Veja-s Discursos leidos en la Real A. B. L. B. en la recepcidn pública de D. Salvador
Sanperey Miquel, etc.

Làpida funerària dçl seglç X

+HIC 0* € SCiT-RGG
^EDUSFILJVmCON»
HLDGR.E'OlDIMniflX

AGf5O*OBjírUIU0S

AmibUiücccc

IIAÍÍURR

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 209

de la església dels Sants Just y Pastor a la Catedral de Barcelona, per lo
comte Borrell II (i/jò). En les parets interiors de Sant Just existeix una làpida
sepulcral del any 899, remarcable per portar consignada la data (363), lo
qual s' observa consemblantment en una segona làpida del any 935 al 936,
que encara se conserva en la Catedral de Barcelona.

Lo bisbe Vives
(973-995) tingué la
pena de ésser testimo-
ni de les grans victò-
ries dels musulmans
al temps de regnar a
Córdoba Hixem II y
dirigir lo negoci pú-
blich son hagib Mu-
hamad ben Abu Amer,
y al qui ses victòries
li han donat dictat de

Conservada en la porta dels claustres de la Catedral, ahont fou

aprofitada com material de construcció No pot desconè-

xer-se, queaquestcap-
dill sarrahí es lo gran capità del segle X. Llavors, tant o més que ara,
les nacions, per sa poca població y falta de medis, no estavan en condicions
de resistir l'impuls de grans hosts degudament organisades, si no era ab una
preparació major a les forces de quiscuna d' elles. Per çò los reyalmes cristians
d' Espanya van sucumbint, l'un derrera 1' altre, sense resistir les ben organi-
sades campanyes del valerós sarrahí. La metexa sort li esperava al comtat de
Barcelona, que no pogué comptar ab 1' auxili de França, per la seva mala si-
tuació interior. En efecte, la dinastia carlovingia dequeya ràpidament: lo rey
Lotari s' havia associat a son jove fill Lluís a la corona (8 Juny 979): mes
aquest, abandonant-se als plahers de tota mena, arruinà lo patrimoni reyal fins
al estrém de no poder mantenir un exèrcit. Cansat d' ell sa muller Adelaida,
comtesa viuda de Gévaudan, lo abandonà, casant-se ab Guillem I, comte de
Arles. A la mort de Lotari (2 de Març de 986), los magnats, y ab ells Huch
Capet, nos' oposaren a que Lluís V ocupàs sol lo trono. Mes tot seguit morí
víctima d' un accident de caça (21 Maig 987) quan acabava d' indisposar-se ab
1' arquebisbe de Reims, havia separat a sa mare de la cort y continuava ab
sos desacerts 1' aniquilament del reyalme franch.

,;Com era possible, donchs, que la Marca Hispànica, rebés auxili dels

(363) B. A.y M., v. [, p. 182 y 183.

Ciutat de Barcelona.

2io Orografia general de Catalunya

franchs, al llençar-se Almanzor a invadir-la en 1' any 986? (364). Les poblacions
del Comtat de Barcelona, abandonades a son únich esforç, s' ampararen dels
potents murs de la gran Ciutat, guardadors, no sols de llurs persones, sinó de
totes les riqueses públiques y privades. Borrell II y sos prohoms s' aparellaren
a defensar la capital ab lo bò y millor de la terra. De per tot s' acudia en
ajuda del Comte. Pobre, pobríssima fou la concentració realisada, devant la
magnitut del perill que li vingué demunt.

Mentres que per la costa s' estenia la armada del Algarb, la poderosa
host sarrahina se presentà dominadora enfront los murs de Barcelona, este-
nent-se per son florexent Territori, ahont los avenços de la agricultura havia
fet cambiar tot lo séu primitiu aspecte. Derrocant los molins que al llarch de la
Cequia Comtal entaulavan viva competència als més antichs del riu Besòs (365)
y talant los sembrats, tot ho devastaria, la fúria sarrahina, al' estendre son
mantell destructor per aquell empori de riquesa natural.

Les màquines de guerra, descarregades de les naus, funcionaren sens
pèrdua de temps, combatent los murs de la Ciutat. Y tal força impulsora se
posaria en-joch, que los defenedors d' aquesta, convençuts immediatament de
la seva debilitat, al quart dia del setge, ja determinaren treure al comte Borrell
y posar-lo en lloch segur. Durant la nit del 4 de Juliol, escapà soptadament
per la via marítima, com a més segura, atravessant ab una barca, per entre les
naus enemigues. Quedà encomenada la defensa de la Capital, al vescomte
Udalart.

Signatures dçls vescomtes de Barcçlona

Uuitardus uicecomes (966-977)

Udalardus uicecomes (9S6-1014)
Era Udalart, lo fill major de Witart o Guitart, vescomte de Barcelona,

(364) La data d' aquesta campanya en que ocorregué la presa y destrucció de Barcelona, ha sigut
mòlt discutida. Alguns pretenen fós lo 985. Per majors detalls en tot quant pertoca als fets d1 aques-
tos derrers anys del segle x, veja-s lo que ja tenim publicat en les Memorias de la Real A. B. L. B., v.
VIII, sots títol de Lo Montjuicli de Barcelona.

(365) A. 966. — La Sèu de Barcelona tenia molins propris en lo Besòs, axis indicats en un docu-
ment: molinos suos qiws habebat in Ihtminc Bissaucn aim capui regum et aquis el universis utilita-
Hbus suís, cum insults et pratis, terris et ortts, cultum uel heremum, omnia quantumeumque in pliui-
cie predicto flumine Bissaucü de ipsa mare, ttsque in uia que ducit ad Fenesterellas, qui est súper
sanctum Andream.* (L. A. E. C, v. IV, i iS, d. 56).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 211

(966-977) fill de la vescomtesa Ermevesa, vivent en 973 (366) y al qui s' ha dit
succesor del vescomte Sunifret, existent en 1' any 858. Guitart havia dexat en-
cara altres dos fills, nomenats Geribert y Adalbert. Entre los vescomtes Suni-
fret y Guitart pot posar-se encara a Ermemir, qui ostentà dit títol en 91 1 (367).

Barcelona no se rendí, sinó que fou presa per força d' armes, lo 6 de Ju-
liol del 986, suposant-se si 1' assalt pogué tenir lloch per la part de la muralla
dita dels Aladins ( Alaizinos), entre lo castell del Rego-Mir y la torra Ven-
tosa. Les cases foren saquejades, arrunades y cremades, monestirs y esglé-
sies derrocats, essent los primers en sufrir los efectes de la potencia sarrahina
Sant Pau del Camp y Sant Pere de les Puelles (368), per trobar-se en les
afores. Los soldats d' Almanzor s' entregaren a tota mena de barbaritats: fa-
mílies senceres desaparegueren en aquest saqueig y los que hi sobrevisque-
ren, foren menats catíus a Córdoba, Osca y altres poblacions més llunyanes
de la Espanya musulmana, esparramant-se arreu y sense que en avant los uns
tinguessen conexement dels altres. La marxa dels catíus barcelonins, donava
lloch a no pochs actes de salvatgisme, com lo de Wilmont, persona de posició,
qui fou mort d' un colp de sabre al retornar Almanzor a Córdoba.

Entre los presoners de categoria que caygueren en mans dels sarrahins a
Barcelona, hi figuravan, lo propri vescomte Udalart, Arnulf ardiaca de la
Sèu barcelonina, qui era fill dels vescomtes de Cardona, Guadalt y Ermetruit
y germà d' Ermemir, Eldemar frare de Sant Cugat del Vallès, Ató, Querus
cusios palacii^ lo jutge Aurus o Ords, tres fills de Mascaró vescomte de Ge-
rona y de sa muller Gerosolima o Gudrielt, nomenats Oth, Eldemar y Sese-
nant, Dadil muller de Guilarà, etc, etc. Llarch cativeri esperava a la majoria
dels cristians, en tant que mòlts no tornaren a trepitjar la seva pàtria.

Acabada donchs la segona època de la dominació franca, nos resta tractar
breument de les encunyacions monetàries barcelonines. En aquesta tempo-
rada, com fà notar lo numismàtich Prou (369), debilitats los drets y regalíes
de la corona franca, des que los comtats esdevenen hereditaris, existeix una
marcada tendència a apoderar-se del dret d' encunyar moneda. Però aquest
fet no hi ha manera de comprovar-se a Barcelona, faltant-nos numerari

(366) Marca Hispànica, columna 405.

(367) J. L. de Moncada Episcopologio de Vick (Vich 1891) v. I p. 734, inseguint la opinió de
Diago.

(368) Mossèn Mir y Casases relata la heroyca tradició del monestir de Sant Pere, segons la que, la
abadessa Matruina exortà a les monges a mantenir-se fermes devant lo perill. «Muy fervoroso dehia ser
el discurso que les hizo tan santa Prelada, cuando es tradición constante en el Monasterio, reforzada
con la autoridad de no pocos historiadores, que, las monjas, à fin de verse libres de las sucias preten-
siones de los moros, determinaron cortarse las narices y desfigurarse horriblemente la cara.' Prò foren
tan mal tractades dels sarrahins, que-s diu hi moriren la major part y Matruina passà captiva a Ma-
llorca y lo Monestir fou destruit. Anys passats, era costum de les monges, remembrar aquest fet durant
les kalendes de Prima. (El Sarrianes, del 13 Abril 1895, any I, n. 16).

(369) Prou Les monnaies carolhig.enn.es (Cataloguc des monnaies françaises de la Biblioth'eque
Xationak) (Paris 1896), Introducció, p. LII1.

2 1 J

Geografia general de Catalunya

propri comtal, o quant menys documentació ahont vinga indicat. Los
tínichs exemplars de numerari que Botet y Sisó creu poder atribuir-se a Carles
lo Gras, (884-889) o ab preferència a Carles lo Senzill (898-929), provan que

Encunyacions carlovingies (segle IX al X 1

CARLVS REX — BARCINONA (884 a 929)

persistexen les encunyacions reyals a Barcelona. No estem gens disposats en
conceptuar-les comtals, segons fà nostre gran autor de numismàtica catalana, qui
les califica de feudals, y de que «corresponen al temps de les que, de bon prin-
cipi, bateren los senyors més o menys independents, posant-hi lo nom del Rey
y ademés imitant les empremptes reyals» (370). «Es nostre parer, donchs, que
les monedes que-ns ocupan foren batudes, durant lo primer terç del segle X,
per los bisbes de Barcelona o per los comtes Wifret II, o Sunyer, regnant a
França Carles lo Senzill». Repetim que no trobàm tal afirmació comprovada.
Per cert que-s parla de donacions fetes en lo segle X als bisbes de
Barcelona y de Vich, d' una part del guany de la moneda que s' encunyava
en les dugués respectives ciutats catalanes. La primera donació se suposa feta
per Lluís lo Tartamut al bisbe Frodoynus en 878 (371) y la segona per Wifret
II en clàusula testamentària espressament publicada per los qui se diuen
seus legataris. Examinats tots dos documents nos resultan apòcrifs, encami-
nant-se, lo del 878, a dexar provats, d' una part drets de la església de Bar-
celona y d' altra, la existència de la Santa Eulària barcinonense; y lo segon,
dirigit a donar major autoritat al origen de la moneda episcopal d' Auso-
na. En veritat, may s' ha vist numerari propri dels bisbes de Barcelona (372),
axis com se-n coneix tant de empremptat per los prelats ausonenses.

(370) J. Botet y Sisó. Les monedes catalanes, v. I, p. 79.

(371) Aquest Jocument que forma part del L. A. E. C, v. I, t. 1, ha sigut publicat per Baluze,
Capit. Recitin Françorum, v. II, col. 1502 y per Florez Esfana Sagrada, v. XXIX, p. 458, Ap. XIII.

(372) Consulte-s Botet y Sisó, Les monedes catalanes, 1 Barcelona 1908), v. I, p. 8, 79 y Si.

La Ciutat dels Comtes

Circumstancies que influiren en que la Ciutat no cresqués durant set segles. — Es recobrada per Bo-
rrell II (987). — Lo Comtat se separa del reyalme franch. —Barcelona independent creix en extensió.
Ses franqueses o privilegis. — Restauració de la Ciutat — Redempció de catíus. — Mort de Borrell II
(992). — Los comtes Ramon Borrell (992-101$), Berenguer Ramon I (1018-1035) y Ramon Beren-
guer I lo Vell (1035-1076). — Los bisbes de Barcelona Vives (973-995). y la vinguda del cors de
Santa Madrona; Aeci (995-1010); Deudat ( 10 10- 1028); Guadalt ( 102S-1034); Guislabert (1034-1062).
— Lo Prelat barceloní exercint jurisdicció a Dénia y Balears. — Primeres monedes comtals. — Influen-
cies sarrahines. — La segona catedral. — Capella del Sant Sepulcre. — Los bisbes Bcrei guer I (1063-
1069) y l'estatut deia pau y treva de Deu; Umbert ( 1069-10S6 ?); Bertran (1086-1095); Folch
(1095-1099); Berenguer II (1 100-1 1 14) y lo delme dels fruyts de mar y terra; Sant Olaguer ( 1 1 1 5-
1 137); Arnau Ermengol (1137-1142); Pere ( 1 142-1 144) y Guillem de Torroja (1144-1171). — Lo
còdich dels «Usatges». — Examplament de les fronteres en temps de Ramon Berenguer I. — Los
comtes Ramon Berenguer II (1076-1082) y Berenguer Ramon II ( 1076- 1092); Ramon Berenguer III
(1091-1 131). — Los almoràvits devastant lo Territori de Barcelona (1 108). — Engrandiment del Com-
tat.— Ramon Berenguer IV (1131-1162). — Dret bisbal en les encunyacions monetàries — Templers
y hospitalaris. — Unió ab Aragó (1137). — Conquestes de Tortosa y Lleyda (ii48y 1149). — Los
vescomtes de Barcelona Geribert (986-991); Udalart I (991-1023); Guislabert (1023-1045); Uda-
lart II (1057- 1077); Guislabert Udalart (1 090-1 126); Reverter (1 130-1 142); Guillem de Guardia (1 148)
y Berenguer Reverter (11 54-1 207). — Los castells Vell y Nou vescomtals de Barcelona. — Església
de Sant Miquel. — Cementiris. — Importància del call juich. — Los banys nous ( 1 160). — Colegiata de
Santa Anna ( 1 141 ?). — Palau comtal de Valldaura. — Capelles de Sant Cugat y de Marcús. — Marina,
port y Consolat de Mar. — La Ciutat origen del Comtat y del Principat.

Barcelona feya set segles que no crexía ostensiblement. Lo cercle de mu-
ralles que li posà la dominació romana, íou lo nou plus ultra de la seva marxa
progresiva. Apar inverosímil, que, per ella may tornés 1' avenç y prosperitat
de que disfrutà en los dos primers segles del imperi de Roma.

Set cents anys de restar sempre igual, una ciutat port de mar, sèu episco-
pal y centre de comarca, sense que durant tan llarch transcurs de temps, perda
cap d' aquestes circumstancies, a primera vista sembla una utopia. Val donchs
la pena d' examinar quines causes motivaren fet tan extraordinari.

En primer terme s' ha de tenir present lo retrocés sufert per los pobles ro-
mans, al ésser dominats dels Germànichs. Reduhiren-se les seves necessitats,
s' oprimiren los alberchs, les vies y les places, desaparegueren los grans edificis,
donant per resultat, que, circuits ahont s' allotjavan cinch centes famílies, ne
poguessen contenir tres vegades més. Per çò, que, baix aquest punt de vista,
Barcelona podia aumentar de població fins a triplicar-la, quedant sempre al re-
dós del primitiu cercle de muralles romanes.

Cilttal lie Barcelona- 54

2 1 4 Geografia general de Catalunya

Però aquesta consideració tal vegada semblarà deficient, puix ciutats com
la nostra, en tan llarch espay de temps, han presentat majors auments. Per çò,
estudiat lo fet, resultan a afegir-s' hi dugués altres causes de prou importància;
lo caràcter dels habitants de Barcelona y les vicisituts polítiques per les que
atravessà la Ciutat.

Pertocant al primer extrem, no s' ha de perdre de vista, que, tant en la
Edat Antiga, com los primers temps de la Edat Mitjana, Barcelona es una po
blació merament agrícola. Tothom sap, que una Ciutat agrícola no es sus-
ceptible de grans examplaments, ja que, quan té cultivades totes les terres del
terme, no pot anar més enllà. Los creximents extraordinaris, són sols patri-
moni de les ciutats industrials y comercials, qual progressió resulta ilimitada.

Y si Barcelona no pogué desenrotllar-se mercantívol e industrialment, fou
en gran part degut al segon punt de vista, o siga, a les vicisituts polítiques
que tant la pertorbaren.

Aturpnt-nos al temps en que passades les grans torbacions polítich-so-
cials, sembla renàxer la calma, prenent estabilitat la dominació wisigoda, tro
bàm a Barcelona, subgecta a lluytes de tota mena.

En lo segle V, passà de imperial a independent y a wisigoda. Allunyada
del govern suprem y de la acció central en los segles VI y VII, mercès a dita
circumstancia, resultà terra abonada als grans mohiments revolucionaris de
Gesalich y de Flavi Paul. Després, en los segles VIII y IX, abatiren son pro-
grés les inacabables lluytes de dominació política, que venen a finir en la cons-
titució definitiva del Comtat.

Lo radiant astre de sa vida nacional, que solsament havia aparegut en
breus e inestables temporades, en avant brillarà perenne y ell infiltrarà sava
regeneradora a la abatuda Ciutat.

La bella obra de descentralisació, que inicia Carles lo Calvo ab la donació
dels fischs y dels herms, fructifica a Barcelona, ciutat privilegiada, disfrutant
de franqueses o llivertats. Diverses fundacions monacals que s' implantan fora
del vell cercle de la muralla romana, se presentan tot seguit com a fites d' una
immediata y continuada expansió. A Sant Pere y a Sant Pau, hi tenim de
afegir la cequia y los molins comtals, altre font de progrés agrícol y urbà.

Però una inesperada contrarietat que ara es la terrible espasa d' Almanzor,
s' interposà a la era de prosperitat que apuntava; la Ciutat es presa y saque-
jada, los convents derrocats, rechs y molins arrunats, y los habitants conver-
tits en presoners de guerra y esclaus.

<;Quant temps durà la nova ocupació sarrahina de Barcelona? No-s pot asse-
gurar puix com faltan documents per determinar-la no s' han pogut posar de
acort los autors, oscilant les opinions entre dos anys y sis mesos. Es evident,
que, en 987 tornava a estar en poder de Borrell II, y segons sembla, sense cap
ajuda del rey Lluís de França, mort en aquella ocasió (regnà del 2 Març 986
al 31 Maig 987).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 2i5

Los Mauríns prenent-ho de la epístola 71 de Gerbert, manifestan, que, lo
rey Lluís s'havia posat en condicions de marxar ab un exèrcit franch al so-
cors del comte Borrell, quan la mort lo-n privà. Llavors se promogué una gran
revolució en son reyalme, entre los dos pretendents, Carles y Huch Capet. Co-
ronat a Reims aquest derrer (3 Juliol 987), tingué de batallar ab los magnats
d' Aquitania y Llengadoch, formant, les guerres d' aquests senyors, una ba-
rrera que-1 privaven d' arribar a la Marca Hispànica. Aquí Borrell II, segons
Marca (373) y los Mauríns (374), seguí diferent conducta. Diuen aquests au-
tors francesos, que, la necessitat en que se trobà d' un immediat socors, per
rebutjar als sarrahins, lo portà a ésser dels primers en sotsmetre-s a Huch,
quan era rebutjat de tot lo Mitgdía de França (375). Y que degué a la ajuda
d' aquest Rey, lo recobrar sa Capital (376).

Lo document en que fonamentan aytal opinió (377), està molt lluny d' ésser
conclohent, com ells suposan, inspirant-se en criteri francès. En tan interes-
sant lletra s' evidencia un joch de diplomàcia entre Borrell II y Huch Capet: lo
primer, per obtenir auxili en la més premiosa de les situacions perles que pot

(373) Marca Hispànica f. 940.

(374) Histoire general e du Languedoc (Tolosa 1876) v. III p. 208 y v. V, d. CXXXI.

(375) Fà bona la afirmació dels Mauríns, la circumstancia de que les escriptures són aquí data-
des tot seguit per los anys del rey Huch y des de lo primer, no per los anys del rey Carles, o regnant
Jesuchrist, 0 en espera de Rey, segons les datavan a Aquitania y Llengadoch los comtes y prelats que
rebutjaren reconèxer a Huch Capet. (Vejan-se datats en 1" any I del rey Huch los d.d. del C. S. C, de
n. 94, 127, 199, 21 1, 232, 280, 420 y 109S y en la sèrie de pergamins de Borrell II del A. C. A., del
n. 38 al 40; lo n. 41 en cambi diu VII kal, Septembris in anno II quod obiit Leudevico Rcge Leutario
fil us). Es convenient anotar, que, si bé algunes comarques, com lo Comtat de Carcasona y les diòcesis de
Rodez, Lodeve, Beziers y Magalona. lo reconegueren al començ- r 1' any 988, d' altres, com los bisbats de
Cahors y de Narbona y Guillem IV comte de Poitiers y d' Aquitania, fins al 980 no 1' acataren; Ató II
vescomte de Nimes y d' Albí no 1' havia reconegut en 993 y lo Velai tardà més encara, no fent-ho fins
poch abans de sa mort. Que subsistí la pertorbació al Mitgdía de França fins al morir Huch (896) res ho
prova tant com lo fet d' haver apresonat son fill lo nou rey Robert, al pretendent Carles y als seus fills.
Tanta pertorbació afavoria la independència del comtat de Barcelona.

(376) La imaginació ha posat sa mà barruera en aquest fet historien, donant-nos molts detalls in-
ventats sobre la capció de Barcelona per lo comte Borrell II y en los quals s' hi han barrejat aparicions
miraculoses de Sant Jordi. Segons nostra costum ho passàm per alt, a fi de donar, lo més depurada pos-
sible, la veritable historia. Qui vulga llegir rondalles, obri Pujades en la Crònica Universal del
Principado de Catalana, v. VII llibre 14, cap. 42, De conto el recobro de la Ciudad de Barcelona, se
atribuyó, no à humanas fuerzas, sinó d Dios y al Í7iclito Caballero y santó Jorge, patro'n de este Prin-
cipado, que se vià visiblemente pelear en ayuda de nues l ros catalanes.

(377) Lo Rey Huch al comte Borrell: «Quia misericòrdia Domini praevenie?is, regnum Franco-
rum quictissimum nobis contulit (5 Abril 901), vestrce inquietudini quamprimum subvenire staluimus,
consilio et auxilio nostrorum omnium fidelium. Si ergo Ji dem tolies nobis nostrisque antecessoribus per
inferuuntios oblatam conservaré vultis, ne f or te vestras par tes adeuntes vana spe vestri solatii deluda-
mtlr. mox ut exercitum noslrum per Aquitaniam diffusum cognoveritis, cum pauciis ad nos usque pro-
perate, ut et fidem promissam confií metis, et vias exerc'/ui necessarias doceatis. Qua inparte si fore
mavultis nobisque poiitis obedire delegistis quarn Ismael itis, legatos ad nos usque in Pascha (27 Març 992)
dirigite, qui et nos de vestia fidelitate Icectificent etnos de vestro adventu certissimos reddant* (B. A.H.
v. XI. p. 263, tret de Migne Patrologia latiua, v. CXXXIX p. 230, París 1853V La tradueix al castellà,
Masdéu (Historia critica de Espana, v. XIII. p. 24) trayent-la de les Epístola de Gerbert de la colecció
Duchesne (París 16301. La comenta Anton de Bofarull (Historia critica de Cataluna, v. II p. 2291.

2i6 Geografia general de Catalunya

passar un sobirà y lo segon per guanyar-se un bon cabdill a son partit, atu-
rant que tan belles terres se li destriassen de la seva corona. S' entrevéu de
aquest important document, una promesa del Comte de reconèxer a Huch,

Signatura de Riquilda, mare de Borrell II y Air

£» h 1 Lcle-r c a m KX\<ÍPA.

«Rihildes comitissa» (917-954)

promesa que no cumpleix, puix lo rey de França pretén compelir-lo a fer-ho
axis que arribas a Aquitania y Borrell no-s mou. Mes cada hu tirà per son
cantó y ni de Huch Capet, ni del temps que se segueix al recobrament de Bar-
celona, no se-n té cap precepte reyal, ni reconeximent de proprietats o dona-
cions eclesiàstiques o monacals, digne de fè (378).

Es que havem entrat de plè a plè en la època del Comtat independent de
Barcelona, que, constituint-se ab ses propries forces y fill de paulatina evolu-
ció, empendrà una vida ferma, purament nacional.

D' ara en avant lo Comte actua com a sobirà y en conseqüència pot notar-
se, que, ni seglars, ni prelats, no recaban lo reconexement dels dominis llurs
de cap príncep, sinó d' ell sol, o de la Santa Sèu, quan la calitat de les pos-
sessions, per ésser eclesiàstiques, ho requerís.

Lo Comte pren sovint los noms de marquès y príncep, demostrant ab
aquest derrer, que, a despit del séu títol, tenia lo plè exercici de la sobirania.
Per tant, lo. comtat de Barcelona fou de fet un veritable principat, sense voler
perdre 1' antich y tradicional apelatíu, encara que aumentessen les seves
fronteres. Axis resulta una gran falsetat històrica afirmar que, en la època
comtal, existís lo Principat de Catalunya com també, que lo conjunt dels an-
tichs comtats de la Marca Hispànica, ab 1' aditament de les noves conquestes
comtals dels segles XI y XII, hagués rebut «la denominarien colectiva de
Cataluna» (379). Nostra terra fins a sa unió ab 1' Aragó, no-s dóna altre nom

(378) Frech a frech d' ésser recobrada Barcelona, se pretén trobar rastre de la sobirania franca en
dos preceptes del rey Lotari, datats enadament en los anys 31 y 32 de son regnat, los quals nosaltres
creyèm apòcrifs. (C. S. C. f. 2 y 3, d. 3 y 4). Tant 1' introyt, com lo final, són calçats paraula per paraula,
fet impropri en aytals escriptures. En tots dos se té compte de no consignar més que 1' any, prescindint
del dia, mes y ciutat hont se donaren los rescriptes. Hu y altre nos parlan de donacions de Carles Many
y Ludovich lo Piadós, que es la característica de totes les falsificacions d' aquesta naturalesa en los vells
comtats de nostre Principat, etc. La diferencia entre lo segon y lo primer està, en que aquest no detalla-
va los térmens de les possessions de Sant Cugat y lo del any 32 de Lotari (publicat en Marca His-
pànica, Ap. CXXXVII) cuyda d1 especificar-los.

(379) Tant errada manifestació històrica se llegeix en lo pròlech de Ics Cortes de Cataluna, v. I.
p. IX publicades per la R. Acadèmia de la Historia. (Madrid, 1896).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 217

a si metexa, que lo de Comtat de Barcelona, prenent la part, o siga lo primi-
tiu comtat beneficiari franch, per lo tot, çò es, per lo conjunt de comtats y
territoris, posats sots la sobirania del Comte y Marquès de dita Ciutat. Bé se
mostra, de bones a primeres, la gènesis del caràcter català, d' aymar les
venerandes tradicions pàtries, manifestant-se ab elles poch innovador.

La independència del Comtat de Barcelona motiva una ràpida prosperitat
en la Ciutat que d' ell n' era cap y quals llivertats seran, de ara en avant, sal-
vaguardia de les lleys y llivertats de la terra. No es possible duptar, de que,
en aquest temps, la constitució autonòmica municipal de Barcelona es un
fet (380), essent esplícita en 1' any 1025, la confirmació y restabliment de les
franqueses de que disfrutavan los barcelonins, confirmació que signà Beren-
guer Ramon I (381). Analisa la concessió, Balari y Jovany, classificant-la en los
sis capítols següents: i.er introducció salutatoria; 2.nt motius de la concessió;
3. er immunitats o franqueses; 4.rt administració de justícia; 5. nt extirpació d' in-
justícies y 6.é confirmació dels privilegis per los comtes de Barcelona. Diu la
introducció: «A vosaltres tots los habitants de la ciutat de Barcelona y de son
burg y de tot lo comtat de Barcelona, axis eclesiàstichs com laichs, que per
dret de franquesa teniu proprietats o les hi tindreu en dits llochs, vos desit-
jàm que persevereu en eterna felicitat en lo Senyor.»

Per suposar-ho cosa coneguda, la confirmació del io25, no determinava
quines eran les immunitats de Barcelona. Sols ab breus paraules, declarava
confirmar «totes les franqueses y altres llivertats de que ja disfrutavan.» Ba-
lari judica devallar-ne d' aquí, lo jurament prestat per nostres Comtes primer y
per los Reys d' Aragó més tart, de mantenir y conservar tot lo que estava es-
crit y confirmat (382). Es donchs un fet lo govern municipal de Barcelona en lo
segle XI, com també la existència d' un concell directiu de prohoms que funcio-
nava al començar lo segle XII (383).

(380) Si per de prompte volem suposar lo contrari, çò es, que Barcelona no hagués estat enfran-
quida, ab anterioritat a sa destrucció del 986 ;era de creure, que, quan obtenían franqueses de son So-
birà, los vehíns de Cardona (986) y Olèrdola, y de son senyor lo Bisbe, los habitadors de Montmell (973)
y de Ribes del Penades (990), deguessen ésser de pitjor condició los repobladors de la destruida Cap'ital
del Comtat? No solsament es axò increhible, sinó que contribuiran a apartar qualsevol dupte, certes parau-
les consignades en la concessió de les franqueses de Ribes (990) manifestant ésser atorgades als pobladors
d' aqueix Uoch, sense altra tributació que la de contribuir a les obres de defesa, segons es costum a Bar-
celona y a Olèrdola y a altres franqueses. (A. 990. Firmamus franchos persis/ere omni in tempore ut
nullus uiuens unquam in tempore aliquid habens exigereuel exactare presumat,non bovem, nonasinum.
non agnum, non arietem, non porcum nec capones, non parauereda nec ulla importabilia hotiera attsí,
sola opera ad tpsum castrum facienda, sicut in ciuiiatc Barchinona ad castrum Olerdula uel, cateris
franchitatibus solita vel assueti simi operaré atque construcre. F. Carreias y Candi Lo Montjuïc h de
Barcelona, Ap. d. I).

(381) Publicà íntegrament la confirmació dels privilegis de Barcelona, Pau Piferrer en Recuerdos
ybellezasde Espaha. Catalana v. II p. 329. (Veja-s lo d. 50 de Berenguer Ramon I del A. C. A.) Alguns
autors s' han confós y donat aquesta confirmació com pertanyent a Ramon Berenguer I, qui començà a
governar més tart, çò es, en 1035.

(382) Balari y Jovany Catalana. Orígenes históricos, p. 473.

(383I Se parla del Concell de Prohoms de Barcelona, en V any 1 127 (C. S. C. f. 12, d. 17'.

Ciutat de Barcelona— 55

218 Geografia general de Catalunya

La empresa de la restauració de Barcelona portada a terme per lo comte
Borrell II, no fou de realisació immediata. Redimir un nombre tan gran de
catíus de tots los estaments socials, repatriar a tants personatges de vàlua,
era obra de la major importància, la que, ni ajundant-hi tothom, podia realisar-
se ab la urgència que lo cas requeria.

En los moments d' angoxa, es quan la Providencia divina fà sortir les per-
sones d' aptituts escepcionals per resoldre y vèncer les grans dificultats. Se
posan ara al costat del Comte, dos particulars, que, ab constància y zel or-
ganisan la obra redemptora. Aquests precursors dels mercedaris, són, lo jutge

Signatura del jutge flrús "lo Grech,,

£>CAY^Vl0 p^f^

«Aurucio judice» (989-1009)

Orús, Arús o Aurús (384) nomenat lo grech y Gelmir. Ells promouen y re-
cullen almoynes destinades a restituir a sa pàtria los nombrosos catíus es
campats per totes les comarques d' Espanya, trobant-los en 1' any 991, al fort
de la seva activitat (385). Precisament 1' any 991 es la data en que lo vescomte
de Barcelona Udalart, y Arnulf ardiaca de la Sèu barcelonina, surten de son
cativeri de Córdoba, retornant a llurs alberchs.

Barcelona no pogué veure-s lliure de pertorbacions en tot lo restant del
segle X. Los sarrahíns tornaren a invadir ab gran potencia lo séu Territori
(anys 1000 y 1001) dirigits per Abd-el-Melek.

En 1' entremitg mor Borrell II (30 Setembre 892) (386) essent enterrat a
Ripoll. De son primer matrimoni ab Letgardis, qui era del casal dels comtes
d' Auvernia, ne dexà dos fills y tres filles y cap de son segon casament ab
Aymeruts (977 o 978). Lo primogènit Ramon, heretà los comtats de Barce-
lona y Gerona, involucrant-se en ells lo d' Ausona. Son altre fill Ermengol he-
retà lo comtat d' Urgell. Ses filles Riquildis y Ermengaudis, casaren, la una
ab Udalart vescomte de Barcelona y la altra ab son germà Geribert. Res sa-
bem de la tercera filla Thoda.

Ramon Borrell inaugurà en la casa comtal de Barcelona lo nom de Ramon,
que s' hi vincularà quasi dos segles. Es altra fita que-ns queda de la influencia
franca. A nostre Sobirà li pervenía dit nom del avi matern lo comte Ramon

(384) A. 993 Aurutio judicio filmm Paterdomni (Perg. del A. C. B.)

(385) Los esforços dels particulars per redimir sos allegats, se mostrari tot seguit, aparexent
fets com lo de Mús o Mucio del any 987, qui disposà, que, ipsasua terra quod habebat in Sirriano juxta
sancti Vincentii, vindere fecissetit et ipso pretio dare Ermessinda captiva. (Speculum Officialatus,
f. 120 A. C. B.) Per tot lo referent a aquesta primera organisació de la obra de redempció de catíus a
Barcelona, veja-s la documentació per nosaltres publicada en Lo Montjuich de Barcelona cap. VIII.

(386) Son testament se publica en la Marca Hispànica col. 945, Ap. CXLI.

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

219

d' Auvernia. Cal observar encara, que, lo comte Ramon Borrell al casar ab
Ermessendis, filla de Roger comte de Coserans y Carcasona, hi introduïu altre

Signatures dels comtes Ramon Borrell y Ermessendis

Aoneda de Ramon Borrell

fV T ; ;V») Cr-tninfulòllf .^Ttt àïx CotJOtrcf fi *

«Raimundus Gracia dei comes» (992-1018) — «Erminsindis gràcia dei comitissa» (992-1058)

nom franch, lo de Berenguer, vinculat en sos descendents junt ab lo de Ramon.

Es d' aquest temps, que, les cròniques alaràbigues començan a nomenar-
nos franchs y Afraticli al Comtat de Barcelona. També lo poema del Cid, un
segle més tart, designa encara a la gent del propri Comtat per los jrancos.

Ramon Borrell, apenes lliure de sarrahins, de quals derreres invasions
(1000 y 1001) sapigué defendre-s, passà a Roma (1002). Mes tart realisà la fa-
mosa expedició cordobesa (1010) mostra gloriosa
de la virilitat del séu estat, però que més li portà
empobriment, per los elements de valia allí per-
duts, que no pas prosperitat o guany material.

Emperò la nova via progresiva era bona y la
nau del Estat hi marxà per ella prou depressa.
La Ciutat de Barcelona y sos suburbis, foren re-
fets, se reedificaren los monestirs y parròquies
de les afores y 1' avenç d' eix regnat s' assenyala

també per la emissió de la primera de nostres monedes comtals, de qual encu-
nyació hagué càrrech Guifret moneder barceloní (386), fentla segons les tra-
dicions de la moneda reyal carlovingia, tan en lo dibuix, com en lo metall.

A la mort de Ramon Borrell (25 Febrer 1018) sa muller Ermessendis, filla
de Roger I y d' Adelaida comtes de Carcasona, no sols quedà tudora de son
primogènit Berenguer Ramon I sinó que tingué la administració de tots los
seus dominis mentres restés en viudetat. Se la veu empenyorar en 1023 lo
castrum de Barchinona (sic) y lo de Montcada (387) y cedir dits dominis a son
fill lo Comte, mitjançant determinades convencions (1023) (388).

RAIMs

(386) A. 1012:— terra de Giiifredo monetari 0. (Pertr. del A. C. B.)
(38™) Doc. 46 de Berenguer Ramon I del A. C. A.

(388) Germà de la comtessa Ermessendis fou lo bisbe de Gerona Pere qui ocupà la meytat del Comtat
de Carcasona en 1027, però sense dexar 1' episcopat de Gerona, morint-ne prelat (10501.

2 20

Geografia general de Catalunya

No vegé turbadà la pau, Berenguer Ramon I, per cap guerra exterior. Son
tranquil regnat, fou de consolidació de la prosperitat de Barcelona y de la de

tots sos estats, morint als 28 o

Berenguer Ramon I (1018-1035) „„ „ „ . ^c , », . ■ -

30 anys lo 26 de Maig de 1035.

De sa primera muller Sanxa,
filla de Sanç Guillem comte-duch
de Gascunya, tingué dos fills Ra-
mon Berenguer I qui heretà una
part del comtat de Barcelona,
des del riu Llobregat al N. (389)
y lo de Gerona; y Sanç Beren-
guer, qui heretà una petita part
del comtat de Barcelona del Llo-
bregat a son confí ab les terres
sarrahines. De sa segona muller
Guisla filla del comte d' Empo-
ries, hagué un fill, Guillem Be-
renguer, a qui legà lo comtat de
Ausona, y altre de nom Bernat,
tal vegada pòstum, de qui no-n
restan noves.

La pertorbació sobrevinguda
al morir Berenguer Ramon I, per la divisió del séu patrimoni, s' aumentà ab
la actitut d' Ermessendis de Carcasona. La comtessa avia, reprengué la admi-

Representació pictòrica feta als primers anys del segle xv
(Perg. del Museu Arqueològich de Tarragona)

Signatures dels comtes Berenguer Ramon I y Sanxa

í44

{^Y^f^^-Wlf'OOI^^

Berengarius comes (1018- 1035)

r^-í

Santie ( 1021 - 1026)

nistració del comtat de Barcelona y dels dominis que d' ell depenjavan y que

(389) Lo testament de Ramon Borrell, lo publicaren, lo canonge Jaume Ripoll de Vich en una de ses
fulles històriques (a. 1821) y Bofarull en Condes vindicados (v. 1 p. 252). La clàusula referent a Barce-
lona, diu: Et concedo a dicto supradicto filio meo (Ramon) ipsam civiiatem de Barchinona cum ipso
Ep 'scopahi integro et ipsnm comitatum usque ad /lumen Lubricahim.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 221

li legà son marit, suscitant qüestions al net, de les quals després ne parlarem.

Ramon Berenguer I lo Vell ço es lo més aiitich (390), ab perseverancia
logrà reunir en una, les tres porcions del comtat. Sanç Berenguer renuncià les
terres de la riba meridional del Llobregat, (9 Juny 1049), hont, en aquest en-
tremitj, son parent Mir Geribert, s' alçà dominador en quasi tot lo Penades (391)
titulant-se Príncep d" Olèrdola (1041-1042). Y al poch temps Guillem Be-
renguer, cedí a Ramon Berenguer I, lo comtat d'Ausona (1 1 Decembre 1054).

A la consolidació de tot lo patrimoni comtal, Ramon Berenguer lo Vell
(392) hi ajuntà un bon aument de territori, com desprès veurem.

Tot reneix en lo comtat de Barcelona, ahont sembla cullir-se abundantment
los fruyts de la pau del precedent regnat. Fins lo Prelat veu crexer també los lí-
mits de la sua jurisdicció eclesiàstica en una forma may somniada, puix los cris-
tians de Balears, Dénia y Oriola passan a estar-li espiritualment subgectes.

Mes per explicar tants importantíssims fets, convindrà que, suspenent la
relació cronològica dels comtes de Barcelona, tractàm breument dels bisbes
de nostra Ciutat, després de recobrada dels sarrahíns.

Vives feu costat a Borrell II en sa obra restauradora. Falta feya puix per
tot, esglésies y monestirs necessitaven reparar-se o reconstruír-se. A Sant
Pere de les Puelles, completament perdut, ajudà ala abadesa Bonafilla oAda-
leida (que se suposa filla de Borrell II) a alçar de nou sa església, qui fui/
dissipa/a a sarracenis, adquirint per axó, terres al entorn (789) (393). Auxili
necessari, puix aquell convent, a judicar per lo nombre de ses monges o pue-
lles deodicades, era poca cosa (394). La seva restauració encara seguia en 992.

(390) Per conèxer lo significat d'aquesta paraula Vell ab que se designa a Ramon Berenguer I,
veja-s Balari, Catalana. Orígenes històricos (p. 4 1 8), ahont desfà errades opinions, conclohent que, Vell
equival al primer de tots, al més antich dels Ramon Berenguer comtes de Barcelona.

(391) F. Carreras y Candi, Lo Montjuich de Barcelona, cap. IX.

(392) Se veu lo que constituí lo patrimoni del Comtat de Barcelona en temps de Ramon Berenguer
lo Vell, llegint los juraments de fidelitat que li prestaren sos feudataris, hont anomena \os paus o com-
tats, ciutats y bisbats de sa dominació. Axis, en lo que prestà lo vescomte de Barcelona Udalart per son
castell Vell vescomtal, als comtes Ramon Berenguer I y Almodis, al fill del primer Pere Ramon y
als dos d' Almodis, Ramon y Berenguer, (primer a Ramon, a qui sembla conceptuarse major en aquest
document) promet fidelitat, per la Ciutat, Comtat y Bisbat de Barcelona, per lo castell d' Olèrdola y
comtat del Penades, per la ciutat de Manresa, per lo comtat d' Ausona y bisbat de Vich, per la ciutat y
bisbat de Gerona y castell de Gironella, y per tots los demés castells y llochs que té lo Comte o puga
adquirir, y per los tributs que cobrava dels sarrahíns (parias de Ispania) (D. 61, sense data, de Ra-
mon Berenguer I, A. C. A.)

(393) "• 44 de Borrell II (A. C. A.) publicat en Memorias de la A. B. L. B. v. V p. 229.

(394) No té fonament la opinió sustentada per Pujades (v. VII p. 195) y seguida per altres autors
(Mir y Casases Real monastcrio de San Pedró de las Puellas) de que la restauració se feu en 986, en
qual data unes monges benedictines de Montserrat se refundiren ab les de Sant Pere de les Puelles.

Per donar idea de la poca importància del convent, serà bo dir, que, en 989, ab la abadessa Bonafilla,
sols hi havia quatre monges, y en 996 tampoch aumentà son nombre essent abadessa Ermelde. Sols
començan a ésser sis en 1009, ab la abadessa Teudelindis (Lo Montjuich de Barcelona, n. 226).

Mir y Casases copia d' unes velles relacions del monestir de Sant Pere, la tradició de que durant
quaranta anys diàriament s' hi sentian tochs de campana y crits de dolor de les monges sacrificades per
Almançor (El Sar lianes, setmanari de Sarrià. 16 Març y 20 Abril 1895I.

dutat de Barcelona— 56'

222 ■ Geografia general de Catalunya

S' observa la particularitat de que després del 1076 (395) no se parla més de
l.i capella de Sant Sadurní de Tolosa, absorbida en lo segle XII per Sant Pere
de Ics Paelles, monestir també apelat Sant Pere de les Abadesses (396).

No té cap fonament històrich la pretensió de situar al any 992 la arrivada
a Barcelona, de les despulles mortals de Santa Madrona. Es un fet del que
no se-n veu rastre en la vella documentació. De aquesta Santa se-n recitan
moltes inexactituts, alguna ab plè conexement de causa, com la d' ésser filla
de Barcelona, la qual lo bisbe Coloma prohibí se propagués (397).

Al bò y millor de la restauració de Barcelona, morí lo bisbe Vives. Son
successor Aeci continuà ab lo meteix zel, donant nou impuls a la recons-
trucció de Sant Pere (1009). Se mostra gran protector e innovador en la Ca-
nonja de Barcelona, introduhint-hi certa clausura, fent menjar als canonjes
en refetor y exercir altres actes de clero regular (398). També procurà dotar-
la, obtenint dels Comtes de Barcelona, la església de Santa Maria de la Mar

(395) A. 1076: altare quod est consacratum in honor e sancti Saturnini martiris cujus ecclesia s/ta
est in lerritorio barchinonensi prope echsiam Sancti petri apostoli cenobii puellarnm (I.. A. E. C. v. II
f. 124, d. 367).

(396) A. 1 1 18. L. A. E. C. v. IV, f. 149, d 352.

I 397) Explican los panegiristes de Santa Madrona, que, les sues mortals despulles arribaren mi-
raculosament a la costa barcelonina en 992. Cert vexell francès, que les portava de Tessalónica a Mar-
sella, per desfet de temps no pogué avançar de Barcelona, ahont la nau se feu immòvil. Llavors se
desembarcaren les santes relíquies en nostra Ciutat y los provençals se quedaren s>.nse elles (E. Mone-
-gal. Novena en honor de la Virgen y màrtir Santa Madrona con algunas notas criticas, Barcelona,
1899). L: autor d' aquest opúscol després de referir, que, les relíquies, que-s diuen de Santa Madrona,
corresponen a una noya de 13 a 14 anys, afegeix «que siendo de todo punto imposible sobrellevar las
pesadas fatigas de una esclava obligada à duras faenas en edad tan tierna, nuestra patrona, de ningún
modo puede confundirse con la de Tesalónica y por ende que es natural de Barcelona y de condición li-
bre y de posición poco menos que desahogada, al menos mientras estuvo en companía de su rico y po-
deroso tío paterno, que fué casi desde su nacimiento hasta su muerte.»

Explica Pujades (Cro'nica Universal de Cataluna v. VII p. 316) la prohibició del bisbe Coloma,
dihent «haber visto algunos Flos sanctorum viejos y antiguos y en lengua catalana y lemosina manus-
critos, en los cuales se afirma ser la gloriosa Santa Madrona catalana y nacida en la cèlebre montana
ó promontprio de Monjuique junto à la ciudad de Barcelona, en cierta quinta ó cortijo llamado Madro-
na. En dicha montana y en la íglesia de la vocación de esta Santa, solia colgar una tabla antigua en la
que en verso heroico latino estaba continuada su vida y muerte, que concordando con los Flos sancto-
rum dice, que la Santa era catalana y nacida en aquel monte. Duro aquella tabla largos aiios (sabé Dios
desde cuando) hasta que siendo obispo de Barcelona D. Alonso Coloma en 1660, la mandó quitar y
llevar d su palacio donde anduvo rodando de acà por allà hasta que se perdió. Quitóla dicho Obispo
creyéndola apòcrifa en este articulo, y apoyando su pensamiento en que conforme ;i la comun senten-
cia y parecer de los autores citados al màrgen, (Baronio, Domènech, Beda, Usuardo, Salvador, Pons,
Pedró de Nadal, Breviario de Barcelona), nació esta Santa virgen y màrtir en una ciudad de la
provincià de Macedònia llamada Tesalónica harto conocida por las epístolas de san Pablo ad Tesaloni-
censes; y conforme à esta opinión viene esta Santa à ser de nación griega, y por afición y amor cata-
lana.» Coloma fóu bisbe de Barcelona, del 1599 ai 1603, però no en 1660, any en que ja havia mort
1' historiador Pujades a qui devem la relació d' eix fet. No havem pogut veure, en 1' arxiu de la Mitra
de Barcelona, les actes de visita del bisbe Coloma, que fan referència a la visita de Santa Madrona, ni
tampoch la obra que poch abans d' aquesta prelacía escrigué Fr. Salvador Pons Vida y martirio y tras-
lacio'n d Cataluna de Santa Madrona virgen y màrtir (Barcelona, 1594).

(39S) Marca publica la carta de restauració de la vida canonical a Barcelona, ab les dotacions
del bisbe Aeci (1009 1 y les del bisbe Guislabert (1037 y 1038) (Marca Hispànica, f. 968, d. CLIX).
Veja-s també Fíorez Espuha Sagrada v. XXIX y Villanueva Viaje lilerario v. XVII p. 135.

Ciutat de Bakcklona. — F. Carreras y Candi 223

(1009), que comença a aparèxer en nostra documentació y que se suposa al-
çada en l'any 1000 (399) mentres ell també li donava les de Sant Sadurní y Sant
Joan qui cognominatur vico Mizano (avuy Sant Joan Despí) (400), en l' any que
passà d'aquesta vida a altra millor (1010). Son successor Deudat, seguí do-
tant a la Canonja, ab la església y possessions de Sant Adrià de Besòs (1013),
obtenint-li més avant la nova capella barcelonina de Sant Cugat del Rech o del

Signatures de bisbes dç Barcelona

«Petrus gràcia dei episcopus» (962-973)
«Wadaldus ac si índignus gràcia dei episcopus (^1028-1034)

«Guislibertus gràcia dei episcopus» (1034-1062)

Camí (io25). Los Comtes de Barcelona donaren també a dita Canonja la pa-
rròquia de Sant Miquel, dintre los murs de la Ciutat y la de Sant Vicents de
Sarrià, ab sa torra y pertenencies (1046) y més avant la de Santa Maria de
Badalona, ab Santa Coloma de Gramanet (401) a ella subgectada (1054).

(399) Joseph Puiggarí s'explica en los termes següents: «En la platja marina a breu distancia del
mur, acàs en lo meteix lloch d' hont la ignoscenta coloma (Santa Eulària) volà al cel.se vegé des del se-
gle ni o iv una humil capella dins la qual durant sis centúries s' aplegava tothom pera besar lo sepul-
cre.» «Servida a son començ per monjos agustins que governats baix 1' abatQuirse, leren en ella sa pri-
mera residència.» «Manca la ermita d' obgecte allà per 1' any 1000 altre bisbe, Aeci, dona llicencia per
axecar en son lloch una basílica dedicada a la Mare de Déu que los feligresos propietaris d' aquell solar
costejaren quedant vulgarment designada per son siti, ab nom de Santa Maria de les Arenes.» cMinis-
tràrenla per algun temps los dits Agustins, encara que ja no hi vivian, sinó en lo temple vehí de Santa
Eulàlia del Camp, que-ls hi fou cedit en Juny de 1 155; y si bé reduhidet y provablement d'escassa im-
portància, subsistí uns tres segles, a poch tret de la església present, entremitg dels carrers de la Espase-
ría y Fossar de les Moreres, que seria son carner, segons costum de cada parròquia». ( Garlanda dtjo-
yells, p. 881.

(400) L. A. E. C. v. I t. 28, d. 51.

(401) A/arca Hispànica, f. 1 104, d. CCX1.1I; y Gayetà Soler. Badalona, p, ' .

224 Geografia general de Catalunya

Guadalt elet bisbe a la mort de Deudat (1028), contribuí a reparar les mu-
ralles de la Ciutat (1032) y morí prompte (1033 a 1034). Ocupà sa vacant lo
canonge Guislabert, persona d' alta representació social, (puix havia exercit lo
càrrech de vescomte de Barcelona), casat y ab fills (402). Florez posà en son
episcopat la sobrenatural vinguda de les reliquies de Santa Madrona. En io54
hi hagué una espècie de cort eclesiàstica o tal vegada Concili, per tractar de
la expoliació dels béns de la església.

Per aquests anys Mogeyt rey de Dénia y Mallorca, atorgà al Bisbe de Bar-
celona, tota la jurisdicció eclesiàstica dels cristians residents a Mallorca, Me-
norca, Dénia y Oriola. Son successor Alí, confirmà en io56 (26 de Decembre)
la subgecció de les esglésies del seu reyalme al Bisbe de Barcelona. Y en io58
(18 Novembre), quan Guislabert consagrà la nova Catedral de Barcelona, en
qual acte concorregueren los prelats d' Urgell, Vich, Gerona, Elna y Tortosa,
procurà obtenir d' aquests la força canònica de que estavan mancades les con-
cessions del serrahí. Quina potestat jurisdiccional tingueren de dret, nostres
bisbes, fins al 1232 (403).

Mogeyt (404) d' origen rumí o cristià, es una de les grans figures de la Es-
panya oriental en lo segle XI: home emprenedor y sabi, fundador d' un pre-
potent reyalme a Dénia (1013), conqueridor de les Balears (ioi5) y d' una part
de Cerdenya, estigué en bones relacions ab lo comte Ramon Berenguer I, fins
a sa mort, (1044). Ramon Berenguer I, que cobrava paries o tributs de quasi
tots los reys de Taifes vehins, no-n percebé d' ell, de qui en cambi ne conse-
gueix tant bona concessió jurisdiccional eclesiàstica.

D' estes continuades relacions entre lo Comte de Barcelona, ab los reyal-
mes alarbs, tant vehins, com més llunyans, ne devallan evidents influencies
sarrahines que en lo segle XI se patentisan a Barcelona. Llur rastre s' observa
en més o menys proporció, axis en les costums com en lo llenguatge, en les
monedes y fins en monuments artístichs.

Una prova ben manifesta d' aquesta influencia en les costums, es veure
que, al arribar al segle XI los comtes, los pròcers y los particulars, afegexen a

(402) Sa muller se nomenà Guisla o Guilia. Al morir dexà un fill Mir qui fou eclesiàstich y dos filles,
d' una de les quals, Ermessindis, se sab casà ab Ramon Renart. A ella passà la meytat del castell de Ca-
brera, més tart adquirit per la comtessa Almodis.

(40.5) Veja-s Florez Esp. Sagrada, v. VII, p. 314, ap. III y v. XXIX, p.229, 231; Villanueva Via/e
literària v. XXI p. 64; Àlvar Campaner Bosquejo histórico de la dominarien islamita en las islas Ba-
leares; Marca hispànica, i. 1 1 13 y 1 1 16, d. CCXLVIII y CCIL; lo P. Gayolà de Mallorca Resumpta
històrica, y també Dameto, Diago y Zurita, quals autors s' ocupen d' eix decret d' unió.

(404) Lo walí de Dénia, rey de Dénia y Balears, Mogeyt, es conegut en les velles cròniques italia-
nes per Mugetusy Muzaitus; 1' escriptor Ahmed-ben-Yahia Addabi lo nomena Mockehid ' ben-Abdallah
Alamiri; Aben Haldun lo titula Mocheid ben Yusuf ben AU; lo valencià Roch Chabàs y Llorens, Mo-
ilichid-Edim-ben-Abdala; lo mallorquí Àlvar Campaner y Fuertes, Mockehid- Abu-l-Cliihux; y lo sicilià
Amari, Mocheid Alamiri. Veja-s A. Campaner, Bosquejo histórico de la dominarien islamita en las is-
las Baleares. (Palma, 1S88I; R. Chabàs, El Archivo, revista de Dénia (a. 1S87 à 1S90); Miquel Amari
A'ea/e Accademia dei Lincei actes del a. CCLXXXVI, sentada de 17 Febrer 1889, etc.

Ciutat de Bakcelona — F. Carreras y Candi 225

son nom personal o de pila lo que portava lo pare. Ramon, fill de Borrell, es
Ramon Borrell; Mir, fill de Geribert, es Mir Geribert; Renart, fill de Gui-
llem, es Renart Guillem, etc. Aquesta costum sarrahina trascendeix a tota la
societat catalana y sols se pert en lo segle XH, quan al nom personal s' hi afe-
geix lo del principal castell, o lloch de la proprietat del senyor que-s conver-
teix en lo lloch d' origen, esdevenint, en lo segle XIII nom de fonts.

De la algarabía infiltrada en 1' ordre domèstich, hi ha exemple en lo nom
Zarafa iàl, : portat per un mul del bisbe Guislabert. D' ell pervé lo nostre
nom de fonts Tarafa.

Dintre la ciutat de Barcelona, 1' areny (lo llatí arcnno o aretniio ) es cone-
gut per ramla com en algarabía; de igual manera que la casa d' hostes se
nomena alfondech; noms hu y altre, pervinguts al segle XX en los dos ca-
rrers barcelonins, de la Rambla y del Fundet, que ara desapareix totalment
ab la Reforma (1909).

Lo llenguatge en general s' inficiona d' aquesta influencia, fins al punt
de que en un document llatí de Ramon Berenguer I referent a Castelló Ce-
boller, se nomena alcantara al pont. Axis en lo segle XI, s' introduhexen en
nostra parla los noms de alcayt, algutzir, almostaçaf, almoJí. alquímia, safa-
reig, arracada, almirall, balaix, ceqiiia, etc. y en la toponomàstica barcelo-
nina, Alcalà en Sant Boy de Llobregat, Almafar en la propria regió (4<>5),
Aladins en los murs de Barcelona, Ablalà en lo Vallès (406) y altres.

La influencia sarrahina se manifesta palesament, en lo gran signe comer-
cial de inter-cambi, en la moneda, tant en la forastera que corre per Barce-
lona, com en los batiments especials dels Comtes. Entre les primeres lo vtan-
cits, moneda d' or (407) generalisada en temps de Borrell II, es lo dinar
encunyat per los califes de Córdoba: unes vegades 1' apellan iafarí, de Xafar,
primer ministre d' Alhaquèm II (968-970) y altres almnrí de Armir, subs-
titut de Xafar en son alt carrech (971-975). Al caure lo Califat y formar-se
los regnes de taifes, circulan los dinars de Çaragoça, Cepta y Valencià. Los
de Çaragoça ( ' saragonsiancs ) que-s diuen unces almaiizurrís, se degueren
al séu rey Mondzir ben Yahya titulat Almanzor; les d' Almuçten al seu succes-
sor Çuleiman Almostain (1040-1(149) y les conegudes ab los apelatius alniezdí
y alcarroví, són encara un misteri.

Lo mancús ceptí o originari de Cepta, que tant corre en la primera mevtat
del segle XI, es altra prova de la prosperitat de Barcelona. Tots los reys de

(405) C. S. C. f. 270, d. 834.

(406) A. 1003 in ualense in terminis de reguel de uentenag siue de fnreiano uel de albmana siue
de ablala (L. A. E. C. v. II, f. 107, d. 587). En 1' a. 1005 se li diu Ablada tal vegada per equivi"

(L. A. E. C. v. II f. 1S0, d. 527). Albinyana era junt a Rexach, o siga proper a Montcada.

(407) La paraula mannis es lo participi de passiu mancuixun del verb alaràbich macaxa, bal
encunyar y denota batut 0 encunyat. Mes per clipsi ha vingut a ésser equivalent a dinar. (Bol
seguint les opinions de Colson y Vives).

ciutat de Barcelona— -5?

226

Geografia general de Catalunya

taifes, com diu Hotet v Sisó, a qui seguim, encunyaren un numerari de baxa
lley. Ningú, a excepció dels nostres Comtes, secundà les laudatòries iniciati-
ves dels hammudís de Màlaca y Cepta al prestar lo servey social, de provehir
al comerç de bones monedes d' or. La encunyació de Yahya Al-Mothalí rey
de Cepta, fou fidelment imitada, tant en la encunyació com en la llegenda, per
los moneders comtals, los juhéus Bonhom (1019-1030) y Eneas (1037-1052). Se
batían al for de 7 mancusos per unsa. Seguidament de les fidels imitacions cep-
tines, ne baté d' altres, Ramon Berenguer I, tant alaràbigues en la llegenda

/Aonedes dç Ramon Berenguer I "lo Vell"

Mancús d' or, encunyat sogons lo patró sarrahí

central com aquelles, però ab la novitat de portar lo nom del Comte, en lletres
romanes, que 's llegexen d' esquerra a dreta, a usança alaràbiga, tot al volt.
La moneda d' or valenciana, baxa, de mala lley, segurament la de Abdela-
ziz Almanzor (1053-1061) vé mentada en 1078, rebent lo nom de rovallés, roal
y també unça d' or de Valencià. Son ús decau depressa per substituir-la altra
moneda tombé alaràbiga, lo morabatí (1098) dinar fabricat per los morabits
establerts a Espanya en io85. Lo morabatí s' apellida ajadí si se tracta del en-
cunyat a Múrcia per Aben Ayad (1145-1147) o Inpí si fa referència al batut
per lo séu successor Mohamed ben Çaad ben Mardonix, dit rey Llop o Lupo
per los cristians (408). Ja en lo regnat de Ramon Berenguer IV, cursan los

I408) Lo text del Usatge Solidus aureus pertany a Ramon Berenguer UI. En ell se.dóna a conèxer
lo valor de les monedes barcelonines, tant de les imaginaries com de les efectives, qual valor condensa
Botet y Sisó (p. 58) en la taula següent:

MONEDES BARCELONINES DEL SEGLE XII

Lliures d' or

Unces

Sous

Morabatins

Argenços

Mancusos d' or
de Valencià

1 j

2 1

«4

:6S

-94

''75
1

4
[

14
S
2

24'SO
14

.Vs°
t'75

Als derrers temps de la època Comtal regnant Ramon Berenguer IV, la lliura de plata de Barcelona
valia una sexta part menys que la de Múrcia y la de Múrcia una vintiquatrava part més que la de
Montpeller. La relació del or ab 1' argent, estava de 1: 8*40 si se tracta de dinars morabits de 84 la lliu-
ra d' or: y de 1: 12 si se tracta de morabatins mercaders de cent vint la lliura d' or.

Botet justifica que corregués tanta moneda d' or alaràbiga a Barcelona, a que no se-n fabricava
de propria d' aquest metall. Y també als tributs o panes, que, de la primera meytat del segle xi co-
braren los comtes de Barcelona y de Urgell, dels reys alaràbichs fronteríus y fins del S. d' Espanya y
de la costa mediterrània.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

227

raorahatins marroquins o de Marrochs, malecliins, ço es, malacitans o encu-
nyats a Màlaca y marins o procehidors d' ultramar.

També 1' argent alaràbich circulà a Barcelona ab los noms d' cxarachell,
de plata (1010) o sous de plata d' Espanya, kazmins o cathins, ço es, los en-
cunyats per Al-Kacim (101 7-1023).

La subordinació al patró sarrahí parà en temps del propri Ramon Beren-
guer I, qui, posteriorment a les emisions de numerari de Bonhom y Eneas,

Aonedes dç Ramon Berenguer III y Ramon Berenguer IV

Encunyacions d' argent de patró cristià ab lo nom de BARCINO

començà a batre molta moneda comtal d' argent, segons se veu en les conces-
sions atorgades als mestres moneders Marcús y Bonfill (io56-io5q) y Beren-
guer Adroer, Bonfill Fredol y lo juhéu David (1066) (409). Però quan ja no-s

(409) La concessió de Ramon Berenguer I de fabricar moneda d' argent atorgada a Marcús y Bo-
fill (29 Març 1056) se féu mitjançant la entrega de deu kaficis de blat 1' any, o sigan sis sexters quis-
cún mes. Per un sou de pes de plata fina, devían fabricar-ne dos sous de diners y de quiscún diner n' ha-
vían de sortir quatre malles [medalias) d' argent. Axis una lliura de pes, corresponia a dues lliures de
moneda, essent la talla dels diners a rahó de 40 sous la lliura de plata fina. En 1058 0 1059 se prorogà
als metexos moneders la concessió de la moneda comtal. I.o guany de la encunyació ve representat per
lo S per 100 que cobravan los moneders y lo valor del blat que rebia lo Comte. La talla dels diners sem-
bla resultaria de 43 a 44 sous per lliura.

En 1066 (22 de Setembre) la fabricació de moneda fou obtinguda per Berenguer Adroher, Bonfill
Fredal y lo juhéu David mitjançant la entrega de 5 caficis de blat 1' any, al Comte, qui-s reservà la fa-
cultat de fer-los encunyar I" argent que hagués menester.

La moneda usada en les transaccions era, sous de plata de moneda de Barcelona, diners de moncte
Barchinona, unces dor bo de Barchinona, mancusos ad auri monela ve tu/a de Barchinona (any 1069)
mancusos de moneta nova Barchinona ( 1 07 1 y 1072) etc, (Botet y Sisó, pi. 38341).

La relació de valor a Barcelona entre les monedes de comte y les efectives, era la següent:

Unces d' or

Mancusos

Mancusos de Rarcelona

Sous

Diners

7
1

I '43

50
7*14

5
1

600

84
60

1 2

La moneda barcelonina que comença prenent un i2'5o per 100 de lliga (1081-1087I, se presenta ab
un 25 per 100 al primer terç del segle xii, per arribar a tenir al menys un 60 per 100 regnant 1
Berenguer IV. La unitat de pes que s' estableix per la moneda, es lo mauct/sal, dècima pari
d' or equivalent al argens d' or y destinat al mancús,

228

Geografia general de Catalunya

Finestra del seglç XII

parlà ostensiblement d'argent alaràbich, ço es, en lo segle XII, encara perdu-
rava en les transaccions usar lo pes de la lliura valenciana (410). Llavors los
particulars proseguíen tenint concessions per batre moneda. Y la influencia
sarrahina se presenta encara una vegada més, en la encunyació que-s creu
de Ramon Berenguer III, hont les inscripcions van de dreta a esquerra com

la escriptura alaràbiga. Axò
cessà en les següents monedes
comtals, atribuides a Ramon Be-
renguer IV, puix les llegendes
ja van d' esquerra a dreta.

Es palpable certa influencia
del art alaràbich, tant en Cata-
lunya, segons diuhen los crí-
tichs (411), com en los pochs
monuments barcelonins dels se-
gles XI y XII, que se conexen.
Dos d' ells, los claustres de Sant
Pau del Camp y los banys nor/s
de que parlarem més avant, no
necessitan ponderació: no cal
sinó mirar-los. Mes també s' evi-
dencia prou, en la columneta
bisantina, qual capitell mostra
entrelligats d' un gust alaràbich
determinat, la qual ha abundat
a Barcelona. Dos d' aquests
exemplars, encare subsistexen
en una vella torra de les mura-
lles romanes, entre lo carrer de
Basea y la plaça de Sant Just (412). No s' ha d' estranyar donchs, que, los bar-
celonins de llavors, en 1' art com en tot, estiguessen més aprop dels alarbs
d' Espanya, que de les regions de Lombardía, qual influencia artística açí no
la trobem (413).

Clixé de Narcís Cuyas
Existeix en lo derrocat carrer de Basea, prop la plaça del Àngel

(4101 A. wtfS.—Primummandauitreddipetro bonefilii unam libram argenti ad pensnm Va-
lentia per quem tenebat pignore macluf. (L. A. E. C. v. I., f. 326, d. 926).

(411) L' art catalana. Con/ere?icia donada per lo Doctor Adolf Fàh. (Barcelona 1906) p. 10.

(412) En lo M. P. B. hi existeix un capitell, lo n. 953 del catàlech semblant al que publicàm.

(413) Consulte-s, per conèxer-<-e opinions favorables a la existència d' aquesta influencia lombar-
da: Lluís Roca y Florejachs, La Seu. Memòria sobre la Catedral antigua de Llcvda; J. Gudiol y Cunill,

\rqueologia sagrada catalana (Vich 1902) p. 201; Calmette Bibliothéque de T c'colc de cartes v. LXIV,
a. 1903, p. 633; Sanz y Barrera Monografia y restauració'n de la Catedral de la Seo de Urgel (Barce-
lona i9o6N; Lamperez y Romea Historia de la Arquitectura cristiana espanola en la Edad Media
(Madrid 1908); Joseph Puig y Cadafalch, Les influences lombardes en Catalogne publicat en Congres

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

229

La marxa progresiva del Comtat de Barcelona en lo regnat de Ramon Be-
renguer I lo Vell, lo més gran dels nostres sobirans del segle XI, s' havia de
patentisar en les obres pú-
bliques, assenyaladament Segona Catedral (segles XI al XIII)
en la més important d'
elles, en la Catedral, que,
sots los seus auspicis, s'
erigia a Barcelona. Fou
construïda en sentit con-
trari y veritablement opo-
sat al actual edifici (414).
L' absis, que se creu seria
de tres naus, s' apoyaría
en la metexa linia de les
muralles de la Ciutat.

En los importants tre-
valls d' exploració dels
fonaments que efectuà 1'
ilustrat arquitecte August
Font y Carreras, abans de
començar les obres del
cimbori, se posaren al des-
cobert les parets que for-
maven lo derrer frontis-
pici y galilea de la prece-
dent Catedral. Designan son perímetre les lletres n, _/, /, g, /i, r, p, o, n.
(Veja-s los gravats de les planes 230 y 231). Venia a obrir-se la porta, en lo
centre de les dugués columnes que aguantan lo cimbori y estan derrera lo chor,
es dir que era quasi paralela a la present entrada principal (A B). Un gran
macíu se trobà que anava de la actual columna i A, enfora la façana, que bé
podria ésser lo campanar. A la part de dintre, no lluny de la entrada, hi havia
un pou sech, tal vegada per recullir les aygues del babtisteri. Lo retaule
major fou donat en 10S2 per los comtes Ramon Berenguer II y Mahalta de
Sicilià. Però no era de planxa d' or pur, com han pretès alguns autors inter-
pretant erradament la escriptura hont axò hi consta (41 5).

Dibuix de M. Golferichs y Losada
Capitell aparedat al interior del edifici dit «La Canonja*

archéologique de Fra?ice LXXZ/I.e session ienue a Carcasso?ine et Perpignan en içoó. La opinió con-
traria la ha sustentada en Salvador Sampere y Miquel en L' art mitjcvat català (Barcelona, 1998).

(414) Joseph Puiggarí opina, que la Catedral del segle xi s' alçà demunt la solera de la primitiva
o wisigoda (Garlanda dejoyells p. 19). Pi y Arimon deya que se cambià 1' emplaçament, erigint-la en-
front lo palau del bisbe en lo soler de la Catedral actual. (B. A. y M. v. I, p, 440).

(415) Los comtes Ramon Berenguer II y Mahalta, en 1082, manifestaren: guia deutores sumus do-
mino Deo et pr edicte ecclesie mancusos duo milia de auro coc to et pur 0 ad pensum ex quibus construa-

Ciutat de Barcelona— 58

23°

Geografia genrkal de Catalunya

Dos importants cementiris hi havia entorn de la Catedral ab dos claustres
coneguts per clausli'iiiu. canonicalem (416), lo de la Canonja, y 1' altre sepul-
crum sedis. En ells s' hi alçaren capelles particulars (417).

Fonaments de la segona y tercera Catedral.— Planta

Plans del arquitecte A. Font y Carreras

Pertanyen a la Segona Catedral la planta c, f, /, g, k, r, /, 0, n. Lo centre de la porta lo indiquen les lle-
tres /, m. Pertanyen a la actual Catedral les lletres C, a, k, D, B, A; la entrada principal d' avuy ve
en A B\ la capella babtismal C y la de la Purissima hont està enterrat lo bisbe Çapera, D.

Ometent resenyar algunes migrades despulles romàniques (418) no podem
passar enlayre los interessantíssims relleus, que, figurant lluytes del home ab
la fera, en diferents estats de civilisació, forman avuy part de la porta de Sant

tur tabula perhenniter mansura coram eodem altare sancte Crucis. (L. A. E. C. v. I, f. 98, d. 235Ï. No
deu llegir-se que lo retaule fos una planxa d' or fi, com suposaren Diago, Pujades (Crònica, v. VIII, p. 34),
Francisco de P. Capella [La Renaxensa, a. XXI, p. 387), Bofarull (Hist. crit. de Cat., v. 2, p. 388), etc.
1416) A. 1037. Vé nomenada la clausira canonice en Marca Hispànica, f. 968, d. CLIX.

(417) Nolas històricas del templo Catedral de Barcelona (Barcelona 1888) p. 6, tret del Specu-
lum Sedis. Del 1 101 es la menció de certes cases intra menia urbis barchinone nominati in manté Ta-
ber; lindant, ex orienta/e parte in parietibas palacium com/talc et in domibus martin petit et filie mec
azalaidis: a mer/d/e in guttas domorum et fumo prepliatus martinus etjilie mee. Ab occiduo et a circio
in plateis t/iii uadunt ad domum saticte crucis sancteçue Eulalie. (L. A. E. C. v. I, f. 45, d. 96).

(418) D' aquestes conexèm alguns capitells aprofitats com a material de construcció en lo segle xiv,
al edificar ab desferres de la Catedral, la casa de la almoyna vulgarment dita «la Canonja».

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi

23<

Ibo. La regularitat d' expressió y de proporcions y la existència d' emblema
heràldich en 1' escut d' un dels lluytadors, dóna motiu per afirmar, que, si bé

Fonaments de la segona y tercera Catedral. — Seccions

Plans del arquitecte A. Font y Carreras
Pertanyen als fonaments de la Segona Catedral les seccions f, e, d, c, la g, h, i\ k; la /, m y la n, r

procehiren de la segona Catedral, no són del segle XI, com diu Tàmaro (419)-
Formaren part de la obra nova, que-s començà a alçar aproximadament

(419) Eduart Tàmaro y Fabricias. en Guia hisiòrico-descriptiva de la Santa Iglesia Catedral ba-
silicu de Barcelona, (Barcelona, 1882, p. 22), diu que dits relleus, se suposan del segle xi, perquè són de
la segona Catedral «como también se da igual origen al trozo de arqueria que corre bajo el cornisamien-
to superior de aquella parte del templo.» Esplica ademés, que en los relleus s' hi representa la lluyta y

232

Geografia general de Catalunya

en l'any 1 173. Al que se veu, en aquesta data, la Catedral se allargaria per
la porta, construint-se altra millor ga/ï/ea o porxada (420) que fou la que se de-
rrocà al acabar-se la catedral de
Segona Catedral 'segles XI al XIII) ayuy día Log fonaments donan a

entendre que era ampla y espa-
yosa, partint-la una pilastra al bell
mitg. Quan més avant aquesta por-
ta se transferí als actuals claustres,
li mancà espay per desenrotllar-se.
Per ço se li reduhí la amplada,
transformant 1' arch romànich de
plena cimbra, en agut o peraltat,
afeginthi la arxivolta gòtica (421).
Desconexèm 1' acabament d' aytals
reformes. A judicar per dits re-
lleus, s' acostarían al segle XIII.

Som al temps en que s' espan-
sionà en lo món cristià, la devoció
al Sant Sepulcre, que promou les
famoses empreses al Orient. Nos-
tra Ciutat no podia substraure-s a
tan general corrent (422) no ja
passant alguns de sos guerrers a
dites expedicions, si que també
erigint una capella a aquesta ad-
vocació dejesuchrist. Lo lloch hont se edificà la capella del Sant Sepulcre,

Arquitecte A. Font y Carreras

Reconstrucció de la porta principal de la Segona Ca-
tedral, segons resulta de la sua planta. (De la obra
La Catedral de Barcelona editada per Parera).

mort del dragó llençat al Vallès per los sarrahins, al qual matà Vilardell ab la sua constelada espasa o
segons altra opinió, lo comte Borrell. Desfà aquesta vella opinió, veure que les tres bèsties feres que-s
matan, no són les metexes, com tampoch ho són los matadors, hu dels quals va mitg nu y usa bastó. A
mes en Tàmaro judicava, sense tenir a la vista documentació que lo guiés. Per ço deya ab sobres de rahó,
lo critich Fah, que, en nostre art romànich, se fà «precís bosquejar i preocupar-se en lo pregon recerca-
mcut d' elements històrichs que permetan omplir les llacunes de la historia universal del art.» (L' art
catalana, conferencia donada per lo Doctor Adolf Fàh, Bibliotecari de Sant Gall, Suissa. (Barce-
lona, 1906, p. 8).

(420) A. 1 173. — Lo bisbe Berenguer y son Capítol acceptan la important donació del canonge Be-
renguer de Puigalt: Addo etiam et dono ad opus illud nouum qtcod galilea appellatur construendum de
mco proprio D solidos. (L. A. E. C. v. I, copiada 5 vegades en los n. 1 16, 217, 246, 559 y 582).

(421) Catedral de Barcelona. Descripciònartistico-arqueològica de D. Franciscà Rogent y Pe-
drosa. Preceiida de un resumen histdrico por D. Cayetano Soler, Presbitero. (Barcelona 1898) p. 68.
Pot veure-s també: Ramon Soriano Apwit.es per la Monografia deia Catedral basílica de Santa Creu
y Santa Eulàlia de Barcelona. {La Renaxensa, a. IX. v. I, p. 241.)

(422) F. Carreras y Candi La devoción al Santo Sepulcro en Barcelona durante la Edad Media,
(La Dinastia, 15 Abril 1897). La devoción al Santo Sepulcro en Vich (121 2 d 1240). (La Dinastia, 7
Abril 1898) y La devoción al Santo Sepulcro en Urgell (siglos XI y XII). (La Dinastia, 30 Marzo 1899).

233

Ciutat de Barcelona— F. Carreras y Candi
era junt a la Catedral en un dels seus cementiris (423). Res te que veure ab

Segona Catedral (segles XI al XIII 1

Clixé de Narcís Cuyàs
Famoses esculptures, conservades en la porta de Sant Ibo (carrer dels Comtes de Barcelona), originades
per les obres de «la galilea», del . ,73. L'home, en estat semi salvatge, lluyta ab lo drach

(423Ï A. 1067: sepulcrus in honore sancti sefwlcri domini nostrt icsu ckristi factum i,, barchi-
nona mxtaecclesiam sanctc cnicis. (L. A. E. C. v. I, f. ,99, d. 537). A. ,079: duos al/cras domes par-
uu/as tibi damus ad hostium nostre ecclesie juxta ecclesiam sancti sepulcri. (L. A E. C v I f 228
d. 598'. Mes avant, en lo segle xii, se parla del altar del Sant Sepulcre, erigit dintre la Seu barcelonina!

Ciutat de Barcelona- 59

23 I-

Geografia genkral de Catalunya

la actual situació de la església de Santa Ana, per més que aquesta s' hagués

cognominat del Sant Se-
Segona Catedral (segles XI al XIII) pukre ^

Les suposades relíquies
de Santa Eulària no tenían
altar propri en la Catedral.
Recloses en la urna romà-
nica que encara se conserva
en la actual cripta, estavan
colocades en un altar dedi-
cat a Santa Maria (425).

La segona Catedral,
obra que honra 1' episcopat
del ex-vescomte Guislabert,
es la derrera que d' ell cons-
ta, puix morí en 5 de De-
sembre de 1062 (426) Lo
succehí Berenguer (1063)
qui era també de la casa
comtal barcelonina. En son
temps s' aplegà a Barcelona una cort magna de prelats y abats sots pre-
sidència del Príncep, la que promulgà y estatut la pau y treva de Déu (1068).
Llohable esforç per dolcificar les costums barbres de la societat semi-eval, que
inicià la Església en lo Concili de Xarroux (989) y que verament constituí
una de ses majors victòries socials.

Signatura del bisbe Berenguer I

«Berengarius episcopus» (1063-1069)

Judicarem de la importància que tingué, conexent lo que eran los grans
senyors del segle XI. Usant despòticament de la seva autoritat, o millor de la

Clixé de Narcís Cuyas
I.luyta del home ab la fera. Va vestit a la antiga usança

En 12 16 se diu que s' obria en lo cementiri: Primum dimito corpus meum domino deo ad sepeliend-um in
predicta sedejuxla portam sancti sepulcri inter sepulcrum bernardi barralcrii et joannis de palatio.
(L. A. E. C. v. I, f. 185 a 188 y 394, d. 497 a 510 y 1 108).

(424) Joseph Anfós Gatell. La parròquia Mayor de Santa Ana. (Barcelona 1900 p. 8).

(425) A. 1207. — Llegat de 500 sous per comprar-ne «un honor ab lo fi de que sempre, nit y dia
cremi una llàntia davant del altar de Sta. Maria y del cos de Sta. Eulàlia.» (Joseph Mas y Domènech
Notes històriques del bisbat de Barcelona, Barcelona, 1906, v. I, p. 12).

1426) Dcxà un fill, Mir Guislahert, qui fou eclesiàstich y dugués filles. Son testament lo publicà
Fidel Fita en El obispo Guisliberto v los Usajes de Barcelona (B. A. H. v. XVIII, p. 228).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

23^>

seva força, s' adjudicavan drets indeguts que exigían dels pobles. Lo de fer-se
ells metexos la justícia

per vies de fet, ocasió- Segona Catedral (segles XI a Xlllj

nava continuades guerres
particulars pertorbant lo
Comtat. Per çò ara se
construexen com may,
castells y forces, derrera
quals murs los vassalls
podran resguardar-se de
les exaccions o empreses
dels vehins. Los desor-
dres arribaren tant enllà,
a meytat del segle XI, que
fins lo comerç s' inte-
rrompia, mancant segu-
retat al viandant. Massa
tardà, donchs (vint y set
anys), la pau y treva de
Déu, a introduhir-se en lo
Comtat de Barcelona (427).

Al passar Berenguer d' aquesta vida (1069) lo succehí lo bisbe Umbert
(1069-1080 o 1086) y a aquest Bertran (1086 1095) monjo agustí de Sant Ruf
de Provença, qual prelat, convertí en monestir del ordre de Sant Agustí, la
església de Sant Adrià de Besòs proprietat de la Canonja (1013) d' ahont fou

Clixé dt Narcís Cuyàs

Lluyta del home ab lu drach. Va armat segons era costum
en la segona meytat del segle xn

Signatura del bisbe Umbert

M&fK^SfP^tf

«Vmbertus episcopus» (1069-1085 o 1086)

elet prior Sant Olaguer. Successors de Bertran en la mitra barcelonina, foren
Folch segurament vescomte de Cardona (1095-1099) y Berenguer II (1100).

(427) La pau y treva de Deu, prescrivia als beligerants, respecte a capellans, pagesos, dones, noys
y vells; y en 1027 lo Concili d' Elna, la estengué prohibint les guerres particulars, del dijous al dilluns
de cada setmana y totalment, del d:mecres de Cendra a la octava de Pasqua y del advent a la octava de
la Epifania. La aprovaren los demés concilis francesos y en 104 1, se declarà obligatòria.

Alguns autors, entre ells Maspons y Labrós, assenyalan la data del 1064, com la de la promulgació
de la pau y treva a Barcelona. Aquest escriptor íà present, que tal acte té més caràcter de concili que de
cort y si se li dóna aquest dictat, es per haver-lo presidit lo Príncep y no cap prelat ; F. Maspons y La-
brós Corts Catalanas, articles de La Rc?iaxensa, a. I, 1S71, p. 201, 283, 2S7 y 306).

236

Geografia general de Catalunya

Aquest derrer vol presentar-se innovador. Juntat a Vilabertran ab los bisbes de
Gerona y Carcasona (1100), manaren als capellans viure segons la regla de
Sant Agustí, en comunitat y sense possehir bens propris. Tot se necessitava

Segona Catedral (segles XI a XIII)

CHxè de Narcís Cuyàs
La porta romànica transportada y arreglada en los claustres de la Catedral d' avuy dia

en època de tan manifesta relaxació eclesiàstica. Dominades les altes dignitats,
per gent enlayrada per la simonía, a causa d' una abusiva autoritat suprema,
que, en la promoció d' aytals càrrechs, s' adjudicaren la major part dels més
grans feudataris, a pretext de patronat, motivava en moltes ocasions, que s'
apoderassen dels bens o pertenencies de la Església. D' aquí, que, les primeres
dignitats, no sols se donavan als més allegats parents dels patrons, sinó a perso-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 237

nes riques, que-n pagavan grans sumes pecuniàries, no atenent a si possehían
les qualitats exhigides per los cànons (428).

Gregori VII (1073-1085), procurà corretgir tan gran desordre, llibertant
a moltes de les Esglésies pertorbades. Al Comtat de Barcelona hi vingué de le-
gat pontifici Frotart, abat de Sant Pons de Torneres (1077- 1087), home honora-
bilíssim, a qui se donà lo millor aculliment (429). No curà totalment lo mal, puix
encara transpira lo sinonisme en lo segle XII. D' un document del 1 101, resulta
haver-se venut 1' ardiaconat de la Sèu de Barcelona a un dels Montcades (430).

Aaçò pot atribuir-se, que, en aquesta temporada, ocupan la mitra barce-
lonina, no exempta de tan terrible mal, alguns parents dels Comtes com eran
Guislabert y Berenguer I y un pròcer de calitat, lo Vescomte de Cardona.

Es altra remarcable conseqüència del meteix mal, que, dos dels prelats
barcelonins del segle XI no sapiguessen escriure. Berenguer I y Umbert. Ho
demostran les sues signatures, fetes en grosses capitals, no en lletra cursiva.
Axis ho solían practicar los pròcers del segle XI quan aprenían a escriure llur
nom per posar-lo al peu dels documents, com v. g. resulta de les signatures
de Almodis y Mir Geribert, aquí publicades (planes 244 y 246).

La Catedral de Barcelona tingué manera d' adquirir en forma no prou
clara, lo delme de tots los fruyts o labors de terra y mar. Encara que la dona-
ció de tot axó (any 1 100), no la feren los prohoms de la Ciutat y sí tant sols uns
quants caps de casa (431), la Canonja la conceptuà suficient per protestar de

(428) La Histoire generak du Languedoc, Tolosa, 1S76, v. III, p. 363 y 39S, fà notarque en certa
clàusula de la venda del comtat de Carcasona al Comte de Barcelona (1067), se diu prou obertament, que,
en cas de que un novell elet bisbe de Carcasona, entregués una suma de diner per sa elecció, no po-
gués tenir-hi part alguna en son repartiment lo Comte de Barcelona.

L' arquebisbat de Narbona lo comprà Guifré, fill d' un Comte de Cerdanya, de qui diu Florez que
«de edad de diez aüos le compraran el arzobispado y él lo vendia todo»; afegint Bofarull «El Metropoli-
tano de quien dependian las iglesias de Catalufia, no fué una, sinó vanas veces excomulgado y un sim-
ple obispo, el Agatense, (d' Agde) levantaba la excomunión al Arzobispo que Roma excomulgaba»; «del
Sínodo celebrado en 1077 en Besalú, donde el legado pontificio Amato excomulgó otra vez al Arzobispo
y quitd los abades simoníacos del Condado» (Florez, Espaiia Sagrada, v. XXVIII, p. 154, A. de Bofarull,
historia critica de Catalana, v. II p. 341)-

(429) A Frotart y als seus monjos de Torneres, li són donades unes cases a Barcelona (1087), en
lo Taber y terres a Sant Andreu de Palomar, Horta y Agudells (Revista de la Asociacidn Artistico-Ar-
queològica Barcelonesa, a. 1901-1902, p. 634).

(430) A. 1 10 1 : fuit placitum inter domnum Bertrandum episcopum barchinoiiensem et Beren-
garium montis catani de corona qtiam prediclus episcopus dicebat prenominatum berengarium ha-
buisse ante qaam pater predicti Berengarii emerai sibi Barchinonensem archidiaconatum. qucm Ídem
Berengarius racionabiliter postea perdidit. D. 33 de Ramon Berenguer III, A. C. A.

(431) A. 1 100: Carta quod cines barchinone et omnes populi reddiderunt canonice et compromi-
serunt se daturos de cetero, decimam de omnibus possessionibus et laboribus in terra et in mare: axis
diu lo titol, y comença la escriptura: Nos komines barc/iinouenses ctues et suburbani Diuiíia ammoni-
tione commuti recognoscentes deum omnipotente lotius mundi creatorem esse donaren al bisbe Beren-
guer omnem decimam de omnibus possessionibus et laboribus nostris, de quibus actenus decimas noti
contulimus, tam de piscaturis, quant de omnibus possessionibus et laboribus nostris, sicut subtcr. us
subscripti fuerímus et manu propria roborati. No firman lo document los prohoms o representants de la
Ciutat sinó tant sols 14 caps de casa, lo comte Ramon y los cavallers de la seua cort. Al marge en lletra
del començament del segle xiv se llegeix: Nota contra iniquam costi tution&m Jactam a ciuibus barclu-

Ciutat de Barcelona— SO

238 Geografia general de Catalunya

la constitució feta dos o tres segles més tart, enfranquint als habitants del Te-
rritori de Barcelona, dels delmes sobre los fruyts de la terra. En lo segle XII
los pescadors refusaren donar lo delme del peix, valent-los ésser excomuni-
cats. Prò la intervenció dels Prohoms de Barcelona deturà lo conflicte (11 71),
convenint-se en que los pescadors solament donarían lo quinzè de llur pesca,
ja fós de la que efectuassen en los estanys de Barcelona, ja en tota la mar qui
va de Sant Feliu de Guíxols, al castell de Tamarit. En compensació, se-ls hi
atorgà determinats beneficis espirituals y certa quantitat de pebre y neules en
les tres principals festivitats del any (432), obsequi allavors en practica.

Lo bisbe Berenguer II, se distingeix per les moltes consagracions d' es-
glésies que efectuà (433); lo prelat successor séu, Ramon Guillem (1 107-11 14),

Signatura del bisbe Ramon Guillem

T'tomà Juf^cUnM&v Gf *>

«Reimundus barchinonensis episcopus» (1 107- 11 14)

obtingué del Comte li donàs les capellaníes que tenia en lo bisbat de Barce-
lona (1 108); morí en la conquesta de Mallorca (11 14). Fóu elet en successor,
Sant Olaguer (434), també present a Mallorca, al acabar-se dita empresa (1 1 15).
Havia sigut frare del convent agustinià de Sant Adrià de Besòs (1094).

Signatures del bisbe Sant Olaguer

£>J^ottg*rt| fon farvw fç\ &Jru*M ,

«S + . Ollegarii presbiteri serui sancti adriani* (1094-1 112)

«Ollegarius dei gràcia tarraconensis archiepiscopus» (1118- 11 37)

En 11 18 trobant-se a Roma, fóu elegit arquebisbe de Tarragona, regen-
tant sempre més les dugués diòcessis; assistí a diferents concilis y en lo Late-

nonensis quod non dent dècima de oleo, fabis, ciceribus et aliis fructibus in terri torio barchincmc: quod
est contra jus diuinum et sic costitucio noti ualet. (L. A. E. C. v. I, f. 27 d. 50).

(432) A. 1 171: illis qu> caravum habuerint et reti cumsociis dare uu/im quartarium pigmenti et x
nebulós annuatim in natali Domini et festo resurrectionis domini et pentescosles (A. E. L. C. v. I,
f. 73 d. 161).

(433) Se sab que Berenguer I consagrà les esglésies de Sant Cebrià de Tiana (1 100); Santa Eulària
de Provençana (1 101); Sant Nicolau del castell d' Àger (,1 101); Sant Sadurní d' Anoya (1 101); Santa Eu-
lària de Corró de Vall (1104), Santa Magdalena d'Esplugues (1 105); Sant Julià de Palou (1 105); Sant
Andreu de Palomar (1 105); Santa Maria de Martorelles (1 105), (Florez, Esp. Sagr., v. XXIX, p. 247).

(434) Per la elecció de Sant Olaguer en bisbe de Barcelona y arquebisbe de Tarragona, veja-s la
relació que ha fet derrerament F. Fita, en lo B. A. H. v. XLVIIt, p. 402 a 407.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

239

ranense I (1123) se-1 nomenà legat pontifici a Espanya, per efecte de la gue-
rra contra infels. Assistí a les campanyes de Tortosa y Lleyda, passades les
quals, anà a la Terra Santa (n25). Méstart, en 1131, recobrà del Comte lo
delme de la moneda barcelonina, y lo de les leudes y usatges marítims, que
pagavan les naus a la entrada o sortida de Barcelona (435), procurà restablir
la metròpoli tarraconense comptant ab lo favor del papa Inocenci II (1 131) po-
sant fi a la influencia franca per acabar ara del tot, la subgecció eclesiàstica
de nostres diòcesis a la Metropolitana de Narbona.

També treballà per lo establiment dels templers (1 134) amparant-los de les
injuries de que eran víctimes, morint en 6 de Març de 1 137. Fóu canonisat a

Sant Olaguer bisbe de Barcelona (1118-1137)

• •

■Md&.&à&í JiAi íifl. :Uiï,irúfa^^^fï,i,<'W*i)~Myí*>--*í&

Lo cors del Sant Bisbe, en son estat actual en lo sepulcre de la Catedral de Barcelona, que 's construí

en temps del bisbe Coloma (1599- 1603)

ús antich de la Església, que era la veneració dels fidels y la permissió dels So-
birans Pontifices. En ii55, ja se li donava nom de Sant y cremavan llànties
devant del séu sepulcre (436). En 1675, se dictà decret de canonisació (437).
Son cors conservat incorrupte, es visitat anyalment (6 de Març) en la capella
que té erigida en la Catedral.

A la mort de Sant Olaguer elegiren, tant per la mitra arquebisbal tarra-
gonina, com per la episcopal de Barcelona, al rey monjo Ramir d' Aragó. Mes
ell, rebutjant tota honor, volgué retraure s de nou, com a senzill frare, en lo
convent, famós en santetat, de Sant Pons de Torneres.

(435) L. A. E, C. v. I, f. 191, d. 516.

(436) A. 1 155: et qutcquid de eodem manso ullo modo exteríl, habeat sanctus ollegarius ad suum
corpus illuminandum. A. 1156: tribuatis et aportetis sextarios m boni olei recipientis ad legitimum
quartarium barchinone videlicet ss. Wbeato ollegario ad illuminandas làmpades suas (L. A. E. C. v. 1.
f. 199 d. 536 y 535. Vejan-se també los tres del propri v. I, f. 200, d. 539, 540 y 54 1 ).

U37) P. de Ribadeneyra, Flos Sa7ictorum de las vidas de los santos, (Barcelona 1790) v. I, p. 412.

240

Geografia general de Catalunya

En aquesta època Mestre Renalt, doctor y gramàtich eminent, era profes-
sor de la escola de Barcelona (438). A ell devem la relació de quatre miracles

Signatura del gramàtich Aestre Renalt

«Renalli gramatici barchinonensis» (1116-1143)

obrats per intercessió del difunt Prelat (439) La escola barcelonina estigué
junt al cementiri de la Sèu, tenint sa porta d' ingrés en hú dels dos claustres.
En 1026 hi actuava de professor lo poeta Sigifret; en 1 109 lo gramàtich Eyme-
rich y en 1145 Mestre Martí Bertoméu (440).

Fracassada la elecció del rey Ramir, portaren la mitra de Sant Olaguer
successivament a Barcelona, lo canonge de la propria Sèu, Arnau Ermengol
(Juny de 11 37-1 142) (441), Pere (1 1 42-1 144) y Guillem de Torroja (1144-1171).
En aquest derrer episcopat la cooperació material atorgada a la empresa con-
tra Tortosa, valgué a la Catedral de Barcelona, lo Uoch de Viladecans (1148).
La que prestà particularment lo Prelat a la conquesta de Lleyda, (1149) li féu
obtenir, entre altres bens, la Almúnia delgada en lo Territori de Lleyda (442).

(438) Veja-s Rodolf Beer El maestro Renallo escritor del sigio xi en Barcelona y (B. A. H. v. X
P- 373) y Fidel Fita en Patrohgia latma. Renallo gramàtica y la conquista de Mallorca por el coude
de Barcelona D. Ramon Berenguer III. Escrituras ine'ditas de Renallo (B. A. H. v. XL p. 50) y Pa-
trohgia latina. Renallo gramatico de Barcelona (B. A. H. v. XLI p. 253 y v. XLIII p. 449).

(430.) A més se li conexen algunes altres obretes, ço es: Versus excerptl de libro Renalli nnigistri
barchinonensis Gerundensis de corpore domini. — Vita vel passió Sancte Eulalie barcinonensis, scripta
a Renallo grammatico doctore Barchinonensi. L' erudit historiador Fita, ne fà grans elogis, dient-li
«eminente escritor eclesiàstico, teólogo, jurisperito, historiador y poeta, que, en sus obras y memorias
de aquel tiempo, à partir del afio 1 109, se titula constantemente ya grammatieus. ya doctor, ya magister
Barchinonensis, con alusión à los diferentes oficiós ó cargos de maestrescuela, doctoral y notario de la
Catedral, que se refundian en su persona.» Se creu que també escrigué la brillant relació del viatge a
Itàlia de Ramon Berenguer III (1 1 16) puix es provat que 1' acompanyà. Fòu publicada per Florez (Es-
paiia Sagrada v. XXIX p. 475). Més avant passà a residir a Gerona sa pàtria, ahont estava en 1143.

(440) A. 1026. Seniofredus poeta et leuita àgens uicem domini mel deusdit episcopl sedls barchi-
?tone?isis. Se firmà en la escriptura Sigefredus leul•la gramaiieus (L. A. E. C. v. I, f. 175, d. 461).

A. 1 145: ipsam salam cum curtali el porticó in qua solebat stare magister Martinus bartltolomeus,
pau/o longe de ipsa nostra sede. Los limits situan la sala junt al cementiri (L. A. E. C. v. I f. 281 d. 750).

(441) Matheu Aymerich NomÍ7ia et acta episcoporum barci?wnensium, (Barcelona 1760) p. 326.
Florez no es d' igual parer, puix diu que sols era bisbe elet en Juny de 1 138. Son testament està copiat
en lo L. A. E. C. v. I, f. 237.

(442) A. 1 153. La Almúnia delgada es donada per lo bisbe Guillem de Torroja, a la Canonja
barcelonina (L. A. E. C. v. I, f. 179, d. 474).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 241

Lo progrés intelectual del segle XI se manifesta esplendorosament en la
formació de un còdich de costums y pràctiques feudals que veu la llum ab lo nom

Signatures dels bisbes fli nàu y Guillem de Torroja

«Arnallus dei gràcia barchinonensis episcopus» (1137-1142^

«Sig + num Guillelmi barchinonensis episcopi 4- » (11 44-1 171)

de Usatges, regnant Ramon Berenguer I. Com obra de tanta importància no se
improvisa, Balari pretén provar (p. 449) que, Ponç Bofill March, jutge del pa-
lau comtal, la aparellà y coordinà, en vint y nou anys de labor (1039 a IC|6S).
Deu escursar-se la data de sa gestació, puix del usatge Deniqiie prínceps se-n
deduheix, que no-s podia publicar posteriorment al 1064 (443).

Un gran vuyt omplenà lo còdich barceloní. Considerem, que, en la cort
de justícia del Comte, hi aplicavan, segons les circumstancies, la lley wisigoda,
les costums dels franchs, lo dret romà y los cànons conciliars. La manera com
se promulgà nostra codificació, estava de conformitat ab aquella època feudal
incipient: ço es, per un mer acort dels pròcers de la Cort y no donant inter-
venció a la Església, ni a les ciutats o viles. Al estament eclesiàtich, sense
gayre vida propria, y poch considerat (444), ningú lo consultà: lo braç po-
pular, no existia encara. «De ahí que, el viejo Código Catalàn aparezca à los
ojos del historiador, como una espècie de compromiso constitucional ajustado
entre el conde Ramon Berenguer y los próceres enumerados en el predicho
Usaje ( Hcec smit tisitalia), como quiera que todos juntos eran muy capaces de
dar al traste con su regia soberanía» (445). Bò es constatar, que, nostres

(443) Cortes de Cataluha per la R. Acadèmia de la Historia (Madrid 1896) v. I p. 4.

( 444) De per tot arreu aparexen actes de violència comesos contra los eclesiàtichs, per los magnats.
Tals serían ells, que, Ramon Berenguer I se véu obligat a dictar un decret (1054) prohibint les exac-
cions dels seus oficials en los bens dels Canonges de la Sèu. Consta en aytal document, que, aquests
eran en nombre de quaranta (L. A. E. C. v. I f. 84 d. 197).

(445) Joseph Coroleu: El cddigo de los Usajes de Barcelona (Barcelona 1890). En esta obra hi ha
una interessant bibliografia dels Usatges, enumerant alguns còdices de diferents arxius, seguida d' un
estudi sobre los Comentadors dels Usatges, que vé a ésser poderosa guia bibliogràfica. Recomenarèm
encara, un treball anterior del meteix Coroleu: Código de los Usajes de Barcelona. Estudio critico pu-
blicat en B. A. H. v. IV p. 85; y també: Joaquim Botet y Sisó, Los Usatges de Barcelona. Estudis htstò-
richs y critichs de la primera compilació de lltys catalanes. (La Renaxensa, a. I, 187 1, p. [7, 29, 41,
55 y 73*-' Teodor Creus, Usatges y constitucions de Catalunya y Andreu Balaguer y Merino De lapri-
mera ediciódels Usatges y constitucions de Catalunya (La Renaxensa, a. IV, 1S74, p. 231 y 300).

Ciutat de Barcelona— 61

242

Geografía general de Catalunya

Usatges, resultan lo còdich de costums més antich del Occident d' Europa, an-
terior al d' Anglaterra del meteix caràcter.

Mentres se prepara van los Usatges, se pertorbà la pau interior en la famí-
lia del Comte. Tal caràcter de violència prengueren los seus dissentiments ab

la vella comtessa Ermessendis, que lo Concili de To-
losa (io56) hagué d' entendre-hi, fallant-los en prò de
la avia y escomunicant al net y a sa muller Almodis
de la Marca (446). Però acte seguit Ermessen-
dis de Carcasona, cedí en sa actitut, y mitjan-
çant mil unces de or renuncià a tots sos drets

(4 Juny io57), re-

Ramón Berenguer I (1035-1076)

Lo Comte de Barcelona presidint la Junta que
promulgà «los Usatges». Miniatura del se-
gle xiv. (Llibre Vert del A M. B.)

tirant-se al castell
de Besora ahont
morí(i Marçio59).
Al any següent
(1060) se dilatà la
frontera del Com-
tat. Afegints-hi lo
territori de Cama-
rasa y guanyant,
terres al rey Alha-
gib de Çaragoça,
se situà aquella,
en la Ribagorça al
altre cantó de la
alcantara (pont) y
força de Castelló
Ceboller (Caste-
jón del Puente) en
la ribera del Cinca

(447). Poch temps després, també s' examplava per la part de França, adqui-
rint los comtats de Carcasona y Razès (2 Març 1067) (448) y diferents castells

(446) Alguns autors suposan a Almodis germana de Adalbert comte de la Marca y casada ab Huch
de Lusinyan: repudiada per aquest pretextant parentíu, després de tenir un fill, casà ab Pons comte de
Tolosa Q1040?), dihent-se que hi tingué dues filles, casant en 1054 ab Ramon Berenguer I. Altra opinió
diu que Almodis filla de Geralt vescomte de Limoges, era viuda de Aldebert I comte de la Marca quan
casà ab lo comte de Tolosa (Histoire gener ale du Lanpiedoc (Tolosa 1876) v. IV, p. 166).

(447) Veja-s lo llibre Feudorum forme maior/s, Reg. 1 del A. C. A. f. 26.

(448) Dividits en tres branques, los hereus de Roger I, de Carcasona, dues d' elles se disputavan
los comtats de Carcasona y Razès (1066). Una de aquestes, representada per les germanes Ermen-
garda y Adelaida, determinà enagenar los dos comtats en litigi, a un príncep prou poderós pera prote-
gir-les dels altres pretendents. Per ço formalisaren llur venda a Ramon Berenguer I de Barcelona, qui
de altra part, per ésser net d' Ermessendis de Carcasona, germana del comte Ramon de Carcasona,

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

243

Ramon Berenguer I (1035-1076)

y llochs del Tolosa y Narbonès, entre ells lo Lauragués (1071). Axí meteix Ra-
mon Berenguer I emprengué una excursió a Múrcia, sense resultat pràctich.

Lo Comte havia casat en primeres núpcies ab Isabel (1039) morta en 29 de
Juny de io5o, tenint-ne tres fills, Berenguer, Arnau y Pere Ramon, los dos
primers morts en la in-
fantesa. Hi ha motiu de
creure que s' emmaridà
seguidament ab Blanca,
a qui repudia per casar
ab Almodis (1053) de
qual matrimoni nasque-
ren Ramon Berenguer,
Berenguer Ramon, Ag-
nès y Sanxa. Almodis
morí assessinada per son
fillastre Pere Ramon (17
Novembre 107 1) y als
cinch anys la seguia en la
tomba son marit Ramon
Berenguer I (27 Maig
1076). Reposan actual-
ment llurs mortals des-
pulles, en la Catedral de
Barcelona junt a la porta
dels claustres, en baguls
de fusta construits en 1'
any 1545.

Ramon Berenguer I
legà lo Comtat de Bar-
celona als dos fills Ra-
mon Berenguer II y Be-
renguer Ramon II (449)

Dibuix del segle xin representant al Comte en campanya. Porta
per distintiu la creu. Inscripció marginal E?i R. Berenguer com-
te c march'cs de barchelona apoderador despanya llegenda que
consona ab lo capítol preliminar dels Usa/ges, que nomena al
Comte Hispània subiugator (Còdex Z. III 14, Bib. del Escorial)-

Del desheretat Pere Ramon res més se-n sab. Al pri-

avi d' Ermengarda y Adelaida, tampoch resultava un intrús en la herència. Majorment considerant que
la mare de aquestes dugués senyores, la comtessa Rangarda de la Marca, era germana de Almodis.

Almodis es indicada com fautora de la resolució del seu marit de adquirir aquells comtats en la
Provença, puix preveyent que lo de Barcelona havia de anar a Pere Ramon son fillastre, procurava consti-
tuir altre herència independent per son fill Ramon Berenguer. En les vendes que-s firmaren en 1067 ' 2 de
Març), sembla evidenciar-se aquest mòvil puix Ramon Berenguer hi actua com a futur comte de Carcaso-
na y de Razès.

Lo Razès lindava ab lo Rosselló, Conflent y Cerdanya per lo S. y ab Carcasona per lo N. de manera
que les noves terres tenían solució de continuitat ab les que possehía Ramon Berenguer I. Als predits
contractes se-n seguiren altres que refermaren los drets adquirits per compra, mós no per herència, com
equivocadament s' ha dit (Fíistoiregenerale du Languedoc (Tolosa 1876, v. [II p.363 a 374).

(449) Aquests dos comtes foren germans uterins de Guillem comte de Tolosa y de Ramon, comte
de Sant Gils, abdós personatges importants en la historia del Mitgdía de França.

244 Geografia general de Catalunya

mer 1' apellidaren cap (V estopes, nom que no es nou, puix també lo portà lo com-
te Guillem de Poitiers (955).

Signatures dels comtes Ramon Berenguer I, Elisabet y fllmodis

IVihnu^luríomrh 7?

Reimuadus comes» (1035^076)
«Elisabet comitissa» (1039- 1050)

cAlmodis comitissa» (1053-1071)

La pertorbació que produhí 1' assessinat d' Almodis, no logrà totalment
acabar-la, ab sa poderosa intervenció, lo papa Sant Gregori VII (45o). Prosse-

Ramón Berenguer I y fllmodis

Sepultures dels Comtes, en la Sèu de Barcelona. Foren fetes en 1545 (451

(450) Fidel Fita Barcelo?ia en iojç. Su Castillo del puerto y su agitacidn politico-reliposa
(B. A. II. v. XLIIIp. 347)-

I45 i) Son precedent sepulcre de pedra, hi ha motiu per creure que anà a parar devant de la recto-
ria de Alella servint de pila a una font, segons diu Pujades, qui continua la inscripció lapidària, (Crònica
universal de Catalana, v. VII, p. 546) copiant-la d' ell Antón de Bofarull (Historia critica de Cata-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

24'

guí ab força quan començaren
que la renovaren, no fossen
virtualment les metexes.

Des de quasi lo comen-
çament del corregnat, són ma-
nifestes les desavenencies en-
tre los dos comtes de Barce-
lona (452); en 1078, (18 de
Juny) Ramon Berenguer II se
comprometia a ésser feel al
séu germà, y a ajudar-lo en
tot lo que pogués, donant-li
en penyora y com a tributari,
al rey Almudafar de Lleyda
y les paries que d' ell cobra-
va. Sant Gregori VII tractà de
deturar les desavenencies ab
sa decretal de 1079 (2 de Ja-
ner) (453) trametent tot seguit
a Frotart, abat de Sant Pons
de Torneres (Juny 1079). Però,
ni la intervenció de la Esglé-
sia, ni la dels Prohoms de Bar-
celona, lograren reconciliar
als germans en absolut. De
moment, se practicà la dificul-
tosíssima labor de dividir la
governació del estat, los bens
patrimonials y fins lo domi-
cili comtal (1079).

De tot se-n feren dugués
lona, prenent-se com a cap de

a corregnar los seus dos fills, si bé les causes
Ramon Berenguer I y fllmodis

7 B ' i

/ /
-iwïipïí \ / / '•/ rri

~jr — *r

Los Comtes compren feus a Senyors del Mitjdía de Franca.
Ramon Berenguer te la falda plena de monedas d' or y
n' entrega un grapat d' elles. Miniatuia del segle xn
al xiii (R. 1, f. 83, A. CA.)

parts, sense descuydar-ne la ciutat de Barce-
quiscuna meytat, los seus dos castells Nou y

luiia, v. II p. 28S). Bofarull indica que la existència de aquest sepulcre a Alella, pot implicar la de un fet
fins ara amagat de la nostra historia; y Pujades es de opinió que provablement podia haver-lo fet portar
allí, 1' ardiaca major de la Sèu barcelonina Lluís Desplà, persona molt aficionada a la arqueologia qui
tenia a més del séu ardiacanat, la parròquia de Alella. Per la inscripció no-s deduheix ben clar si la se-
pultura fóu de Ramon Berenguer I o de Ramon Borrell,

(452) Los autors de la Historia de Languedoch assenyalan com a causa provable de la desunió
dels dos germans, la circumstancia de haver disposat Ramon Berenguer I, del comtat de Carcasona,
tant sols en favor de 'Ramon Berenguer II. Bofarull en sa Historia critica de Caiahuia, busca altres
causes per justificar dita enemistat, qual veritable origen segueix essent un misteri.

(453) Lo més interessant per nosaltres, de aquesta decretal que publica integra Aguirre en Collcc-
tio conciliorum Hispània, v. IV p. 444 (Roma 1754) la reproduheix Fidel Fita, en Barcelona et:

Su Castillo de Puerto y su agitacio'ti politico-reliposa (B. A. H. v. XLIII p. 361 y 547-

Uiutat de Barcelona- bï

246

Geografia general de Catalunya

Vell. La una part de la Capital, la que tenia lo castell Nou, possehía les to-
rres de aquella muralla fins al palau Comtal, que era son alberch. La porció

Signatures dels comtes Ramon Berenguer II y Berenguer Ramon II

flernuwu/kW-

sRemundus comes» (1076-1082)

«Berengarii comes» (1076-1092)

del castell Vell, tenia les torres de la muralla vers la mar y per tant segura-
ment durí \ adscrita la lleuda marítima, puix entre les possessions foranes, se li

Lo casteli de Port (segle XI)

Clixé de Antoni Güixens
Derrera despulla del Castell comtal segons està en 1909

adjuntava lo castell de Tamarit, hont aytal lleuda era cobrada. L' un Comte
tindria la una meytat de la Ciutat mitg any, comptador des de vuyt dies abans

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 247

la Pasqua de Pentecostes, fins vuyt abans de Nadal y 1' altre lo substituiria en
la segona meytat del any. Y mentres 1' hu de ells s' albergava en lo palau com-
tal, 1' altre residia dintre Barcelona en les cases de Bernat Ramon, pertocant-li
lo castell de Port (454). No s' ha d' entendre de açò, que eix castell fós una
gran mansió comtal. Tinga-s en compte que ja may més se torna à parlar d' ell
en aquest sentit, y que, en lo segle XI, les comoditats y necessitats de nostres so-
birans, eran menors que les de qualsevulla actual burgès barceloní. Lo castell
de Port no tenia més importància, que la de una bona proprietat rural, que
formava part del patrimoni comtal, des del any 1060. Fóu ell, lo preu ab lo
qual Mir Geribert, net del comte Borrell II, pagà a Ramon Berenguer I les sues
traydoríes en lo Penades, quan s' hi alçà proclamant-se Princep d' Olèrdula y

Signatura de Air Geribert

«Mirone» (1030- 1060)

després fugitiu, procurà enemistar als reyalmes de Tortosa y Lleyda, ab lo
Comtat de Barcelona segons ja tenim esplicat (455). Fora de la casa Comtal,
perdura lo recort del castell de Port, assignantdi lo nom de castell^ sense ésser-
ho propriament, tant en lo testament del castlà Guillem d' Odena en 1 1 96 (456),
quan en època Moderna, per part de proprietaris del tros de la montanya de
Montjuich ahoni aquest hi tenia les terres que li eren annexes (457).

Al conveni de divisió dels Comtats ne seguexen de consemblants per re-
partir-se altres bens o possessions del patrimoni patern. Un del 1080 (10 De-

(454) Publican los documents de aquesta divisó, Pròsper Bofarull (Los Condes Vindicados v. II
p. 114) y Fidel Fita, (B. A. H., v. XLIII p. 361).

(455) Veja-s Lo Montjuich de Barcelona.

(456) Guillem de Odena en 1 196, legà lo castell de Port y drets senyorials de Provença a son fili
Guillem (C. S. C. f. 201, d. 62ç> Joan Segura Historia d' Igualada (Barcelona 1907, v. I, p. 38 >.

(457) Lo castell de Port, enclavat dintre del Territori de Barcelona no podia tenir térmens.propris,
per més que, les dugués escriptures del 1053 y del toóo semblen suposar lo contrari, y que, los possehe-
dors de les sues terres en època baxa, volguessen decorar-se ab lo nominal dictat de senyors del dit Cas-
tell. Aquests proprietaris foren, los menestrals barcelonins Casademunt, Plà, y Diumer, en lo seyle xv.
En 1 518-1530, Dionisia Diumer, viuda de Jaume Morell; en 1561; Jaume Montagut per haver casat ab
Elienor Morell. En lo segle xvm passà a la família Negrell. En 1747, Maria Eulària Negrell ho apoi tè a
son marit Francesch de Moxó y Francolí. En nostres temps veyèm la declaració següent: «Dicho !
don Luis Maria de Parrella y los suyos tienen dicha pieza de tierrade siete cuartas deslindada en primer
lugar junto con otras propiedades sitas en el termino y Castillo de Port, por el Noble Senor D. Diego de
Moxó y de Villalonga como sucesor de D. Francisco Buenaventura de Moxó dòmino sub-feudal del
termino y Castillo de Port à la prestación etc.» «Quien tiene las dichas casas junto con las demàstierras,
honores y posesiones que integran la Rodalia del referido Castillo de Port; en feudo y alodio de S. M.
ó sea por su Real patrimonio y bajo su dominio y alodio à censo etc.» (Escriptura autorisada per I- . Fa-
rrés y Viver, notari de Gracia a 28 Agost 1879).

248

Geografia general de Catalunya

sembre) arreglava les divergències sobre lo castell de Barberà y meytat del de
la Bleda, Carcasona y Redez. En ell Ramon Berenguer II posà fi y pau a les
rancúnies y males volences que tenia a son germà o a la sua gent, lo qual no
dexa d' ésser molt significatiu.

Un altre crim omplí de dol a la família comtal: Ramon Berenguer II morí
traydorament assessinat (5 o 6 Desembre 1082) dintre lo bosch de Gualba en

Sepulcre de Ramon Berenguer II

Està demunt la porta de la sagristia de la catedral de Gerona y fou obrat en lo segle xiv

la perga de Lostor (458) o perxa del Astor, com se li ha dit més tart, al que-s
judica per instigació de son germà (459).

Greus conseqüències portà lo crim. Fóu format un partit poderós que trac-
tà de venjar a Ramon Berenguer II (1084). Hi figurava Ramon Folch vescom-

(458) A. 1 160: çttando ohiit Raimundus Berengarius ad pergam de Loçtor fuit iníerfectus a
traditoribus suís, (D. 329 de Ramon Berenguer IV, A. C. A.) Perga se deya a una trampa per caçar.
(Balari, Catalana Origcncs históricos p. 699).

1459) En 1099, un d. que fà referència al comte fratricida diu Dcmum au/em illud quod a fratri-
cida Berengario post parricidium Tomeriensi abbati, etc., y altre del 11 57 diu: eatidem scripturam si
veram stare constiterit Jinlam fuisse posi mortem RaimiDidi fratris sui quem ipse Berengarii Rai-
mundi injuste et fraudulcnter occidi fecerat. (Coleccidn de document os inediios del A. C. A. v. IV.
p. 254). Altres escriptures quasi coetànees retrauen lo fratricidi, les quals poden veure-s glosades en la
obra d' Antón de Bofarull, Historia critica de Catalana, v. II, p. 361.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 249

te de Cardona, procurant-se posar com a tutor del fill del assessinat, a Gui-
llem comte de Cerdanya (io85). Lo malestar donà facilitats a que rebutgessen
prestar acatament a Berenguer Ramon II, los comtats de Carcasona y Razès y
lo territori del Lauragués (1083).

No se sab hi esclatàs conflicte de cap mena. Al casar-se Mahalta, ab lo ves-
comte Eymerich de Narbona (1086), lo comte fratricida exercí la tutela del
nebot. Mes no tractà de contraure matrimoni y lientregà depressa la successió
al Comtat. Induptablement contribuïren a aquesta solució pacífica, lo bon seny
dels afectes a Ramon Berenguer II.

lis confusa la relació de les campanyes de Berenguer Ramon II, ab los
sarrahins, y ab lo famós Cid Campeador, de qui fóu presoner, uns diuen en
lo setge d' Almenara (1083?) y altres en Tobar del Pinar (1091). Es lo més pro-
vable que ho fós en un sol d' aquests llochs, segurament en lo segon (460). Se
suposa que la desfeta del Comte produhí tal disgust a son feel aliat lo rey de
Dénia Mondzir net de Mogeyt, que morí al poch temps (1090 a 1091?) (461).

No s' ha pogut aclarir si fóu de bon grat o a la força que Berenguer Ra-
mon II abandonà a Barcelona, passant a Gerusalèm o a Castella, ahont hi mo-
rí obscurament, pelegrí o fugitiu (1092). Heretà lo comtat, sense oposició de
ningú, lo séu nebot Ramon Berenguer III, qui havia nascut (6 Desembre 1082)
25 dies abans del assessinat de son pare.

Lo nou Comte casà mòlt jove ab Maria Ruderich a la que-s creu filla del
Cid Campeador, morta en no5, dexant una filla que no tingué descendència.
Després casà ab Almodis (1106), qui morí sense successió; contraguem tercer
matrimoni ab Dolça de Cariat y de Provença (3 Febrer 11 12) filla de Gilbert
III de Cariat y de Girberga de Provença (462).

(460) Veja-s Ar.tòn de Bofarull, qui segueix les opinions de Romey, Hinart y Doxy (Hisl. crit. de
Cat. v. II, p. 367). També 1' alemany Denk en una interessant historia dels Comtes de Barcelona, que,
si no hi ha investigació personal es recomenable com a bon treball de síntesis, opina que sols fóu pre-
soner del Cid en una sola ocasió. (Otto Denk Dte Grafeti voti Barcelona voti Wifred 1 bis Ramon Be-
renguer IV München 1 888, p. 49).

(461) Roch Chahàsy Llorens. La Ciudad de Dénia, en El Archivo a. I, p. 3S0.

(462) «Gilbert III, vicomte de Cariat, de Milhau, du Gévaudan, etc, par son mariage, Comte de
Provence et d' Arles, porta à son apogée la fortune de la maison de Cariat.» «Deja le père de Gilbert III
avait empeché un partage de la vicomté en épousant, vers 1050, sa cousine, Adèle de Cariat.» «Gerber-
ge comtesse de Provence et d' Arles, porta a Gilbert III les immenses domaines dont elle était héritière.
Ces époux ne laissèrent que deux filles dont 1' ainée, la belle Douce de Cariat, chantée par les Trouba-
dours, fit passer Cariat et les autres biens paternels a Raymond Berenger III, comte de Barcelone.»

«Jeanne-la-Folle, mère de Charles-Quint, descendante directe de Douce de Cariat, transmit la suze-
raineté de Cariat à la maison d' Autriche, d' oü elle passa avec le trone d' Espagne aux Bourbons, si bien
que le roi Alphonse XIII est, féodalement parlant, 1' incontestable suzerain actuel de Cariat, héritier di-
rect de ces seigneurs originaires et que, sans la cession de 1 167, il en serait encore le possesseur efec-
tif!» (Duch de la Salle de Rochemaure Récits Carladcziens, ( Aurillac 1906) p. 70).

Alguns dels vells historiadors, desconexedors de la genealogia de Dolça de Cariat hereva del com-
tat de Provença la han suposada filla del Comte de Milà y Provença. (Llibre Vert del A. M, B. f. 29).

Per saber detalladament quines l'oren les pertenencies lranceses de Dolça, veja-s Ilistoire Gcncrale
du Latipiedoc. (Tolosa 1876") v. III, p. 610.

Ciutat de Barcelona— 63

25Ò

Geografia general de Catalunya

Al començar son govern guerrejà ab los sarrahins. En 1098 assetjava lo
castell d' Amposta (463) y en 1 106, ajudat de Pere Ansurez, tudor d' Ermengol

VI d' Urgell, guanyà a Balaguer.
Ramon Berenguer III (1092-1 131) En IIo8 poderosa host sa-

rrahina entrà y arrunà lo comtat.
Invadit lo Penades, també ho fóu
lo Territori de Barcelona, devas-
tant ço que trobà a son passatge.
La Ciutat estigué dos dies assetja-
da; les esglésies foranes, foren des-
truides, com se sap de Sant An-
dreu de Palomar (novament con-
sagrada en 1 132) y de Sant Pau
del Camp (464).

Tants damnatges no-s repara-
ren tot seguit. Subsistien en 11 17,
cases cremades y destruides, en la
Vilanova, prop de Sant Cugat del
Camí (465). Sant Pau del Camp
tampoch se refeu de son aterra-
ment, fins queGausbert oGauspert
Guitart (466) y Rotlandis abans del
1 127, condolguts de la negligència
ab que los frares de Sant Pau se
miravan eix convent, lo reconstruï-
ren per son compte. Ell nos ha pervingut quasi intacte a nostres dies (467). Al
morir tan benemèrits barcelonins, encomenaren lo temple als Prohoms de la
Ciutat, los quals, d' acort ab lo bisbe Sant Olaguer, (1127) ne feren entregaal

Los hòmens de Melguir, prestant homenatge al Comte.
Miniatura del segle xii al xm (R. 1, f. 85, A. C. A.)

(463) En 1098 lo Comte de Barcelona empenyorà al Abat de Sant Cugat del Vallès, per 40 lliures
de plata menys 10 sous, quatre molins a Barcelona duos scilicet de solario et duos de clot de mel. La
causa del deute fóu, propter necessi/atem sarracenorum et defcnsionem christianoruni, ad condirigen-
dum Ctistrum súper Tortuosam, in loco qui vocatur amposta. (C. S. C. f. 302, d. 920).

(464) Balari y Jovany, Cataluna Origenes històricos, p. 279.

(465) A. 1 1 17: in suburbio ciuitatis barchinone iuxta ecclesiam sancli cucufatis camini, in loco
vocitato salvatore habemus scilicet domos totas destructas atque combustas. (C. S. C. f. 300, d. 913).

(466) A Gausbert Guitart se-1 suposa de la casa catalana de Bell-lloch, qual castell estava prop
de Cardedeu (Andreu Balaguer y Antoni Aulestia, La festa de Sant Pere en lo castell de Bell-lloch,
en La Renaxensa, a. VII, v. II, p. 56). Inspirant-se en aquest personatge, escrigué una piadosa llegenda
Tomàs d' A. Gallissà, La fundació'n de la iglesia de San Pablo del Campo. (Barcelona 1876).

(467) Veja-s los gravats de les planes 195 a 198. Pujades tracta del enterrament dels restauradors
de Sant Pau y d' algunes sepultures y làpides, en la Crònica universal del Principado de Cataluna
(v. VI, cap. XII, p. 38), de qui ho traduhexen A. Feu y J. Monfart en Estudi hisiòrich etc, de Sant Pau
del Camp havent-ho ja copiat Villanueva (Vtaje literària etc. v. XVIII, p. 153).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 25 i

monestir de Sant Cugat del Vallès (468). No entra en nostre propòsit detallar les
modificacions sufertes per esta església (469). Retraurem, emperò, que, tant o
més que en 1835, corregué perill de desaparèxer en 1879 (470). Lo temps, ara
ha capgirat les coses tornant-les en bé (471).

Esguardant la prosperitat dels suburbis o vilanoves o burgs, de Barcelo-
na, s' ha de reconèxer un decahiment notable en lo primer quint del segle XU.
Coincideix la resurrecció de son progrés, ab la existència del càrrech de Su-
burbà, o encarregat dels suburbis, exercit en 1123 per Guillem Donús (472).
Al ensemps Sarrià veu transformar-se en força, la que sols era torra (473).
També se construí una nova cequia al rech Comtal, més amunt de la cequia
vella (ja feta en 1 139) en terme de Sant Martí (474).

Caliuejavan encara les brases dels incendis promoguts per los almoràvits
a Barcelona, quan Ramon Berenguer III, després de engrandit son patrimoni
ab la agregació del Comtat de Besalú y terres vehines, (1 1 1 1) obtingué les

Signatures dels comtes Ramon Berenguer III y bolca

«Raimundi Berengarii Comitis» (1092-1131) — «Sig + num Dvlcia comitissa» (1112-1129?)

grans possessions de la Provença que li aportà sa tercera muller Dolça de Car-
iat (1 112) per cessió que li -n féu sa mare Gilbergaja viuda del Vescomte de Car-

(468) La acta d' entrega de Sant Pau del Camp a Sant Cugat del Vallès insertada en lo C. S. C.
(f. 12, d. 17), la copiaren Villanueva (v. XVIII, p. 299) y Joseph de Peray Monografia histbrich-des-
criptiva de Sant Cugat del Valies (Barcelona 1908) d. X, p. 80.

(469) Veja-s C. Barraquer y Roviralta Las casas de religiosos en Cataluha durante el primer ter-
cio del siglo XIX, v. I, p. 134.

(470) Recitan los diaris de la època, que lo claustre de Sant Pau, tancat com estava dintre del
quartel dels soldats, 1' enclogueren en una venda d' edificis militars. D' altra part, lo Rector de tan inte-
ressant església, reputant-la lletja, fosca y petita, pèl servey de sa nombrosa feligresía, té resolt son en-
derrocament y reconstrucció, aparellats ja los plans y tal volta ajustats fondos.» (La Renaxensa, a. IX,
v. II, p. 30). Però un altre Rector ab més bon acert procurà sa escrupulosa restauració, dexant-la segons
avuy està, en honra del art romànich y de nostra Ciutat.

(471) Veja-s les p. 195 a 198.

(472) A. 1 123: Guillelmitm Donucii suburbanum Barchinone urbis. (C. S. C. f. 299, d. 910).

(473) A. 1 148. Testament de Guillem Pere de Sarrià. Dimitto filio rneo Berengario de serriano
meam fortezam de serriano, simul cum or to adherent e ad ipsam fortezam, et castrum de regumir cttm
omnibus fevis et usaticis quos habeo per ipsum castrum quem teneo per meum seniorem berengarium de
barchinona. (C. S. C. f. 286, d. 885).

(474) A. 1 1 39. Una peça de terra a Palomar subtus ipsum regum nouum. Terminat itr autem ab
orie?ite in ipso rego ueleri. A meridie in alodio martini petit et comitis barchinone. Ab occasu in ipso re-
go nouo. (L. A. E. C. v. I, f. 317, d. 882).

252

Geografia general de Catalunya

lat. Dolça entregà a son marit (i 113) tots los seus dominis. Vegent-se sobrat de
poder, Ramon Berenguer III tractà d' apoderar-se dels comtats de Carcasona y
Redez y pal•lis de Lauregués que li pertanyían per herència paterna: però cay-
gut en los paranys de la diplomàcia, hagué de contentar-se solsament en afegir
uns quants castells a ses vastes pertenencies (11 12).

Ramon Berenguer III (1092-1131)

Obra del esculptor barceloní Joseph Llimona feta én 1883 y depositada al museu Municipal del Parch

Corrent 1' any 11 14, Ramon Berenguer III s' entengué ab la Sèu apostò-
lica y ab pisans y provençals, per conquerir les Balears. En lo port de Barce-
lona regnà la major activitat, puix s' hi donaren comiat los capdills de la em-
presa, venint-hi entre altres lo llegat pontifici Cardenal Bosón, los arquebisbes
de Pisa y Càller, molts comtes y senyors de Barcelona y de Provença, etc. S'
aplegaren en junt cinchcentes naus, de les quals ne fóu almirall Ramon Beren-
guer III. Sortiren de Barcelona a les derreríes de Juny de 11 14, conquerint a
Ivissa y passant al Agost a Mallorca. .

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

253

Ramon Berenguer III (1092-1131)

En aquest entremitg, los almoràvits capitanejats per Ahuabdala Mohàmed-
Abenalhach, governador de Çaragoça, entraren dominadors per lo Comtat de
Barcelona, dirigint-se a la Capital. Ramon Berenguer III retornà depressa, y
atrapant-los al Congost de Marto-
rell, los desféu, morint en la acció
Abuabdala (7 de Juliol a 3 de Se-
tembre de 1 1 14) (475).

Mes Barcelona no-s vegé lliu-
re per ço de la amenaça d' aquelles
valeroses hosts sarrahines. Retor-
nat Ramon Berenguer III a la con-
questa de Mallorca, los almoràvits
cregueren bona oportunitat per
invadir de nou los seus dominis.
A les derreríes de Novembre, una
gran host comandada per Abube-
quer, governador de Tortosa y
Valencià y cunyat del califa Alí
ben Yusuf, entrà nostres fronteres.
Mes Ramon Berenguer III no tin-
gué de dexar la se.va empresa ul-
tramarina, puix aparellats deguda-
ment, los Comtes d' Urgell y de

Cerdanya, venceren a Abubequer, deslliurant de la segona invasió lo Terri-
tori de Barcelona (Novembre de 1 1 14).

Rendida Palma de Mallorca (3 Abril m5) després de mort lo séu sobirà
Mobaxir Nasir-addaula (lo Nasiderolas del poema de Llorens Veronès) lo Com-
te s' estigué allí fins al Juliol de iii5 (476). No tractà de donar-se repòs, sinó
que tost restaurà a Tarragona (11 17) refent los murs. Après sortí vers Gènova
y Pisa, ab la mira d' aparellar la somniada conquesta de Tortosa y Lleyda, per
lo qual arbitrava de la Santa Sèu, la promulgació d' una nova creuada (477).

La fretura de diner a que vingué Ramon Berenguer III per les sues em-
preses conqueridores, 1' obligà a empenyorar al Bisbe de Barcelona, dos mo-
lins en lo riu Besòs (Uoch nomenat Estadella o Altafulla) situats a la vorera opos-
ta a la Ciutat, per cent maravedís d' or (10 Juny 1114)- Altra segona con-
seqüència de la cooperació pecuniària que prestà Barcelona a les empreses
del séu Comte, es la donació (11 17) del impost del quint de les mercaderies

Lo Comte otorgant en 1 1 17, als hòmensde Barcelona,
la imposició del quint de les mercaderies marítimes.
Miniatura del 1345 (Llibre Verí f. 203 A. M. B.)

^475) Francisco Codera. Decadència y desaparició'n de los Almoravidcs en Espaia. (Çai
1899) p. 20.

(476) Fidel Fita.— Patrologia latina. Rtnallo gramdtico y la conquista de Mallorca por cl conde
de Barcelona D. Ramon Berenguer III. (B. A. H. v. Xl.I, p. 253).

(4771 L. A. E. C. v. I. f. 89, d. 181.

Ciutat de Barcelona— fil

a54

Geografia general de Catalunya

marítimes, en favor de la Ciutat, qual nou usatge 1' havia creat, pochs anys
abans, nostre Sobirà (478)-

En 1 1 16, Ramon Berenguer III viatjà per Itàlia y en 1 1 17 vegé encara au-

Ramón Berenguer III (1092-1131)

Sepultura del Comte a Santa Maria de Ripoll, restaurada en 1S93

mentats sos dominis, ab la agregació de Cerdanya, per haver succehit en lo
govern d' aquella regió, al comte Guillem, mort sense fills.

Una guerra civil a Provença donà per resultat la partició de dita terra
(1 125) entre nostre Comte y lo de Tolosa (479), ab poch profit per lo primer.

Arribat a sos derrers dies, Ramon Berenguer III ingresà frare del Temple
(14 Juliol 1 13 1). Veya prop la mort quan otorgà a la Mitra barcelonina (9 Ju-

(478) Llibre Vert del A. M. B. f. 203.

(479) Dit repartiment 1' esplica la Histoire Gciicrak du Langiiedoc, v. III, p. 662. (Tolosa 1876)

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

255

Aoneda bisbal del segle XII

BAKl'INONA

RAIMVNDVS
BRG.

liol 1 131), lo delme del guany de la sua moneda. La Mitra pretenia estar-ne en
possessió precedentment. D' aquesta pretenció ne devallarà la escriptura apò-
crifa de que parlarem al ocupar-nos de la dominació
franca (4S0). La numismàtica se-ns mostra tan defi-
cient, com la documentació. Sols se coneix una mo-
neda bisbal barcelonina, quals caràcters y estructura
la allunya de les encunyacions del segle X, acostant-
se a les de la segona meytat del segle XI y primera
del XII. Diferents vegades cuydaren los bisbes, de que
sigues confirmat lo privilegi del 1131: però no sembla pas que obtinguessen
batre més numerari ab la seva efígie, puix cap altra se-n coneix.

Enterraren a eix Comte en lo monestir de Santa Maria de Ripoll. La se-
pultura fóu passada dels claustres al interior de la església, en 1803, per sa mi-
llor conservació. Llavors se féu visura del cadàver trobantlo sencer. Medía
nòu palms y mitg, presentant una llarga barba y cabell una mica ros. Estava
reclòs en segona caxa de fusta. Pochs anys desprès sigué profanada per gent
d' armes en plena rebelió (9 a 1 1 d' Agost de
1835). Piadosament recullides ses mortals des-
pulles, y guardades tres anys a Ripoll, sigue-
ren depositades a Barcelona en lo Reyal Arxiu
de la Corona d' Aragó (18 Setembre 1838).
Restaurat lo monestir de Ripoll y en ell la
vella sepultura del Comte, s' hi retornaren
pomposament les sues mortals relíquies (Juny-
Juliol de 1893), ahont reposan en la pau del
Senyor (481).

Al morir Ramon Berenguer III repartí los
seus dominis. Al primogènit Ramon Beren-
guer IV, li llegà los comtats de Barcelona, Au-
sona, Gerona, Besalú, Vallespir, Fenolledes,
Perapertusa, Cerdanya, Conflent, Carcasona
y Razés (482), y son domini en lo de Perala-
da. A Berenguer Ramon totes les altres te-
rres de la Provença, Ruergue, Gevaudan y Cariat. A més d' aquests fills,
tingué a Bernat, mort impúber: a Berenguera, casada ab Anfós VII de Caste-

Ramón Berenguer IV (1 131-1 162)

■

Lo Comte reb del Patriarca de Gerusalém
la tercera part del reyalme d' Aragó,
en 1 141. Miniatura del segle xn al xiu
(R.i, f. 7, A. C A.)

(480) Veja-s la p. 1 10.

(481) Nova consagració de Santa Maria de Ripoll (Vich 1893); Francesch Carreras y Candi.
Crònica de la traslació de les despullés de Ramon Berenguer III lo Gran, en 18Q3. (Mataró 1893);
J. M. Pellicer y Pagès, Santa Maria del Monaslerio de Ripoll (Mataró 1888).

(482) Segons los Mauríns (v. III, p. 679) Carcasona y Razés seguiren independents de Barcelona
bastant temps més, governats per Bernat Ató y sor. fill Roger.

Publicaren lo testament de Ramon Berenguer III, la M'arca Hispànica y Pròsper Bolarull en Los
Condes Vindicados, v. II p. 176.

•56

Geografia general de Catalunya

lla: a Ximena, casada ab Roger comte de Foix: a Almodis, casada ab Ponç
de Cervera: y a Mahalta, de qui ben poch se sab.

Un dels primers actes del nou Monarca, al ocupar lo soli Comtal (iS Ju-
liol 1 13 1) fóu establir definitivament al comtat de Barcelona, (any 1133) la
ordre del Temple, de moment coneguda per Mesó del Temple (483), donant-li
lo castell de Granyen.i, prop de Cervera. Los templers, en 1134, adquirían en
la ciutat de Barcelona, les cases dites den Gallifa ab torres y murs, prop del

Lo edifici dit «palau dels Templers» (1134-1858)

Vista general del Palau presa per la part del jardí, ço es per Ponent, en 1858. Al mitg se veu una
torra rodona de les muralles romanes, que figurava en la venda de les cases d' en Gallifa comprades
en 1 1 34 per los templers. Pintura al oli de Domingo Sert, proprietat de la Vda. Torrents.

castell del Regomir (484) construint-hi sumptuosa morada, la qual ab lo nom
de «lo Palau», y desprès de sufrir algunes mutacions, pervinguè al segle XIX
(485). Y a una de les entrades del Plà de Barcelona en les emergències del
mont d' Olorda, demunt Sant Feliu de Llobregat, hi adquirien lo castell Ci-
dró, dintre lo meteix segle xil (486).

Pochs anys després, lo propri Comte establia la ordre dels frares hospita-

(483) A. 1 1 14. Testament de Ferrer de Figuerola: Et dono corpus meus a la Mesa del temple.
(Doc. 257 de Ramon Berenguer III, A. C. A. )

(484) A. 1134 (23 d' Abril). — Berenguer Ramon de Maçanet, ven als templers nostram medietatsm
ípsarum domorum cum muro et turribus et curlello et puteo: et sunt ipse domus cum muro et turribus,
in mi: ris civitatis Barchinone ad occidentalem plagam ipsas scilicet que vacant de Galifa, prope chas-
irum de Regomir. [Cohcción de documentes incditos del A. C. A. (Barcelona 1849, v. IV, p. 36).

(485) D' ella nos ocuparem més avant, al tractar del palau reyal menor de Baicelona.

(486) Ja era d' ell? en 1202. (F. Carreras y Candi, Notas històricas de Sarrià, p. 46).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 257

laris del Sant Sepulcre o de Sant Joan de Gerusalèm. Se-n té d' ella un indici
prou precís en 1' any ii5i (487) essent-ne, en 1 169, comanador Frà Pere. Te-
nia possessions entorn la Ciutat (488) y pogué construir en i2o5, una església
dedicada a Sant Joan junt a la riera del Merdançà (489).

Un fet importantissim y trascendental realisà Ramon Berenguer IV, als
sis anys de regnar: la confederació del Comtat de Barcelona ab lo reyalme
d' Aragó. Aquest s' havia format al redós dels Pyrinèus, simultàniament ab
altres tres petites nacionalitats, que ara s' ajuntavan, arase separavan: Sobrar-
be, Ribagorça y Navarra. Unides les tres primeres al avançar lo segle XII,
guerres desfavorables les reduhíren al vassallatge del reyalme de Castella. Ra-
mir II, d' Aragó, per refugir aquell jou e ingerència forastera, donà sa filla
Peronella y son reyalme, al poderós comte Ramon Berenguer IV (11 Agost

Signatures dels comtes Ramon Berenguer IV y Peronella d' flragó

^-RMtfDlCOm

C&*m£líer

«S + Raimundi comes» (1131-11 62) «S -f" Peronelle» (1 137-1 173I

La signatura de Peronella, no es de mà propria: creyèm que no sabia escriure son nom, puix cap n' havem
vist. La posàm al obgecte de corretgir als qui s' obstinen en nomenar a la comtesa, Petronila,
contra tota veritat.

1 137), formant una confederació, que fóu salvaguarda de les llivertats arago-
neses (490) may més atentades de ningú, puix sempre cuydà nostre Principat
de no prevaldre-s de sa major fortalesa.

Avençà encara lo poderíu d' aquest Comte, ab la prematura mort de

(487) A. 1 151. — Lo canonge Pere Bernat qui tenia a son càrrech lo Sant Sepulcre, ven a Ponç es-
crivà del Comte unes cases novament edificades prop del Miracle, rebudes de Pere de Corró, qui les ha-
via donades al Sant Sepulcre, cobrant-ne 35 morabatins qitos mitto in domos sancti sepukri quod sunt
s?iper urbem barchinone ad paríem circi et conuenio tibi uos fratres sancti sepulcri gitar entès contra
cunctos homines ucl feminas ad tiíum saluamcntum sine tito engan. (L. A. E. C. v. I, f. 220, d. 590).

(488) L. A. E. C. v. I, f. 308, d. 855.

(489) Rúbrica de Bruniquer, v. 111, f. 67. (A. M. B.) En 1' any 1230 consta existir un altar de Sant
Salvador en la església de Sant Joan. (L. A. E. C. v. I, f. 250, d. 679).

(490) Sobre la formació de la confederació catalano-aragonesa, poden venies: Antón de Bofarull y
Brocà, La con federació'n catalano-aragonesa, reaüzada en cl periodo nnis notable de Ramon Beren-
guer IV. (Barcelona 1872); J. R. y F. La confederació catalano-aragonesa publicat en La Renaxensa
a. III, 1873, p. 217 y 321.

Ciutat de Barcelona— -65

258 Geografia general de Catalunya

son germà (i 146). Llavors hagué de dirigir lo Comtat de Provença, en nom
de son nebot Ramon Berenguer.

No esperà més a arrodonir lo Principat, ajuntant-hi les terres que en ell
hi ocupavan encara los sarrahíns. Abans de llençar-se a aquestes conquestes,
començà ajudant al Rey de Castella a apoderar-se d' Almeria (Octubre 1 147),
en quals mars les naus barcelonines s' hi presentaren com a companyones de
les genoveses y pisanes. Axò li permeté obtenir que los auxiliars del Rey de
Castella, ho fossen també seus. Y en efecte, ab pisans y genovesos, en lo De-
sembre de 1 148 guanyà a Tortosa. Barcelona no mancà en cooperar a aytal

conquesta, com ho mostra la en-

Signatura del al-caid flben Milel en I 1 20 r. , ,-. , ,

trega que íeu lo Comte als bur-

guesos de dita Ciutat, dels mo-

J^fyr^ïò] >%) \b> j! ^)J>^$/ lins comtals y dels drets d' en-

. 1, .'i ,.,/„. r ^4-\\k.\ "i- ,,'. trada o de consum (usaticos),

mt*\ty üffvUmj^jï lendes> quints y Jdes> en /;.

)ps>-y-o rantía del diner que li aporta-

ren per la empresa (491).
Fóu Aben Hilel, lo qui governà a Lleyda sots la sobirania Trets de Tortosa los sa—

de Ramon Berenguer III y Ramon Berenguer IV

rrahins, nostre Comte, d acort

ab lo d' Urgell y los Templers, procurà expelir als qui ocupavan les riberes
del Cinca y del Segre. Lo reyalme de Lleyda havia desaparegut subjugat per
la dominadora potencia dels almoràvits. Aben-Gania lo vencedor de Anfós I
d' Aragó a Fraga, era un senzill walí y Aben Hilel (lo Avifilel dels documents
cristians) se dóna lo nom d' al-caid, (governador) en la única firma original
que se li coneix del 1 120 (492) y que posà al peu del conveni ab lo Comte de

(491) Publicat per nosaltres aquest document en Les aygues y banys de Barcelona, y equivocant
la data per errada d' imprempta, puix diu 1184, en lloch de 11 49. (Boletin A, B. L. B. v. II, p. 124 y
F. Carreras y Candi, Misceldnea històrica catalana, sèrie I, p. 191).

(492) No apar en lloch lo walí Almudafar de qui parlan algunes histories suposant-lo tenir la Ciu-
tat al ésser conquerida en 1 149. (Joseph Pleyan de Porta, Apuntes de historia de Le'rida, Lleyda, 1873,
p. 100). Del document del 14 de Novembre 1 120 copiat Íntegrament per Pleyan de Porta en la obra men-
tada (p. 467) y ja abans per Villanueva (Viaje literario, v. XVI, p. 159, Ap. I) a més de sa aprovac'ó
original de mà de Aben Hilel, ne trametràm un apartat de molt interès: convenit predictus Comes dicto
Alchaid ut habeat ilii viginti galeas et de gorabs tantos ut possuil Alchaid mittere ducenlos cavallos
inter christianos et sarracenos et passet ilhtd ad A/aioricas. (D. 229 de Ramon Berenguer III, A. C. A.)
Pròsper Bofarull, (Condes Vindicados, v. II, p. 175) F. de Bofarull Memorias de la A. B. L. B. v. VII,
p. 4; Joaquin de la Llave y Sierra Estudio històrica militar sobre el conde de Barcelona Ramon Beren-
guer ///(Barcelona, 1903, p. 85, etc.)

Continuàm les interesants observacions que nos ha trameses 1' erudit arabista Francísco Codera, a
propòsit de la signatura d' Aben Hilel, puix son de gran interès:

^j^p5" *j-ï£-\ ^jXJU (j cA^=* O^ o-b^í <•-* ^ *0h üios> oh mi se"0,'i si nav en esto el h,en'

«cúmplelo, (ó cúmplase)
^jJl <>JJ\ ^yjj JV-A ^ JoliUl li\_j òS)\ j=Uo ^Ji <isi quiere Dios, y yo (soy) el caid Aben Hilel,

«y (lo firmo) por Alah, que
_yb V^ *J\Y «no (hay) Dios fuera de él.

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

209

Barcelona. Allí es tractat d' amich per Ramon Berenguer III, qui reb castells
de la comarca lleydatana y n' ofereix a Barcelona y Gerona (14 Novembre 1 120).
En lo dit document Aben-Hilel prometia abans del 1 d' Agost de 1121, haver
fet entregar al Comte Chalamnera et Cegdí et Escarp, et Sorós, et Calaterra,
et Aitona et Lebud, et Castel-de-asens et Alcholea et donet illi Albesa, et Ej 'es-
ta et Monie-acnto et alcliaid teneat Soses per situïn alodium et suos molinos in
Lerida et suos alodios. Qttod si alchaid vuit honorem habere in barckinonam
et in gernndaui donet illi comes ad laudauienluui de suis a inicis. Aquest pri-
mer repartiment de Lleyda motivà alguns anys de pau, que-s rompé en 1 149.
Lleyda fóu totalment conquerida per lo Comte en 24 d' Octubre 1149. Resta-
ren encara alguns alarbs tortosins encastellats en les serres de Prades y Ciu-
rana, d' ahont foren expelits per nostre Monarca, en 1 1 53.

Segell de Ramon Berenguer IV (1131-1162)

Anvers del segell: RA1MVNDVS
BERENGAR1V3 COMES BARCH1N0NENSIS

Revers del segell:
ET PRÍNCEPS REGNI ARAGONEXS1S

Poderós com may, nostre Comte féu reconèxer la sua autoritat a Carca-
sona, Razés y Lauragués, ahont, més de trenta anys feya la havían refugida
per posar-se sots la sobirania del Comte de Tolosa. Y encara en 1 i5i se li sots-
meté lo Comte de Foix y en 1 158 1' Arquebisbe y la Vescomtessa de Narbona.

Ab intent d' arreglar los afers de Provença se dirigia a entrevistar-se ab
P emperador Frederich Barbarroja, quan li sobrevingué la mort en la pobla-

. «Las hneas i.a y j.a menos las tres últimas palabras de esta, no ofrecen duda, faltando solo algunos
puntos, como es muy frecuente: parece seguro que lo restante es la Fórmula del juramento may mal es-
crita: las dos palabras <OJI 0j_j por <*J-)b« es una incorreceion: las dos primeras palabras, ó mejor
dicho, la segunda de la tercera linea, gràficamente es dudosa, però el sentido de la fórmula conocida; si
es el juramento, exige que se lea àà\

26o Geografía general de Catalunya

ció de Sant Dalmau, entre Gènova y Turín (6 Agost 1162). Portaren ses mor-
tals despulles al monestir de Ripoll del que n' era grau protector. Aquells be-
nedictins, corresponent a la estimació que-ls hi mostrà, li dedicaren un hym-
ne, monument històrich del segle XII d' alta importància (493).

Lo segell de Ramon Berenguer IV mereix un lloch en aquesta relació,
per ésser lo més antich dels de nostra terra. Lo Sobirà se titula comte de Bar-
celona y príncep del reyalme d' Aragó, se presenta a cavall, armat y ab bro-
quer. Dol que no-s veja quines ensenyes hi havia en aquest, y en la bandero-
la de la llança. Les banderoles, generalisades en la època comtal, tenían lo
triple obgecte de guiar a la gent del séu seguici, servirlos-hi de peno d' al
bergada, y espantar al atacar-lo, lo cavall del enemich. La major part eran am-
ples junt a la fusta y se estrenyían de la punta, afectant la forma triangular.

Lo primogènit de Ramon Berenguer IV, se deya també Ramon. Per un
acte de delicadesa ab lo nou reyalme aragonès, cambià son nom per Anfós
heretant lo Comtat de Barcelona y reyalme d' Aragó. Lo segon fill Pere, qui
també mudà de nom prenent lo de Ramon Berenguer, heretà los comtats de
Cerdanya, Capsir, Donezan, Carcasona, Redez, Lauragués y feu de Narbona.
A sa muller Peronella (494) llegà lo comtat de Besalú y vall de Ribes, quals
terres devían passar, al morir, al Primogènit. Dexà un altre fill, Sanç y dues
noyes, Dolça y Elionor. La comtessa Peronella, regina d' Aragó, morí en 1 173.

La evolució constant de la humanitat en lo temps, es causa de certes mu-
tacions, molt perceptibles a la mort de Ramon Berenguer IV. Es la més
sobresortint de totes elles, la desaparició del vescomte com a autoritat judicial
y administrativa, substituit per lo Veguer de Barcelona (495). Procurarem acla-
rir en lo possible la intrincada genealogia d' aquest alt personatge.

Sabem quanta fóu la importància,, a Barcelona, del Vescomte, qui tenia
dos castells en los murs de la Ciutat, demunt ses principals portes y moltes
proprietats al entorn, principalment al port de Montjuích y a Sant Adrià de
Besòs, dessota la torra de Guifret, en la llavors nomenada Vall Vescomtal (496).

La tasca de rebatre tantes opinions equivocades com s' han sustentat so-
bre aquests vescomtes, per llarga y pesada la ometem. Hu dels qui més cabal
concepte se formà del decahíment de la vella institució, Pau Piferrer, la atri-
buí a que nostres sobirans, s' associaren al poder als primogènits confiant a

(493) A les dugués úniques poesies històriques del segle xn escrites en llatí y de procedència es-
panyola, fins avuy conegudes, la referent al Cid y la que exposa la presa d' Almeria, se hi ha de afegir
la de Ripoll, a propòsit de Ramon Berenguer IV, exhumada derrerament per Rodolf Beer en Die Hands-
crifteii <ies Klosters Santa Maria de Ripoll (Wien, 1907-08). L' hymne a Ramon Berenguer IV, ha si-
gut trobat ;i Pans per en Beer.

(494) Han publicat los testaments de Ramon Berenguer IV y Peronella, Pròsper Bofarull en Los
C 'ondes de Barcelona vindicados, v. II, p. 207 y en Colecciòn de documetiios inc'ditos del A. C. A.,-
v. IV, d. CLXV a CLXVII; y A. de Bofarull en La Confedcraciòn catalano-aragonesa, etc, d. XII a XIV.

(495) Los Veguers existexen en lo Comtat de Barcelona des del segle x, no ab les atribucions ni
caràcter del de Barcelona, segurament nascut al derrer quart del segle xi, com veurem tot seguit.

(496) La torra de Guifret estava prop la mar (D. del a. 1012, L. A. E. C, v. I, f, 26, d. 48).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 261

vegades la lloch-tenencia a les sues mullers (497). Mes no són, aquests fets, la
causa determinant y sí un de tants efectes d' ella. Aquella la trobàm en haver
finit 1' absentisme de la superior autoritat, ço es, del Comte sobirà.

Lo poderíu d' una casa tan forta com la vescomtal de Barcelona, no cay-
gué depressa. Se manté en peu, però trontollant, durant tot lo segle XI, ab ca-
ràcter d' autoritat judicial y substituint son tribunal o cort, al del Príncep (498).
Conservà ay també, certs drets o emoluments o usaiges com se-n deyan llavors,
dintre de la part de la Ciutat hont hi exercían predomini feudal, ço es, al cas-
tell Nou vescomtal, junt al Call juhích. En documents oficials les signatures
dels vescomtes solían seguir immediatament a les dels Comtes.

Al morir lo vescomte de Barcelona Guitart, dexà de sa muller Geriberga
tres fills, Udalart, Geribert y Adalbert y una filla que presumim casà ab Er-
memir de Besora, pare de Gombàu de Besora. Udalart, presoner d' Almanzor,
retornà de Córdoba, possessionant-se del ofici vescomtal, que interinament
exercí Geribert (98Ó-991). Abdós germans casaren ab dues filles de Borrell II
y Lutgarda: Udalart ab Riquilda y Geribert ab Ermengarda (499). Adalbert, lo
petit dels fills de Guitart, morí en la famosa expedició de Córdoba del 1010.
Obté la representació d' Udalart, son fill, lo levita Guislabert (1023- 1024) (5oo),

1497) En I' any iooo, la comtessa Ermesindis, filla de Gilga, presideix lo tribunal de justícia, fa-
llant per son marit lo comte Ramon (Veja-s la n. 244 de Lo Montjuïc h de Barcelona).

(498) L' exercici de les atribucions judicials del Vescomte de Barcelona, se manifesta en la pro-
mesa que féu lo Comte als barcelonins (1025), de que no-ls demandaria devant cap altre tribunal, com
no fos lo seu propri o lo del Vescomte (Marca Hispànica, d. CXCVIII, col. 1039). Del any 1000 es un
plet 0 judici tingut en la cort presidida per lo vescomte Udalart (Lo Montjuich de Barcelona, n. 244).

(499~i En Lo Montjuich de Barcelona, nos ocuparem detingudament de la descendència de Geri-
bert, qui havia heretat lo castell de Port al peu de Montjuich, com també de Adalbert, publicant-ne son
testament. De Geribert dit Castell, passà a fon fill lo levita Folch, y per morir sense successió, al altre
germà Mir Geribert y d' ell en 1060 al comte Ramon Berenguer I.

Suposa erradament Florez (Esp. Sagr., v. XXIX, p. 200) y altres autors, que, Adalbert fou ves-
comte de Barcelona. Pervé la errada, de que, en 990 Adalberto vicecomite filium Barone, possehía
terres a Provençals (D. 53 de Borrell II, A. C. A.) Nostra creença es que, aquí se tractarà de Adalbert,
vescomte del Rosselló, qui en 1026 tenia terres cap a Montgat (C. S. C, f. 315, d. 944) o bé de Adal-
bert, vescomte d' Empúries, ja que en lo lloch de Provençals y en l'any 998, hi possehía terres
Amaltrudis ,-sa viuda? y sos fills Guillem, vescomte d' Empories, Bliger y Sunyer (D. 34 de Ramon Bo-
rrell, A. C. A.) Udalart figura en lo d. del C. S. C, f. 61, 83 y ni, d. 231 y 317; d. 45 de Berenguer
Ramon I, A. C. A.: A. 1024 del Index de Caresmar, A. C. B., etc; Geriberga, sa mare, figura en l'any 1006,
en lo C. S. C, f. 190, d. 597.

(500) A. 1024 Guilaberio levita filio Odolardi vicecomiti, sense afegir-hi lo quondam (C. S. C. f.
168, d. 543). Del propri 1024 Caresmar anotà en son Index ÍA.C.B.) la signatura del vescomte Udalart.
Emperò Guislabertus levita et vicecomes surt en dues escriptures del 1023 (L. A. E. C. v. I, f. 38, d. 75
y v. III, f. 58, d. 167).

En 1030, vivia encara Udalart, vescomte, pare de Guislabert, com ho diu aquest document: Ad f llit
qnidam vir nobilis Guilàbertus levita films odolardi vicecomitis deferens mandatum pa i ris sui legi-
bus Jirmatum petuiique Guitardum abbatem sancli cueufatis asserens eum iniuste possidere ahdium
quoil fuit Geriberge v/ce comitissae quod ipsa variïs locis possi debat iitm viver et infra termtnos castri
clarimotitis i/t re paren < fòrum.» «Lpse vero Gnilabcrtus dicens nescire ipsius scripturae teritatem; mu-
taia est audientia de civitaie barchinona in sanctam mariam de monasteriolo ubi per semetipsttm ad-
fuit odolardus vicecomes cum iamdicto suo mandatario.» Aleshores aumentaren lo nombre dels
de la causa que tenían ab lo Abat de Sant Cugat y feren la següent escriptura de regonexement: hi xpti.

Ciutat de Barcelona— 66

262 Geografia general de Catalunya

qui del any 1032 en avant, actuà com a vescomte (5oi), a despit d' ésser elet
bisbe de Barcelona (1035) y seguir vius sos pares Udalart y Riquildis en 1042

Signatures dels vescomtes Udalart I, Guislabert y Udalart II

c dú l^-K d^fli^ tófc 6 tYlBf

«Odolardus uicescomes» (991 - 1042)

«Guislibertus leuita qui et uicescomes -f » ( 1023 - 1045)

«Udalardus uicescomes + » (1047 - 1077)

(5o2). Lo derrer acte del vescomte y bisbe Guislabert es del 1045 (503). En
vida traspassà lo vescomtat a son nebot Udalart (504) fill d' Ermengardis, qui

nomine ego Odolardus vicecomes simul cum Jiliis meis Guilaberto et iohannt. Rccognosco quod Gueri-
berga mater meaob remedium peccatorum suorum etc. (C. S. C. f. 191, d. 599I.

(501) C. S. C. f. 87, 88 y 89. d. 320, 32-1, 322 y 323; L. A. E. C. v. IV, f. 19 y 53, d. 62 y 152.

(502) Villanueva Viaje literario, v. XVII p. 180. Veja-s L. A. E. C. v. IV, f. 154, d. 364.

S' ocupan també del vescomte y bisbe Guislabert, Florez Esp. Sagr., v. XXIX, Vilardaga, que-1 su-
posa fill de Berga en Historia de Berga, p. 114, Parasols y Pi en Sant Llorens del Munt, p. 29, y dues
escriptures sense data, les 18 y 164 de Ramon Berenguer II, del A. C. A. Lo séu testament figura en lo
L. A. E. C, v. IV, f. 94, d. 239. En 1067 Ermengol Joan, fill del bisbe Guislabert, confirmà les dona-
cions de les esglésies de Sant Miquel, Amenolelles y Collbató, llegades per son pare a la Sèu de Barce-
lona. (L. A. E. C, v. IV, f. 95, d. 240).

(503) A. 1045. dompno guilabertus episcopus et uicecomes. (L. A. E. C., v. I, f. 83, d. 193).

(504) Nu conexèm cap nova ant.rior al 1057. Del 1058 es un conveni entre Udalart y Guislabert
sobre proprietats vescomtals (D. 220, 221 y 247, de Ramon Berenguer I, A. C. A.) Tenia patrimoni a
Agudells, (L. A. E. C., v. II, f. 42, d. 117, 1 1 8 y 1 19); comprà a son oncle Guislabert lo castell de Cabre-
ra ah son castellet, térmens y pertenencies. (Liber Feudorum Vicariarum Cathalonie, v. I, f. 68 y v. IV,
I". 56 y 59, A. C. A.) y en 1057 lo de Fontanet 0 Apiera, del qual sembla restar-ne feudatari del Bisbe,
com també ho era del castell de la Guardia de Montserrat. (D. 219, 220 y 221 de Ramon Berenguer I,
A. C. A.) Florez s' equivoca al suposar a Udalart fill de Joan Guislabert (Espafia Sagrada, v. XXiX,
p, 223). Lo jurament de fidelitat d' Udalart al bisbe Guislabert, diu: Udalardus Jilius qui sum Ermcn-

Ciutat de Barcelona. — F. Carreras y Candi 263

havia casat ab Guisla, viuda del Comte de Barcelona Berenguer Ramon I po-
dent conceptuar-lo vescomte en 1047, a poca diferencia.

Del vescomte Udalart II, conegut aytambé per Udalart Bernat, hi han al
A. C. A. dos homenatges prestats al Comte Sobirà, en 1057 y 1062 (5o5). In-
tervé en la junta de magnats, que en 1068 promulgà los Usatges (5o6). Lo der-
rer acte seu, es del 1077 (507). Dexà dos fdls coneguts: Guislabert y Berenguer.

gardis femine, ad te Guis/iberto episcopo seniori meo Jilius qui fuisti Richillis vice comitissa (a. 1 059,
d. 220 de Ram. Ber. I, A. C. A.) Y aquí se veu com Pujades s' errava quan deya ésser lo bisbe Guisla-
bert fill de Guisla (Crònica, v. 7, llibre 14, p. 388). Verament aquesta familia vescomtal resulta un tant
obscura y tots los autors que d' ella nos havem ocupat tenim que rectificar-nos. Per ço no duptàm en
declarar errat 1' arbre genealògich de la successió de Borrell II, en lo que se relaciona ab la branca ves-
comtal, al arribar a aquest vescomte, al qui suposavam fill d' Udalart, nomenant-lo en conseqüència.
Bernat Udalart. (Lo Montjuiçh de Barcelona).

(505) Pere Tomich, Co?iquestes de Catalunya, (edició de 1886) p. 1 16; Pròsper Bofarull, Les Con-
des Vindicados, v. II, p. 77 y Diago, Hist. de los victor. condes de Barcelona.

Cridan la atenció certes paraules del conveni fet en 1063, entre lo Comte y Girbert Guitart, puix
transpiran certa contradicció que tindria Udalart en 1' exercici del seu càrrech Vescomtal: i/terum con-
uenit predictus Gerbertus jam dictis Comiti et Comitisseut donet ad eosaut ad unum de i llis potes ta-
tem s'ne engan de ipso Castro uelulo quod est súper port avi Barchinone et ipse tcnueiit per Udalardum
uice com'tem si habet premctum castrum aut per aliquam guisant potest habere ipsum per qudntas ui-
ces predicti Comes et Comitissa aut unus ex i llis requisierit uel requisierunt ad eum potes tatem de pre-
dicto castro uetulo.» «Et si tantum cuenit uf sit judica tum per directum ínter predictum (kribertiim
et jam dictum Udalardum uice comitem quod predictus Guibertus debet mittere castellanum uel Caste-
llanos in predicto castro uetulo quod tenuerit per iamdictum uicecomitem conuenit jam dic tus Geriber-
tits, predictis comiti et comitisse ut mitlat castellanum uel Castellanos in predicto castro uetulo ad uo-
luntatem et laudamentum jamdicti comitis et comi/isse.s (D. 280 de Ramon Berenguer 1, A. C. A.)

Pochs mesos després, ço es, a les derreríes de Janer de 1064 segueix altre dels diferents juraments
de fidelitat que ell prestà al Comte per lo castell Vell vescomtal. En veritat, que, tants juraments de fide-
litat d' aquest personatge a un meteix Sobirà, ja són prou per excitar la suspicàcia envers Udalart. Diu
aquest: Et predictus Vdalardus conuenit jam dictis Comiti et Comitisse ut non retineat censum uel
usaticum aliud in predicto castro, nisi qualis fuit ibi in u/ta Reimundi bor rclli comitis et auiijam dic-
ti Vdalardi. Et si fuerit ibi alius census uel usaticos liceat eum inde predictus J 'dalardus > et pi edic-
ti comes et comitissa supra predictas couueuiencias comandant predictum chastrum uetulum uicecomi-
talemjam dicto Vdalardo et donant ei per feuum ipsum Vicecomitatum de Barchinona et ipsum Je-
uum de iamdicto castro sicut amis et prometis nimdicti Vdalardi tenuil ipsum feuum per comitem.it
(D. 292 de Ramon Berenguer I. A. C. A. Veja-s també los d. 225 y 226 del meteix Comte, y la Marca
Hispànica, col. 438, 453 y 454).

Precisament 1' any abans (1063J Udalart y Guisla cediren a Ramon Berenguer I los castells d'Apie-
ra o Fontanet (comprat per Udalart a son oncle Guislabert y donat a Guisla en 1059) y de Castellet, re-
bent en cambi lo d' Apierola (d. 236, 2-t7, 280, 292, 297 y 29S de R; món Berenguer I. Libcr Ecudorum
Vicariarum Cathalonie v. I, f. 75, A. C. A.) En 1005 y en 1041, la vescomtessa Riquildis tenia patri-
moni a Apiera (D. 45 y 5 1 de Ramon Berenguer I. A. C. A. y Villanueva Viaje literariov. XVII p. 177).

(5061 Alguns suposan que promulgà los Usatges, Udalart vescomte de Bas. mort en 1124 a Vi-
lademuls y no lo nostre de Barcelona, per desconèxer la genealogia d' aquesta família vescomtal. (Ba-
lari Cataluiia Orig. hist. p. 420, Montsalvatge y Fossas, El Vizcondado de Bas, p. 24, Miret y Sans,
Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya, p. n,etc.) Pot veure-s la inteivenció del vescomte
Udalart Bernat en les escriptures següents: L. A. E. C, v. II, f. 10, d. 32 y v. (V, f. 154, d. 364: /
tre del Armari de Barcelona, d. 313, 315 y 323. (A. C. A.);.y del a. 1076, la donació feta a Sant Cugat
del Vallès, del alou de Vilaclara y de la església de St. Miquel del Bruch. (C. S. C, f. 210, d. r.5.;1.

1507) A. 1077. Udalart y Guisla, vescomtes, venen al Ardiaca de la Sèu les turris et murum et
àlias domos eum solts et superposil•ls, etc, de la ciutat de Barcelona, les quals estavan entre les domi-
bus adaladis que uocatur comitissa y les domibus archidiaconatui sanctecrucissantequeeul
Vescomtes hi signan sos fills Guislabert Udalart y Berenguer Udalart. (L. A. E. C, v. I, f. 236, d. 640).

264 Geografia general de Catalunya

Guislabert Udalart, casat ab Ermesendis, tenia lo càrrech vescomtal en
1090 (5o8). Figuravan entre ses possessions lo castell d' Arrahona (.509) y les
dugués parròquies de Sant Julià y Santa Justa, de Llissà sobirà. Aquestes les
dóna en 1 126, a sa filla Arsendis, casada ab Guillem Ramon (5io).

En 1125 lo Comte de. Barcelona confirma certes franqueses otorgades als
hòmens franchs de Barcelona y de son Comtat, als qui no devia exigir-se cens
perles aygues, boschs y pasturatges. Llavors se parla de la cort o tribunal del
Vescomte, declarant que, fos allí o en la cort comtal, ahont se-ls tinga d' ad-
ministrar justícia (5i 1).

Després del any 11 26 fineix tota nova de Guislabert Udalart. Lo vescom-
tat passà per dret d' heretament a son fill Reverter. De les africanes terres del
Almogreb, hont se trobava, Reverter reclamà a Ramon Berenguer III la rein-
tegració de son patrimoni, y que li defensàs y guardàs, prometent que ell,
allí ahont era (lo Marrochs) estaria a son servey. Lo Comte 1' escoltà y donà
lo vesccmtat de Barcelona, abans de morir (1131).

La presencia de Reverter a tan llunyanes terres, es altament romàntica.
La versió sarrahina diu, que, captivat per Alí, soldà del Marrochs, aquest, fià
mòlt de ses qualitats, enlayrant-lo al extrem de nomenar-lo capità general de
totes les sues hosts, tant de les musulmanes, com de les cristianes que tenia a
sou. Sots -son consell se efectuaren les campanyes d' Alí contra los almoha-
des, tenint fama de que may havia estat vençut (Si 2). No sembla que Rever-

^oS) A Argaiz, en La Perla de Catahina, dcvèm aquesta nova. Guislabert Udalart signà en 1098
una escriptura en lo C. S. C, f. 1 1, d. 14. Pròsper Bofarull diu, que en 1 1 12, Ramon Berenguer III li
conferí lo vescomtat per mercè sua (Còrnies de Barceloiia vindicados, v. I, p. 152). Suposa que aques-
ta família vescomtal es lo cap de la de Queralt, comtes que foren de Santa Coloma.

En un conveni de 1' any 1 1 10, lo Comte de Barcelona li conferí lo Vescomtat. Comença lo d. Hec est
conueniencia quam facit gilabertus udalardi 'domno Raimundo comiti, y més avall diu: et predictus
comes súper predicta conueniencia commendat predictum castrum uetulum uicccomitale iamdicto ge-
laberto, el dona/ ei per feuum ipsum uicomitatum de barchinona et ipsum feuum de lam dielo castro
sieut amis et proauiis iamdicli gelaherti ipsum feuum teiutit per comitem. 1.' homenatge prestat lo me-
teix dia per Gelabert Udalart al Comte, que comença Juro ego Gelabertus qui fui Jilius Guilie femine,
se publicà Íntegrament en lo B. A. H., v. XL, p. 61. (D. 131 y 132 de Ramon Berenguer III, A. C. A.)

(509) En 1 1 13 devian prestar fidelitat al vescomte Guislabert Udalart los senyors del castell d' Ar-
rahona. (D. 162 de Ramon Berenguer IV).

(510) Marea Hispànica, d. 371 y D. 267 y 269 de Ramon Berenguer III. Yejan-se ademés los
d. d. 67, 23 ;, ^34, 247 y 256 del propri Comte. (A. C. A.) com també lo C. S. C, f. 298, d. 908.

(5111 A. 1 125: uisi solum modo nostra recta et iusticiali presencia siue uicecomitis predicte ciui-
tatis ucl aut nostrorum iudicium uel coi um qui a nobls acceperint m'm audiendi et iuste defendendi cau-
sats sibi pro/a las. (Llibre Vert, f. 205, A. M. B. )

(512) Consulten-se les monografies: Joseph Alemany, Milicias cristianas al Servicio de los sttl-
tanes musulmanes del Almogreb, y Carreras y Candi, Relaciones de los vizcondes de Barcelona con los
drabes, publicades en Homenaje d D. Franciscà Codera en su jubüacidn del profesorado. Estudiós de
trudición oriental con una introdueeid/i de D, Ednardo Saavedra. iZaraçoza 1904), y la derrera tam-
bé reproduhida en nostra Miscelànea històrica catalana, vol. II.

Alemany en la predita monografia diu: -El sultàn Alí, hijo de Yúsuf y de una esclava cristiana,
fué el primero, según el autor, del Alholal Almauxia que hizo ginetes à los eristianos, encargàhdoles la
recaudación de los tributos. No sabemos si se refiere à los eristianos indígenas ó à los cautivos, princi-
palmente espanoles, que Alí Abenmaimún, almirante del aultàn y el hijo de éste, Texufin, trasladaron

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 26S

ter se mogués gayre d' aquella terra (513): emperò se-1 veu aquí en 1133, aD
son fill Berenguer, usant lo títol de Vescomte de Barcelona (514) que li con-
firmà Ramon Berenguer IV (5i5). Lo càrrech era poch més que nominal, co-
rresponent-li algun dels antichs drets (usaticos) devallants del conveni entre
Ramon Berenguer lo vell y lo vescomte Udalart I.

Ja no consta que Reverter tornés a Barcelona. Durant son allunyament
li-n sufrí contradicció lo càrrech vescomtal y les sues rendes. Diago refereix
que Berenguer Ramon de Castellet s' apoderà del vescomtat. Fà poch favor
eix fet, al representant de Reverter, son nebot Guillem de Guardia (5i6),
a no ésser que tingués part en la trahició. Lo Vescomte, en sa correspondència
ab lo Comte, intercedeix per sos nebots, que no anomena, y als qui tira en
cara traicions, calificant-los de no tenir seny y estar mancats de judici (5 1 7).

à Marruecos. El autor de la crònica del Emperador Alfonso, nos dice que Texufin, después de la cam-
pana de 1 138, se volvió a Marruecos llevandose muchos mozdrabes y todos los cautivos que encontró
en lastierras de su poder, à los que puso en lasciudades y fortalezasyV/tt/o con los oli os cristianos pa-
ra que hiciesen frente à los Almohades que à la sazón expugnaban toda la tierra de sus dominios. El
emperador Alí puso toda su confianza en estos defensores, à quienes, según la citada crònica, dilexit
súper omnes homilies orientalis gentis sua, empleando à unos en los cargos de mas confianza de su pa-
lacio y nombrando à otros comandantes y capitanes de su ejército. Entre los cautivos de Alí, había un
noble decurión barcelonès, llamado Reverter, varón justo, sencillo y lemeroso de D'tos, à quien el sultàn
encargó el mando supremo de su ejército, tanto cristiano como musulmàn, porque nunca habia sido
vencido, y según cuyo consejo se llevaban à cabo todas las campanas contra los almohades.

»En 1 142, reinando ya Texufin, hijo de Alí, salió Reverter à campana al frente de su milicia ycuan-
do volvía à Marruecos con un considerable botin que había arrebatado à los Benisenus, íué atacadn por
los almohades, derrotada su milicia y muerto con gran número de los suyos. Los vencedores vengaron
la sana que le tenían, colgando su cadàver en una cruz.»

(513) Tres interessants lletres de Reverter són ja prou conegudes y comentades: veja-s la Colec-
cio'n de documenlos inéditos del A. C. A., v. IV y nostres treballs Lo s castells de Montserrat y Rela-
ciones de los vhcondes de Barcelona con los drabes. De la primera lletra après nos n' ocuparem. La
segona, tractava de la comissió) que tenia son apoderat Robert, d' establir lo castell de la Guardia, axis
que arribas a Barcelona. Se mostrava mòlt deferent ab lo Comte dihent-li et si in ista mea honore est
nul/us homo qui noti uoleat facere uestram uoluntatem accipite eum in manicis fer reis et mitite eum
ad me ad Marrochs et ibi facio uobis direclum que uobis placuerit. La tercera lletra aludía a la imme-
diata partida de son delegat Robert, al Comtat de Barcelona y sols fà referència a una vella qüestió ab
Guillem Ramon, moneder.

(514) A. 1 133: Reverter y son fill Berenguer, encomanan lo castell de la Guardia de Montserrat al
nebot del primer Guillem de Guardia. (D. 68 de Ramon Berenguer IV, A. C. A.)

(515) A. 1 138. Ramon Berenguer IV donà a Reverter iotum ipsum vicecomitatum Barchinone,
eum omne honore eidem vicecomitatui aiiquo modo pertinente, Iotum Íntegre, sicut melius unquam ilhim
habuit et tenuit in vita sua Udalardus vicecomes per Ra 'mundum Berengarii comitem veterem. Lo
Comte li confirmà los castells de Fontanet o Apiera, Cabrera y Castellaulí. (D. 106 de Ramon Beren-
guer IV, A. C. A.) Veja-s Pujades, seguint a Diago (Crònica de Cat. v. VIII, p. 360).

Reverter, continuava fora en 1 138, actuant com a representant séu, signant 1' acte precedent Rodver-
ti hominis Reverterii. També s' hi llegeix en ell lo nom del veguer de Barcelona Berenguer Ramon.

(516) Existexen diíerents convenis entre Reverter y son nebot Guillem de Guardia: en n 37 li
entregà lo primer la comanda del castell de la Guardia de Montserrat; en 1 139, al otorgar-li una bona
part de mòltes de ses pertenencies, Guillem jurà fidelitat a Reverter y a son fill Berenguer. Veja-s lo
d. 1 12 de Ramon Berenguer IV. (A. C. A.) y lo Liber Feudorum Yicariarum Calhalonie, v. I, f. 70 y 75.

(5 1 71 Et rogo vos sènior pro Dei amoie et summa amicicia de meos nepotes qui sunt capi os in
tradicione ut sif uestra mercede ut recuperetis eos et mi hi donetis quia ego scio, sènior, guia ticpolimei
non sunt membrali el sunt slulti cl /b/li ui nou rememorent de is la cmtiqua tradicione et de ipsa para-

Cíutat de Barcelona- 67

266 Geografia general de Catalunya

Reverter morí al Marrochs, combatent als almohades (1142), passant lo
Y sromtat a son fill major Berenguer (5i8). Seguí al Almogreb a les ordres
de Texufin. Al morir aquest Sobirà y regnar Ishac (1146-1147), los almohades
s' apoderaren del Imperi de Marrochs. Lo soldà Abdelmumem, anuncià no
consentir en sos estats ni cristians ni juhéus (1146). Llavors mòlts renegaren,
figurant en aquest nombre hd dels fills de Reverter, conegut per Abulhasan
Alí Abenreverter. Aquest obtingué del Soldà, una important missió a Mallor-
ca, prenent part, ab varia fortuna, en les lluytes polítiques de la illa, y morint,
al retornar al Marrochs, en la batalla de Gomert (Juny 1 187).

Durant una temporada immediata a la mort de Reverter, en que no-s te-
nen noves de son fill Berenguer, Guillem de Guardia (1148) procurà d' adju-
dicar-se lo Vescomtat de Barcelona (519). En 1154, Berenguer Reverter y
sa muller Ermesendis començan a usar del títol vescomtal (52o). A vegades hi

Signatures del vescomte Berenguer Reveiter

«Berengarii reuertarii uice comitis — Berenquer ben Rebcrten- (1154- 1207)

«S -}- Berengarii de guardià. S + Ermessendis uxoris eius. Berenquer ben Reberter»

La primera signatura pertany al C. S. C. (f. 611, d. 6561. no es original. En la segona, lo escrivà
posà son nom y lo de la sua muller y après lo Vescomte signà en algarabía.

afegiren lo calificatíu de sa possessió particular, lo castell de la Guardia de
Montserrat, firmant-se, com en 1 158, Berenguer Reverter vescomte de la Gnar-

bitla t/itot Raimundus de Castelet vobis dixil ex mea par te nou demando nobis per mcum seruicium sed
per meliorare ad vestrum seruicium.

(518) En la comanda que Reverter féu del castell de la Guardia de Montserrat (1 137) a Guillem,
net del vescomte Guilabert Udalart, hi signà son primogènit, Berenguer fill d' Arsendis.

(519) A. 1148. Hikc est conveniència que est fada inter Raimundum comitcm barchinonenscm
et aragouens/um Principem et Guillelmum de Guardia vicecomi em. hi primis comet/dat Raimun-
dus Comes, prephato Gi/illeimo. ipsam castlaniam de Apiera si cul auus cjus GuUabertus Udalardus,
melius liabuit eam et tcnuit m vita sua. (Liber Feudorum Vicariarum Cathalonie, y I, f. 72, v. IV,
f. 1 10 y D. 191 de Ramon Berenguer IV A. C. A.)

(520) A. 1 1 54. Ego Berengarius vicecomes simul cum coniuge mea nomme Ermesendis lauda-
mus atque concedimus donacionem quam fecit proauus meus vdalardus uicecom.es cenobio sancti cucu-
pkatis octauianensis de alaudio suo de uilla clara quod fuit de Ama/lo bon i fil io qui est condam. (C.
S. C. f. 210, d. 654). I.a escriptura que segueix (d. 655 també del 1154), es ja coneguda dels historia-
dors, parlant de la destrucció del castell de la Guardia. Aquest castell, en 1 156 Berenguer Reverter lo
vengué al Comte de Barcelona (F. Carreras y Candi Los castells de Montserrat).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 267

dia (52 1) dictat que, ja en 1' any 1 1 13, usà un dels seus antecessors (522). Es-
tam donchs en època de evolució respecte lo nom titolar del vescomtat; filla
de la moda imperant, quan aquest fineix com a càrrech públich y lo títol se
perpetua en variada forma (523). D' aquí la aparició del vescomtat territorial,
equiparat en sa essència a qualsevulla baronia o jurisdicció particular. Lo pa-
trimoni o possessió territorial de més importància, que restava als vescomtes
de Barcelona a mitjans del segle xll y del qual prengueren lo nom, fóu lo cas-
tell de la Guardia de Montserrat, dintre quins térmens era lo millor la parrò-
quia rural del Bruch, no gran cosa per cert.

A vegades Berenguer Reverter se titulà senzillament vescomte (524) y
també Berenguer de Guardia a seques.

Educat en lo Marrochs, a aquest derrer vescomte de Barcelona li passava
lo que al rey d' Aragó Pere I, ço es, que sols sabia firmar en algarabía y no en
lletres romanes.

En 1187 (17 Octubre) al morir son germà Abulhasan Alí Abenreverter,
passà al Marrochs. Abans féu testament, llegant los més dels seus bens a Ar-
bert de Castellvell (525). Ne retornà y visqué encara alguns anys, ingresant
en la ordre del Temple en la qual hi moriria en 1207, si nos atenem a la do-
cumentació (526). Ab ell fineix totalment lo Vescomtat de Barcelona.

Ni Reverter, ni son fill Berenguer, possehiren lo castell Vell vescomtal
de Barcelona, transformat en residència d' una nova gerarquía: lo veguer de
la Ciutat. Aquest important oficial nasqué del aniquilament del vescomte, en
lo derrer quart del segle xi. L' origen no es del tot clar. Sembla que lo castlà
major, cambiant son nom per lo de Veguer y assumint la autoritat del Ves-
comte, en la administració de justícia, acabà per suplantar-lo. No direm que

(521 ) A. 1 158. Ego berengarius reuertarius uicc comes de ipsa guardià cl itxor mea Ermessen-
dis. (C. S. C. t. 21 1, d. 656. Veja-s també lo C. S. C. f. 170, d. 548).

1522) No sabem si seria Guislabert Udalart lo vescomte de Guardia, a que l'à referència lo testa-
ment de Ramon Tebdalt, en 11 13, al dir: Dimito iterum sepedictis uxori et Jtlie (Guisla y Adaledis)
mci/m feuum quem teneo fer tticem comitem de (niar/tia cl per Remuridum Guifredi, lotum cl ipsam
comandant de Castelló nouo. (C. S. C. f. 70, d. 273).

(523) Aquesta evolució es general a tots los vescomtats catalans. F.n Los vescomtes de Cerda-
nya, Con/lent y Bergadà, Miret y Sans fà igual observació per aquelles terres dels Pyrinèus. (Memorias
de la A. B. L. B. v. VIII, p. 130.)

(524) A. 1 159. Berengarii Revertarii uicc com/lis (C. S. C, f. 61 1, d. 656).

(525) A. 1 187. (18 d' Octubre) Charta qua Berengarius de Guardia pergens in Ispania ad Reg-
no de Marrochs fecít testamentum. Llegava a Arbert de Castellbell los castells de Granera, Castelltort
y Castellnou de Bages, que-ls hi tenia Bernat de Bell-Iloch de la Roca, castlà. Los castells de \
Guardia de Montserrat y parròquia del Bruch, no-s diu a qui los llegava; a Bertran de Castellet li dexà
lo castell d' Apierola. (Los castells de Montserrat, Ap. d. V.)

1526) D'abans del 1207, alguns bens de Berenguer de Guardia havia passat a altres persi
de sa família. Arbert de Castellvell en 1192, tenia lo castell y lerme de Falset, que-s diu fou
renguer de Guardia y al meteix temps cedia al Rey d' Aragó honorem de Guardia et jus peiendi dic-
tum honorem. En 1 193 se celebrà un conveni sobre la potestat del castell de la Guardia de
entre lo rey Anfós y Guillem de Guardia. (Veja-s Los castells de Mou/serrall

268 Geografia general de Catalunya

Girbert Guitart castlà del castell Vell, en 1063 (527), sigues veguer de Barce-
lona. Però Arhert, que apar castlà del predit castell, segurament emparentat
ab Guillem Ramon y Dorca, castlans en 1 1 1 1 (528), sigué conegut per veguer
del castell Vell, títol equivalent a Veguer de Barcelona, prenent, com se pre-
nia, la part per lo tot.

Al arribar al segle xll, lo veguer de Barcelona comptava ab emoluments
peculiars al séu ofici. Devallavan de la disminució dels drets vescomtals, es-
pecialment dels que los hi pertocava en judicis y plets, com també de la crea-
ció de noves imposicions. Entre los vescomtes y los veguershi hagueren trac-
tes per obtenir-ne aquells compensacions de lo que perdían. Se sab d' un con-
veni entre Bernat Arbert, veguer y lo pare del vescomte Reverter, après re-
fermat per lo derrer (529), segons lo qual diferentes leudes sobre ferre, peix
y altres articles, passaren al Veguer.

Los nous tributs o drets en benefici de la Vegueria, al començar a esta-
blir-se, prenen caràcter d' odioses exaccions. Cosa d' altra part molt natural,
puix may a ells hi havían estat subgectats los lliures barcelonins. Per ço pro-
mouen controvèrsies, com la del any 11 13, qual conseqüència fóu refermar-se
Berenguer Ramon de Castellet, veguer del Castell Nou, en la possessió de les
noves imposicions o drets de consums (usaticos novos) creats per Ramon Be-
renguer III, en fleques, tavernes, vendes de blat y bestiar y alguns més drets de
mercat (530).

(5271 Liber Feudorum Vicariarum Cathalonice, v. III, f. 55.

(528) D. 142 de Ramon Berenguer III. (A. C. A.) Liber Feudorum Vicariarum Cathalonice, v, I,
f. 80 y 151 y Joan Segura Historia d' Igualada, v. II, p. 437.

(529) A. 1 131. Dominis Raimundus comes barchinonctisis Requisiuit estackamcntum de directo a
Berengario iticario suo ob multas querimonias quas contra eum habebat. AI arreglar lo que entre ells
dos era motiu de discòrdia, se fà referència ab drets dels flequers creats per lo pare del veguer Beren-
guer. Aquest personatge fóu lo primer en imposar dit tribut (nouiter per uiolenciam eas imposuerat pre-
dictis fiecltariis et in infirmitate qua obiit sub grani in terminacione quam archiepiscopus ei súper
hoc fecit penituit se de hac violència et p.recipit ne ulterius hec exac/io in ipsa ciuitate jierct). Mort lo
pare del veguer Berenguer, lo Comte entregà los dits drets a aquest en compensació d' un ftu de Terras-
sa. Del dret de fleques ne seguí disfrutant lo Veguer.

Després d' ocupar-se d' altres emoluments que lo Veguer percebia en los judicis y plets, se continua-
va 1' important apartat que segueix: De superjluis exaccionibus súper quibus Comes conqueslus est a
berengario fieri in barchinona sub umbra uicarie uidelicet in semitrosellis et in bardis et in beionis et
in leudis ferri et piscis ac multarum aliarum rerum et in receptis nupcialibus et in supèrflua accep-
cione foccaciarum judicatum est quod quanium ipse berengarius potuerit probare per legitimos testes
and ueri ficaré per unum militem qui defendat se per duellum antecessorem suum bernardum arberti
tenuisse per uegeriam quiete habere berengarium ad seruicium comitis. De adquisicions uicecomíta/us
unde comes conquestus est, judicaiurunt quod quicquid berengarius potuerit probare quod ab ipso uice-
comite uel a Jilio cjus reuerter adquisierit, quod domuus comes ei auctorizauerit habeat et possideat.
Cetera comiti restituat. (D. 333 de Ramon Berenguer IV, A. C. A.)

(530) A. 1 1 13. Interessant document per Barcelona, lo de la controvèrsia sobre los drets de con-
sum, que-s cobravan ai castell Vell, ço es, a la porta principal de Barcelona: Sit manifestum quod ini-
micicie diu fuerunt inter venerabilem Raimundum Barchinonensem comitem et Berengarium Raimun-
di de Castelet. Dedcrat enim dicto comes predicto Berengario in castro veteri de Barchinona et in
eins pertincnciis quedant per servicio et peceunia quam ab ipso ocuperat. Dcinde quia ipse Berengarius
noluit ventre ad iusticiam per ipsum comitem fili/is Arberti qui fuerat uicarius ipsius caslri, expulit

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 269

Una segona controvèrsia en 1131, nos aclara que la tributació imposada
a les fleques, fóu obra del veguer, Bernat Arbert. Tothom, fins aquest met<-ix,
ho conceptuà abusiu y violent, per manera, que, en sos derrers instants, Ber-
nat Arbert manifestà a Sant Olaguer no-s tornés a exigir dita imposició als
barcelonins. Lo pas estava dat y lo dret posat a les fleques perseverà.

Obscura es la primera cronologia dels veguers. Guillem Ramon de Cas-
tellvell ho seria del 1127 al 1134, en que possehí lo castell Vell (531). Tal ve-
gada també ho fóu Jordà fill de Jordana (532). Ja són més precises les noves
dels veguers, Pere Arnal (1126); Berenguer descendent de Bernat Arbert
(1 131); Berenguer Ramon (1 138-1 144); Berenguer de Barcelona (1 148) (533);
Pere Arnal (ii55-ii57); Guillem Català (1 161) etc. S'ha de notar, com los
fills del veguer Berenguer Ramon, ara que van formant-se los noms de fonts,
o d' origen, adoptaren 1' apelatíu de Barcelona (534).

Berengarium de ipsa honor e et dedit i llum Raimundo renardi et Guillerme fratri eius qui agebanl
causam per filiis Arberti. Prop fer hoc Berengarius et sui forifecerutit mullum comiti. Comes vero per
tanta injuria sibi illata, cepit eos guerreiare et cogere ut ad iusticiam venirent. Berengarius autem
ipse et fratres eius post dissipacionem honoris sui post mor tem suorum hominum et patris, ui dentes
guia non possent sufferre guerram Comilis, miserunt se in polestatem eius et difinierunt illi et suis
omnes querimonias suas et hominio et sacramento sicut ipse mandauil . Post muitum uero temperis Co-
mes videns bonum seruicium et Jidelítatem Berengarii soluit sacramento. et conueniencias et defjinicio-
nes quas ei fecerai quare per uiolenciam uidebantur esse extorte uf corda eorum essent paccata et 1o-
tum esset in causimeulum illorum. Postmodum ipse Comes cum uxore sua Dulc.'a comitissa dedit pre-
dicto Bereugario totos usaticos nouos quod ipse comes constituerat in Barchinona, uidelicet de flecka-
riis, tabernis et de uendicioue de blad ad ipsam pilam et de uendicione bestiarum uiuarum sine mor-
tuarum et de aliis usaticis nouis quod ipse Comes misit in ipso merchato. Prop fer ipsa deuique pres-
criptus Berengarius et fratres et consanguinci eius grato animo definiunt ipsi Comiti et suis omnes
querimonias quas de ipsis habent de omnibus malefactis et contrarietat/bus quas ipse Comes et sui illis
quocumque modo propter hanc guerram intuterunt et ipsum honorem castri //eteris sine ulla retenciont
et definiunt Comiti et comitisse et Gu/l/e/mo renardi et fratribus eius. El ipse Berengarius ef f/ei fur
homo ipsius Comitis et comitisse et conuenit ipsis ui seruiat eis et in caualcatis et m plac/ ta ubi ipsi
maudauerint et sit suas illorum contra cunctos homines uel feminas et sit eis fidelis de persouis ipso-
rum et de omui lionore quern hodie habent vel deinceps habebuut et hoc faciet et altendet eis per fidem
sine engan et fidelitatem proprio sacramento eis confirmel et convertit eis ui hanc eaudem fidel/ talem
faciat illi filio suo cui Comes barcl/inonam dimiserit. Actum hoc I 'II K. aprilis anno ab iucarnacio-
ne Domini MCXIII. — S f Raimundi comes S f Dulcie comitisse S f Reiamballi S f Umberti S f Be-
rengarii Bernardi S f Berengarii Raimundi de l 'as/e/et .S f Carbonell/ fra/ris eius .S' f Berengarii
Ciiiriberti S f Rodlandi fratri eius .S'f Arberti Guir/berti S 'f Guillelmi Renardi S f Bertrandi.
(Reg. 1, f. 51, A. CA.)

(SjO A. 1127. ítem in eodem libro folio CCLXI est carta qua G. R. fili/is Ermcssendis jura-
vil fidelitatem Raimundo Comiti filio Maallis cum uxoris eius Dulcie. Et posi multa inucnil dare ei
et suis potes tatem. de ipso Castro í 'el/ilo de Barchinona et de ipso Castro de Castellbell el de ipso Cas-
tro de Odena et Castro de Pontons et de Castro de Benviure et de Castro Far. Et fuit Jacta carta
XVII Ral. Novembris anno XIX Reguaute Ledoico Regis. Una altra menció del meteix document por-
ta cambiada la data, que es 6 kalendas Abril del a. 26 de Lluís (1 136) y entre les sues pertenencies, hi
vé afegit lo castell de Sant Vicents (Liber Feudorum V/cariarum Cathalonie, v. I, f. So).

^532) D. 18 sense data, de Ramon Berenguer III, A. C. A.

(533) A. 1 1 48. Testament de Guillem Pere de Sarria: Dimito jilio meo bereugario de seniano
meam forledam de serriauo simul cum orto ad herente ad ipsam fortezam, et cas/rum de regumir CUM
omnibus fevis el usaticis quos habeo per ipsum castrum quem teneo per meum scuiorem berengarium de
barchinona. (Z. S. C. f. 286, d. 885V No pot duptar-se de que G. P. de Sarrià era castlà del Veguer.

(^34) A. 1 144. Ego Sancia qui fui uxor coudam Berengarii raimundi uicarii et filii mel berin-

Ciutat de Barcelona— 6$

2-jq Geografia general de Catalunya

Participa de la evolució que en lo segle XII experimenta lo vescomte de
Barcelona, lo seu castell Vell puix pren lo nom de castell de la cort del Ve-
gtier y també castell del Veguer. L' edifici pervé a la època moderna, malme-
tent-lo en 17 14 los progectils del setge de Barcelona (535).

L' altre castell Vescomtal, nomenat Nou, tampoch apar proprietat dels
Vescomtes en lo segle XI (536). Los comtes Ramon e Isabel, 1' enfeudaren al
senescal Amat Eldrich (537), de qui 1' heretà son primogènit Pere Amat, fill
de Adaledis, regint-lo durant sa menor etat ( 106 1) l'oncle d' aquest Ramon Mir
d' Aguda (538) y després d' ell, (io65) Ramon Guadalt (539).

Dexèm de banda aquestes enfeudacions a castlans y vendes judicials qual
interès es molt limitat (540), per més que pecuniariament llavors no fos axis.
Importants eran les rendes del castell Nou, donada la seva situació. En son
perímetre o vehinatge hi radicavan, no ja riques parròquies, com Sant Miquel,

garites de barchinona el Guillehnus. Firman la escriptura Berengarii de barchinona y Guillelmi de
barchinona. (L. A. E. C. v. I, f. 220, d. 588).

(535) Víctor Balaguer, Las calles de Bareebna, v. I, p. 60.

(536) Preté Monfar, (Historia de los condes de Urgel, cap. XLVI) que al reedificar-lo Borrell II
'quan reconquerí Barcelona, 1' encomenà a Ynigo Bofill, donant-li proprietats de persones, mortes en la

nvasió de Almançor, y qus no havien dexat successors. (21 Octubre 989).

(537) Ja era mort Eldrich en 1050. Firmà lo d. 240 de Ramon Berenguer I. Dóna alguns detalls
d' aquest Senescal y de ses pertenencies, lo d. 253 de Ramon Berenguer I. (A. C. A.)

(538) Lo= Comtes de Barceiona donaren totes les possessions y honors d' Amat Eldrich, a son fill
Pere el ipsa senescalquia et comendarunt R.° mironis (auunculo dicti Pclri) bajulis de ifiso /'et/o
usque ad XX annos sue eiatis et bajuliam de Castro nouo de Barchinona cu/n feuo ipsius Castri et
de Castro oriso cumfeuo comitale qui pertinet ad ipsum Castrum et de castro solter ra cum feuo co-
mitale similiter qui pertinet ad euudem Castrum (et conseruetit dicti Comitis Adaledi matri dicti Pe-
tri, alodes quos dictus Ama/us eius oir habebat, excepta dominicatura de Ceruaria, dum esset ziidua,
prou/ ibi latius etc.) (Tot lo tancat en los parèntesis fóu afegit a eix escrit més tart, en lo segle xv).

A. 1 06 1. /tem in eodem libro etfolio est carta qua dictus R. mironis de acuta jurauit fidelitatem
dictis Comiti et comitisse propter bajuliam (sibi ui supradicitur comeridatam) honoris dictum Castri
noui de Barchinona et feui ipsius Castri et Castri orisi cum feuo comitali et Castri solter/e cu/n
feuo comitali predictis (et propter bajuliam dicte Adalede). Et fuit f acta carta XV/// kalendas Maii
au/10 XX/X enrici Regis. (1061), etc. Lib. Feud. Vicar. Catal. 1. IV, f. 84 vell, 52 nou. (A. C. A.)

Al començar lo segle xn, Berenguer, fill de Teresa, jurà fidelitat al Comte, per los castells Nou y
de Port.

(539) A. 1065. Conveni entre lo Comte de Barcelona y Ramon Guadalt de ipso castro novo de
Barchinona sine de ipsos feuos vel parrochias qui ad ipsum Castrum pertinent . Ramon Guadalt lo te-
nia en nom de Pere Amat, fill d' Amat Eldrich, convenint-se: Iterum etia/n conveni! ia/ndictus Petrus ad
predictum Reimundum ut dum venerit ad etatem faciat illi Iaies sacramentos vel affidaments quales
fecit Amatus Eldrici ad iamdictum Reimundum per ipsum Kastrum. (D. 331 de Ramon Berenguer I.
A. C. A. Veja-s també lo D. 334 anotat en lo index del titulat «Armari de Barcelona» A. C. A.)

(540) En 1052, los Comtes vengueren per 1,000 sous, la meytat del castell Nou a Bertran y Er-
mesendis (D. 336 y 358 del registre dit Armari de Barcelona. A. C. A. Vejan-se també los d. 345,
34° y 354 del meteix Registre). Udalart fill d' Ermengardis, y apn':s Amat fill d' Ermengardis prestaren
homenatge per dit Castell a la comtessa Isabel. (D. 80 y 85 de les escriptures sense data, A. C. A.) La
derrera enfeudació o comanda del castell Nou, pertany al 1 129, quan los Comtes 1' encomenaren a Ra-
mon Renart de Roca y a son fill Ramon. (D. 507 del Armari de Barcelo/ia y d. 303 de Ramon Beren-
guer III, A. C. A.) Dintre lo castell hi havia forn en 1 193. (D. 652 d' Anfós I. del A. C. A.) Acabà essent
presó y en aquest servey se-1 troba al finir la Etat Mitjana durant les guerres de Joan II. (R. 29 ///t/u-
so f. 87, y lo R. 62 Intrusa f. 39, A. C. A.)

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

271

Sant Jaume y Santa Maria del Pi, si que també lo famós Call juích, centre de
la activitat comercial de llavors y quasi podríem dir del diner barceloní.

De les predites esglésies, bò serà aturar-nos en la de Sant Miquel, per
ésser reconstruida en temps de Ramon Berenguer IV. Aquesta, en 1 1 47 (8 de

Església de Sant Aiquel

Li- Míl•J

Planta de la església parroquial de Sant Miquel, segons era al derrocar-se en 1868

Maig) caygué, reedificant-se-n promptament altre, en la metexa àrea, als nou
meses, segons piadosa tradició, per mà dels àngels (541). La obra del segle XII
més tart se modificà. A sa porta lateral romànica, lo segle XVI n' hi afegí una

(541) «A 8 de Maig de 1 145, dia de la Aparició del Arcàngel Sant Miquel, després de celebrats los
Divins Oficis, caygué lo antiquíssim temple de Sant Miquel de Barcelona, y havent-se congregat los ve-
hins de la Parròquia pera reparar-lo y trobant-se duptosos per la gran ruhina y falta de medis promp-
tes, acudí al Congrés un home petit, alegre y de hermós rostre, que-ls persuadí la empresa, esforçant-los
a la rehedificació, oferint-los a ses costes fabricar la bòveda o fonaments y parets, dexant-ho a elecció
d' ells. y admirat lo Congrés li preguntaren si tenia diners pera cumpllr y respongué que si; y a la li
convingueren que ell buscàs officials y pagàs la meytat; y començada la obra, ab breu temps fou aca-
bada. Desaparesqueren lo Mestre y Oficials, acudí la Parròquia al Bisbe de Barcelona per la consagra-
ció de la Església y passada la mitja nit del dia antes del destinat per la consagració, baxà lo Ce! en
ella y Christo Senyor nostre consagrà la dita Església, que féu fabricar per los seus Sants Paranintbs,
testimonis los Vehins de la Església, que elevats en Divino èxtasi, participaren de la Glòria del Cel en
esta felís terra.» (Rubrica de Bruniguer, v. III, f. 66. A. M. B.) Aquesta tradició estava pintada en una
taula de fusta que penjava en Uoch visible de Sant Miquel. També se llegia en un pergamí sense data,
recòndit en 1* arxiu d' aquella parròquia, reproduhit textualment per Andreu Balaguer y Merino en
ves històriques referents a la capella que fou de Sant Miquel Archàngel de la present Ciutat. (Lo Gay
Saber, a. II, n. 22, p. 171, 15 Janer 1869).

Geografia general de Catalunya

segona de estil gòtich y renaxement barrejats, avuy conservada en la parrò-
quia de la Mercè (542). Lo campanar quadrangular persistí sempre romànich.

Robust y ferm s' alçà al costat del
Església de Sant níquel altar major. L' interior, d' una sola

nau, de volta de canó, devia al ar-
tista italià Ferran Galli (a) Vivie-
na, una alegoría de la cayguda
dels àngels dolents (543). Al No-
vembre de 1868 se decretà lo de-
rrocament d' aquesta església. No
ho pogueren evitar ab llurs pro-
testes los entusiastes de les arts
pàtries (544).

La església críptica de Sant
Miquel, tenia un cementiri, qüe,
ab los de Sant Jaume, de la Cate-
dral y de Sant Just y Sant Celoni
(545) eran los llochs destinats a
enterraments cristians dintre de la
Ciutat. En los suburbis, ja d' abans
de la invasió d' Almançor, exis-
tían los de Sant Pau del Camp y
Sant Pere de les Puelles. En lo
segle xl se formaren los de Santa
Maria de la Mar y Santa Maria
del Pi.

Mes enllà dels suburbis, com
ja tenim explicat (p. 142) hi havia
lo gran cementiri hebraych del
Montjuích, en plena activitat puix
que en 1090, se califica de veteris
judcorttm sepulturas . Al any 4804
de la creació del món, ço es, lo 1044 de J. C. hi fà referència la làpida sepul-
cral de Samuel, fill de rabí Hilat.

Frontispici y campanar
La portalada fou feta en lo segle xvi per René Duclaux

(54- 1 En aquesta porta hi ha esculpit lo nom de son constructor René Duclaux. (Anton de Bofa-
rull. Guia cicerone de Barcelona (Barcelona 1846, p. 51.)

(543) Lo dibuxant Tomàs Padró, prengué un croquis d' aquesta pintura abans de destruir-se.

(544) Lo séu derrocament fóu contradit per tots los artistes, arqueòlechs y gent de seny barceloni-
na, sense que res hi valgués. S' escrigué, entre altres coses, una full» titulada Derribo de las iglesias
de San Miguel y Junqueras, firmada per Unos amigos de lo antiguo y de lomoderno y altre ab lema de
Proitcctón para el arte impresa després del derrocament. Totes se-n lamentavan demanant aximeteix
la conservació de altres dos monuments barcelonins amenaçats de mort: los claustres de Gerusalèm y la
església y claustres de Junqueres. (Veja-s Lo Gay-saber a. 1868 y 1S69, p. 146, 153, 169, 177 y 185).

(545) Er' lo cementiri de Sant Just hi havia una petita església dedicada a Sant Celoni: d' aquí lo

Ciutat de Barcelona — F. Carreras, y Candi

273

Los juhéus sentiren tot lo pes de la espasa devastadora d' Almançor, quan
aquest cabdill saquejà a Barcelona (986): tants hi moriren, que, desaparexent
famílies senceres, llurs proprietats passaren al peculi del Comte (546).

Església de Sant AViquel

Silueta del campanar

Portalada romànica descuberta en 1S6S, al derrocar-se la església

Mes la prosperitat de la Barcelona comtal si en algun lloch se manifestà
fortament fóu en lo barri hebraych. Fullejant contractes dels segles xl y xll,
los veyèm possehint cases, camps, vinyes, etc, per tot 1' entorn de la Ciutat y
assenyaladament en la Vilanova, entre Santa Maria del Mar y la vella via ro-
mana y en lo Montjuích. La riquesa immoble dels juhéus també se transpa-
renta en la designació d' algunes partides rurals del Territori de Barcelona,
com v. g. 1' alou dels juhéus situat en la «Olivera rodona» (1 180), la trilla juí-

doble nom ab que-s conexía dit cementiri, en lo segle xi. Es possible, que, al desaparèxer aquesta ca-
pella, se fundàs en Sant Just lo benifet de Sant Celoni en 1' any 122S. (Sptcuhm Septtm eccles
parrochialium barchinonensium, f. 460, A. C. B.)

(546) Lo Comte en 1001 vengué les terres y vinyes quimicki aduenerutttper successionemm
rum hebreorum qui interitu barchinonc ciuitatís pericrunl. {&. 1001). (D. 45 de Ramon Borrell. A. t . A.

Ciutat de Barcelona— 69

2j^ Geografia general de Catalunya

va iunt a Santa Kulalia del Camp (1139) y les vineis pideorum (1 141) dessota
les Corts (547).

L' increment de la seva riquesa territorial es mirat ab rezel o repulsió,
especialment per part de la clerecia barcelonina. Axis se veu en lo segle XII,
en molts establiments enfitèutichs, que lo Senyor, especialment si era eclesiàs-
tich, prohibia al enfiteuta vendre la proprietat obgecte del contracte a juhéus
y a militars.

No-ns estranya que, un viatger juhéú d' aquella època, Benjamí de Tu-
dela, al descriure son viatge de Çaragoça a Narbona, tributés grans elogis a
la aljama barcelonina, nomenant a dos notables personatges de la metexa, lo
rabí Schetchet y R. Saalthiel (548). A aquests noms hi afegirem los de Levi
y Judà Berzelai; Ben Ruben Yzahach, poeta y escriptor (nascut en 1073); l'as-
trònom y matemàtich Abrahàm Ben R. Xija (1070-1115) apodat Hanasi ço es
príncep (549); Abrahàm Ben Sxemuel Hasdai filòsof moralista etc.

Prescindint de la usura, que los juhéus exerciren aquí y en les demés po-
blacions hont s' establiren en la Edat Mitjana, 1' ofici d' argenter o joyer y lo
de cambista (55o) que en gran part monopolisaren, los hi donava bons guanys.
Es natural que, dominant en dits oficis, se dedicassen a traficar ab los bati-
ments de moneda barcelonina, com ja tenim vist en la plana 226.

Eran molt entrants en lo palau comtal, facilitant diners o valiment als
Sobirans y rebent-ne en cambi bones concesions. Són ells qui sortiren fiadors
del cumpliment del contracte de divisió del Comtat, fet en 1079, entre los dos
germans Ramon Berenguer II y Berenguer Ramon II (55 1).

Quatre juhéus, Mossé, Yafía, Honen y Abotaib, en temps de Ramon Be-
renguer III, obtingueren la mercè assenyaladíssima y de guanys possitíus, de
que, ningú, sinó ells, poguessen conduhir a Espanya, sarrahins rescatats. Exer-
ciren lo monopoli de la redempció dels esclaus musulmans (552).

Altre monopoli obtingut en nóoper l'alfaquí Abrahàm (per altre nom Bo-
nastruch) prova 1' afecte extremat que meresqué de Ramon Berenguer IV. Lo

(547) C. S. C. f. 301, d. 918 y f. 299, d. 909 y 912. (A. C. A.~) y L. A. E. C. v. I, f. 308, d. 854.

(548) Veja-s la Revue des études juives, v. 52, p. 149 y 1 54. Segons Puiggarí. Benjamí de Tudela
escrivia lo següent; «Barcelona, encara que petita, era bonica y concorreguda de negociants de totes
nacions, grechs, pisans, sicilians, genoveses, de Alexandria y de la regió asiàtica. Segons ell, hi havia
en la metexa una santa assamblea de prínceps y ancians de sa creencia, lo rabí Shet-chet, R. Saalthiel,
fill de R. Abrahàm, fill de Chasdai, de felís recordansa.» (Puiggarí Garlanda de joyells, pi. 20).

(549) Manuel Saurí y Joseph Matas. Manual històrico-topogrdjico, estadistico y administrativa
ò sea Guia general de Barcelona. (1849) p. 23 tret del Diccionari de Torres Amat.

(550) L' unich nom de joyer barceloní que trovam en esta temporada es Josep// israelita aurifice
en 1' any 1070. (L. A. E. C. v. II, p. 15, d. 43). També un hebreu cambista havem llegit en 1 187: Bono
jude cambiatore. (L. A. E. C. v. I, f. 217 y 289, d. 582 y 778). Hi havien, per çò, cambistes cristians
com lo Kaimundi cambialoris del 1 160. (D. 340 de Ramon Berenguer IV, A. C. A.)

(551) F. Fita. Barcelona en loyç. Su castillo delpuerio y su aljama hebrea. (B. A. H. v. 43
p. 36i).

(552) D. 91 sense data, de Ramon Berenguer III. (A. C. A.) y B. A. H. v. XLVIII, p. 332,

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

275

Comte acabava d' adquirir una horta en lo burg de Barcelona, dessota lo cas-
tell Nou (553), abundosa en aygues, queextreya una sinia. L' alfaquí y lo Com-
te formaren societat, per convertir dit lloch en banys, y explotar-los conjunc-
tament. Les dugués terceres parts dels guanys y despeses eran de Ramon Be-
renguer IV y la tercera part d' Abrahàm. Més avant los banys passaren al bar-
celoní Guillem üurfort (1 199) (55-t).

Los banys nous del 1160

Dibuix de Parcerisa en Recuerdos y bellezas de Etpana
Construïts per 1" alfaquí Abrahàm prop lo castell Nou y call juich, y derrocats en 1834

L'edifici comtal, sufrint no poques vicissituts a travers del temps, pervin-
gué quasi intacte al segle Xlx. Se consumà la sua destrucció en 1834 (555).

(553) Villanueva. Viaje literària, v. XVIII, p. 294; F. Carreras y C. Les aygues y banys de Bar-
celona. (Boletin de la A. B. L. B. v. II, p. 133 y també Misceldnea històrica catalana, seric I, p. >>

(554) Los fills del alfaquí Abrahàm, ço es, Aztai Leviatorga, Salomon Leviatorga y Druda, ven-
gueren sos drets alodials als banys nous a Guillem Durfort, qui obtingué del rey Pere I, la cessió de Ics
dugués terceres parts dels propris banys. (Veja-s Les aygues y banys de Barcelona). En 1290 los tenia
Guillem Serra, per lo dit Guillem Durfort, a qui pertanyería lo domini. (R. 83, f. 50, A. C. A).

(555) Al anar a desaparèxer, 1' arquitecte barceloní Antoni Rovira y Trias, tragué un dibuix y
anotacions de tan notable construcció, que publicà en El Musco de fantilias d revista universal. I V. I.
a. 1848, p. 95) y copiarem en Les aygites y banys de Barcelona.

Bosarte en 1786, axis descrigué lo monument, ço es: «La caballeriza de la casa de Esteban Marti,
Maestro de Cerero, que hace esquina à la Boquería y à la calle de los Banos y un pcdazo de corral de
esta casa, según hoy està, han sido banos en otro tiempo» «se entra a la caballeriza por una pendiente

276 Geografia general de Catalunya

Son recort, sempre més 1' ha guardat lo poble, donant al carrer hont estavan
erigits, son primer calificatíu de banys nous (556), que encara conserva.

En 1890 se trobaren encara dos archs de dita construcció, la que, estudia-
da per Joaquim de Gispert, y comparant-la ab la sinagoga de Santa Maria la
Blanca de Toledo, manifesta, que, «no repugna la idea, de que, lo que feren
los juhéus del segle xlll, en la ciutat imperial, podria ser un sistema entre ells
generalisat» (557).

Sentim mancar-nos detalls que-ns permetan parangonar ab aquests banys
del 1 160, los altres, que, ab lo dictat de vells existiren en la Vilanova barce-
lonina, cap a Santa Maria de la Mar, ahont encara hi ha lo carrer dels Banys
vells, puix al desaparexer en lo segle XVI (558), no dexaren cap rastre.

També pertany a la època Comtal la església colegiata agustiniana de
Santa Anna, no los claustres que-s feren més tart. Corren diferents narracions
de sa construcció: s' ha dit que la feren los frares agustins en 914 y també
abans de' 1117 (559). í*1"0 ^a opinió més generalisada, es que ho fóu en 1 141 ,

del portal, como que el piso de los Banos estaba muy inferior al piso de la calle, y tan hondo, que ha-
biendole dado luz à la caballeriza à raíz del mismo empedrado de la calle, queda muy alta todavía so-
bre los pesebres. En fin la bóveda de esta parte del Edificio y que sirve de bóveda à la misma caballe-
za, està poco mas ó menos al piso de la calle de los Banos. El piso de la caballeriza se ha alzado ya con
el estiércol de los caballos y tierra ó cascajo, que echarían antes de hacer los pesebres, hasta el tercio i.
lo menos de la altura de la punta que daba pasaje à esta parte del Edificio: pues es menester encorvar
el cuerpo y bajar la cabeza para entrar por ella. De la puerta se va bajando por otra pendiente y dejan-
do à la izquierda un pasage que va al pequefio corral hecho dentro del circuito del Edificio antiguo, se
ve enfrente un sudadero en figura de Templo, sostenida su cúpula, que es Cortada por adentro entriàn-
gulos, por doce columnas de màrmol blanco, cuyos capiteles no estan labrados, y muestra la ligura co-
mo si estubiesen forrados de una tela. La cúpula se cierra con un agujero de figura de una estrella, y
por él entfa l'a luz. Todo el piso de este gracioso Edificio del lacónico ó sudadero, està en el dia tan al-
zado de escombros, tierra, pedazos de ladrillo, cascote y trastos viejos desechados, que, algunas de las
columnas se ven enterradas hasta cerca del capitel. Parece conspiración. No solo se ha echado à este si-
tio todo el retal de albanilería que ha sobrado después de hacer obras en la casa, sinó que algunos ve-
cinos han pedido al sefior Martí la permisión de echar allí, como en muladar oportuno, los trastos derro-
tados inútiles que les incommodan en sus casas. El màrmol de estàs columnas no me parece de Cataluna,
sinó de Gènova: pues lo he rascado en alguna parte y es muy blanco, aunque à la vista es denegrido,
por causa del vapor del agua. El màrmol blanco de Cataluna es sucio. A la mano izquierda, yendo al
corral, se ve contra la pared un canalón seguido, hecho de argamasa de cal y chinarro, por donde iba el
agua al bano. Algunas columnas que sostienen arços antes de entrar à el lacónico, parecen restauradas
de tiempo posterior y sobre el capitel de una se ve un agujero por donde cabé la mano, hecho en regla
para algun fin. Por lo que queda del Edificio, se ve que este era un Claustre, y uno de sus cuatro lados
sirve ahora de caballeriza» «la entrada à la casa de los Banos era por la Boquería.» «Con todo à mi
me parece aràbiga (la obra) no porque se haya hecho en tiempo de los àrabes, sinó porque su autor ha-
ya sido algun àrabe de Granada, de Sevilla ó de Valencià, que habiéndose distinguido por algunos Ba-
nos, que hubiesen parecido bien en alguna otra parte, fuese Ilamado aquí por los Condes de Barcelona.»
[Bosarte. Disertaciòn sobre los monumentos antiguos, etc p. 69).

(556) En 1' any 1468 se seguexen trobant nomenats banys nous. (R. 46 Intruso, f. 41, A. C. A.)

(557) J. de Gispert, Banys àrabes de Barcelona, en La Renaxe?isa del 12 y 15 de Octubre 1890,
a. XX, n. 5927 y 5931. Veja-s també L' Excursionista n. 91, a. 1S90 y Enrich Claudi Girbal, Estudio
històrica y artistico acerca de los llamados banos àrabes de Gerona.

(558) G. Pujades. Crònica universal del principado de Cataluna, v. III, p. 72.

(559) Rúbrica de Bruniqucr, v. III, f. 66, (A. M. B.)

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

277

per Guillem I, patriarca de Gerusalèm, acabant-se en 1146 la obra primera
de la que segurament res ne resta, puix no s' ha de suposar del segle XII lo
presbiteri y creuer ac-
tuals, construits poste- Segle X al XI
riorment en lo segle Xlll
(56o).

Seguint la llista de
fundacions eclesiàsti-
ques de Barcelona, me-
reix lloch singular la que
féu lo vescomte y bisbe
Guislabert en l'any 1023,
d' una capella en honor
de Sant Cugat, en la ve-
lla via romana, o estra-
da francesca (56 1), im-
mediata al rech comtal
y passat la gran conduc-
ció soterrania feta per
los romans, per acondu-
hir les aygues del Mer-
dançar a través de la ca-
rretera. D' aquí que-s conegués per Sant Cugat del Rech o del Camí a la
nova capella que ab lo temps havia d' esdevenir parròquia. Als dos anys, lo
fundador la donà a la Canonja barcelonina (563).

Motivà la construcció d' aquesta nova església, la pública veu de que allí

) iW

Làpida juheva del Montjuich, la més antiga de les hebiàyqius
barcelonines segons parer de M. Schwab (562). Custodiada
al M. P. B. y proprietat de la A. B. L. B.

(560) B. A. y M., v. 1, p. 464.

(561) A. 1 100: in burgo ciuitatis Barchinone in terminio saní t i cucuphati martiri. Lindant A
mertdie in carrera publica qui pergit ad f oro barchinona prepkaii. Ab occiduo in domos Guilielmi se-
irofrcdi piscator. (Perg. del A. C. B.)

(562) La transcripció de la làpida hebraica, segons opina 1' erudit Moisès Schwab, es:

Í13SE PNÏ Aquesta es la estela

(?) "I bü de Mestre

OpTQN Abrahàm

"i|BMï? in "i 13 fill de R. David, qui ha partit per

IÍ32 v> I py1? 1° Paradís. Axis sigd! La sua ànima reposarà en lo bé.

Afegeix M. Schwab: « Cette epitaphe, qu'on regrette de voir privé d'une date, est probablement la
plus ancienne de celles qui son conservées a Barcelone, autant que l'on peut en juger d'après les lettres
mal venues, à peine incisées» (Rapport sur les inscripticns hebraiques de l' Espagne par M.
Schtvab, publicat en Nouvelles archives des missions scieniifiques et litte'raires, v. XIV, a. 1 907, p. 38 1 ).

(563) A. 1025. Guislabert levita y canonge, donà a la Catedral de Barcelona ecclesie sancti cucu-
phatis quant ipse Gilabertus nostro assensu in lionore dei et predicti martiris construxit in loco

nosa decursione temporum copiominatur es/ caminus sancti cucupkatis eo quodibidem venerabi/is màr-
tir flammas incendiï pertulit per Xpti. nomme agonizdns diocleciani et maximiani tempore galerio bar-
chinone proconsule sub daliano preside. Ab la església li donà algun patrimoni que-s detalla en lo d
« Ciutat de Barcelona-

278

Geografia general de Catalunya

Capella de Aarcús

raeteix havia existit lo forn hont, segons tradició, hi tiraren a Sant Cugat, al

martiritsar-lo durant lo govern del
procònsul Dacià.

A mitjans del segle XII, ço es,
al 1166, pertany (564) una capella,
erigida mercès a la munificència
del rich burgès barceloní Bernat
Marcús (565) a qui també dèu Bar-
celona un dels seus més antichs hos-
pitals (566) y coneguda. ab lo nom
de capella d' en Marcús. S' erigí, a
igual que la de Sant Cugat, en la
Vilanova, segurament al entreforch
de la vella via romana ab lo camí
de baix de prop la mar, y que-s
conexía per via Marina. Allí hi
possehía hortes y cases lo fundador.
La sua advocació de «Mare de Déu
de la Guia», està en completa con-
sonància ab lo camí principal d'
anar a Barcelona junt al que esti-
gué construida, essent fama que
invocavan son ampar los correus,
al passar-hi per devant. Quedà la
Mare de Déu de la Guia, patrona
de la confraria dels correus, instala-
da, segles després, en dita capella.
L' edifici actual ha sigut res-
taurat en diferents ocasions, y alçat
en sa teulada, sense perdre la estructura primitiva. Les derreres obres impor-

(De la obra Barcelona Històrica ant. // mort.)
Aspecte general de la romànica capella

cument. (L. A. E. C. v. I, f. 25, d. 47). Al morir, Guislabert legà 5 unces d' or a Sant Cugat per fer una
creu. (L. A. E. C. v. IV, f. 84, d. 239A Veja-s ademés J. Mas y Domènech Les relíquies del monestir de
Sant Cugat del Vallès, p. 7.

(564) Veja-s Joseph Puiggaii, Confraria dels Correus en la Capella den Marcús (La Rena-
xensa, a. IX, v. I, p. 90.) Doctor Thebussem, Segunda carta para el correo (Ilustraciòn Espanola y
Americana, a. 1879, v. I, p. 303) y Abandono imperdonable. (El Filatèlica Espahol, a. 1901, p. 195).

I 565) L' autor anònim, qui, per ordinació de la autoritat eclesiàstica, compilà en 1751 tot lo re-
ferent a les parròquies barcelonines, opina, que la capella de Marcús s' obrà prop del any 1200. Hac
capella fuit erecta una cum Beneficio seu Rectoria ejusdem per Bemardum Marcutü; quamuis nou
constat de do talla ejusdem, constat tamen fuisse erectam circa annurn Domini 1200. (Speculum sep-
tem parrochialhim barchinonensium 175/, f. 197, A. C. B.)

Creyèm que la data de la fundació d' aquesta capella ha d' ésser bastant anterior al 1 198, primera
menció que d' ella conexèm, tenint en compte la època en que visqué Bernat Marcús qui, en 11 57, se
trobava al costat del Comte de Barcelona, seguint en 1 162, al de la comtessa viuda Peronella d' Aragó.
La consideració de que dislrutava, se manifesta en no poques escriptures de son temps, prò d' una ma-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

27g

Palau comtal menor

tants allí efectuades, datan del 1787 (.S67). Anys hà s' hi conserva una taula
gòtica pintada, ab la imatge
de Sant Christòíol, protector
dels viandants, posada osten-
siblement fora del portal y
dessota la porxada, pintura
sobradament malmesa en la
actualitat (1909).

Lo palau comtal menor
(568) dit de Vaildaura per
los historiadors catalans, es-
tava a les afores de la Ciutat
junt al torrent Merdançar, en
la partida coneguda per los
archs vells. Puiggarí nos par-
la de «ses negres parets, om-
brívol torrelló emmarletat,
gentils finestretes d' agime-
sos primitius y ample pati»
(569). Ramon N. Comas tro-
ba que, «1' edifici era gran y
interiorment s' extenía fins a
arribar ab sos jardins al ca-
rrer Comtal, en aquella col-
zada que fà ananta la plaça de
Jonqueres»; dihent que An-
fós I lo Casi ho cedí «al mo-
nestir de Santes Creus, quina
comunitat va establir-hi una
casa de procura, que va sub-
sistir fins a la supressió de les
ordres monàstiques del 1835»
(570). De tan venerable construcció, conserva lo segle XX, un portalet sense im-

Clixe de Antoni Güixens

Derrera despulla del suposat palau comtal de Vaildaura,
(palau menor') al carrer de les Magdalenes ( any 1909)

nera especial en la ds 1 169, en que sentencià una controvèrsia entre la Catedral de Barcelona y los fra-
res hospitalaris de Sant Joan de Gerusalèm. (L. A. E. C. v. I, f. 308, d. 855.")

Les terres que Bernat Marcús possehía en la Vilanova, en 1 192 portan encara son nom: in casa el
in orto bemardi marcictii. (L. A. E. C. v. I, f. 39). A més d' aquestes proprietats ne tenia d' altres per
tot lo volt de la Ciutat com unes en la montanya. al camí de Sant Cugat del Vallès, (a. 1146; I . .\
E. C. v. I, f. 217, d. 582. Consulte-s també Pròsper Bofarull, Condes Vindicados, v. II, p. 209 y 1
ción de doaimentos ine'ditos del A. C. A. v. IV, p. 252).

En la revolució que esclatà a Barcelona lo dia 26 de Juliol de 1909 y quins primers actes foren
destruir esglésies, monestirs y cases de baneficencia eclesiàstiques, omplint de dol y vergonya ala Ciu-
tat, se cremà totalment la capella de Marcús en la vesprada del dia 27 de Juliol. I.es quatre parcl

28o Geografia general de Catalunya

portancia ab finestral, en lo carrer de les Magdalenes, havent-se derrocat en
lo segle Xlx, la vella torra emmarletada del cantó de la riera de Sant Joan
(571) y les poques parets donant al carrer comtal, que encara hi subsistían.

Notable es la volada que adquireix lo mohiment marítim de la Barcelona
comtal, com a conseqüència de les disposicions protectores de la marina, cris-
talisades en 1' usatge Omues qnippe naves. En aquest, se salvaguardava, ab la
protecció sobirana, la entrada y sortida dels vexells de Barcelona y sa nave-
gació del Cap de Creus a Salou. Ometent parlar dels actes de guerra ahont
se dexà sentir la potencia marítima de nostres Comtes (572), relatarem lo que-s
pertany a Barcelona. Comptava ab un port al Montjuich, ab la platxa del
Taber, y ab un far de senyals emplassat al cim d' aquella montanya. La fuste-
ria o dreçana existent (573) al peu de les muralles y porta del Regomir, era
ahont se construían los catus (1080), galeas (1120), gorabs (1120) y altres naus
usades en los segles XI y XII.

La obertura o tancament del port de Barcelona, era conceptuat de tras-
cendencia en los ports de les altres terres del Mediterrani. Quan en 1127 Ra-
mon Berenguer III lo tancà a les naus genoveses disgustat per haver atacat,

foranes, a despit de la velluria, se mantingueren en peu completament. Tampoeh sucumbí al incendi,
ni fóu robat, lo malmès retaule de Sant Chistòfol de fora la porta. Ab la crema, han desaparegut per
sempre mes, los dos notables banchs dels correus de cavall barcelonins, de que s' ocupan los articles
mentats en la nota 564.

(566) A. 12 16. Testament de Pere de Fercis. Entre sos llegats figura: unicuique ecclesiarum par-
rochialium barchinone et capeüe bernardi marcutii II solidos et hospitali bernardi marcutii II soli-
dos et sancte mar/e de ualle donzela III solidos. (L. A. E. C. v. I, f. 367, d. 1051).

(567) Veja s del 1787 Expediente sobre las obras hacederas en la capit la de Maials. (Arxiu de
la Mensa Episcopal de Barcelona, 531-179).

(568) 'En 1 1 14 y 1 1 16 ve mentat lo palacium comitale minorc, ço es, en un perg. del A. C. B.
(a. 1 1 14) y en lo d. 191 de Ramon Berenguer III del A. C. A. la. 1 1 16).

(569) Joseph Puiggarí. Garlanda dejoyells, p. 20.

(570) Recort de la exposició de documents gràfichs de coses desaparegudes de Barcelona durant
lo segle XIX. (Barcelona 1901), p. 46.

(571) «Al extremo de la calle llamada Riera de San Juan, enfrente de donde empieza la de San
Pedró y la que tuerce hacia la Condal, resaltan entre los modernos edificios, paredones morenos y sobre
ellos domina un torreón Cuadrado en una esquina, todavía coronado de almenas. (En la actualidad no
existe, afegeig lo Sr. Aulestia). Junto à este torreón y dentro de la calle de Magdalenas, se conserva
un ajimecillo àrabe, integro y puro, cuya única columnita bastante gruesa y pesada, engalanada con un
capitel de grandes hojas, apea los dos arços de herradura perfecta en que se divide. (Este ajimez debe
atribuirse evidentemenTe al estilo romànico, nota d' Aulestia).-* (Espaiia. Los monumentos v artes etci
Cataluiia, per Pau Piferrer y Francisco Pi y Margall ab notasy adiciones de Antoni Aulestia y Pijoan.)
(Barcelona 18S4, v. I, p. 61). «Es muy remota la antigüedad de la quinta de Valldaura» (diu Bofarull).
«En la misma conservàbase antes cierto enrejado que daba debajo de una antigua escalera y en som-
brío lugar, donde se decía que habia estado encerrado el penitente Fray Juan Garín.» «Guardabase en
dicha :asa de Valldaura, como recuerdo de esta tradición, dos exóticas figuras de madera, la una repre-
sentando una velluda fiera con formas humanas y la otra una mujer dando de mamar à un nino.» (A. de
Bofarull, Guia-cicerone de Barcelona. Barcelona 1847, p. 10 1).

(572) Recorden-se les empreses marítimes de Mallorca y Valencià (11 14-11 15) fetes ab ajuda dels
pisans; la visita de la esquadra barcelonina a Pisa y Gènova (1118) (refermant tractats de aliança) y
temps després a Sicilià (1127); les conquestes d' Almeria ( 1 147 ) y Tortosa (1 148) mancomunant-se
::nstres naus ab les genoveses, y altres fets de menor importància. (J. de la Llave y Sierra, Estudio llis-

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi

281

Tradicions del Palau Comtal menor

aquestes, a la esquadra de Pisa en aygues del Comtat, Gènova procurà desa-
graviar al Comte ab sos embaxa-
dors, ajustant, de passada, un
tractat comercial (574).

Aximateix creurem en la
existència de mohiment en nos-
tre port, quan s' hi creà una lleu-
da marítima. L'obtingué en 1 1 1 7,
la ciutat de Barcelona. Son del-
me, en 1130, lo procurà recabar
la Catedral de Santa Creu (576).

No fóu obstacle a dita
prosperitat marítima, la desapa-
rició del vell port de Montjuích
(577) (rublert d' arenes per lo
Llobregat) y ab ell de la Vilano-
va o barriada que a son redós
encara existia en lo segle X.

Se simultaneja ab aquest
avenç la formació del famós cò-
dich de costums marítimes no-
menat Consolat de Mar, a tantes
llengües traduhít y qual pater-
nitat nos disputan Pisa, Gènova
y Amalfi.

Mòlt s' ha desbarrat prete-
nent esbrinar la data en que apa-
regué. De tal manera, que con-
signan alguns escrits que, format
a Valencià per los reys d' Aragó,
en 1075 fóu aprovat a Roma.
Capmany diu aparegué a Bar-
celona abans del 1266, situant-lo
abans de la creació del primer
tribunal marítim, fet a Valencià
en 1283, nomenat Consolat de
Mar. Aquesta institució pot as-
senyalar y ésser causa de la evolució en lo nom del dit còdich, primariament

Estàtues de fusta, segurament uV-1 segle xvii, existents
fins al segle xix, en lo portal de la casa dita de «Vall-
daura», commemorant la suposada historia de Garí:
« encontinent lo compte feu muntar lo dit animal ab
I corda al coll ligat, lo qual ere ten farestech que negu
dels dits couindants no podia conexer quin animal
era «... « perquè la dida aportà lo dit infant deuant lo
compte e la comtesa e los couidants, lo qual infant
parla e dix molt altament en presencia de tuyt e tots
entenents les següents paraules: leua fra Gari, leua e
sta dret, car tu has complida la penitencia que lo
sani pare te ha do?iada e nostre senyor deu te ha per-
donat tots pecats; lauors ffrare Garí se leua de peus
e feu gràcies a nostre senyor deu qui tanta gràcia li
hauia feta.» (575). (Proprietat de la A. B. L. B. depo-
sitat al M. P. B.)

térico-militar sobre el conde de Barcelona Ramon Berenguer 1 'II el Grande, p. 49; Capmany. Me-
morias histdricas sobre la Marina, el Comercio, etc. de Barcelona. (Madrid 1792); Daniel Girona y
Llagostera, La Marina catalana en temps del rey en Jaume, publicat en lo Butlltti del C. £. de C. a.

Ciutat de Barcelona— 71

282 Geografia general de Catalunya

dit Costums de la mar (578) y més tart, Consolat de mar, que es com sempre
més ha estat conegut.

Posteriorment a Capmany, los autors francesos, que no solen disputar a
Barcelona, la paternitat del Consolat de mar, ometen la data de sa promul-
gació (579). Après, 1' erudit arxiver sart Ignasi Pillito, aduhint un document
de Càller del 1349, afirma ésser, dit còdich, anterior al 1 147 y sortit de Barce-
lona (58o). Cesari Fernàndez Duro, estudiant lo còdice del Consolat existent
a Valencià, no dupta en dir que-s pogué promulgar en lo segle XI, essent tal
vegada coetani de la generació dels Usatges (58i). Ell troba molt natural,
que, llavors, se volguessen completar les costums civils codificades, ab les
pràctiques mercantívols, per les que se regulava lo mohiment comercial en
los principals ports del Mediterrani.

Opinàm que pertanyen a la segona meytat del segle xl o primera del xll,
nostres Costums de la mar. En lo xlll s' ampliaren les primitives disposicions,
ab altres determinades, filles d' aquesta època (582). Per tant, no duptàm en

XVIII, p. 236; B. A. y M., v. I, p. 92; F. de Bofarull y Sans, Antig-ua marina catalana, publicat en Me-
morias de la A. B. L. B., v. VII; etc.

(573) Balari y Jovany, Catalunya. Or'genes históricos, p. 656.

(574) P. de Bofarull, Los Condes Vi?idicados, v. II, p. 171.

(575) Treta aquesta relació del oCòdice 6» del A. C. B., datat en 1439, ahont se comptan miracles
y loors de la Verge Maria, y ab ells un gran fragment de la llegenda de Garí (f. 88).

(576) Registre Armari de Barcelona, d. 347, (A. C. A.)

(577) A. 1020: prope ciuitate Barchinona quasi miliarios duos in locum uocitatum portum ab
antertoribus, (L. A. E. C. v. I, f. 107, d. 261.) Les peces de terra de que parla aquesta escriptura, esta-
van en les vores del estany que s' havia format, y se declarava ésser son límit lo mitg del estany. Axis
no podia duptar-se de que pertanyia al proprietari colindant, tot lo que acresqués la terra immediata, a
mida que 1' estany s' omplís.

(578) «Tampocoaquel Monarca (Pere II) hubiera expresamente ordenado en su real privilegio del
establecimiento del referido Consulado (de Valencià), que las diferencias entre patronos y mercaderes se
terminasen por las costumbres del mar, que esiabane?i uso e?i Barcelona» . (Privil. Reg. Valentia:, f. 33,
edit. an. 1515). Antoni de Capmany y de Montpalau, Co'digo de las costumbres maritimas de Barcelo-
na llasta aquí vulgarment e Ilamado Libro del Consulado. (Madrid, 1791) p. XV. F. Carreras y Candi,
Notes sobre los orígens de la enfiteusis en lo Territori de Barcelona (Revista jurídica de Cataluna,
v. XV, a. 1909, p. 2 1 oi

(579) «Dans le Mediterrannée le droit maritime naquit avec le consulat de la mar, rédigé en Ca-
talogne; sur I' Atlantique, oü dominait la marine de 1' Angleterre, maïtresse de la Guyenne, ce furent
les réglements d' Oleron (1266) qui eurent force de loi.» (Paul Bondois, Histoire des institutions et des
moiurs de la France. Cap. IV.)

1 580) Ignasi Pillito, Istrusioni date dal Re Pietro IV d Aragona al Riformatore delí' Isola di
Sardegna Don Raimondo De Boylnel 1338, p. 21 a 23.

(581) Fernàndez Duro en 1893, escriu: iNada de inverosímil tiene que los mareantes de Barcelona
l'ueran recogiendo, durante el siglo xi, noticia de las costumbres que regulaban el trafico comercial en
las escalas del Mediterraneo.» «En el usage Omnes quippe fiaves, que es de aquel tiempo, està estable-
cida la protección à la marina.* Y acaba observant, que los Usatges sancionats en 1070 o 107 1, poden
motivar la opinió de que al meteix temps «quisieran juntar al Corptts las formaüdades del juicio mer-
cantil y marítimo, fundado en las costumbres asimismo, y que había de ser complemento de su obra.
Cinco afios para Uevarlo à Roma, darlo à estudiar y à discutir hasta el momento solemne de la firma en
San Juan de Letràn, no es demasiado.» (C. Fernàndez Duro, Antig-üedad del libro del Consulado de
Mar, deducida del cddice del Ayuntamiento de Valencià en la revista El Archivo de Dénia, v. VII,
p. 194).

Ciutat de Barcelona — F. Carreras y Candi 283

creure, que, en son desenrotllament, haurà sufert la metexa evolució que nos
oferexen los Usatges, ab sos aditaments d' èpoques posteriors.

Restarà lo dupte motivat per lo llenguatge arromançat en que estan es-
crits los més vells exemplars; més (583) axò res demostra. Lo romanç en la
època comtal, se prova per uns quants texts y per la metexa sintaxis llatina.
La llengua dels segles X al XII, se diferenciava poch del provençal, molt menys
de lo que-s diferencían avuy dia (584). Per rebutjar, donchs, sa antiguitat, al
còdich mercantívol català, no-ns semblarà bò lo sol argument del llenguatge.
Hi ha possibilitat de donar-se lo cas, d' haver-se escrit en llengua llatina, los
primers exemplars de les Costumes de la mar, y que lo segle XIII, ab sa corrent
d' arromançar, lo traduhís y propalàs en la forma que lo conexèm, ab son ulte-
rior nom de Consolat de May. Y al argument negatiu d' haver-se perdut los
texts dels segles XI y XII, fossen ells catalans o bé llatins, pot respondre-s molt bé,
que, dels Usatges tampoch se-n coneix cap exemplar anterior al segle XIII (585).

Encara creyèm que, al segle XII puga atrassar-se la existència dels pri-
mers cònsols de catalans (586), qual origen s' indica radicar en lo privilegi de
Barcelona del 1266.

No veyèm perquè nostra avençada Ciutat hagués d' estar en pitjors con-
dicions comercials que altres ciutats vehines del Mediterrani a ella consem-
blants. Axis se diu de Marsella, que tingué, durant lo segle XII, cònsols parti-
cularment encarregats de la protecció comercial en molts llochs del Orient
(587). Majorment no ho comprenem, treballant Barcelona, com treballava en
lo segle XII, per disputar-li a ella y a altres ports vehíns, la hegemonia en
aquestes mars.

Al acabar, observarem, que la confederació del Comtat de Barcelona ab

(582) Salvador Bové, al estudiar lo Consolat de Mar y ocupar-se de la data en que s' esciigué,
assenyala lo regnat de Jaume I, aduhint entre altres arguments, los dos principals en nostre text ja ex-
posats. (Institucions de Catalunya, Barcelona 1894, p. 302).

(583) En la època comtal, si bé escassejan, no dexan d'existir mostres de documents escrits total-
ment en Uenga catalana. Veja-s lo treball de D. J. Miret y Sans. Documents en langue catalane (haute
vallée du Segre, X/e Xile siècles), publicat en la Revue Hispanique, v. XIX, any 1908 ahont se com-
prova la existència de literatura catalana entre los anys 1080 y 1095. Encara que-s tracta malhaura-
dament d' un document sense data, ab la sua reproducció en fototipia, acaba d' allunyar-se qualsevol
dupte sobre la època a que pertany. Y axis com han sortit aquests documents del poble d' Organyà,
altres ne podran sortir comprovant la notable antiguetat de la llengua y literatura catalanes, que s' an-
ticipà a moltes de les llatines.

(584) Joseph Brunet y Bellet, Sobre V antiguetat de la llengua catalana, publicat en L' Avenç,
a. 1893, p. 149 y 1' opüscul del propri autor, {Per què es diu llengua d' Oc?

(585) Axis ho fà constar Guillem M.a de Brócà en El dret de Catalunya y la reintegració de ses
fonts. (Anuari del Institut d' Estudis Catalans, IÇ07, p. 257).

(586) Los privilegis reyals per la elecció de Cònsols en favor de Barcelona, dels a. 1266, 1268 y
1285, estan copiats en lo Llibre Vert, f. 228, 229 y.251, A. M. B.

(587) Marsella, que en lo segle xn ocupava una bona situació política y comercial, tenia esta-
blerts consolats especials en alguns ports del Orient, qual concessió li atorgaren diferents monarques y
prelats, acambi de la sua ajuda pecuniària. (Fèlix Portal, La Republique Marseillaise, Marsella 1907).

284 Geografía general de Catalunya

Aragó, no mudà en res la antiga constitució d' aquell, ni menys minvà la au-
tonomia de que disfrutava la Ciutat, ans prosseguí millorant-la y perfeccio-
nant-la, d' acort ab necessitats que surgirin.

No era possible, llavors, oblidar un fet que acabàm de posar en eviden-
cia, prò que estava en son temps, prou viu y en la conciencia de tothom. Ço
es, que la Ciutat, creadora del Comtat, fóu qui formà la nació. Donchs, enro-
bustint la Ciutat, forçosament se feya créxer la nació.

Poch hi vol dir, que, ara, per rahons de vanitat, mori lo modest nom de
Comiat de Barcelona y vulla substituir-se per lo més altiu de Principat de Ca-
tahtnya. Los fets romanen sempre en son meteix estat. Barcelona perpetuarà
en sa acció impulsora inicial, lo destí que Déu li té assenyalat y los sobirans
hauran de recompensar-li la constància de son esforç. Veja-s donchs com la
Barcelona comtal, la Ciutat progressiva, esdevé lo cap y casal de Catalunya
per virtut de son propri impuls y voluntat de la Divina Providencia.

Lo Territori de Barcelona

en los segles XI y XII

Ideu y origen de les paraules territori y suburbi. — Límits del Territori de Barcelona. — Los dos arenys
del Besòs. — Los monts d' Orsa, Ça-Erola y Agudells. — Parròquies y fortaleses del Territori
de Barcelona. — Intromissió de feus y usatges. — La enfiteusis. — Principals vies de comuncació. —
La urbs o ciutat murada. — Carrers y edificis. — L' hospital d' En Guitart. — Lo castell del Regomir.
— Los burgs o vxlanoves. — Mercadal, via corrible, carrer de la mar y baseya. — Sant Cugat, Sant
Salvador y Merdançar. — Vilanoves de la Mar y dels Archs Vells. — La Ramla o Areny, los Codals,
lo Cagalell y la Vilanova del Pi. — La parròquia de Sant Andreu de Palomar y capelles del séu
terme. — La Vilapiçina. — Partides locals de Sant Andreu. — La parròquia de Santa Maria de la Mar.
Lo vilarench, la força de Provençals y lo rech comtal o moliner. — Partides locals de Santa Maria
de la Mar. — Parròquies de Sant Genis d' Agudells y Sant Vicents de Sarrià. — Capelles de Santa
Cecília y de Sant Gervasi y partides rurals de Sarrià. — Parròquies de Sant Julià de Montjuich y de
Santa Eulària de Provençana. — Partides rurals y estanyols. — Parròquia de Santa Maria dels Sants.
— Deduccions de la toponomàstica barcelonina. — Extensió de la indústria y la agricultura en lo
Territori. — Les mides superficials del propri Territori.

En la època comtal, les divisions territorials administratives se troban en
estat de gestació. Se forman los comtats y s' adjudican bones extensions su-
perficials als castells. Axò es tot, puix s' acceptan les subdivisions eclesiàsti-
ques y los termes de les parròquies y los dels castells, són los que-s treuen
a relluhir en contractes particulars sobre finques, sens parlar dels que s' efec-
tuan mentant solsament lo terme o partida local.

Com a subd

Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Books

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Geografía general de Catalunya"

See other formats